Perspectivas de las Políticas de la Educación 2015 / Las reformas en marcha (Inglés)

La nueva publicación de la OCDE, Education Policy Outlook 2015: Making Reforms Happen analiza en profundidad más de 450 reformas adoptadas por países de la OCDE en los últimos siete años.

[…] There is no room for complacency in education reform so this report is only a beginning: it covers a period which has been marked by the financial crisis, and provides a record of the initiatives that have been undertaken across OECD member countries. Reforms need to look ahead to a future that will be marked by continuing technological progress, demographic change and globalisation. Policy makers often have only a short time to demonstrate how effectively they are implementing reforms to improve education results so prioritisation choices can be difficult. Paradoxically perhaps, while widespread evidence on the willingness to reform is to be welcomed, it may be necessary to step back and take a longer-term view, both of what has been done and of what is needed next. This report aspires to support that reflection and in doing so help shape better policies and reforms for better education. (OECD. 2016:18)

Deures sí o deures no, arriba el debat al País Valencià

‘El gruix de treball escolar s’ha de fer a l’aula no a casa’, M. Ángeles Llorente del Moviment de renovació pedagògica

Sixto Ferrero / València.

¿Quantes famílies havien planejat fer una activitat de cap de setmana i de cop i volta els fills han de fer una feina de Coneixement del Medi en grup o de manera individual? O, ¿quants alumnes de primària realitzen de forma paral·lela a l’educació obligatòria, altres formacions acadèmiques com música, llengües, etc., activitats extraescolars que d’alguna manera perllonga la jornada escolar i en arribar a casa han de fer deures? Hi ha altres supòsits com el que manté FAPA-València, qui apunta a través del seu portaveu Màrius Fullana que “els deures es fan en horaris on els xiquets estan amb les famílies”, i en aquest sentit “la carta dels drets dels infants i la Constitució espanyola contempla el dret al jeure dels infants”, argumenta el professor, qui posa com a exemple, “Canàries, on els deures són abusius” però també al País Valencià, on segons Fullana “hi ha centres on no escolten les reivindicacions de pares i mares i estan fent deures de manera excessiva”. Apel·la als estudis fets en educació secundària “que indiquen que l’horari que fan els alumnes és el doble del que es fa als centres educatius” i això fa que els xiquets “acumulen jornades de 50 o més hores”.

Des de FAPA-València es posicionen de bestreta amb un “no als deures” i no és aquesta una negació aïllada, sinó que “el no als deures va junt a la reivindicació d’oposició a la LOMCE, les revàlides, etc.,”, envers al sistema educatiu plantejat unànimement pel PP.. “Reivindiquem un sistema educatiu en valors, amb activitats extraescolars enllaçades amb l’escola, volem un sistema educatiu que eduque unes persones perquè tinguen eines i puguen canviar la societat”. Des del col·lectiu ja estan treballant al voltant del debat dels ‘deures sí o no’ i el 19 de novembre faran una jornada de formació amb experts, amb la presència confirmada de Jose Luis Pazos, amb alumnat i les famílies “per a debatre”.

El debat ha arribat al País Valencià, perquè des de la Conselleria s’ha anunciat que “estem preparant una jornada de reflexió i anàlisi sobre els deures escolars, amb experts i representants de la comunitat educativa”, una jornada que segons ha informat Educació “es realitzarà abans que finalitze 2016”.

De moment però, FAPA-València, qui ha estat convidada, s’hi presenta a priori amb un “deures no” tot i que com concloïa Màrius Fullana “saludem la iniciativa de la Conselleria i ens asseure’m a escoltar i debatre”.

Ferran Vicent Garcia, de la Federació d’Ensenyament de CCOO al País Valencià, indica que, de bestreta, el posicionament del sindicat és de “revisar evidentment els deures”, i apel·len al consens de la comunitat educativa perquè és el camí que “totes les propostes educatives siguen fortes”. Davant el debat de deures sí o no, o una revisió si més no, des de la FECCOOPV es mostren oberts i predisposats a “debatre” i més “si des de qualsevol àmbit educatiu s’ha plantejat”.

“L’educació no s’acaba en l’aula, ni en el professor, sinó que és una tasca compartida” explica Garcia com a anàlisi prèvia al debat suscitat des de la Conselleria, “veiem un problema de sobrecàrregues acadèmiques i estem d’acord a parlar-ho, perquè estem d’acord que hi ha un problema, una sobrecàrrega amb els deures i entenem tot el que es diu des de les famílies”. Conclouen dient que “no som partidaris d’acabar l’activitat a l’aula, cal parlar però de quantitats i del tipus d’acció educativa que es farà fora de l’aula”.

Francisco Javier González, coordinador d’ensenyaments públics de la FSP-UGT, igualment saluda la proposta de l’administració capitanejada per Marzà, i en principi el sindicat s’hi mostra prudent, ja que “és el professorat qui s’ha de pronunciar sobre els deures”, perquè aquests, “formen part de l’activitat professional i està en les seues mans que utilitzen eixa eina”. Ara bé, apunta González, “cal revisar el temps escolar, i sí que seria interessant revisar perquè la conciliació entre l’horari de l’escola i el de fora de l‘escola siga compatible, uns temps amb altres i no hi haja sobrecàrrega”, conclou Francisco Javier González.

Finalment, Marc Candela de l’STEPV, aporta a aquest debat previ que des del sindicat “pensem que el que està fent la conselleria està en la nostra línia de fer un debat per analitzar els deures en educació i, a partir d’ací, s’han de detectar les necessitats de reforços fora de l’àmbit escolar, perquè la casuística és tan gran que potser necessiten un reforç fora de l’aula”. En el mateix sentit, Candela aposta per redefinir el concepte de deure perquè, per exemple “la lectura de l’aula no és el típic deure”.

Tot plegat “cal debatre i racionalitzar el tema dels deures” perquè “no és presentable que els xiquets estiguen des de  les 9 fins a les 21, que fins i tot superen la jornada laboral d’una persona adulta” exclama Candela, qui conclou afegint que la posició de l’STEPV respecte als deures “està en línia amb els moviments de renovació pedagògica”.

Què s’entén per deure?

El Moviment de renovació pedagògica (MRP) és taxatiu amb el concepte de deure. Per a fer el diagnòstic previ apel·len a canvis previs com la reforma del sistema educatiu. Tanmateix, Mari Ángeles Llorente és contundent quan parla del que cal entendre per deure i afirma que “el gruix de treball escolar s’ha de fer a l’aula, no a casa”.

“Per a parlar de deures cal parlar primer del sistema. Cal canviar el currículum dels centres i l’estructura, per a canviar després el tema de deures”, afirma tot referint-se a l’actual sistema educatiu esdevingut amb la LOMCE. Ací “si hi ha proves com la revàlida o la selectivitat, proves que potencien la memorística, ens trobem que al centre no hi ha temps” per cobrir la quantitat de conceptes que cal memoritzar.

Suposem que el canvi del sistema no està encara a les nostres mans, però, sí abordar des del nostre territori, com proposa la conselleria, trobar una solució als deures. Primer, diu la pedagoga, “depèn del que s’entenga per deures, perquè la paraula és confusa. Una cosa és que un mestre faça treballar a casa i demane una petita feina a casa”, però “una altra cosa és que s’agafe un llibre de text i després l’alumne estiga amb ell 2 o 3 hores fent deures a casa”. Davant això, des dels Moviments de renovació pedagògica (MRP) demanen “cordura”.

Els xiquet d’infantil i primària no haurien de dur deures repetitius i sense sentit”, segueix Llorente, i pel que fa a primària, “no estem en contra que duguen algun tipus de tasca per fer recerca d’informació”, per exemple, però el treball ha d’anar en “la línia que complemente la tasca escolar, que no supere l’hora de feina i que els pares puguen ajudar, però tot allò que siga repetitiu, no”. Dóna més exemples, com ara bé si un docent “està treballant un projecte sobre l’entorn, puc manar una petita enquesta al barri que els pares els puguen acompanyar, però mai 500 sumes i restes o un resum sobre una lliçó”.

“No es pot manar per a casa coses per a les quals el xiquet no estiga preparat de bestreta, perquè no podem descarregar en les famílies coses per les quals no estiguen preparades, és a dir, si el xiquet necessita un professor particular per fer una tasca, no té sentit manar eixe deure”, per tant, el deure ha de complir diversos preceptes com “la racionalitat i el sentit, mai massa, i ha de servir per completar una tasca que en gran mesura s’haja treballat en l’àmbit escolar”.

Tanmateix, pel que fa al deure per als més menuts, Llorente apunta que “com menys deures hi haja a casa millor, alguna feina de continuïtat que quede ben acabada és suficient”.

Pel que fa als alumnes de secundària, argumenta la pedagoga que ací “no seria entès com a deure sinó que hi ha temes que s’han d’estudiar”, però adverteix: “Un xaval no es pot endur treball per a fer tantes hores a casa com al centre”.

De moment, el debat al voltant del deure, les tasques, els treballs, o les feines a casa està servit i ben acollit per la comunitat educativa valenciana.

http://www.laveupv.com/noticia/23051/deures-si-o-deures-no-arriba-el-debat-al-pais-valencia

La Nit d’Escola Valenciana, els guardonats i el lema de les Trobades 2017

Carmen Agulló, l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, Josep V. Garcia i la Federació Valenciana de Nanos i Gegants han sigut els premiats aquesta XIV edició

A mes, s’ha presentat el lema per a les Trobades en valencià del proper any: ‘En valencià, creixem’. La Menció Honorífica a títol pòstum ha sigut per a Josep Vicent Garcia, expresident de la Fundació Sambori i tresorer d’Escola Valenciana.

RedactaVeu / Ontinyent 

El Teatre Echegaray d’Ontinyent ha sigut l’escenari de la catorzena edició dels premis d’Escola Valenciana sota el títol ‘La Nit a Cau d’Orella’. L’acte, conduït per l’humor àgil i corrosiu de l’actriu i comedianta, Maria Juan, ha constituït tota una exhibició de balls populars, música tradicional a l’estil de la Colla El Regall i una gran festa de Gegants i Cabets. A més, aquesta vetllada ha marcat el punt de partida de les Trobades d’Escoles en Valencià, atès que Escola Valenciana ha revelat el disseny i el lema de les festes per la llengua de 2017.

Els reconeixements

Escola Valenciana ha premiat amb els guardons “Intentant la llibertat”, dissenyats per l’escultor Andreu Alfaro, quatre elements essencials. En primer lloc, la memòria. L’entitat cívica ha volgut atorgat una Menció Honorífica a la família de Josep Vicent Garcia, per “fer valdre la tasca del nostre amic i company Josep Vicent Garcia, un home que sense ser mestre sempre va ser un home d’Escola, i ens va oferir tot el seu temps lliure per a donar continuïtat als valors d’Escola Valenciana”, en paraules del president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno.


President de l’IEVA. Foto: Ulisses Ortiz.
Un altre factor que aquesta entitat considera clau per al desenvolupament de la llengua i la cultura és la protecció, difusió i creació de continguts que amplien el coneixement dels pobles que conformen la comarca. Així, l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida –IEVA–, ha rebut el Guardó Extraordinari, que ha recollit el seu president, Josep Calatayud.

Per a Escola Valenciana la tercera eina fonamental per a assolir la normalització de la llengua en tots els àmbits és l’escola, per això han volgut “posar en relleu l’escola ideal de Carmen Agulló, que també és la nostra escola: solidària, coeducadora, inclusiva, cooperativa, oberta al món, plurilingüe, participativa, respectuosa amb el medi ambient, coneixedora de les arrels i l’entorn immediat, compromesa amb l’entorn global, creativa, sensible a la cultura… Una escola capaç de corregir les desigualtats socials”, ha expressat Vicent Moreno. Per aquesta raó, la professora de la Universitat de València i autora de nombroses obres d’investigació, Carmen Agulló, ha rebut el guardó a la Trajectòria Individual.


El guardonats a Ontinyent
L’entitat cívica defineix com a l’última peça imprescindible, l’herència col·lectiva: la cultura popular, per això han lliurat el premi l’Ús Social del Valencià a la Federació Valenciana de Nanos i Gegants, el guardó dedicat a col·lectius que basteixen la conservació i difusió del valencià.

La Nit a Cau d’Orella també ha servit a Escola Valenciana per expressar missatges contundents sobre temes d’actualitat com la llei d’igualtat lingüística i el requisit lingüístic: “Des d’Escola Valenciana estem demanant al Govern valencià que incloga la plena competència lingüística com a requisit per a l’accés a la funció pública. Fa més de 30 anys que la nostra entitat fa visible la necessitat de crear una llei d’igualtat lingüística que pose fi a la discriminació, el menyspreu per parlar valencià davant de les administracions públiques”.


Vicent Moreno. Foto: Ulisses Ortiz.
Durant la intervenció, el portaveu d’Escola Valenciana també ha al·ludit al Decret de Plurilingüisme: “Necessitem un Decret més complet perquè hi haja un veritable canvi en les mentalitats i una major tolerància cap a la diversitat cultural” i ha matisat “el calendari d’aplicació és massa lent; després de quasi 33 anys de Llei d’Ús i Ensenyament creiem que la comunitat educativa està més que preparada per a assumir el valencià com a llengua vehicular a l’escola”.

També hi ha hagut paraules per a la Ràdio Televisió Valenciana. Vicent Moreno ha remarcat: “El 29 de novembre es compliran tres anys de l’emmudida RTVV i, malgrat els seus defectes, malgrat estar condicionada pel govern del PP, era l’únic mitjà de comunicació que teníem” i s’ha preguntat quant de temps cal per a la reobertura i la visualització de TV3 i IB3.


Foto: Ulisses Ortiz.
La recuperació dels balls populars

Un centenar de xiquets i xiquetes han participat en la XIV edició de la Nit d’Escola Valenciana. “Hui hem compartit amb vosaltres tot el treball que han desenvolupat les escoles d’ensenyament en valencià per recuperar balls populars ontinyentins que s’havien perdut fa dècades”, ha comentat el president de la Coordinadora per la Defensa i Ús del Valencià a la Vall d’Albaida, Josep Andrés Timor, que ha remarcat: “Gràcies a la tasca dels mestres, els pares i les mares, la nostra cultura popular té un futur. Tots els centres escolars de la Vall d’Albaida comparteixen la voluntat de mantenir les tradicions culturals. Ací, a Ontinyent, no hi ha cap escola, des de les escoles infantils a Centres d’Educació Permanent d’Adults, que no tinga els seus gegants i cabets”.

L’acte ha comptat amb la posada en escena de les actuacions del CEIP Martínez Valls amb el ball dels cavallets, el CEIP Bonavista ha oferit als assistents el ball de la veta i el ball dels arquets, el CEE Vall Blanca ha mostrat un ball de diversitat funcional, així com el CEIP Lluís Vives ha exhibit el ball de cabets, el CEIP Rafael Juan Vidal la dansa africana. A l’exterior del Teatre Echegaray tothom ha sigut testimoni del ball dels locos de l’Olleria i les danses del CEIP Vicent Gironés, que han sorprés amb el ball dels gegants d’Ontinyent. La Colla El Regall ha sigut l’encarregada de posar el ritme a aquesta vetllada.


Samarretes Trobades 2017. Foto: Escola Valenciana.
“En valencià, creixem”, lema de les Trobades 2017

“Amb el lema ‘En valencià, creixem’ fem notar que gràcies al valencià anem a més, perquè saber valencià ens fa grans, ens fa més intel·ligents i preparats per aprendre més llengües”, ha comentat el portaveu d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, i ha concretat: “Hem tractat d’establir un joc entre el sentit literal del verb ‘créixer’ i el sentit literari: ens fem més alts, creixem en alçada, i també creixem qualitativament, eixamplem coneixements gràcies al valencià”. De forma simbòlica, l’entitat ha inclòs dibuixos de nanos i gegants per a les samarretes de les Trobades, posant en relació la cultura popular valenciana amb el lema: “El valencià també provoca un efecte sobre els nanos: els fa créixer, els fa gegants”.


Cartell Trobades 2017. Foto: Escola Valenciana.
El disseny de la samarreta de les Trobades 2017 és de la pintora i il·lustradora Anna Roig Llabata, que ha explicat que el disseny de les samarretes està conformat per “tres colors diferents i taques soltes, però totes tenen la mateixa intenció, totes tenen els mateixos colors, amb una idea de fons: mostrar una diversitat en transformació. Això és el que aplique al tema de gegants i cabuts, on els gegants són els pares i els xiquets són els cabuts!, en paraules de Roig.