Educació doblega els centres de formació del professorat

Reobre les seus comarcals de Gandia, Sagunt i Elx i crea sis noves per àrees de coneixement

La Conselleria d’Educació ampliarà el proper curs la xarxa de Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius (Cefire).

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2016/07/28/educacion-dobla-centros-formacion-profesorado/1449807.html

Normativa de transport i menjador, resolució 27 de juliol. El Termini de presentació fins al 5 de setembre.

El Termini de presentació fins al 5 de setembre.

Quant al transport publiquen resolució d’excepcions, per als casos d’alumnes que no estan matriculats en ensenyaments obligatoris però que per estar en zones rurals o pedanies requereixen del mateix.


Resumen menjador

RESOLUCIÓ de 27 de juliol de 2016, del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es convoca la concessió d’ajudes de menjador escolar en els centres educatius no universitaris públics i privats concertats per al curs escolar 2016-2017. [2016/6159]

La present resolució s’aplicarà:

  1. a) A l’alumnat escolaritzat en centres que disposen del servei de menjador escolar, en nivells de segon cicle d’Educació Infantil, Educació Primària o Educació Secundària Obligatòria
  2. b) A l’alumnat dels centres específics d’educació especial de titularitat de la Generalitat.
  3. c) A l’alumnat de tercer nivell d’Educació Infantil de primer cicle dels centres que participen en implantació d’un projecte experimental d’incorporació del nivell educatiu de 2 a 3 anys .

L’alumnat beneficiari d’ajudes de menjador escolar per al curs 2016-2017 percebrà el següent mòdul per dia:

Per a Educació Infantil,Educació Primària i ESO Fins a 4,25 €

Per a educació especial Fins a 5,44 €

Per a escola-llar Fins a 12,25 €

El preu del menú escolar diari durant el curs escolar 2016-2017 no podrà ser superior a 4,25 euros en els centres docents de titularitat de la Generalitat

5.1.a) Beneficiaris directes:

  1. L’alumnat d’Educació Primària o Educació Secundària Obligatò- ria que siga beneficiari del transport escolar col·lectiu i que en faça un ús habitual, o d’una ajuda individual de transport,
  2. L’alumnat escolaritzat en centres específics d’educació especial
  3. L’alumnat que es trobe en situació d’acolliment familiar o residencial, així com els fills o les filles de famílies acollidores
  4. Els fills i les filles de víctimes de violència de gènere.
  5. Les víctimes del terrorisme.

Llindars de renda.  L’alumnat que no es trobe en cap de les situacions de les previstes en l’apartat 5.1 podrà participar en la present convocatòria d’ajudes assistencials de menjador sempre que la renda de la unitat familiar durant l’any 2015 no supere els imports següents: Famílies de dos membres: 24.089,00

Famílies de tres membres: 32.697,00

Famílies de quatre membres: 38.831,00

Famílies de cinc membres: 43.402,00

Famílies de sis membres: 46.853,00

Famílies de set membres: 50.267,00

Famílies de huit membres: 53.665,00

A partir del huité membre s’afegiran 3.391 euros a la renda de la unitat familiar per cada nou membre computable.

Membres computables de la unitat familiar

7.1. Són membres computables de la unitat familiar, sempre que convisquen en el domicili familiar: – El pare i la mare. – L’alumne o l’alumna. – Els germans i les germanes menors de 26 anys o majors d’aquesta edat quan es tracte de persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial igual o superior al 33 % que convisquen en el mateix domicili i sempre que no perceben cap tipus d’ingrés. La justificació documental dels membres de la unitat familiar s’efectuarà per mitjà de la presentació de la còpia compulsada del llibre de família si no figura ja en el centre educatiu.

7.2. A l’efecte de la determinació de la composició de la unitat familiar, es tindrà en compte el que disposa l’article 21 de la Llei 6/2009, de 30 de juny, de la Generalitat, de protecció a la maternitat, amb la qual cosa es considerarà membre de la unitat familiar el fill concebut i no nascut des del moment de la fecundació.

7.3. En cas de divorci o separació legal dels pares, no es considerarà membre computable el que no convisca amb el sol·licitant de l’ajuda.

7.4. En el cas de custòdia compartida, es consideraran membres de la unitat familiar aquells que convisquen en el domicili en què es trobe empadronat l’alumne;

Es valorarà d’acord amb la taula següent:

Renda per capita Punts

Fins a 393                          20

De 393,01 a 78                19

De 786,01 a 1.179           18

De 1.179,01 a 1.572       17

De 1.572,01 a 1.965        16

De 1.965,01 a 2.358       15

De 2.358,01 a 2.751        14

De 2.751,01 a 3.144        13

De 3.144,01 a 3.537       12

De 3.537,01 a 3.930        11

De 3.930,01 a 4.323       10

De 4.323,01 a 4.716        9

De 4.716,01 a 5.109        8

De 5.109,01 a 5.502       7

De 5.502,01 a 5.895        6

De 5.895,01 a 6.288        5

De 5.288,01 a 6.681       4

De 6.681,01 a 7.074        3

De 7.074,01 a 7.467        2

Més de 7.467                   1 .

Circumstàncies sociofamiliars especials :

Alumnat de centres d’acció educativa singular (CAES) 1 punt

Situació de desocupació o atur laboral del pare i de la mare i/o tutors, sense percebre cap dels dos prestacions o subsidis per aquest concepte 1 punt

Condició de refugiat polític 1 punt

Fill/a de famílies monoparentals 1 punt

Condició de toxicòman, alcohòlic o reclús en un centre penitenciari del pare o de la mare o dels tutors (per una o diverses d’aquestes condicions) 1 punt

Família nombrosa de qualsevol categoria 1 punt

Discapacitat física o psíquica d’algun membre de la unitat familiar igual o superior al 33 % 1 punt Orfe absolut 2 punts

Forma de presentació el model inclòs com annex I acompanyades de la documentació següent:

  1. a) Fotocòpia del DNI/ NIF/ PASSAPORT/ NIE de les persones sol· licitants (pares, tutors o semblant), així com del DNI de l’alumne o alumna, si en té.
  2. b) La documentació, , que siga necessària per a acreditar la composició de la unitat familiar, la renda familiar i aquelles dades sociofamiliars

El model de sol·licitud és únic i s’utilitzarà també en la convocatòria de transport.

10.4. En el cas que els alumnes que formen part de la mateixa unitat familiar estiguen escolaritzats en el curs 2016-2017 en un únic centre,es presentarà una única sol·licitud; si estan escolaritzats en diversos centres, es presentarà una sol·licitud per cada centre.

Terminis de presentació  fins al 5 de setembre de 2016.

El termini màxim per a resoldre i publicar les resolucions serà fins al 30 de novembre de 2016. Es publicaran en el tauler d’anuncis de cada centre educatiu.

El pagament es farà als beneficiaris a través dels centres educatius.


Resolución 27-7-2016 ayudas comedor

RESOLUCIÓ de 27 de juliol de 2016, del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es convoca la concessió d’ajudes de menjador escolar en els centres educatius no universitaris públics i privats concertats per al curs escolar 2016-2017.

Resolucio 27-7-2016 ajudes trasport

Extracte de la Resolució de 27 de juliol de 2016, del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, convoquen ajudes individuals per al servei de transport escolar per al curs 2016-2107

Resolución 27-7-2016 usuarios trasporte excepción

RESOLUCIÓ de 27 de juliol de 2016, del director general de Centres i Personal Docent, per la qual s’estableixen les condicions per a ser usuari del servei de transport escolar col·lectiu per al curs 2016-2017

 

Bases reguladores per a la concessió d’ajudes per a menjador escolar i per al transport escolar.

Aquest mateix matí han eixit publicades en el DOGV nº 7838, les bases reguladores per a la concessió d’ajudes per a menjador escolar i per al transport escolar.

Un breu resum i els enllaços a la normativa publicada


RESUM

ORDRE 36/2016 de 25 de juliol, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport per la qual es modifica

L’Ordre 46/2010, de 28 de maig, de la Conselleria d’Educació, per la qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió d’ajudes de menjador escolar als centres educatius no universitaris de la comunitat valenciana

 Beneficiaris:

  1. a) Alumnat escolaritzat en centres de titularitat de la Generalitat i en centres privats concertats o centres de titularitat pública diferent de la Generalitat, que disposen del servei de menjador escolar, en nivells de segon cicle d’Educació Infantil, Educació Primària o Educació Secundaria Obligatòria.
  2. b) L’alumnat dels centres específics d’educació especial de titularitat de la Generalitat.
  3. c) L’alumnat del nivell educatiu de 2 a 3 anys dels centres que participen en el projecte experimental

Condicions legals per a rebre l’ajuda

Per a rebre l’ajuda és necessari no estar en alguna de les circumstàncies establertes en l’article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2003-20977&p=20160520&tn=0)

Els beneficiaris d’aquestes ajudes queden exonerats d’acreditar el compliment de les obligacions tributàries i enfront de la Seguretat Social, de conformitat amb l’establert en la normativa vigent en matèria de subvencions a càrrec dels pressupostos de la Generalitat.

Lloc de residència:

Per a l’alumnat beneficiari de transport escolar col·lectiu que en faça ús per residir en un municipi diferent d’aquell en què es trobe el centre educatiu en el qual estiga escolaritzat. A l’efecte de les convocatòries d’ajudes

per al menjador escolar, es considerarà municipi diferent els nuclis de població o nuclis disseminats, separats territorialment del municipi al qual pertanya aquest nucli, sempre que es tracte de nuclis amb una identitat històrica i cultural fàcilment recognoscible i independent de la resta del municipi al qual pertanyen i a més es troben separats de qualsevol altre nucli de població del municipi per una franja de sòl no urbanitzable, i que aquest nucli no compte amb centre educatiu. En cap cas tindran aquesta consideració les urbanitzacions o nuclis de población de característiques similars. Aquestes circumstàncies hauran d’acreditar-se mitjançant certificat de l’ajuntament al qual pertanya el nucli.

Alumnat amb circumstàncies econòmiques concurrents

Serà beneficiari l’alumnat al qual se li concedisca l’ajuda amb caràcter assistencial d’acord amb el barem que s’estableix en l’ordre  i en la correspondent convocatòria, en atenció a les circumstàncies socioeconómiques concurrents.

Altres ajudes:

La percepció de l’ajuda serà compatible amb la percepció pel mateix alumnat d’altres ajudes pel mateix concepte procedents d’altres organismes públics o privats, sempre que les ajudes concurrents no superen el cost del servici de menjador escolar.

http://www.docv.gva.es/datos/2016/07/27/pdf/2016_6025.pdf


RESUM

ORDRE 37/2016, de 25 de juliol, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es modifica

L’Ordre 65/2015, de 18 de juny, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la convocatoria d’ajudes individuals per al servei de transport escolar i s’aprova la convocatòria corresponent al curs 2015-16.

 Beneficiaris:

Alumnes escolaritzats en un centre educatiu dependent de la Generalitat en els següents nivells educatius:

– Educació Infantil de segon cicle

– Educació Primària

– Educació Secundària Obligatòria

– Educació especial

 Seran beneficiaris els que es troben en algun dels següents supòsits, sempre que no puguen ser inclosos en cap de les rutes de transport col·lectiu autoritzades:

  1. a) Alumnat escolaritzat en un centre d’un municipi diferent del de la seua residència per no existir en aquest oferta educativa. A l’efecte d’aquesta convocatòria es considerarà municipi diferent els nuclis de població o nuclis disseminats, separats territorialment del municipi al qual pertanya aquest nucli, sempre que es tracte de nuclis amb una identitat històrica i cultural fàcilment recognoscible i independent de la resta del municipi al qual pertanyen i a més es troben separats de qualsevol altre nucli de població del municipi per una franja de sòl no

urbanitzable, i que aquest nucli no compte amb centre educatiu. En cap cas tindran aquesta consideració les urbanitzacions o nuclis de población de característiques similars. Aquestes circumstàncies hauran d’acreditar-se mitjançant certificat de l’ajuntament al qual pertanya el nucli de població o nucli disseminat.

  1. b) Alumnat escolaritzat en centres o aules específiques d’educació especial.
  1. c) Alumnat el domicili habitual del qual, degudament acreditat, estiga a una distància igual o superior a 3 km del centre educatiu en què estiga escolaritzat seguint el trajecte accessible i segur de menor distància.

La distància existent entre el domicili i el centre d’escolarització vindrà fixada, per part dels responsables dels centres educatius, a través de l’eina desenvolupada a aquest efecte per part de la conselleria.

Amb caràcter excepcional, i previ informe motivat de la dirección territorial competent en matèria d’educació, es podran tenir en compte aquelles zones en què l’accés al centre docent siga dificultós a causa de l’orografia del terreny, de la perillositat de les vies o del temps d’accés.

En aquests casos, per ser beneficiari haurà de complir alguna de les següents premisses:

c.1) Que el centre on estiga escolaritzat siga el centre més proper seguint el trajecte accessible i segur de menor distància al seu domicili habitual dins de la seua localitat o àrea d’influència.

c.2) Que el centre on estiga escolaritzat siga el centre d’adscripció del seu centre educatiu.

c.3) Que el centre d’escolarització estiga determinat per resolución d’escolarització del director territorial d’educació corresponen.

c.4) En Educació Secundària, el centre d’escolarització determinarà la condició de l’alumne com a beneficiari del transport escolar, si el centre de Primària d’on procedeix l’alumne esmentat era el que li corresponia segons les circumstàncies assenyalades als apartats anteriors.

L’alumnat escolaritzat en un centre educatiu de l’àrea d’influència del domicili laboral d’algun dels pares o tutors no tindrà la consideració de beneficiari d’aquestes ajudes.

Condicions legals de l’ajuda

Els beneficiaris no podrán estar inclosos en les circumstàncies establertes en l’article 13 de la llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2003-20977&p=20160520&tn=0)

Queden exonerats d’acreditar el compliment de les obligacions tributàries i enfront de la Seguretat Social, de conformitat amb l’establert en la normativa vigent en materia de subvencions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.

Determinació de la quantia:

La determinació de la quantia de les ajudes individualitzades estarà en relació amb la distància en quilòmetres entre el centre receptor i el domicili habitual de l’alumne o 

http://www.docv.gva.es/datos/2016/07/27/pdf/2016_6028.pdf

El Bagul de les Dones: Glória Fuertes – Una adivinanza

Es un animal mamífero,
pero vuela, vuela, vuela,
tiene pechos,
duerme en los techos,
siempre duerme boca abajo
y la luz le pone malo.

Vive en árboles o en cuevas,
en castillos derruidos
o en casa viejas.
Es amigo de fantasmas
y de brujos y de dráculas.

Vuela, vuela, vuela,
no tiene plumas,
tiene pelo y alas,
y las cinco vocales
en su nombre y palabra:

Zascandilea de noche,
de día no se le ve.
¿Que es?
El murciélago

http://www.cervantesvirtual.com/descargaPdf/chupachus-chistes-acertijos-y-canciones-seleccion/

El Bagul de les Dones: Glória Fuertes (1917-1998)

Nació en Madrid, en el seno de un hogar humilde, siendo la menor de nueve hermanos. Fue una niña alegre y extrovertida. Recibió la enseñanza primaria en un colegio de monjas y a los 14 años pasó al Instituto de Educación Profesional de la Mujer, donde se diplomó en Taquigrafía, Mecanografía, Gramática y Literatura, Higiene y Puericultura. Siempre quiso escribir, pero el no tener dinero le obliga a trabajar. A los 17 años pierde a su madre, y se emplea en una fábrica donde, a ratos perdidos, escribe poemas. La guerra civil marca su vida, dando a su carácter un sentido pacifista.

Acabada la guerra civil publica cuentos, historietas y poesías para niños en la revista Maravillas. Por esas fechas se estrenan obras suyas de teatro infantil, y colabora en la revista “Chicas”. En los años 50 funda una tertulia de mujeres poetas “Versos en Faldas”. En 1961, obtiene una beca “Fulbright” que le permite enseñar literatura espa- ñola en la Universidad de Pennsylvania. A lo largo de su vida obtuvo numerosos premios y accésits: Primer Premio de “Letras para canciones” de RNE, 1958; Primera Mención del Concurso Internacional de Poesía Lírica Hispana, 1959; Premio Acento, 1965; Premio Guipúzcoa, 1968; Premio Andersen Internacional de Literatura Infantil, 1969; Premio Mejor Letra Canción de la Paz, Valladolid 1976; Aro de Plata de RTVE., entre otros.

En su obra literaria, podemos distinguir dos campos: la literatura infantil y la literatura para adultos.

Digamos, para finalizar, que Gloria Fuertes es una de las principales voces de la poesía femenina de la segunda década del siglo pasado. Con un lenguaje sencillo, directo, sabe reflejar su amor a la infancia, a los humildes, a la vida, a la paz. Denuncia la injusticia social, impregnando sus poemas con un tinte de humor muy peculiar. Autora más apreciada y estudiada en el extranjero que en España, el paso del tiempo ha de colocarla en el lugar que, por la importancia de su obra literaria, le corresponde.

“Entre los poetas míos”.
Colección Antólogica de Poesía Social, nº 5.
Biblioteca Virtual Omegalfa.

Leer en http://omegalfa.es/downloadfile.php?file=libros/cuaderno-de-poesia-critica-n-5-gloria-fuertes.pdf

‘La previsió de finançament per als bancs de llibres no garanteix la seua gratuïtat’

Gonzalo Anaya considera que l’esborrany de resolució on s’estableixen les quantitats econòmiques per a reposició i renovació és “clarament insuficient”, sobretot per a 2n y 4rt d’ESO.

RedactaVeu / València.

La Confederació Gonzalo Anaya d’AMPA del PV ha denunciat que la previsió de Conselleria d’Educació per a finançar els bancs de llibres -publicada en un esborrany de resolució-, és “clarament insuficient” per a garantir la gratuïtat dels materials, amb la qual cosa, apunta, “l’administració incompliria el seu compromís amb les famílies i els centres”.

Segons la confederació, aquest esborrany estableix que es pagaran 160 euros com a màxim per alumne de 1r i 2n de Primària, cursos en els quals es reposen tots els materials. De 3r a 6è de Primària, el límit màxim és del 10%, calculat en funció de l’alumnat participant i d’un cost mitjà del lot estimat en 175 euros. Per a 1r i 3r d’ESO, el límit està en  41,7 euros per alumne, i en 2n i 4t en 100. “Aquest últim suposarà que les famílies hagen d’enfrontar un cost de més de la meitat dels llibres, ja que la LOMCE implica el canvi de quasi tots els manuals d’aquests dos cursos, el lot complet dels quals està establert per Conselleria en 278 euros”, assegura.

A més, apunta que “potser també les quantitats siguen insuficients en altres cursos”, en funció de les seues característiques concretes. En aquest sentit manifesta que hi ha alguns, per exemple, que han optat per quaderns escrivibles en quasi totes les assignatures “que ara han de canviar per complet per a poder entrar en un sistema de reutilització”.  “En aquest cas estan els bancs de llibres ja creats fa anys, que tenen els seus materials amb la vida útil superada i molts descatalogats, amb la qual cosa el límit pressupostari unit al canvi que implica la LOMCE fa que en el seu cas el finançament es quede totalment escàs”, subratlla.

La Confederació critica que la Conselleria haja publicat una Ordre “parlant de gratuïtat de llibres” que ha suposat “un gran augment de treball i burocràcia per als centres”, al temps que “ha creat una expectativa econòmica en les famílies, moltes de les quals inclús tenen fills i filles repetidors que han deixat els seus llibres en el centre per a acollir-se a un banc que ara pot costar-los diners, tot i que podrien haver-se quedat amb els manuals que ja tenien”.

L’assumpte s’agreuja, segons les mateixes fonts, “pel fet que els centres no tenen clar quan pagarà Conselleria els llibres que s’hagen de comprar”.

En conseqüència, la Gonzalo Anaya demana a la Conselleria que rectifique en la resolució definitiva, augmente el límit, sobretot per a 2n i 4t d’ESO i tinga en compte les especificitats de determinats centres per a complir la seua promesa de gratuïtat dels llibres de text i perquè els bancs puguen ser una realitat amb continuïtat.

http://www.laveupv.com/noticia/21172/la-previsio-de-financament-per-als-bancs-de-llibres-no-garanteix-la-seua-gratuitat

El fallo del jurado del I Concurso de Dibujo y Cuentos sobre los Derechos de la Infancia de CEAPA

En la web de CEAPA, aparecen los enlaces de cada uno de los trabajos premiados.

https://www.ceapa.es/content/fallo-del-jurado-premios-del-i-concurso-de-dibujo-y-cuentos-sobre-los-derechos-de-la

Agradecemos a todas las federaciones, confederaciones y APAS, la difusión del concurso, por la alta participación con la que hemos contado y la gran calidad de todos los trabajos presentados.

Por otro lado, os informamos que más adelante se realizará una publicación con los dibujos y cuentos premiados, así como un poster con los dibujos. Cuando estén finalizados, os haremos llegar ejemplares de los mismos y los subiremos a la web.

CEAPA

Premiados.Fallo Jurado I Concurso de Dibujos y Cuentos Derechos de la Infancia CEAPA (1)

 

 

Marzà: ‘L’educació es basa en la defensa dels drets i la igualtat d’oportunitats’

El conseller d’Educació afirma que ‘en un any no es pot solucionar tot el desgavell que ens han deixat’ i diu sentir-se ‘orgullós’ d’haver accelerat el procés de substitucions de professorat als centres educatius


RedactaVeu / València

“Estem posant els ciments per a tindre una indústria cultural i creativa real, que a més servisca per projectar al món la nostra identitat col·lectiva, ha comentat el conseller Marzà als ‘Diàlegs d’Estiu’ organitzats per al Conselleria de Transparència.

En aquest context ha respost a preguntes dels assistents referides a les polítiques educatives i culturals dutes a terme durant el primer any del Govern del Botànic.

El conseller ha comentat: “Uns pensen que hem fet massa, d’altres que no hem fet prou, també estem els qui pensem que hem fet molt i que ens queda molt per fer perquè en un any no es pot solucionar tot el desgavell que ens han deixat. Sobretot continuem amb la mateixa il·lusió per afermar la reconstrucció col·lectiva de l’educació, la investigació, la cultura i l’esport”.

Marzà ha exposat la seua gestió entorn de 4 eixos. El primer d’ells, el dels drets i la igualtat d’oportunitats com a centre de l’acció de govern ja que per al conseller “tant l’educació com la cultura i l’esport han de ser instruments perquè ningú es quede enrere”. En aquest sentit, ha posat com a exemple el Decret d’Admissió on, segons el conseller, es garanteixen els mateixos criteris per a tots els centres sostinguts amb fons públics.

Un altre dels eixos que Marzà ha detallat en el balanç de la seua gestió ha estat el de l’eficiència davant el balafiament o els presumptes casos de corrupció com ara el de CIEGSA del qual, ha dit, “és una llosa en les infraestructures educatives amb la qual haurem de carregar durant molt de temps”. El conseller ha apostat també per reformular les bases del model educatiu i ha explicat que “necessitem un sistema que acompanye els nostres xiquets i xiquetes en l’aprenentatge per aconseguir una societat més justa i cohesionada”.

Per últim, el quart eix del qual ha parlat el conseller ha sigut el de la cultura com un sector estratègic per a una economia social al servei de la ciutadania i un motor d’ocupació de qualitat, amb valor afegit i sostenible.

El responsable d’Educació ha volgut destacar que una de les mesures de la qual se sent “més orgullós” és haver accelerat el procés de substitucions de professorat als centres educatius. “Aquest era un greu problema, els mestres i les famílies es queixaven molt d’això amb raó, perquè es tardaven més de vint dies en substituir professorat que s’havia d’agafar baixes. Aquest curs hem reduït les substitucions a un màxim de 10 dies, ja ningú s’enrecorda d’això i és molt gratificant veure com problemes tan greus els anem solucionant”, ha apuntat.

Marzà ha aprofitat els ‘Diàlegs d’Estiu’ per aclarir que les famílies valencianes que han participat en XarxaLlibres “poden estar ben tranquil·les perquè al setembre tindran tots els llibres de text gratuïts als bancs de llibres de les seues escoles i instituts”.

A més de Marzá, les conselleres Gabriela Bravo i Carmen Montón s’han sotmès a les preguntes de la ciutadania en la segona jornada del Fòrum Ètica Pública i Democràcia-‘Diàlegs d’Estiu’ organitzat per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació. Tots tres han participat en les “Trobades del Consell amb la ciutadania”, un espai innovador que aposta pel diàleg en l’acció política com a exercici de participació i transparència i que aspira a reforçar la proximitat del Consell amb la societat.

Gabriela Bravo ha descrit les actuacions per millorar la dotació de mitjans materials i humans de l’administració de justícia valenciana per tal de fer-la més forta i eficaç. En aquest sentit, ha destacat l’esforç que la Generalitat està fent en matèria d’infraestructures, en particular en les seus judicials de les comarques del sud que han necessitat rehabilitacions profundes, com és el cas de Benalúa a Alacant, Orihuela o Alcoi, entre d’altres.

El segon gran eix d’actuació de la conselleria que ha explicat Gabriela Bravo és el de la futura xarxa d’oficines de la Generalitat d’atenció a les víctimes del delicte i l’ampliació de l’accés al benefici de la justícia gratuïta de col·lectius socials especialment necessitats de suport, com ara les persones amb diversitat funcional o aquelles en risc d’exclusió social així com les víctimes de la violència de gènere o dels delictes d’odi.

En aquesta segona jornada del fòrum Diàlegs d’Estiu també ha participat la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, qui ha destacat tres grans línies de treball que està duent a terme el seu departament: la recuperació de drets sanitaris arrabassats al llarg dels últims anys; les mesures relacionades amb l’enfortiment del sistema públic; i la democratització del sistema, un impuls vinculat a les millores en la transparència i la participació ciutadana.

La consellera ha al·ludit a la recuperació de l’atenció sanitària universal al País Valencià, una mesura d’urgència que es va prendre fa un any, i a les mesures posades en marxa perquè els pensionistes amb rendes baixes i persones amb diversitat funcional deixen de pagar pels medicaments. Aquestes dos mesures, desenvolupades en els primers sis mesos de govern, “han millorat la vida a prop d’un milió de persones”, ha comentat. També ha explicat que la universalitat ja ha beneficiat unes 10.000 persones i les ajudes enfront dels copagaments a més de 850.000 persones.

On estan les dones a la música?…

L’estiu passat després de fer “CLIC” amb el Sio Para i el Feslloch com descrivia a la Secció Panorama del LEVANTE-EMV, vaig començar un camí de recerca i observació cap a la música moderna, després d’uns anys treballant amb les creadores de l’àmbit clàssic. Aquesta busca va començar primer per la música “en valencià”, però després una bona amiga, Trini Moreno, em va suggerir per què no investigava tots els festivals de música de la Comunitat. Em va semblar una gran idea ja que des de 2008 havia estat treballant al Projecte “Las mujeres en los contenidos de la ESO” però més focalitzat en l’àmbit clàssic, i ara veia que aquests patrons es reproduïen sorprenentment a la música moderna. Just la que consumeix el meu alumnat. Per això també vaig pensar que seria molt interessant traslladar una mostra del treball d’investigació a la meua aula per fer un projecte al voltant de la presència o absència de les dones als Festivals de Música moderna. Partint de la base que pensava que era un tema que de segur els enganxaria i els duria a fer reflexions interessants, just la base d’un bon projecte… la motivació i una bona pregunta: On estan les dones a la música?

Cal recordar que tant la Coeducació com a temàtica transversal com el treball per projectes (ABP) són qüestions que es recullen a la LOMQUE i per això vaig pensar que era una bona manera d’integrar totes dues.

Des del punt de vista didàctic el projecte ha sigut molt complet ja que s’han vist conceptes de Geografia (situant al mapa diverses pobles i localitats), Matemàtiques (per al càlcul de percentatges i recompte d’artistes), Música (coneixença d’estils musicals, festivals, artistes i referents), Tecnologies de la Informació (aprendre a fer una cerca en internet, utilitzar els espais virtuals col·laboratius -DRIVE, era la primera vegada per a la majoria-, i treballar en documents comuns, taules de càlcul, gràfics, formats d’arxius d’imatge, edició d’imatges, eines de missatgeria i xat).

I des del punt de vista de gènere, era ja previsible:

Es van adonar que la presència femenina era irrisòria: de 3073 artistes programats/des, 2778 han sigut homes (90,40%) i només 294 xiques (9,57%). D’aquestes, la majoria ocupaven el rol de cantant o vocalista (57,14%); després els va cridar l’atenció la gran quantitat de DJs (21,12%), i ja per acabar unes quantes guitarristes (13,04%), i menys baixistes i bateristes (8,70%). Per altra banda, van poder conéixer el treball de les que sí apareixen a l’escena musical.

A l’aula s’analitzaren 30 festivals, dels quals uns 15 es feren en comú per part de tot l’alumnat de 2n d’ESO, i dels altres 15 s’encarregaren del recompte un grup d’alumnes molt eficients i entregades al projecte i a les quals, des d’aquestes línies vull agrair la seua implicació i gran treball: Helena Tolosa, Àngela Seguí, Nikol Emilova, Verònica Donet, Ainoha Perucho, Noèlia Conca, Clàudia Melitón, Júlia Chorques, Lara Sanchis i Núria Santodomingo.

Després d’aquesta primera fase a l’aula i de contrastar les dades inicials que havien recollit els i les alumnes, jo volia comptar amb una radiografia el més ampla possible i per això vaig ampliar l’anàlisi dels festivals fins arribar a  68 de diferents estils i envergadures (segur que me n’he deixat algun fora!). Des del FIB, el Low Festival, Arenal Sound, passant pel Rototom, el Medusa Beach, Spring Festival, el Festival de les Arts, La Fera al Palau, o fins i tot la seua versió infantil “Feretes i Cançonetes”. Fins a altres més modestos com el Poma Rock, Ganxo Rock, Aspe Suena,…També s’han incorporat festivals de creació femenina, com ShestheFest o el Tremenda Fem Fest, que per sort, han augmentat la mitjana de presència femenina.

La investigació ha estat àrdua perquè no és fàcil moltes vegades accedir a la informació detallada de cada grup i festival, ja que no existeix un registre o base de dades “oficial”. S’ha fet buscant a murs de FACEBOOK, i a revistes digitals especialitzades com DODMAGAZINE, FANMUSICFEST, BYTHEFEST, FESTIU 2015 (Tresdeu) i MÚSICA DEL PV. També s’han consultat pàgines dels festivals, bandcamp o la Viquipèdia.

Així doncs, esperem que aquesta investigació ens permeta obrir els ulls a la realitat (l’alumnat ja ho ha fet) i comencem a pensar en com es pot canviar. Ja que el fet de no programar dones fa que cregam que no existeixen i axò és fals. El món de la música està ple de dones creatives i molt vàlides però s’han de visibilitzar i donar-los l’oportunitat de mostrar el seu treball, perquè si caiem en la falsa creença de que no existeixen el que estem provocant és una falta de reconeixement cultural cap a les dones, i que se les puga considerar com un gènere de segona, amb totes les implicacions que això comporta. A més a més, TOTA la societat ens estem perdent la creació i el potencial cultural d’una meitat de la població.

#InvisiblesalaMúsica
Laura Capsir

Consultar els gràfics en el text original en

http://musicaiescarcer.blogspot.com.es/2016/07/on-estan-les-dones-la-musica.html