“El col·legi no hauria de colonitzar la vida familiar”


El sociòleg Mariano Fernández Enguita qüestiona els deures, però sosté que, en cas d’haver-n’hi, han de ser diversificats i personalitzat 

Mariano Fernández Enguita dirigeix el grup d’Estudis i Anàlisi de Sociologia de l’Educació de la Universitat Complutense de Madrid, on ha investigat sobre desigualtats escolars, l’organització dels centres i la professió docent. Aquest dissabte ha participat en les jornades Aprenentatge 360o, organitzades pel Col·legi Montserrat.

–Vostè està a Barcelona participant en un fòrum d’intercanvi sobre com ha de ser l’educació del segle XXI, ¿creu que tenen cabuda els deures escolars en aquests models?

–No pot ser que el col·legi colonit­zi la vida familiar, que les tasques escolars envaeixin les llars només perquè les escoles han decidit concentrar els seus horaris i es trobin que han de donar feina per fer a casa. Dit això, jo opino, de totes maneres, que no existeixen fórmules homogènies i que els nens també poden realitzar petites tasques fora del col·legi.

–¿Com quines?

–Doncs per exemple treballant fora de l’aula un projecte. No com una cosa que imposa el professor. Si partim del fet que l’ensenyament es va fent cada vegada més diversificat i personalitzat, més adaptat al ritme d’aprenentatge de cada alumne, hi haurà estudiants que potser necessitaran reforçar alguna àrea i això sí que es podria fer a casa.

–¿Li sembla que les escoles i en particular els mestres estan preparats per treballar d’aquesta manera, amb les anomenades noves metodologies?

–El sistema educatiu espanyol té recursos, està ben dotat perquè anys enrere es va fer un esforç molt important… Amb el que hi ha ara es poden fer moltes coses. No comparteixo el discurs que no hi ha recursos o mitjans, el problema és que s’ha de saber com usar-los.

–Llavors, ¿potser s’hauria d’incidir més en la formació dels mestres, tant pel que fa a la inicial com la permanent?

–Comparteixo l’opinió d’aquells que defensen que l’accés als estudis de Magisteri sigui més exigent i selectiu. Tindrem millors professors si som capaços d’atraure els més motivats i els més capacitats. I respecte a la formació permanent dels docents que ja estan en exercici, ¿què vol que li digui? És una responsabilitat individual de cada professor seguir formant-se. La veritat és, s’ha de reconèixer, que l’Administració tampoc posa les coses fàcils i que la formació permanent s’ha burocratitzat molt.

–¿Què hauria de fer l’Admi­nis­tració?

–D’entrada, recuperar els nivells d’inversió que hi havia fa uns anys, però per tornar a portar a terme ­inversions de manera eficaç i eficient. I estimular la innovació, encara que en aquest assumpte cada centre ja disfruta d’autonomia per poder-ho fer. Les direcci­ons dels col·legis són determinants en aquest tema i per això l’escola concertada va, en la majoria dels casos, per davant de la pública en la incorporació de noves metodologies, perquè té plans i recursos per innovar.

–¿Com afectaran les revàlides a aquestes experiències innova­dores?

–Evidentment, les revàlides imposaran en molts centres l’efecte que coneixem com d’adaptació a l’examen, fet que condiciona la manera d’ensenyar. S’ha de canviar la manera d’avaluar l’alumne, però no crec que la revàlida sigui la solució. Jo sóc més partidari de les repesques o els exàmens de segona oportu­nitat.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/maria-fernandez-enguita-deures–no–haurien-colonitzar-vida-familiar-5579557

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.