Marzà: ‘L’educació es basa en la defensa dels drets i la igualtat d’oportunitats’

El conseller d’Educació afirma que ‘en un any no es pot solucionar tot el desgavell que ens han deixat’ i diu sentir-se ‘orgullós’ d’haver accelerat el procés de substitucions de professorat als centres educatius


RedactaVeu / València

“Estem posant els ciments per a tindre una indústria cultural i creativa real, que a més servisca per projectar al món la nostra identitat col·lectiva, ha comentat el conseller Marzà als ‘Diàlegs d’Estiu’ organitzats per al Conselleria de Transparència.

En aquest context ha respost a preguntes dels assistents referides a les polítiques educatives i culturals dutes a terme durant el primer any del Govern del Botànic.

El conseller ha comentat: “Uns pensen que hem fet massa, d’altres que no hem fet prou, també estem els qui pensem que hem fet molt i que ens queda molt per fer perquè en un any no es pot solucionar tot el desgavell que ens han deixat. Sobretot continuem amb la mateixa il·lusió per afermar la reconstrucció col·lectiva de l’educació, la investigació, la cultura i l’esport”.

Marzà ha exposat la seua gestió entorn de 4 eixos. El primer d’ells, el dels drets i la igualtat d’oportunitats com a centre de l’acció de govern ja que per al conseller “tant l’educació com la cultura i l’esport han de ser instruments perquè ningú es quede enrere”. En aquest sentit, ha posat com a exemple el Decret d’Admissió on, segons el conseller, es garanteixen els mateixos criteris per a tots els centres sostinguts amb fons públics.

Un altre dels eixos que Marzà ha detallat en el balanç de la seua gestió ha estat el de l’eficiència davant el balafiament o els presumptes casos de corrupció com ara el de CIEGSA del qual, ha dit, “és una llosa en les infraestructures educatives amb la qual haurem de carregar durant molt de temps”. El conseller ha apostat també per reformular les bases del model educatiu i ha explicat que “necessitem un sistema que acompanye els nostres xiquets i xiquetes en l’aprenentatge per aconseguir una societat més justa i cohesionada”.

Per últim, el quart eix del qual ha parlat el conseller ha sigut el de la cultura com un sector estratègic per a una economia social al servei de la ciutadania i un motor d’ocupació de qualitat, amb valor afegit i sostenible.

El responsable d’Educació ha volgut destacar que una de les mesures de la qual se sent “més orgullós” és haver accelerat el procés de substitucions de professorat als centres educatius. “Aquest era un greu problema, els mestres i les famílies es queixaven molt d’això amb raó, perquè es tardaven més de vint dies en substituir professorat que s’havia d’agafar baixes. Aquest curs hem reduït les substitucions a un màxim de 10 dies, ja ningú s’enrecorda d’això i és molt gratificant veure com problemes tan greus els anem solucionant”, ha apuntat.

Marzà ha aprofitat els ‘Diàlegs d’Estiu’ per aclarir que les famílies valencianes que han participat en XarxaLlibres “poden estar ben tranquil·les perquè al setembre tindran tots els llibres de text gratuïts als bancs de llibres de les seues escoles i instituts”.

A més de Marzá, les conselleres Gabriela Bravo i Carmen Montón s’han sotmès a les preguntes de la ciutadania en la segona jornada del Fòrum Ètica Pública i Democràcia-‘Diàlegs d’Estiu’ organitzat per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació. Tots tres han participat en les “Trobades del Consell amb la ciutadania”, un espai innovador que aposta pel diàleg en l’acció política com a exercici de participació i transparència i que aspira a reforçar la proximitat del Consell amb la societat.

Gabriela Bravo ha descrit les actuacions per millorar la dotació de mitjans materials i humans de l’administració de justícia valenciana per tal de fer-la més forta i eficaç. En aquest sentit, ha destacat l’esforç que la Generalitat està fent en matèria d’infraestructures, en particular en les seus judicials de les comarques del sud que han necessitat rehabilitacions profundes, com és el cas de Benalúa a Alacant, Orihuela o Alcoi, entre d’altres.

El segon gran eix d’actuació de la conselleria que ha explicat Gabriela Bravo és el de la futura xarxa d’oficines de la Generalitat d’atenció a les víctimes del delicte i l’ampliació de l’accés al benefici de la justícia gratuïta de col·lectius socials especialment necessitats de suport, com ara les persones amb diversitat funcional o aquelles en risc d’exclusió social així com les víctimes de la violència de gènere o dels delictes d’odi.

En aquesta segona jornada del fòrum Diàlegs d’Estiu també ha participat la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, qui ha destacat tres grans línies de treball que està duent a terme el seu departament: la recuperació de drets sanitaris arrabassats al llarg dels últims anys; les mesures relacionades amb l’enfortiment del sistema públic; i la democratització del sistema, un impuls vinculat a les millores en la transparència i la participació ciutadana.

La consellera ha al·ludit a la recuperació de l’atenció sanitària universal al País Valencià, una mesura d’urgència que es va prendre fa un any, i a les mesures posades en marxa perquè els pensionistes amb rendes baixes i persones amb diversitat funcional deixen de pagar pels medicaments. Aquestes dos mesures, desenvolupades en els primers sis mesos de govern, “han millorat la vida a prop d’un milió de persones”, ha comentat. També ha explicat que la universalitat ja ha beneficiat unes 10.000 persones i les ajudes enfront dels copagaments a més de 850.000 persones.

On estan les dones a la música?…

L’estiu passat després de fer “CLIC” amb el Sio Para i el Feslloch com descrivia a la Secció Panorama del LEVANTE-EMV, vaig començar un camí de recerca i observació cap a la música moderna, després d’uns anys treballant amb les creadores de l’àmbit clàssic. Aquesta busca va començar primer per la música “en valencià”, però després una bona amiga, Trini Moreno, em va suggerir per què no investigava tots els festivals de música de la Comunitat. Em va semblar una gran idea ja que des de 2008 havia estat treballant al Projecte “Las mujeres en los contenidos de la ESO” però més focalitzat en l’àmbit clàssic, i ara veia que aquests patrons es reproduïen sorprenentment a la música moderna. Just la que consumeix el meu alumnat. Per això també vaig pensar que seria molt interessant traslladar una mostra del treball d’investigació a la meua aula per fer un projecte al voltant de la presència o absència de les dones als Festivals de Música moderna. Partint de la base que pensava que era un tema que de segur els enganxaria i els duria a fer reflexions interessants, just la base d’un bon projecte… la motivació i una bona pregunta: On estan les dones a la música?

Cal recordar que tant la Coeducació com a temàtica transversal com el treball per projectes (ABP) són qüestions que es recullen a la LOMQUE i per això vaig pensar que era una bona manera d’integrar totes dues.

Des del punt de vista didàctic el projecte ha sigut molt complet ja que s’han vist conceptes de Geografia (situant al mapa diverses pobles i localitats), Matemàtiques (per al càlcul de percentatges i recompte d’artistes), Música (coneixença d’estils musicals, festivals, artistes i referents), Tecnologies de la Informació (aprendre a fer una cerca en internet, utilitzar els espais virtuals col·laboratius -DRIVE, era la primera vegada per a la majoria-, i treballar en documents comuns, taules de càlcul, gràfics, formats d’arxius d’imatge, edició d’imatges, eines de missatgeria i xat).

I des del punt de vista de gènere, era ja previsible:

Es van adonar que la presència femenina era irrisòria: de 3073 artistes programats/des, 2778 han sigut homes (90,40%) i només 294 xiques (9,57%). D’aquestes, la majoria ocupaven el rol de cantant o vocalista (57,14%); després els va cridar l’atenció la gran quantitat de DJs (21,12%), i ja per acabar unes quantes guitarristes (13,04%), i menys baixistes i bateristes (8,70%). Per altra banda, van poder conéixer el treball de les que sí apareixen a l’escena musical.

A l’aula s’analitzaren 30 festivals, dels quals uns 15 es feren en comú per part de tot l’alumnat de 2n d’ESO, i dels altres 15 s’encarregaren del recompte un grup d’alumnes molt eficients i entregades al projecte i a les quals, des d’aquestes línies vull agrair la seua implicació i gran treball: Helena Tolosa, Àngela Seguí, Nikol Emilova, Verònica Donet, Ainoha Perucho, Noèlia Conca, Clàudia Melitón, Júlia Chorques, Lara Sanchis i Núria Santodomingo.

Després d’aquesta primera fase a l’aula i de contrastar les dades inicials que havien recollit els i les alumnes, jo volia comptar amb una radiografia el més ampla possible i per això vaig ampliar l’anàlisi dels festivals fins arribar a  68 de diferents estils i envergadures (segur que me n’he deixat algun fora!). Des del FIB, el Low Festival, Arenal Sound, passant pel Rototom, el Medusa Beach, Spring Festival, el Festival de les Arts, La Fera al Palau, o fins i tot la seua versió infantil “Feretes i Cançonetes”. Fins a altres més modestos com el Poma Rock, Ganxo Rock, Aspe Suena,…També s’han incorporat festivals de creació femenina, com ShestheFest o el Tremenda Fem Fest, que per sort, han augmentat la mitjana de presència femenina.

La investigació ha estat àrdua perquè no és fàcil moltes vegades accedir a la informació detallada de cada grup i festival, ja que no existeix un registre o base de dades “oficial”. S’ha fet buscant a murs de FACEBOOK, i a revistes digitals especialitzades com DODMAGAZINE, FANMUSICFEST, BYTHEFEST, FESTIU 2015 (Tresdeu) i MÚSICA DEL PV. També s’han consultat pàgines dels festivals, bandcamp o la Viquipèdia.

Així doncs, esperem que aquesta investigació ens permeta obrir els ulls a la realitat (l’alumnat ja ho ha fet) i comencem a pensar en com es pot canviar. Ja que el fet de no programar dones fa que cregam que no existeixen i axò és fals. El món de la música està ple de dones creatives i molt vàlides però s’han de visibilitzar i donar-los l’oportunitat de mostrar el seu treball, perquè si caiem en la falsa creença de que no existeixen el que estem provocant és una falta de reconeixement cultural cap a les dones, i que se les puga considerar com un gènere de segona, amb totes les implicacions que això comporta. A més a més, TOTA la societat ens estem perdent la creació i el potencial cultural d’una meitat de la població.

#InvisiblesalaMúsica
Laura Capsir

Consultar els gràfics en el text original en

http://musicaiescarcer.blogspot.com.es/2016/07/on-estan-les-dones-la-musica.html