Any 1692: Comença el famós judici a les bruixes de Salem.

El cas de les “bruixes de Salem” es va saldar amb la execució de 25 persones, la majoria dones. Aquest cas va ser portat al teatre pel dramaturg Arthur Miller, en la seva obra Les bruixes de Salem, o en anglès, The Crucible (1957).

El judici de les bruixes de Salem fa referència a un famós episodi del període de la colonització dels Estats Units el 1692 en el llogaret de Salem (actual estat de Massachusetts), en el qual, com a efecte col·lateral de les lluites internes entre les famílies colonials per la possessió de la terra i dels fanatismes puritans revestits de paranoia, foren condemnades a mort 25 persones acusades de bruixeria, principalment dones, i se’n va empresonar a un nombre molt més gran. Tot començà quan fou nomenat cap espiritual de la comunitat el reverend Samuel Parris el 1692 i la frontera al nord de Maine fou devastada per un atac dels abnaki que provocà que molts colons fossin morts o fets presoners pels indis, en resposta a la brutalitat colonial durant la Guerra del Rei Felip contra els wampanoag el 1675. […]

La FE CCOO PV la LOMQE per seleccionar director o directora

L’esborrany presentat substitueix al que ja va passar per mesa en octubre per tal d’adaptar-lo als criteris establerts en la LOMQE


La FE CCOO PV “rebutgem la LOMQE i la seua aplicació, i instem el professorat i la comunitat educativa en general a fer Resistència. I en la línia d’aquesta resistència, rebutgem aquesta nova normativa que és simple aplicació dels criteris estipulats en l’esmentada llei”.
La Conselleria d’Educació planteja un nou esborrany per a la norma que regula la selecció de directors i directores.
Aquest esborrany modifica el que ja va passar per mesa en octubre per introduir els criteris que marca la LOMQE per al procés que seleccione directors/es per al curs 2014-2015.
Les modificacions respecte de l’anterior i que desenvolupa la LOMQE van en el següent sentit: augmentar la representació de l’administració educativa en la comissió que selecciona, passant d’un 50% a un 60%, per contra, disminuir la representació del centre, tant de professorat com del consell escolar, passant d’un 50% a un 40% i, finalment, premiar aquelles persones que seguisquen els dictats de la política educativa de la Conselleria: apareix en el barem pertànyer a la Mesa de directors/es així com centres que estiguen en la xarxa de qualitat. 
Aquests canvis “són, per a nosaltres, altament significatius, ja que estableix un marc on la possibilitat que siga l’administració qui decidisca qui serà el director o la directora del centre és altíssima. Per tant, serà com un tràmit per a seleccionar qui és afí a la política educativa de la Conselleria”.

Com ja han fet públic, “la FE CCOO PV rebutgem la LOMQE i la seua aplicació, i instem el professorat i la comunitat educativa en general a fer Resistència. I en la línia d’aquesta resistència, rebutgem aquesta nova normativa que és simple aplicació dels criteris estipulats en l’esmentada llei”.


La Veu del Paìs Valencià
http://www.laveupv.com/noticia/7933/la-fe-ccoo-pv-rebutja-la-normativa-de-la-lomqe-per-seleccionar-director-o-directora

Com més demanda, menys oferta

Escola Valenciana denuncia en el programa ‘Estira la llengua!’ de RNA, una “derivació intencionada” a la concertada
 
El proper curs escolar començarà amb 155 classes menys en valencià i 69 menys en castellà. Això, mentre l’entitat Escola Valenciana, que defensa l’ensenyament públic, de qualitat i en valencià, afirma que hi ha, només en infantil, 14.000 famílies que voldrien escolaritzar els fills en la nostra llengua però no hi ha places. El president de l’entitat, Vicent Moreno, ha dit a l’Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que aquest arranjament escolar és “una deriva intencionada” d’alumnes cap a l’escola concertada.
Escola Valenciana afirma que hi ha 14.000 famílies amb fills a l’etapa d’infantil que voldrien escolarització en valencià i no hi ha places públiques disponibles. La coalició Compromís, comptant totes les etapes educatives, parla de 100.000. Però al País Valencià, sembla que la llei de l’oferta i la demanda no encaixa. La Generalitat Valenciana, en el marc de l’arranjament escolar previ a cada curs tenint, preveu suprimir 224 unitats educatives: 155 de les línies educatives en valencià i 69 de les de castellà. El president d’Escola Valenciana ha explicat aquest dilluns a l’Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que el 93% de l’ensenyament en valencià és públic i “per tant, quan suprimeixes unitats a la pública suprimeixes valencià, principalment”. És per això que afirma que “és una derivació intencionada” per transvasar alumnat a l’escola concertada. I alhora, apunta nocturnitat i traïdoria: “Ho tragueren estratègicament abans de les vacances de Nadal”. Per tant, una època difícil per preparar al·legacions i, amb tot, apunta que “sembla que les al·legacions s’han escoltat poc”.
Però si hi ha tanta demanda com diuen Escola Valenciana i Compromís, com és que la Generalitat suprimeix places? Moreno no ho té clar. Només afirma: “La Generalitat Valenciana ens diu que diem mentides”. I fa l’explicació següent: “Com que l’oferta no hi és, moltíssimes famílies no són tan militants i lluitadores pel tema de la llengua i es deixen dur per estar més pròxims de l’escola i es queden en castellà. Si s’oferiren, segurament estarien plenes”. És per això que la plataforma escolar ha començat una altra campanya de mobilitzacions “perquè hi haja una demanda gran de matriculació en valencià” com a resposta al que consideren “un atac frontal” a l’escola pública en la nostra llengua.
I justament fa qüestió de dies el president de la Generalitat, Alberto Fabra, deia que si ell no parla valencià és perquè, quan era petit, no hi havia escolarització en la nostra llengua. Vist això, Moreno afirma que Fabra “es contradiu” ja que justament hauria de promoure les línies educatives en valencià. En tot cas, el mateix Vicent Moreno s’ha ofert per carta al president per a fer-li de voluntari lingüístic i ensenyar-li valencià. Al moment de la conversa, encara no tenien resposta.
El bumerang de Wert
Escola Valenciana té encara un altre front obert. Una família s’ha pres al peu de la lletra el que el ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, promulga perquè Catalunya garanteixi l’ensenyament en castellà a les famílies que en vulguin. Ell demana que escolaritzin en castellà els fills a un centre privat i passin la factura al govern espanyol que, al seu torn, la passarà a la Generalitat de Catalunya. Aquesta família valenciana, doncs, ha reclamat al ministeri que li pagui quatre anys d’escolarització en valencià a un centre concertat incloent-hi el menjador i el transport. Així és com la idea es converteix en un bumerang per al ministre. Escola Valenciana calcula que si totes les famílies que no tenen plaça a la pública acudissin a la privada, la factura que arribaria a Wert seria de 70.000.000€. I Vicent Moreno no dubta a demanar-li que apliqui “el mateix criteri objectiu, que per al valencià també ho faça”. Si la resposta a la reclamació és silenci administratiu, Moreno adverteix que “la família està disposta a caminar endavant” per la via judicial. Explica que no sap quantes famílies més hi ha en la mateixa situació, però que tenen por d’arribar a aquest extrem. Amb tot, augura que “si veuen que açò dóna, possiblement li cauran damunt moltes reclamacions d’aquestes”, a Wert.
Per acabar, Escola Valenciana té un altre front obert. De fet, acusen la conselleria valenciana d’Educació de marejar-los i, mentrestant, suprimir les 155 unitats en valencià. I aquest front és un globus sonda sobre la possibilitat de fer consultes a les famílies per saber si volen ensenyament en valencià o en castellà. Vicent Moreno ho considera absurd perquè a cada període de matriculació això ja queda preguntat i recorda que tota la comunitat educativa diu que és un error plantejar la consulta que, a més, seria no vinculant i que: “Obrint açò, reobri una batalla lingüística que la tenim superada, al País Valencià, ja. Això és d’una altra època. Hi ha una oferta d’ensenyament en valencià que funciona i té demanda”. En tot cas, sentencia: “Nosaltres estem en contra de la consulta però no perquè no vulguem consultar les famílies. Jo, normalment, quan tinc un problema amb el cos o el cotxe, he d’anar al metge o al mecànic. No pregunte a ningú”. I assegura que moltes famílies s’acaben conformant amb l’ensenyament en castellà per no haver de dur els fills lluny de casa.
La Veu del Paìs Valencià

 

Escola Valenciana recorrerà al TSJCV perquè anul·le l’arranjament escolar

El seu principal argument és que “no s’ha tingut en compte el criteri lingüístic a l’hora de suprimir unitats”

Així, des de l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana s’estan també valorant dues accions jurídiques més. D’una banda, es planteja la possibilitat de demanar suspensió cautelar de l’arranjament escolar “per la rellevància de l’atac a la nostra llengua per part de l’Administració valenciana” i per una altra, “recomanar a les escoles afectades l’inici de recursos de reposició” davant de la Conselleria.


Presentació de la campanya informativa de matriculació d’Escola Valenciana escolavalenciana.com

Escola Valenciana presentarà, en un termini màxim de dos mesos, un recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de València (TSJCV) perquè anul·le la resolució d’arranjament escolar aprovada per la Conselleria d’Educació per al pròxim curs. El seu principal argument és que “no s’ha tingut en compte el criteri lingüístic a l’hora de suprimir unitats”, de manera que s’han generat casos de poblacions que es queden sense oferta d’ensenyament en valencià.

El president de l’entitat Vicent Moreno ha anunciat aquesta decisió durant la presentació de la campanya informativa de matriculació dirigida a famílies amb fills de tres anys per al curs 2014/2015.

Fins hui, ha alertat, l’arranjament escolar del curs que ve ha suposat la desaparició de 69 unitats en valencià en Infantil i Primària, el tancament de sis col·legis d’ensenyament en aquesta llengua -CP Santa Quitèria d’Almassora, CP Mestre Canós de Castelló, el CP Sara Fernández de València, CP Ciutat de Cremona d’Alaquàs, CP Josep Camarena de Gandia i CP L’Arc de Monòver-, i posa en perill altres 82 aules amb doble oferta en castellà i valencià, a l’espera que trien els consells escolars dels centres.

Com a conseqüència, hi ha poblacions que es queden sense oferta d’ensenyament en valencià i en les quals “no es garanteix el dret bàsic de l’alumnat” a rebre educació en aquesta llengua, ha censurat.

Així, des de l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana s’estan també valorant dues accions jurídiques més. D’una banda, es planteja la possibilitat de demanar suspensió cautelar de l’arranjament escolar “per la rellevància de l’atac a la nostra llengua per part de l’Administració valenciana” i per una altra, “recomanar a les escoles afectades l’inici de recursos de reposició” davant de la Conselleria.

“Hem iniciat el camí i no ens rendirem”, ha advertit Moreno i ha fet una crida a la societat perquè done visibilitat al seu “desacord” amb la supressió d’unitats educatives en valencià en concentracions convocades per la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament públic per a aquest dimecres a Alacant i València, i el divendres a Castelló.

Per al president d’Escola Valenciana, “el colp” que ha assestat la consellera del ram Maria José Català amb la planificació d’aules per a aquest curs ha sigut tan “fort” que ha obligat a l’entitat ha avançar tres mesos la campanya informativa de matriculació per a xiquets de tres anys, que se centrarà en la xarxa de centres públics, que és en la qual s’estableix el 93% de programes en valencià i que “més atacs” pateix.
Els qui estudien en valencià, trauen millors notes en anglés
Sota el lema ‘Si vols qualitat, marca’t un punt: Matricula en la nostra escola’, la campanya vol fer èmfasi en què estudiar en valencià ho “recomana l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), els màxims experts en educació de les cinc universitats públiques valencianes i de les Unitats per a l’Educació Multilingüe”, ha explicat Moreno.
En aquest sentit, ha destacat que l’últim estudi sobre aquest tema, la tesi de la professora del departament d’Estudis Anglesos de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI), Laura Portolés, dirigida per M. Pilar Safont, directora de la UEM-UJI, sosté que “els alumnes que estudien en valencià dominen equilibradament el valencià i el castellà en acabar la Primària i trauen un 13% de millor nota en anglès”.

Així mateix, conclou que “l’alumnat matriculat en valencià té una millor capacitat i predisposició per a aprendre una tercera llengua com l’anglès, un 11% més que els alumnes que estudien en castellà”. 
L’entitat cívica ha activat un espai web (www.escolavalenciana.org/matriculacio) on es poden descarregar els documents destinats a les famílies i al professorat en relació a per què el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià (PPEV) és l’únic que assegura la qualitat educativa òptima a l’alumnat. 

La Veu del Paìs Valenciàhttp://www.laveupv.com/noticia/7901/escola-valenciana-recorrera-al-tsjcv-perque-anulle-larranjament-escolar

Eva Grimaltos és triada presidenta de FAPA València

Exercia el càrrec en funcions des de l’estiu

L’assemblea de FAPA València ha triat aquest dissabte per unanimitat Eva Grimaltos com a presidenta de l’entitat i ha mostrat el seu suport al projecte de treball presentat per la seua executiva per als cursos 2014-16, centrat en la defensa de l’escola pública

http://www.laveupv.com/img/200/200/9309

Així ho han informat fonts de la federació, que han recordat que Grimaltos, del CEIP Severí Torres de Castelló de la Ribera, ha vingut exercint el càrrec en funcions des del passat estiu.

Grimaltos ha adonat de la memòria de gestió realitzada durant l’últim any, en el qual ha exercit com a vicepresidenta i presidenta en funcions, i ha posat l’accent en les gestions, negociacions i enfrontaments amb la Conselleria d’Educació.

Així mateix, la nova executiva ha presentat el seu projecte de treball per als pròxims dos anys, insistint en la necessitat de treballar en quatre àrees: la de participació comarcal i assessorament per a donar resposta a les necessitats reals de les AMPA, la de formació per a dotar d’eines a les associacions en la defensa de l’escola pública, la de relacions públiques i institucionals i la jurídica, per a defensar el dret de les AMPA com a membres de la comunitat educativa.

Les campanyes de FAPA-València per a reclamar el pagament de les beques de llibres, les deficiències en infraestructures o la preocupació per la supressió d’unitats als centres educatius han sigut uns altres dels temes debatuts en l’assemblea.


La Veu del Paìs Valencià