Joguets Què triar? Com triar? – CEIP Pare Jofré, El Puig

Pares, mares:

Segur que durant aquests pròxims dies teniu ocasió de parlar amb els vostres fills i filles dels regals que encomanareu als Reis.

Hem d’ajudar els xiquets i xiquetes a l’hora d’escollir-los. I és nostra la responsabilitat de valorar quins són millors. 

No podem oblidar la repercussió que el joc té en la formació de la seua personalitat. Per això, amb aquests fulls volem oferir-vos unes reflexions que us ajuden a l’hora de triar els joguets. Confiem que puguen ser-vos útils.

 

Bones festes!

CEIP Pare Jofré, El Puig

Què s’aprèn jugant?

Els xiquets juguen des del seu naixement. Jugar és una forma de descobrir el món i també una forma d’expressió i comunicació. A través del joc els xiquets i xiquetes desenvolupen diferents aspectes de la seua personalitat: la creativitat, el llenguatge, la coordinació de moviments, l’afectivitat…

És un error pensar que només eduquen els denominats “jocs educatius” o “didàctics”. Tots els tipus de joguets poden contribuir al seu desenvolupament. Ara bé, el nostre deure com a educadors és seleccionar-los adequadament.

L’elecció dels joguets

1. Cal dedicar temps a reflexionar sobre l’estil de joguets que volem.

2. Caldria triar algun joc amb el qual puguen jugar diversos membre de la família.

3. Primeu els joguets que estimulen la imaginació, la participació, la manipulació diversa i directa.

4. Fugiu dels joguets que fan dels xiquets/es simples espectadors.

5. Un llibre sempre és un encert.

6. Eviteu un número excessiu de joguets.

7. Recordeu que un joguet no és millor per ser més car.

8. Eviteu els jocs violents, basats en l’estimulació de l’agressivitat.

9. Eviteu els jocs sexistes, basats en la reproducció de rols de gènere.

10. Procureu que hi haja varietat: jocs manipulatius, simbòlics, de desenvolupament físic, intel·lectuals…

11. Dediqueu temps a descobrir els joguets amb ells.. i a jugar….

CONSULTEU: GUIA PER TRIAT JOGUETS

Tipus de joguets

Aspecte que desenvolupen Tipus de joguets Motricitat grossa Tricicles, bicicletes, patins, jocs de punteria.. Qualsevol que convide a moure’s i desenvolupar la precisió dels moviments. Motricitat fina Jocs de construcció, d’habilitat, nines (vestir-les i despullar-les). Qualsevol joguet de propose manipular peces menudes i ajude a moure els dits de forma cada vegada més precisa. Sociabilitat Jocs simbòlics i d’imitació: cuinetes, vehicles, botigues, metges, fusters, mecànics… Jocs de taula i aquells que impliquen la participació de vàries persones. Intel·ligència Jocs d’associació, de memorització, de construcció, d’establir relacions… Tots aquells que conviden a pensar de forma més o menys elaborada. Creativitat i imaginació Jocs d’imitació, d’expressió, disfresses. manualitats,..Tots aquells que permeten inventar, crear situacions. Afectivitat Nines, peluixos… Tot tipus d’objectes o personatges que desperten en els xiquets/es sentiments d’afecte. Llenguatge Jocs d’expressió, vocabulari, titellels,

Digues com jugues i et diré com eres…

Hi ha una cosa clara: pels xiquets i xiquetes jugar és viure. Per tant, regalar-los un joguet o un altre, a la llarga, pot canviar eixe viure.

Si estimulem els jocs agressius i violents, eduquem persones agressives i violentes.

Si promovem els jocs sexistes, eduquem persones que perpetuen els rols masculins i femenins.

Tradicionalment, però encara avui, molts joguets esbasen en una clara diferenciació:

• model masculí: amb jocs vinculats a la força física, l’agressivitat, el sentit de domini…
• model femení: amb jocs vinculats a l’afectivitat, el sacrifici, l’àmbit domèstic…

És fàcil constatar com els xiquets i xiquetes, conforme creixen, van aprenent que hi

ha jocs “de xics” i “de xiques”.

Sabem que aquest és un procés condicionat per l’entorn i la pressió social. Les raons per a la diferenciació entre xiquets i xiquetes a l’hora d’escollir joguets es recolzen més en criteris socials que psicològics. I, socialment, el paper d’homes i dones està canviant.

Per què no buscar en el joc i en els joguets un món millor del que tenim?

Per que no triar joguets que ens facen millors?

Atenció! Els anuncis ens enganyen…

Molt sovint els xiquets i xiquetes demanen els joguets influits per la televisió o condicionats per la pressió social.

 

Atenció a la publicitat de joguets. Els anuncis solen enganyar-nos:

• Se situen en decorats ficticis afegint llums i sons que impressionen per la seua vistositat.
• Se simulen moviments o accions que, en realitat, no realitzen.
• Se simulen més peces de les que figuren a la caixa, provocant posteriors desil·lusions.
• No s’utilitza com a fons sonor de l’anunci el soroll que produeix el joguet, sinó el seu equivalent en la vida real (trens, cotxes….)
• De vegades, no s’indica clarament el preu.

Convindria parlar amb els xiquets i xiquetes d’aquests enganys, fer patent com ens influeixen i ajudar-los a analitzar i descobrir altres en la publicitat que habitualment veuen.

Jugar, però segur!

Un aspecte fonamental en la tria dels joguets és la seguretat.

Hi ha una normativa obligatòria per a tots els joguets comercialitzats en la Unió Europea.

Aquesta normativa estableix els requisits i les proves que s’han d’acomplir per a comprovar que no presenten risc pels xiquets/es:

• Anàlisi mecànic. Es comprova l’existència de puntes o vores que tallen, mecanismes
• plegables que puguen xafar els dits, elements que puguen ser engolits…
• Proves d’inflamabilitat. Proven l’índex s’inflamabilitat de joguets (nines, peluixos, disfresses…) quan són sotmesos a una xicoteta font d’ignició.
• Anàlisis químiques. Els materials dels joguets se sotmeten a un tractament de digestió o de xuclat. Es comprova l’existència de metalls tòxics.
• Anàlisis elèctriques. Es tracta de proves de seguretat que deuen superar els joguets alimentats amb per una tensió inferior a 24 volts (calentament quan està molta estona en funcionament, perill de curtcircuit…).

Una vegada superats aquests controls, l’etiquetatge del joguet s’identifica amb la marca CE.

Ara bé, per molt estrictes que siguen les normes de seguretat, el bon ús del joguet és tasca de pares, mares i

Per a continuar informant-se.

Ací teniu una selecció de pàgines web sobre el món del joguet. Segur que podeu trobar informació molt interessant:

• AIJU. Institut Tecnològic del Joguet. http://www.aiu.es – Una web per a estar al dia de les innovacions tècniques de la indústria del joguet. També hi ha estudis realitzats per pedagogs i psicòlegs.
• Juguetes y Juegos. http://www.juguetesyjuegos.com – Es tracta de la revista virtual sobre joguets més prestigiosa.
• Ludomecum. http://www.ludomecum.com – Una gran base de dades sobre jocs i joguets classificats per edats, tipologia i valor educatiu.
• Juguete seguro. http://www.jugueteseguro.com – Aquesta web informa a pares i mares dels joguets més segurs, de temes importants de normativa i consum. Inclou una guia del consum responsable dejocs i joguets.
• Cooperativa Abacus. http://www.abacus.es – Abacus és una cooperativa de productes educatius, llibreria i tot tipus de material escolar. A la seua pàgina web podem trobar un ampli catàleg de productes i enllaçar amb informació interessant del sector.

Gràcies a tots i totes el XI Mercat Solidari, va ser un èxit!

Moltes gràcies a tota la comunitat educativa, a l´AMPA i als nombrosos comerços del poble que han co.laborat:

• DeLorena
• Telam
• Ferreteria Enesa
• Óptica FarmaPuig
• Ca Joan
• Miudiño
• Librería Clarió
• Euronics
• Ferreteria Bendicho
• Federación de Colpbol
• Atmósfera Esport
• Saló de Bellesa Soraya Bermúdez

Amb aquest Mercat Solidari són ja onze el anys que venim reunint molta solidaritat. I els nostres xiquets i xiquetes han aprés el valor del voluntariat i del compromís solidari.

Moltes grácies per la vostra col.laboració i participació! Vos esperem al XII Mercat Solidari!

RECORDEU – Educar en verd: un projecte per viure la sostenibilitat a l’escola. Hem de millorar els tipus d’embolcall.

Pensem que educar per a la sostenibilitat només pot fer-se des de l’exercici quotidià i consistent de les actituds i les conductes que la fan possible. I també creiem que l’entorn escolar és una font extraordinària de situacions d’aprenentatge per a la sostenibilitat. 

Per això aquest projecte vol educar en verd des de la quotidianitat: fent ús de l’anàlisi del que fem, de com ho fem i en quina mesura la nostra activitat ens acosta o ens allunya d’una bona educació mediambiental. [Más info…]

Hem de millorar els tipus d’embolcalls que utilitzem en els esmorzars.

Fem un ús abusiu dels embolcalls de paper-alumini. Hem de pensar en la quantitat i el tipus de residus que generem i hauríem de canviar hàbits per tal d’emprar embolcalls eutilitzables (portaviandes, bosses de tela, etc.). Recordeu que aquest és un objectiu que perseguim ja fa anys amb el nostre projecte mediambiental.

¿PORQUE CONTAMINA EL PAPEL DE ALUMINIO?

“El principal uso doméstico del aluminio es el alimentario cada año en España se sigan generando 15000 toneladas de residuos de aluminio, básicamente papel aluminio.

Como todo el mundo sabe, la producción de papel de aluminio es muy costosa energética y ambientalmente. (Por cada Kg de papel de aluminio se han generado 0,6 Kg de arcillas con metales pesados y 0,3 Kg de óxidos de azufre; además se habrán consumido 15 KWh, tres veces más que para el acero) Como en España se producen 60000 Tm de papel de aluminio al año, el coste energético es el aquivalente al de 250.000 familias.

¿Por qué es importante usar envoltorios reutilizables? 

Todavía vivimos inmersos en la cultura del “usar y tirar”, pero la alternativa al uso del aluminio para envolver bocadillos ya existe: los envoltorios reutilizables. Su uso supone un enorme ahorro de energía y evita el despilfarro de un recurso no renovable.

Las ventajas ambientales de estos envoltorios son evidentes pero también favorece nuestro bolsillo. En uno o dos meses están amortizados, y el ahorro en papel aluminio puede alcanzar unos 60 euros anuales para una familia media.

Es importante recordar también que la mayor parte de los residuos que se generan en los centros escolares, son bolas de papel de aluminio que niños, [niñas] y adolescentes arrojan fuera de las papeleras. El uso de envoltorios mejoraría la limpieza de los espacios públicos. “

 

Fuente: AMPA del Colegio Joaquín Costa de Monzón

Nota informativa: La situació econòmica del centre següeix molt greu

Pares, mares, famílies:

Com sabeu, periòdicament, us informen sobre la greu situació econòmica del centre. Doncs bé, malauradeament, tornem a enviar-vos un escrit per informar-vos que aquesta situació es manté.

Us suposem informats de la situació general de´impagaments per part de l´administració valencianca. La situació no ha millorart encara que, segurament, no hareu notat res 

d´especial en el funcionament general del´escola.

El cas és que la situació es manté i hem pogut arribar fins ací perqué teníem una situació econòmica sanejada i per l´actitud de l´empresa del Menjador Escolar que ens permet ajornar els pagaments.

A hore d´ara, a grans trets, la situación és la següent:

• La Conselleria té pendent de transferir-nos, aproximadament, 32.000 €
• L´escola deu 23.000 € a l´empresa de Menjador
• Aquest curs no hem pogut invertir en llibres per a la biblioteca, equipament, materials didàtics, audiovisuals, etc…
• Seguim fent una gestió econòmica de mínims, per cobrir les despeses imprescindibles: paper de la fotocopiadora, material fungible, paper del bany…

En la darrera sessió del Consell Escolar hem tornat a valorar la situación i hem acordat traslladarvos la información perqué estigueu sabedors/es de la dimensión del problema econòmic. 

El Consell Escolar
Reunió 16/12/2013

Mercat Solidari: Us demanen la vostra col.laboració amb l´elaboración de pastissos/coques.

Com en anys anteriors, us demanen la vostra col.laboració amb l´elaboración de pastissos/coques, tant dolces com a salades, per vendre-les el proper dia 19 de desembre de 15:00 h a 16:30 h al Mercat Solidari, i els beneficis del qual s´aportaran a l´ONG “Ayuda contra el hambre”. 

És important que els pastissos/coques es puguen tallar fàcilment i que no siga necessari l´ús de plats ni coberts per poder consumirles.

El interessats/interessades hauran d´emplenar les dades i entregarles a la tutora abans dimecres 18 de desembre. Els pastissos/coques es portaran a l´escola dijous 19 fins a les 15:00 h.

Salutacions i bones festes

AMPA CEIP PARE JOFRE

Coneixeu el" "Pla per al foment de la lectura (2012)"? – En resum el que pretenim és que els xiquets i xiquetes: Sapien llegir, vulguen llegir i puguen llegir.

De sempre, els mestres ens hem plantejat com transmetre, amb més possibilitats d’èxit, l’interés per la lectura als xiquets i les xiquetes; com crear-los l’hàbit lector i iniciar-los en el camí de l’aprenentatge autònom; com educar-los perquè siguen capaços d’aprendre a aprendre; com fer-los ciutadans lectors per tal de viure en la societat amb autonomia conscient i llibertat plena. 

Els mestres hem de ser pont entre els llibres i els xiquets, hem d’estimular-los i, sobretot, orientar-los en les lectures, i a més fer-ho d’una manera coordinada, coherent i conjunta: és a dir amb un pla de foment de la lectura. 

Per aquestes raons, els mestres ens hem trobat en la necessitat de concretar un pla de foment de la lectura que siga capaç d’unificar estratègies, optimitzar recursos i sistematitzar accions per a obtenir resultats més satisfactoris entre l’alumnat del centre que augmenten els índexs lectors, afavorisquen la comprensió lectora i que impliquen l’aprenentatge de les competències bàsiques. 

Com que l’adquisició de l’hàbit de la lectura no respon a una evolució natural, els xiquets i les xiquetes s’ensenyen a llegir perquè algú els ensenya. Es tracta d’una adquisició que pertany a l’àmbit cultural i que forma part d’un procés més general d’accés al llenguatge. En conseqüència, és necessari un context social i familiar que n’estimule l’aprenentatge. 

El nostre projecte vol apostar per una transmissió gradual del gust per llegir que contemple aspectes afectius i intel·lectuals. Volem presentar la lectura com un divertiment per, després, associar-la a les necessitats d’informació i aprenentatge dels alumnes. 

Abans desenvolupar aquest Pla, hem realitzat a la nostra comunitat escolar una enquesta per tal de conèixer l’hàbit lector de les famílies i contextualitzar les nostres propostes (els resultats d’aquesta enquesta poden consultar-se a l’annex). 

Sapien llegir, vulguen llegir i puguen llegir.

Com hem d’actuar les famílies?

Els pares i les mares són uns models de conducta pels seus fills i filles i si els veuen llegir és més fàcil que valoren la lectura, compartisquen aficions, … Mai s’ha de plantejar la lectura com una obligació. 

Algunes pautes d’actuació:

– Acompanyar al xiquet/a a la biblioteca pública més propera, tramitar el carnet de soci i prendre un llibre en préstec per, finalment, retornar-lo a la data indicada.

– Visitar una llibreria amb una bona oferta de literatura infantil i juvenil, assignar-li un pressupost i deixar que elegisca el llibre que més li atraga. Després, poden comentar les raons de la seua elecció i ressaltar aspectes positius: un títol o tema que indueix a la lectura, les il·lustracions divertides, etc.

 – Cal visitar fires de llibres que solen organitzar-se al nostre poble, altres localitats o la de València. 

 – Aconsellar, particularment als pares i mares del primer cicle, que llisquen contes als seus fills abans de dormir. 

 – Proposar a les mares, als pares o als iaios/es que assisteixen a l’escola i narren contes, reciten poemes o expliquen històries que recorden de la seua infantesa. 

 – Utilitzar situacions quotidianes per tal de descobrir i gaudir de la lectura: 

• Ajudar a escriure la llista de la compra i a revisar-la a la tenda o al supermercat, o descobrir els ingredients i passos d’una recepta de cuina mentre s’elabora. 
• Consultar la programació televisiva per escollir què volen veure. 
• Llegir en veu alta i comentar notícies curioses o les instruccions d’un electrodomèstic en posar-lo en marxa…

Així sumarem esforços perquè els xiquets/es associen la lectura a diverses activitats que també realitzen al costat dels familiars més pròxims. 

Consulteu el document complet del Pla

XI Mercat Solidari. Dijous, 19 de desembre. Des de les 15:15 hores.

 

Batidos energéticos. Por las mañanas y/o por las tardes

Los batidos son una opción rápida de preparar y repleta de propiedades beneficiosas. Los cítricos, por ejemplo, activan el organismo, mientras que el plátano es una bomba energética que permite aguantar toda la mañana sin desfallecer.

 

Además son también la merienda ideal para los peques. No les quitarán el apetito antes de cenar y ayudan a reponer fuerzas para ponerse a hacerse los deberes al llegar a casa.

Así, ¡ala… incorporar los zumos y batidos en nuestros desayunos y meriendas! A cargar las pilas… y moderación en los excesos…

Información resumida:

Alto contenido de agua (85 por ciento o superior). Ayuda a satisfacer las recomendaciones nutritivas y a mantenerse hidratado. Estos son buena opción para merendar porque contienen menos azúcar que otras muchas frutas frescas. (Consultar tabla abajo).

Muchos vegetales tienen un contenido de agua de más de 90 por ciento. Las verduras son una excelente fuente de antioxidantes, minerales y fibra.

 

Hierro. Son esenciales para el crecimiento y el desarrollo. Es un portador de oxígeno, ayuda en el suministro de energía y garantiza la salud del sistema inmune (McGill).

Las vitaminas se dividen en dos grupos dependientes de su forma de absorción en el organismo: las vitaminas hidrosolubles y liposolubles. Las hidrosolubles se disuelven en agua. Esta característica hace que el consumo diario sea más estricto, ya que el lavado y la cocción de los alimentos produce la pérdida de las vitaminas, siendo inferior la cantidad consumida de lo que popularmente se cree. Y son: Vitamina C, Vitamina B1, Vitamina B2, Vitamina B3, Vitamina B5, Vitamina B6, Vitamina B8, Vitamina B9, Vitamina B12.

Vitamina C. Produce colágeno, proteínas necesarias para la cicatrización y formación de los tejidos.

Vitamina D. La vitamina D permite la absorción intestinal de proteínas y calcio.

 

Vitamina A. La vitamina A es antioxidante y participa en la formación de hormonas sexuales y suprarrenales.

Potasio. Son necesarios para la función de los huesos, los músculos, el corazón y el cerebro y para mantener un equilibrio ácido-base.

 

Calcio. El calcio interviene en la formación de dientes y huesos, en la coagulación sanguínea y en la contracción de los músculos, incluyendo el músculo cardíaco. El calcio tiene una función indispensable, para que el cuerpo humano estabilice la homeostasis, (Homeostasis son los fenómenos de autorregulación que equilibran los líquidos y sustancias diversas en el cuerpo), junto con el fósforo y potasio, el calcio constituye el material de los huesos contribuyendo directamente en el buen funcionamiento del organismo. La absorción de calcio en el cuerpo puede verse disminuida por la alta ingestión de grasa, mientras que se ve favorecida por la vitamina D y la luz del sol. 

 

Proteínas. Las proteínas en las plantas no son proteínas completas, por lo que se les deben comer en combinaciones tales como con los cereales como tortillas de maíz, arroz, papa, maíz, pan, etc. Los alimentos de origen vegetal contienen sustancias protectoras como fibra, antioxidantes y fitoquímicos, claramente relacionadas con la salud, y la calidad de vida. Además, no tienen colesterol y su contenido en grasas saturadas es, en general, muy bajo. 

 

Los minerales más presentes en las frutas son el calcio y el hierro.

 

  

Alimentos ricos en (no es exhaustivo): 

Vitamina  C	Potasio	Hierro	Vitamina A	Alto contenido de agua (85 por ciento o superior)	Proteínas	Calcio
FRUTAS
naranja	plátano	sandía	albaricoques secos	albaricoques	albaricoques secos	bayas
kiwi	kiwi	melocotones	melón	arándanos	melocotones	papayas
tomate	cantalupo	ciruelas	papaya	naranjas	sandías	naranjas
peras	higos	albaricoques	mango	melocotones	cocos	grosellas
sandías	frambuesas	pasas	melocotones	piña	kiwis	moras
mangos	fresas	dátiles	naranjas	ciruelas	plátanos	zarzamoras
frambuesas	ciruelas	tomate	moras	frambuesas	cerezas	nueces
ciruelas	uvas	moras	manzanas	Melones (90%)	aguacates	avellanas
moras	damascos	grosellas	kiwi	Sandías (90%)	ciruelas pasas	pistachos
plátanos	tomates	frambuesas	sandías		cacahuetes
fresas	frutos secos	uvas			piñones
manzanas	aguacates				almendras
limones	papayas				pistachos
uvas	mangos				nueces
piñas	peras				papayas
mandarinas	melón				plátanos
					manzanas
VERDURAS, HORTALIZAS, LEGUMBRES
pimientos crudos	brócoli	verduras de hoja verde	pimiento	apio	alubias	espinacas
alfalfa	acelga suiza	brócoli	patatas	pepino	lentejas	cebolla
perejil	hojas verdes de la mostaza	guisante	zanahorias	lechuga	habas secas	berros
hinojo	hojas verdes de los nabos	espárragos	verduras de hojas verdes	tomate	guisantes secos	col rizada
col de Bruselas	hojas verdes de berza	patatas	calabaza	calabacín	garbanzos	acelga
coliflor	hojas verdes de berza	judías verdes	hierbas secas	brócoli	Guisantes Frescos	grelos
escaramujo	lechuga romana	jugo de tomate	Lechuga	col verde	Setas y hongos comestibles	cardo
hinojo	col rizada	frijoles secos	guisantes	coliflor	Ajo	brócoli
	espinaca	lentejas	tomates	berenjena	Soja	garbanzos cocidos
	frijoles -como el blanco, el pinto y el que tiene forma de riñón	semillas de calabaza y girasol		espinaca	Trufas	judías blancas
	lentejas		pimientos rojos		brócoli	lentejas
	habichuelas		harina de avena		alcachofa	soja
	papas		pimentón rojo		espárragos	Calabaza de invierno (Butternut)
	pepinos				Algas marinas, principalmente la spirulina.	Batata (boniato)
	apio				Quinua o quínoa	sésamo
	guisantes
	col de Bruselas
	remolacha
	espárragos
	pimientos
	coliflor
	calabaza
	patatas
	zapallos de invierno y de verano
	berenjenas

Fuente: Elaborado a partir información de EHow, Vitaminas, Alimentos con calcio, Alimentación sana.

Tot és una qüestió d’hàbit. La importància de desdejuni, l’esmorzar i berenar pels nens/nenes

El desdejuni és una dels menjars més importants del dia. Representa, almenys, ¼ de les necessitats nutricionals dels nens.

Fer del desdejuni una rutina i intentar desdejunar amb ells. Introduir nous aliments en els desdejunis. És ideal que el nen pugui participar en la confecció del desdejuni de cada setmana, així uns dies tindrem llet, cereals i una peça de fruita; un altre dia tindrem, torrades de mantega, un yogurt i un suc. Sempre cal combinar llet, cereals (ja sigui cereals de desdejuni, pans de cereals, galetes) i fruites (fresca, en suc, batut…). A poc a poc i en dies solts es poden introduir la fruita seca o els ous, són un bon complements per afegir als desdejunis. 

Un bon desdejuni ha de constar de: un làctic+ cereals (pa, cereals, galetes) + fruita. 

• Làctics: llet, iogurt, i/o formatge (font de calci i proteïnes). 
• Farinacis: galetes, pa, cereals (font d’hidrats de carboni). 
• Fruites o Suc (font de vitamines o minerals) 

A mitjan matí es pot prendre una fruita, un iogurt o un entrepà petit.

El berenar ens brinda l’oportunitat de completar l’aportació energètica del dia i ha de basar-se en: làctics, fruites naturals, sucs naturals i entrepans diversos, segons l’apetit del nen i la despesa energètica del nen. 

Es aconsellen la següent distribució de calories al llarg del dia: 

25% en el primer menjar del dia 

30-40% en el menjar del migdia 

10-15% en el berenar 

20-30% en el sopar (Font: EcoKit)

Què esmorzem? Com esmorzem? – Del L’equip de mestres CEIP Pare Jofre

Pares, mares, famílies:

Seguim amb el nostre projecte Bon profit!, en el qual anem a treballar sobre l’alimentació al llarg de tot els curs. Ja hem fet algunes activitats i ara ens hem centrat en el tema dels esmorzars. 

Hem estat arreplegant dades sobre els esmorzars que fan els xiquets/es, els que ofereix el centre, la quantitat, els embolcalls que utilitzem… I ara, amb tot eixa informació, volem treballar amb l’alumnat i amb vosaltres, les famílies, per tal de coordinar-nos en una proposta educativa consensuada dels esmorzars.

Què hem observat?

• En general, els xiquets/es fan uns bons esmorzars: 

– els entrepans amb companatge són, amb diferència, l’esmorzar més habitual

– és molt infreqüent esmorzar brioxeria industrial 
-tampoc no és habitual l’abús de cremes de xocolata o semblants

 Tanmateix…

 – és molt inusual l’esmorzar de peix enllaunat (tonyina, besuc, sardina, anxoves)

– també és minoritari el consum de fruita.
A les gràfiques podeu observar aquestes dades.

• La quantitat de l’esmorzar sol ser adequada.

En general, les dades mostren que els xiquets/es es queden satisfets amb la quantitat d’esmorzar que hi porten. 

Ara bé, encara que no és un percentatge molt important, cal fer notar:

 – hi ha alumnes que no porten esmorzar
 – d’altres en porten massa (penseu que dinen cap a les 13:30 h. i han esmorzat a penes fa 2 hores: és difícil que tinguen apetit a l’hora de dinar si se n’han fet un gran entrepà).

• Hem de millorar els tipus d’embolcalls que utilitzem en els esmorzars.

Pareu compte en la gràfica i voreu com fem un ús abusiu dels embolcalls de paper-alumini. Hem de pensar en la quantitat i el tipus de residus que generem i hauríem de canviar hàbits per tal d’emprar embolcalls reutilitzables (portaviandes, bosses de tela, etc.). Recordeu que aquest és un objectiu que perseguim ja fa anys amb el nostre projecte mediambiental. 

Us fem una proposta…

1. Una bona alimentació, comença per un bon desdejuni.
2. Continuem amb els bons esmorzars d’entrepans que fem, sense abusar de la quantitat.
3. Incorporem la fruita al nostres esmorzars (bé com acompanyant, bé com a esmorzar únic). Per això, a l’escola, els dimecres esmorzem fruita.
4. Hem d’incorporar també els entrepans de peix (tonyina, anxoves amb formatge, besuc…)
5. L’oferta d’entrepans del centre s’ajustarà també a aquests criteris: dimecres oferirem fruita i dijous l’entrepà serà de tonyina.

Parleu d’aquest assumpte amb els vostres fills i filles. Nosaltres també ho treballarem a l’escola per tal d’educar i educar-nos en estils de vida saludables i en una bona educació alimentària.

 ¡bon profit!

L’equip de mestres

(Nota: Para consultar los gráficos por favor remitir al equipo de maestros)