Inmaculada González, la Dorothy del Màgic d’Oz, és advocada en un prestigiós despatx de València. Aquest despatx cada Nadal organitza un festival pels xiquets dels empleats; enguany, ella va proposar i va negociar que el nostre grup de teatre, amb la funció del Màgic d’Oz, fóra l’obra triada.
Quan ho vam saber en el grup decidírem anar a l’esmentada oficina a fer un assaig i reconèixer l’espai on faríem la versió reduïda de la funció, prèvia reflexió del repte que significava aquest pas.
Arribàrem al despatx una vesprada d’hivern, en silenci i al·lucinades..
Ens sentíem dins d’una pel·lícula, des de l’ascensor fins als passadissos, les sales de reunions em recordaven alguna escena de Crueltat intolerable, dels germans Coen…, i totes les situacions ens duien a riure’ns de nosaltres mateixes pensant en un possible fracàs, ens sentíem com un elefant en una cristalleria…
En aquest moment no érem encara conscients del salt que significaria la funció.Anàvem com mares d’un grup de teatre menor, ni tan sols aficionat…, com companyes, com amigues. Però el riure ens delatava.
El dia de la funció va arribar i tots els xiquets estaven ansiosos per veure l’obra… i els pares!!; els advocats de l’oficina, des del cap fins a la secretària. Estava tot llest, no hi havia tornada arrere, havíem de fer-ho isquera com isquera, era el moment del salt al buit.
…i va eixir bé, va funcionar el paracaigudes i no hi va haver estrepitosa caiguda; els xiquets van gaudir encantats i atònits, els pares que es van acostar en aquell moment no es creien que no fórem més que el grup d’un AMPA d’un col·legi, insistien que contàrem de quina companyia érem. A l’endemà a Inma li van mostrar tots la seua satisfacció i la grata sorpresa de la faceta d’actriu de la seua companya i li van demanar la targeta de la companyia!!!!
Gràcies Inma, per l’oportunitat i la confiança malgrat l’esforç dels dies previs i per permetre’ns trencar els nostres propis límits.
AMPA Pare Jofré, El Puig. Valencia 
