Conte i la lluna va somriure

I LA LLUNA VA SOMRIURE
Des de temps immemorials, l’home ha inventat contes i transmés llegendes a generacions posteriors sobre els esdeveniments inexplicables. Hui en dia, en ple segle XXI, seguim delectant-nos amb històries sobrenaturals, intentant trobar-los una explicació coherent, o simplement, deixant-nos arrossegar inconscientment per eixa màgia que les embolica i que ens porta als nostres primers temps. Temps en què el ser humà era una peça insignificant dins del gran puzle que formaven tots els habitants de la Terra. En totes les cultures dels cinc continents hi ha estes històries que, a vegades, recopilem en fantàstics volums i que formen part dels Contes Universals.
Sobre la Lluna s’han contat infinitat de relats i llegendes que exalçaven la seua bellesa i misteri. Nit darrere de nit, el disc de plata creua la l´espai celeste, creix, decreix, mor i ressuscita. Açò va fascinar els primers hòmens, però també es van adonar de la influència de l’astre fred sobre les aigües. La Lluna regia les marees, per tant, també tenia poder sobre la pluja, de la que depenia el creixement de les collites.
Però no obstant, també hi ha moltes d’estes històries que la relacionen amb les llegendes d’hòmens llop i vampirs, perquè suggerixen que les horripilants transformacions sempre tenen lloc quan la Lluna està plena. També se la considera misteriosa i inabastable, i que és allí on viatgen les promeses trencades i les intencions que mai són dutes a terme.
Però, per què en alguns casos se l’exalça fins a deïficar-la i en altres se la considera la germana del dimoni?. Mai ho sabrem, perquè les creences i els mites van nàixer dels hòmens per a explicar precisament el que no entenien, però que regia les seues vides com per art de màgia, i que sense la seua influència no hagueren sobreviscut.
La història que vos vaig a contar a continuació és ben diferent. Perquè en ella, la protagonista és la Lluna, i ella, des de la seua privilegiada situació, ha observat l’home i a tot el que li rodeja des del començament dels temps, i sap dels seus somnis i anhels, i dels seus infortunis i temors. I qui sap fins a quin punt, en més d’alguna ocasió, no haurà tocat amb la seua màgia el transcurs dels esdeveniments? La resposta a esta pregunta està en el cor dels somiadors, en el de tots aquells que algun dia van clamar al cel, a la llum de la Lluna, les seues il·lusions i esperances, i van obtindre resposta. I comença així:
Era una setmana plujosa, gris, i el comunicat meteorològic encara anunciava que seria per a llarg. El vehicle, encara sent tot terreny, va tindre dificultats per a arribar. D’ell, es van baixar tres individus que van recórrer el lloc amb les seues mirades.
_ Està pitjor del que creia. Acíhi ha treball per a una bona estona_ Va exclamar un d’ells.
Muntons de ferros, panells, bidons i fems metàl·lics s’amuntonaven sense orde, mig ocults entre la mala herba que ho havia invadit tot. I, entre tot aquell caos, destacava un vell semàfor, alt, imponent, etern vigilant d’aquell lloc, que pareixia observar-los. Un dels homens es va acostar a ell, i després d’un breu examen, va comprovar que no funcionava. El fluid elèctric havia quedat tallat a causa de les incessants pluges i tempestats. No ho tornarien a reestablir fins allí, tenint en compte el nou pla per a la neteja de la zona que s’havia votat en l’Ajuntament.
El semàfor va observar detingudament aquells tres hòmens. Coneixia a dos d’ells, els més alts. Havien format part de l’equip tècnic de la constructoraque va dur a terme el projecte de l’ampliació del polígon industrial, que finalment va fracassar. Feia tant de temps…
Li van vindre a la memòria els seus millors dies com a semàfor, perquè ell havia sigut important. Va recordar quan dirigia el trànsit a la Plaça dels Coloms, el seu primer destí. Va ser el primer semàfor que van portar al poble i , des del seu emplaçament, al costat de l’Ajuntament, havia sigut partícip de totes les conversacions privades que arribaven a les seus oïdes des dels despatxos.
Recordava perfectament els preparatius per a la construcció d’un gran laboratori científic, projecte que va mobilitzar a una infinitat de grups ecologistes que van armar un gran rebombori social. De totes parts del país van acudir a les mobilitzacions programades en contra de la seua construcció. I ell allí, sempre vigilant des de la seua altura. La seua comesa principal era regular el pas dels pesats transports de materials per a les obres, gegantines flotes sobre rodes que armaven un soroll ensordidor. La zona es “va netejar” de vegetació; van talar els arbres, van cremar les males herbes i van desviar el curs del riu més al sud. Açò, i el continu anar i vindre dels camions, hi havia desproveït per complet de vida animal diversos quilòmetres a la redona.
Però alguna cosa va eixir malament, tal vegada els ecologistes es van eixir amb la seua. Va passar el temps i un dia van deixar d’acudir els obrers i les pesades màquines. I ell es va quedar sol, silenciós…
Les males herbes, les molses i algunes xicotetes flors, van perdre la seua por i, tímidament es van deixar veure. Això va atraure de nou els pardalets i xicotets rosegadores, i prompte un nou món es va obrir als seus ulls.
Allà, en l’altura, podia vigilar cada un dels seus moviments. A poc a poc, el paisatge va anar transformant-se de nou, inclús ell mateix va començar a formar part d’aquell lloc i a conéixer i distingir a cada un dels seus habitants.
Una nit clara, sense núvols, va quedar fascinat per aquella esferail·luminada que surava en l’aire. Havia sentit parlar d’ella, però mai l’havia vist tan de prop i tan nítidament.
_ Hola!_ li va dir el semàfor, armant-se de valor.
_ Hola!_ li va contestar l’esfera des de l’altura._No em coneixes? Sóc la Lluna.
_ D’on véns? He observat que mai et quedes ací massa temps.
La Lluna es va llançar a riure, i el semàfor va pensar que era la rialla més bonica que mai havia sentit.
_Bobo, es nota que no em coneixes. Jo balle al ritme del cicle rotatori de la Terra. Porte fent-ho des que el món és món, sense parar; formem un bon equip. En una sola nit recórrec centenars de quilòmetres i, al meu pas, les nits s’il·luminen amb una tènue claredat que inspira els poetes i artistes. M’encanta el meu treball.
_ Quina meravella!_ li va contestar el semàfor._ I no et canses?, tant d’anar i vindre ha de ser esgotador.
_ Ja ho crec que cansa! Però la recompensa no té preu. En el meu camí he sigut partícip dels esdeveniments més meravellosos que han ocorregut en este planeta des dels temps més remots. Recopile històries de tot allò digne d e ser contat, i les guarde per a la posteritat. Escolta, et posaré un exemple: fa molts milers d’anys, “l´home”, el que tu i jo coneixem ara, era molt diferent. No era més que un animal, un depredador, però en la seua evolució va aprendre a cultivar la terra i a arreplegar els seus fruits. Per a això, va haver d’inventar-se el concepte “temps”, saber quan sembrar per a poder recol·lectar les collites més fructíferes, d’això depenia la seua supervivència. I ací estava jo, per a ajudar-lo i ensenyar-li la màgia dels cicles de les estreles i de la Lluna. Ho entens? Era com marcar el compàs d’una melodia, cicles que es repetixen constantment. Però, en el seu avançar, va haver-hi un moment que l’home es va tornar superb. Va creure que ja sabia massa i va desoir la crida de la Naturalesa i els seus missatges, i es va apartar un poc d’ella.
_I no estàs trist? _li va preguntar el semàfor al sentir en la seua veu un to de melancolia.
_ No, res d’això! Encara queda molt que fer, els bons sentiments i els somnis purs, sense egoismes ni malícies, han de continuar sent atesos, recorda que forma part del meu treball_ I dit açò, li va guinyar un ull, somrient-li.
I així, nit darrere de nit, la Lluna i el semàfor van entaular una gran amistat, a la que es van unir desenes de xicotets espectadors que es delectaven amb els relats que els contava la Lluna. Històries extraordinàries d’altres llocs, de països llunyans, alguns molt freds d’eterns gels, altres càlids i exuberants. Contes i llegendes extraordinaris de fascinants personatges.
Ara, amb l’arribada d’aquells tres hòmens, el semàfor va témer pel que poguera succeir. Va estar tot el matí espiant els seus passos i el seu deambular d’ací cap enllà i, de tant en tant, fins podia sentir les seues conversacions. Els seus plans eren emportar-se tot allò que poguera ser utilitzable. L’endemà tornarien els camions per a carregar-ho tot.
A poqueta nit, quan els obrers se´en van anar i els pardalets van tornar als seus nius per a passar la nit i els rosegadores es disposaven a donar el seu passeig nocturn, els va reunir i els va contar les males notícies. Després de tant de temps, tornaven a pertorbar la pau d’aquell lloc. Aquella nit més que mai, l’ull vigilant del vell semàfor va vetlar el somni de tots els seus amics.
_Lluna, t’he de contar una cosa molt important que ha passat avui_ Va dir el semàfor res més veure a la Lluna dibuixar-se en el cel.
_Ho sé, amic meu, ho he escoltat tot_ Li va contestar la Lluna.
I encara que eixa nitla Lluna es va esforçar per regalar les oïdes al semàfor amb les seues històries, a ell li van saber a desencant i preocupació. La Lluna ho va notar, i, al despedir-se a l’alba, el va tranquil·litzar amb paraules amables. Prompte van arribar els operaris i el semàfor va albirar a la llunyania un gran núvol de pols i fum. Sense perdre temps, va donar la veu d’alarma i muntons de xicotets animals van eixir en tropell dels seus caus i van fugir buscant un lloc segur on passar el dia sense ser vistos.
I el semàfor va quedar sol, en silenci, sempre vigilant, aguditzant les oïdes per a assabentar-se dels plans d’aquells hòmens. El sòl s’estremia. Un, dos, tres….fins a nou d’aquelles màquines!.
Els obrers van començar el seu treball. Parlaven entre ells amb rialles i bromes; conversacions trivials de les seues famílies, del partit de futbol del diumenge, de com estava de car tot…, però res que a ell li interessara. Només una idea li rondava ara en el cap: Què havien planejat per a ell?
Aquell infern va durar diverses setmanes, i ni una sola notícia sobre el seu destí, era desesperant. Però una vesprada van tornar els tres hòmens del tot terreny. Un d’ells va estar comentant amb els obrers sobre la marxa del treball i, després, dirigint-se als altres dos, els va dir:
_Açò està acabat!. Demà vindrem pel que queda i ens emportarem també el semàfor, ací ja no cal per a res.
DEMÀ, demà, demà…Una vegada i una altra aquella paraula va colpejar els seus pensaments com un gran martell. Absort, no es va adonar de l’anada dels tres hòmens, ni dels obrers al finalitzar la seua jornada.
DEMÀ, demà se l´enportarien. Seria la seua última nit al camp, amb els seus amics.
Va caure la nit i, angoixat, va haver de lluitar contra els seus pensaments. Un nou sentiment, que fins llavors no havia experimentat, s’estava apoderant d’ell, la por. Havia de trobar la manera de quedar-se allí per sempre!.
_Lluna!, quant has tardat hui, precisament hui, ja no em queda temps…_li va dir el semàfor.
_Estic ací per a ajudar-te, no tingues por_li va contestar la Lluna.
_Pero ajudar-me com?, amb les teues històries?_li va retraure el semàfor, quasi enfadat.
_Una vegada et vaig dir bobo te´n recordes? Llavors ja et vaig dir que em coneixies ben poc. _ Li va respondre la Lluna._ Hui no vaig a contar-te cap història. Els contes de remots llocs, de personatges fantàstics, s’han acabat. Hui només estic per a tu.
_Lluna, perdona’m per haver dubtat de tu, però no veig la solució. Demà_Ploriquejà el semàfor.
_Escolta´m bé, no has aprés res dels meus relats? Els seus protagonistes van ser personatges reals que, com tu i jo ara, van existir en un lloc i un moment determinats. Les seues proeses i gestes, i també els seus infortunis i tristeses, van ocórrer fa molts anys en alguns casos, i a penes uns dies, en altres. I ací estava jo, per a escoltar-los i ajudar-los, com a tu ara. Si creus en la meua màgia, si creus en els teus somnis i amb això podem fer que el món siga un poc millor, ha arribat el teu moment. Si el teu desig és prou fort podrem aconseguir que es faça realitat, i de la teua història naixerà un conte meravellós per a regalar les oïdes de tots els que ho escolten en tots els confins de la Terra. Ocórrega el que ocórrega aquesta nit, promet-me que sempre em recordaràs. Fins sempre amic meu.
Confós per les paraules de la Lluna, el semàfor va entrar en un somni estrany, un tràngol vertiginós que pareixia no tindre fi. Va somiar i desitjà amb totes les seues forces formar part d’aquell lloc per sempre. I llavors, va ocórrer. Era ben avançada la nit quan un tremolor va sacsar tot el lloc; després, un gran cruxit. Expectants, centenars de diminuts ulls van aguditzar la vista en la foscor, i van ser muts testimonis d’aquella meravella. Després va tornar la calma i el silenci.
A penes despuntat el dia, van arribar els obrers.
_Has equivocat el camí!_ Li va recriminar un dels seus companys, al conductor de la pesada màquina.
Confosos i sorpresos, els treballadors van abaixar del vehicle i, bocabadats, van contemplar amb admiració aquell gran arbre que obstruïa el camí. Què havia ocorregut?. La pregunta mai tindria resposta, perquè un gran secret aferrava aquelles arrels en la terra per sempre.
I desdibuixada ja per les llums del nou dia, la Lluna, satisfeta, va somriure.
FI
SIGNAT: PISCIS

El Bagul de les Dones: Any 1871, naix Rosa Luxemburg, revolucionària i pensadora alemanya

El 15 de gener de 1919 van assassinar a Berlín Rosa Luxemburg, una de les pensadores, activistes i militants marxistes més importants de la història. Rosa va ser una precursora en la lluita política com a dona.
Va néixer el 1871 a una Polònia sota la dominació de l’imperi rus del tsar, en el si d’una família culta jueva.
Rosa es va caracteritzar per una gran intel•ligència i una enorme curiositat vital, pel seu caràcter rebel i la seva valentia. Tenia grans dots d’oratòria i de dialèctica, combinant la formació, la docència i la capacitat d’anàlisi amb una activa militància política. 

L’Escola d’Estiu Cultural i l’Escola Esportiva, El Puig

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA DE L’OFERTA D’OCI MUNICIPAL. Amb la finalitat d’afavorir que les famílies que desitgen usar tant l’Escola d’Estiu Cultural com l’Escola Esportiva puguen organitzar-se (segons el tipus d’activitat que els agrada als menuts o la seua edat), s’han coordinat les entrades i eixides a les dues escoles.
Escola Esportiva: Entrada 9,30 h./ Eixida: 13,30 h.
Escola Cultural: Entrada 9,45 / Eixida: 13,45 h.
En cas de fer ús del menjador, els xiquets i xiquetes usuaris de les dues escoles s’arreplegaran al mateix lloc.

Convocatorias ordinarias y extraordinarias de la PAU de 2016

El cuadro recoge las fechas de las convocatorias ordinarias y extraordinarias de la PAU de 2016 según datos publicados en las páginas de internet de distintas universidades:

Comunidades Conv. Ordinaria Con. extraordinaria

==============================================================
Andalucía 14, 15 y 16 junio 13, 14 y 15 septiembre
Aragón 7, 8 y 9 junio 13, 14 y 15 septiembre
Asturias 1, 2 y 3 junio 5, 6 y 7 julio
Baleares 7, 8 y 9 junio 7, 8 y 9 septiembre
Canarias 8, 9 y 10 junio 6, 7 y 8 julio
Cantabria 8, 9 y 10 junio 8, 9 y 12 septiembre
Castilla-La Mancha 8, 9 y 10 junio 12, 13 y 14 septiembre
Castilla y León 14, 15 y 16 junio 12, 13 y 14 septiembre
Cataluña 14, 15 y 16 junio 6, 7 y 8 septiembre
C. Valenciana 7, 8 y 9 junio 5, 6 y 7 julio
Extremadura 7, 8 y 9 junio 5, 6 y 7 julio
Galicia 8, 9 y 10 junio 14, 15 y 16 septiembre
Madrid 7, 8 y 9 junio 13, 14 y 15 septiembre
Murcia 6, 7 y 8 junio 12, 14 y 15 septiembre
Navarra 8, 9 y 10 junio 29 y 30 junio y 1 de julio
País Vasco 8, 9 y 10 junio 6, 7 y 8 julio
La Rioja 6, 7 y 8 junio 6, 7 y 8 julio
La última Selectividad pone a prueba a 200.000 alumnos
La nueva evaluación final de Bachillerato no contará para el título en 2017, pero sí para entrar en la Universidad

http://www.levante-emv.com/sociedad/2016/05/29/ultimos-alumnos-someten-selectividad/1424847.html

La incorporación de la mujer al instituto

La primera alumna que ingresó en el Instituto de Castellón fue Libertad Ramos Rodrigo en el curso 1882-1883 La primera profesora de segunda enseñanza aún tardaría en llegar y sería, en 1911, Julia Gomis Llopis como ayudante gratuita de la asignatura de dibujo

Historia. A mediados del siglo XIX la aprobación del Plan Pidal y la Ley Moyano estructuraron el sistema educativo español de acuerdo con el liberalismo vigente recién implantado. Podemos imaginar las dificultades y los impedimentos para que las mujeres entraran a formar parte de esta minoría selecta que iba a dirigir el país o en este caso la formación de alumnos en las aulas de los institutos.
A mitad del siglo XIX la aprobación del Plan Pidal y la Ley Moyano venían a estructurar el sistema educativo español de acuerdo con el liberalismo vigente recién implantado. En el se establecían los tres escalones que aun actualmente persisten: la escuela, el instituto y la universidad. El acceso al instituto se hacía mediante un examen de ingreso que duró hasta la ley de educación de Villar Palasí, al final del franquismo. Pero en realidad la segunda enseñanza –la de los institutos- desde un principio estaba destinada a las clases medias y altas que gobernaban el país desde todos los ámbitos.
Gil de Zárate describe el objetivo con claridad meridiana: «Se dirige a las clases altas o medias, esto es a las mas activas y emprendedoras, a las que legislan y gobiernan, a las que escriben, inventan, dirigen y dan impulso a la sociedad, conduciéndola por las diferentes vías de la civilización; en suma, a las que son el alma de las naciones, conmueven los pueblos y causan su felicidad o desgracia». Características destinadas a una determinada clase y a un sexo, ya que la enseñanza no era gratuita y por otra parte las primeras chicas que solicitaron entrar tenían que obtener un permiso especial.
Si la segunda enseñanza estaba destinada a las clases dirigentes como la formación de profesores podemos imaginar las dificultades y los impedimentos para que las mujeres entraran a formar parte de esta minoría selecta que iba a dirigir el país o en este caso la formación de alumnos en las aulas de los institutos.
La primera alumna que ingresó en el Instituto de Castellón fue Libertad Ramos Rodrigo (por cierto, en la partida de nacimiento consta como Libertad, Igualdad, Fraternidad Ramos Rodrigo), en el curso 1882-83, natural de Valencia, su padre Joaquín Ramos Peris, médico en Vila-real, era natural de Onda y fue el primero en ser enterrado en el cementerio civil de Castellón.
Pero la primera profesora de segunda enseñanza en el instituto de Castellón aún tardaría en llegar. A principios del siglo XX encontramos las primeras profesoras en España, en concreto en 1911 Julia Gomis Llopis, como ayudante gratuita de la asignatura de Dibujo se había incorporado al instituto de Valencia. Sin embargo en Castellón para el curso 1923-24 llega una de las primeras catedráticas de instituto de todo el Estado, Maria Luisa Garcia-Dorado Seirullo, de la asignatura de Latín.
Esta profesora había nacido en Salamanca en 1896, su padre era catedrático de Universidad de Derecho, amigo de Miguel de Unamuno. Se licenció en Filosofía y Letras en su misma ciudad con sobresaliente y premio extraordinario de Licenciatura. Aspirante del Instituto-Escuela de Madrid, fue pensionada por la Junta de Ampliación de Estudios y aceptada como becaria en el Bryn Mawr College de Pensilvania (USA) en 1920. En el verano de 1921 sigue un curso en el Teacher’s College de Columbia. En 1923 hizo oposiciones a cátedras de instituto de latín obteniendo la plaza de Castellón, donde llegó ese mismo año. Estuvo en nuestro instituto durante cinco cursos hasta 1928 donde, según la Memoria del Centenario, «regentó la cátedra con gran competencia y celo hasta que por concurso de traslado pasó a León».
Después de una carrera brillante como docente vinculada a la Institución libre de Enseñanza sufrió el obligado expediente de depuración con la llegada del franquismo. En la acusación, según la comisaría de policía tenía ideas izquierdistas, pero por otra parte dice que «su conducta profesional y religiosa es buena, no prestando adhesión al gobierno marxista». En 1941 la Comisión superior dictaminadora del expediente,la confirmó en su cargo pero la inhabilitó para cargos directivos y de confianza.
Julia Villen, la segunda profesora
La segunda profesora que encontramos en el claustro del instituto fue Julia Villen del Rey ,que no debió coincidir con la anterior ya que se incorporó el año 1928 permaneciendo hasta principios de 1944 en Castellón donde murió. Había nacido en Burgos en 1873, su padre era empleado. No conocemos sus estudios de bachiller o de universidad, solo que en 1920 era auxiliar gratuita de la asignatura de Francés en la Escuela Normal de maestras de Lugo, pero hay que pensar que para impartir clases de Idiomas, Dibujo, Educación Física, Música y Caligrafía en los institutos no se requerían estudios de licenciatura universitaria según la normativa vigente (Antonio Machado, por ejemplo, obtuvo la cátedra de francés de instituto el 1907, mientras que la licenciatura el 1918). Sin embargo en 1924 estando Julia Villen en el instituto de Lugo consiguió el título profesional por oposición de profesora numeraria de lengua francesa con el que se trasladó a Castellón.
Julia Villen también sufrió la depuración franquista y entre los cargos que se le imputan constaba ser simpatizante de la izquierda «aunque hacía alardes de religiosa» y votar al Frente Popular en 1936, también el hecho de «tener una hermana en Valencia extremista furibunda y gran propagandista roja», pero finalmente en 1940 la Comisión depuradora propone la confirmación en el cargo.
La tercera profesora que aparece en el archivo antes de la Guerra Civil es María Teresa Oliveros Rives, natural de Zaragoza, pero estudia bachillerato en el instituto de Castellón y se licencia en Historia por la universidad de Madrid con premio extraordinario de licenciatura. Fue ayudante interina de la sección de letras, encargada del curso de literatura, en el Instituto en 1932. Después realiza y supera los cursillos de 1933 para acceder a la cátedra de la asignatura de Historia, tal como aparece en el diario «República» del 6 de noviembre de ese año, felicitando a los profesores castellonenses que han superado dicha prueba.
Son las tres primeras profesoras de enseñanza media en el instituto de Castellón antes de 1936. Desde 1846 a 1936, en el transcurso de 90 años de la vida del Instituto en que pasaron por su claustro alrededor de 200 profesores de enseñanza media (bachillerato) solo tres profesoras formaron parte de él. Esta proporción puede darnos una idea de la lentitud de la incorporación de la mujer a la vida profesional en España en una ocupación que, según los valores tradicionales del siglo XIX, «podía ser la más favorable a sus aptitudes: la enseñanza».
Es cierto que en las escuelas la presencia femenina de maestras es mayor. Pero es significativo que sin existir una legislación explícita contraria al ingreso de la mujer en los institutos durante la 2ª mitad del siglo XIX o principios del XX, la lentitud en su incorporación es un hecho tan elocuente como el atraso social, la mentalidad típica de antiguo régimen y la falta de libertad y democracia en un país como otros de la Europa occidental en que el machismo campaba paralelo a aquellas carencias.

 

Activitads extraescolars de Smart Learning Center: xerrada dels mètodes d’ensenyament

SmartLC: Dimecres 25 de Maig, a les 16:30 h (16:45) a sala de junta de la Marina, xerrada dels mètodes d’ensenyament practicats entre els alumnes del Pare Jofré durant les activitats extraescolars de anglès i pintura celebrades en el present curs acadèmic 2015-2016. (Durada: mitja hora)

 

 

FAPA-València defensa l’escola pública en l’arranjament escolar

La federació de pares i mares d’alumnat (FAPA-València) valora de forma positiva la planificació escolar per al pròxim curs feta pública per la Conselleria d’Educació amb la creació de 415 unitats en els centres públics degut principalment a la baixada de ràtio a infantil publicada esta mateixa setmana i que afecta a tot el sistema educatiu valencià. “Es tracta d’una reivindicació històrica de FAPA-València, la que ens ha fet eixir al carrer en moltes ocasiones, la de fer any darrere any al•legacions, la de dir prou a les retallades i posar a l’escola pública en el lloc que li correspon. No obstant cal continuar treballant, són moltes les carències, la ràtio continua essent elevada per tal d’aconseguir el que és necessari; la qualitat en l’ensenyament”, explica Màrius Fullana, vicepresident de FAPA-València.
Per a la federació d’AMPA és el moment de revertir la situació i convertir l’escola pública en eix vertebrador de l’ensenyament perquè ella és l’única que garanteix la igualtat d’oportunitats i no elegix a les famílies com ha fet l’escola concertada durant molt de temps baix la farsa premissa de la llibertat d’elecció de centre. L’escola pública s’ha convertit en subsidiària de la concertada i això és el que no pot continuar fent l’administració pública. “Els diners públics han de ser per a gestió pública, és més que raonable que la Conselleria no autoritze noves aules concertades si hi ha vacants en la pública”, subratlla Fullana.
“Com a federació més representativa de l’ensenyament públic, som i hem de ser interlocutors vàlids davant l’administració i la nostra veu ha de ser valorada i escoltada i demanem que es defense l’escola pública i s’invertisca en ella”.


Instruccions per a la segona fase de Xarxallibres i la nota de premsa elaborada per la Confederació Gonzalo Anaya on es resumeix el principal.

Educación informa sobre el proceso para la segunda fase de #XarxaLlibres
  • Las familias que ya presentaron su petición para abonar los primeros 100 euros recibirán el importe de hasta 100 euros más de la segunda fase cuando devuelvan los libros al centro. El resultado de este proceso finalizará antes del 15 de julio.
  • Los ayuntamientos ingresarán automáticamente el segundo importe de hasta 100 euros más por alumno a las familias sin que tengan necesidad de presentar ninguna documentación más. Cada centro enviará las solicitudes al ayuntamiento, una vez retornados los libros y será el consistorio el que validará cada caso y realizará el ingreso económico pertinente.
La Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte, de acuerdo con lo que establece la orden que regula las ayudas para hacer efectivo el programa de gratuidad de los libros de texto #XarxaLlibres, ha dictado las instrucciones que deberán seguir las familias para la entrega de los libros de texto y materiales curriculares del curso actual y la recepción de la segunda fase de la ayuda del programa.
Toda la información sobre la segunda fase del programa #XarxaLlibres, correspondiente al curso 2015-2016 está ya disponible en el siguiente enlace: http://www.ceice.gva.es/bancdellibres
Esta segunda fase establece que los ayuntamientos abonarán al alumnado la cantidad restante hasta completar el importe de las facturas que fueron presentadas por las familias en la primera fase del programa. En total, entre las dos fases, el máximo a abonar será de 200 euros, siempre y cuando se entreguen los libros y el resto de materiales en los centros.
Familias que no han solicitado las ayudas de hasta 200 euros, pero que quieren participar en los bancos de libros
Aquellas familias que compraron los libros de textos para el actual curso escolar y que decidieron no solicitar la ayuda de hasta 200 euros por alumno tienen la posibilidad de participar en el banco de libros que se creará en su centro para el próximo curso escolar. Tan sólo tendrán que depositar en el centro los libros que han utilizado sus hijos e hijas este curso y de este modo se beneficiarán del banco de libros de su centro el próximo curso.
Segunda fase: devolución de los libros de texto antes del 15 de julio
  • Las familias, al final del curso 2015-2016, tienen que entregar en el centro escolar los libros de texto y materiales curriculares utilizados.
  • Los libros se admitirán siempre y cuando no se dificulte la lectura de los textos y sean susceptibles de ser reutilizados. Además, se constituirá una comisión en cada centro para revisar y validar el material. El resultado de este proceso, que finalizará antes del 15 de julio, se hará constar por parte de cada centro en la aplicación informática ÍTACA.
  • La aplicación informática para los centros escolares indicará el porcentaje de libros entregados en relación con los financiados por el programa y asignará el importe que las familias pueden recibir de la segunda fase. Es decir, si las familias devuelven el cien por cien de los libros, recibirán la totalidad del importe de la segunda fase (100 euros). Y si las familias deciden no retornar la totalidad de los libros, recibirán la cantidad proporcional a la entrega.
  • Por último, los ayuntamientos podrán realizar el pago de la segunda fase porque dispondrán automáticamente de toda la información en la aplicación informática de XarxaLlibres.
  • En el caso de las familias que no han participado en el programa #XarxaLlibres, pero quieren participar del banco de libros para el curso 2016-2017, deberán rellenar un formulario específico, donde constará la totalidad de los libros que se entregan al centro.
Creación de los bancos de libros para el curso 2016-2017
La creación de los bancos de libros es el objetivo final del programa #XarxaLlibres para garantizar la gratuidad de los libros y los materiales curriculares y, al mismo tiempo, cumplir con el objetivo pedagógico de involucrar al alumnado y a toda la comunidad educativa en el buen uso de los materiales, desde valores como la solidaridad y la corresponsabilidad.
Estos bancos estarán constituidos por libros de texto y por los materiales didácticos seleccionados por los equipos pedagógicos de los centros y su puesta en funcionamiento contará con la supervisión de la Conselleria.
En este sentido, hay que señalar que los centros que ya disponen de programa de reutilización de libros deberán adaptar su funcionamiento a la orden publicada, previa aprobación del consejo escolar del centro.
Una vez constituidos los bancos de libros, la dinámica se repetirá cada curso escolar y el alumnado deberá devolver el material al banco al finalizar el curso.
También podrán participar y conseguir la gratuidad del material que comporta el bancos de libros, aquellas familias que, sin haber participado a la primera fase del programa, hagan aportación del lote de libros y material curricular en las condiciones mencionadas. De esta manera sus hijos e hijas también tendrán los libros de texto gratuitos para el curso 2016-2017.
El 84,14 % de las ayudas de la primera fase de XarxaLlibres
Por lo que respecta a la primera fase de ayudas de #XarxaLlibres, de momento se han registrado un total de 318.491 solicitudes, de las que 100.743 corresponden en la provincia de Alicante, 40.097 a la de Castellón y 177.651 a la de Valencia.
Los importes que ya se han pagado o están en trámite de hacerse efectivos a todo el territorio llega al 84,14% (20.437.312 €). De estos, un 55% corresponden a ayudas que ya se han hecho efectivas (13.372.814 €), mientras un 29% están tramitadas y preparadas para pagar (7.064.498 €).
Por provincias, en Alicante se han pagado el 48,90% de las ayudas, mientras que, si añadimos las preparadas para pagar, el porcentaje llega a un 77,60%.
A Castellón se han hecho efectivas el 50,10% de las ayudas y añadiendo las que están en disposición de pagarse por haber finalizado toda la tramitación correspondiente, el porcentaje se sitúa en un 78,80%.
En cuanto a Valencia, se han pagado un 58,82% de las ayudas y la cifra llega a un 88% si contemplamos las que están en disposición de hacerse efectiva.
Más información en

 

 

http://www.ceice.gva.es/inicio/area_de_prensa/not_detalle_area_prensa?id=680489

  • ORDRE 17/2015, de 26 d’octubre, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regulen les bases de les ajudes destinades als ajuntaments o entitats locals menors per fer efectiu el programa de gratuïtat dels llibres de text i material curricular dirigit a l’alumnat que curse ensenyaments obligatoris i formació professional bàsica als centres públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana, i es convoquen les ajudes per al curs 2015-2016

http://www.docv.gva.es/datos/2015/10/27/pdf/2015_8671.pdf

 

  • RESOLUCIÓN DE LA DIRECCIÓN GENERAL DE CENTROS Y … DE LOS LIBROS DE TEXTO Y OTROS MATERIALES CURRICULARES

 

http://www.ceice.gva.es/documents/162640666/162650959/20160518+Instrucciones+entrega+libros+15-16+Cast.pdf/92c24992-6679-47e0-85b2-ec28ddf660b9

 

Los libros hay que entregarlos al colegio antes del 15 de julio

Los ayuntamientos pagarán los segundos 100 euros de la beca sin que las familias presenten más documentación

La Conselleria de Educación ha dictado las instrucciones que deberán seguir las familias para la entrega de los libros de texto y materiales curriculares del curso actual y la recepción de los segundos 100 euros de la ayuda del programa de becas XarxaLlibres. Los ayuntamientos abonarán la cantidad restante hasta completar el importe de las facturas que fueron presentadas por las familias. En total el máximo a abonar será de 200 euros, siempre y cuando se entreguen los libros en los centros.

La recepción y revisión debe hacerse antes del 15 de julio

Las familias, al final del actual curso, que en Primaria acaba el 21 de junio y en ESO el 17, tienen que entregar en el centro escolar los libros de texto utilizados. Cada colegio debe constituir una comisión, en la que podrán participar padres voluntarios, encargada de la entrega y revisión de los manuales. Todo el proceso debe estar finalizado antes del 15 de julio.
Se admitirán libros subrayados siempre que se lean los textos
Los libros se admitirán aunque estén subrayadados a boli o rotulador, siempre y cuando no se dificulte la lectura de los textos y sean susceptibles de ser reutilizados. Los centros «deberán ser flexibles en el otorgamiento de conformidad de los materiales entregados», ya que las familias «no tenían instrucciones de conservación».
Abono directo según el tanto por ciento de libros entregados
Después del 15 de julio la aplicación informática para los centros escolares indicará el porcentaje de libros entregados en relación con los financiados por el programa y asignará el importe que las familias pueden recibir de la segunda fase. Los ayuntamientos podrán realizar el pago de la segunda fase porque dispondrán automáticamente de toda la información. No se pedirá más documentación a las familias.
Las familias que no han pedido beca también pueden entrar
Aquellas familias que decidieron no solicitar la ayuda de XarxaLlibres tienen la posibilidad de participar en el banco de libros que se creará en su centro para el próximo curso escolar. Tan sólo tendrán que depositar en el centro los libros que han utilizado sus hijos este curso y de este modo se beneficiarán del banco de libros de su centro el próximo curso.
Ya se han abonado 13,4 millones y hay otros 7 a punto
Se han registrado un total de 318.491 solicitudes de beca, de las que 100.743 corresponden en la provincia de Alicante, 40.097 a la de Castelló y 177.651 a la de Valencia. Los importes que ya se han pagado o están en trámite llegan al 84,14 % (20.437.312 ?).
De estos, un 55 % ya se han abonado (13.372.814 ?), mientras un 29 % están tramitadas y preparadas para pagar (7.064.498 ?). Por provincias, en Alicante se han pagado el 48,9 % de las ayudas, en Castelló el 50,1 % y en Valencia el 58,8 %.