Jane Goodall
Imatge
Respon
Arxius diaris: 12/09/2016
El Bagul de les Dones: Concepción Sainz-Amor
1987. El 8 de decembre naix Concepción Sainz-Amor. Mestra i professora. Va introduit a Espanya el test de Rorschah i la seva aplicació en el diagnòstic escolar.
Va alternar la seva activitat de mestra amb activitat d’estudis i viatges a l’estranger. Aquests viatges van tenir com a objectiu conèixer la situació de les escoles rurals europees amb el propòsit de transformar l’escola rural sota els principis orientadors de la pedagogia activa i la renovació pedagògica.
El fons documental llegat per la família de Concepción Sainz-Amor a la Universitat de Burgos està constituït per una sèrie de manuscrits originals datats entre 1907 i 1942: contes, cancioncillas, textos pedagògics, exercicis i treballs escolars dels seus alumnes, correspondència, diaris, etc.
Ha arribat el circ “PISA”
Aquí teniu un interessant article que ens han suggerit
Por Joan Maria Girona
Seria bo aprofitar el debat sobre els resultats PISA per plantejar la situació real del sistema d’ensenyament a casa nostra, de les condicions de feina de mestres i professorat, de la participació de les famílies i de l’aprofitament de l’alumnat, del nivell d’assoliment de totes les competències, sobre tot de les que els faran persones solidàries i capaces de transformar la societat del futur.
Cada tres anys puntualment arriben els resultats de l’informe PISA. S’acaben de fer públics els corresponents a 2015. Ja han aparegut als mitjans informacions i comentaris de tot tipus. Hem pujat respecte a l’anterior, ens mantenim, els resultats de mates són millors que els de llengua, hi ha menys alumnes del sector més baix , el nostre país ha superat a d’altres, Finlàndia ha baixat en el rànquing…
S’estableixen taules comparatives entre països i entre comunitats autònomes; s’afirma que els resultats són deguts a les lleis educatives, fins i tot algú dirà que la implantació de la LOMCE (o la promesa de fer-ho) ha influït en les millores de resultats. Hom podrà dir, fins i tot, que ha millorat o no la cohesió social de l’alumnat.
Un autèntic circ mediàtic que durarà unes quantes setmanes. També hi haurà, per sort, anàlisis més serioses que intentaran extreure’n conseqüències que ajudin a entendre com està la situació de l’ensenyament i de l’educació al nostre país i comparar-ho amb d’altres països i amb la successió de resultats dels anys anteriors.
ISA mesura les competències dels nois i noies de 15 anys; unes competències que depenen molt poc (és impossible saber quant) dels sistemes d’ensenyament implantats a cada país
Per valorar si val la pena emprar tantes energies i tantes tertúlies, aniria bé preguntar-nos amb tranquil·litat què mesura PISA. Què no mesura i per a què s’utilitzen els seus resultats.
PISA mesura les competències dels nois i noies de 15 anys; unes competències que depenen molt poc (és impossible saber quant) dels sistemes d’ensenyament implantats a cada país. Les competències que han assolit els nois i noies depenen de molts altres factors i s’han començat a aconseguir des del dia del seu naixement.
Les proves PISA tenen la mateixa fiabilitat que totes les proves externes i iguals per a tothom; no permeten treure’n conclusions vàlides al cent per cent, sempre quedarà un marge d’incertesa. Les diferències de puntuació que s’estableixen entre països són minses. Són inapreciables si no arriben a 50 punts, són poc significatives. Si l’escala salarial tingués semblants diferències entre directius i treballadors, cobrarien pràcticament el mateix, per tant uns punts del rànquing amunt o avall no avala les consideracions que s’hi fan. L’alumnat repetidor fa baixar els resultats, els països on es repeteix molt, cas de Catalunya per exemple, aquest és un element que distorsiona els resultats globals.
PISA valora les competències que tenen rendibilitat, que serveixen per fer anar endavant el sistema econòmic que patim
PISA valora les competències que tenen rendibilitat, que serveixen per fer anar endavant el sistema econòmic que patim, tot allò que ajuda a adaptar-se a la situació que vivim, a augmentar la producció de beneficis econòmics, a ser mes competitius.
No valora les competències que serveixen per transformar la realitat, les habilitats per ser persones amb capacitat crítica, cooperatives, capaces de treballar en equip amb les altres, de ser competents emocionalment, de tenir empatia, de saber ajudar.
Per a què s’utilitza PISA? Per allò pel que no serveix, malgrat que el mateix informe ho explica. No es mesuren els sistemes d’ensenyament; els canvis de lleis educatives pràcticament no tenen incidència en els resultats. L’informe, avalat per la mateixa OCDE, ho exposa així.
PISA només servirà per intentar amagar els problemes educatius que tenim tota la societat
Si s’avaluen les competències adquirides al llarg de la vida, aquestes poden canviar si canvien les condicions de vida, de treball, d’habitatge, de xarxes socials que ajuden a l’educació (esplais, esport, centres cívics, biblioteques…), si milloren les situacions familiars, si disminueix l’atur, si augmenten els llocs de treball digne… etcètera.
I per acabar. Si estem davant un futur incert, si no sabem què faran el dia de demà els nois i noies que han fet les proves. Si nois i noies amb situació socioeconòmica baixa tenen un futur més incert que altres amb una situació social millor malgrat treguin els mateixos o millors resultats a nivell individual. PISA només servirà per intentar amagar els problemes educatius que tenim tota la societat; per argumentar políticament a favor o en contra de les lleis, però no ajudarà a millorar la situació real dels joves que viuen en la incertesa. Hem vist que els canvis legislatius no afecten gaire o gens els resultats i el mateix podríem pensar de les inversions però les retallades en educació sí afecten el benestar de la població, el benestar de la comunitat educativa, el benestar de l’alumnat, de les seves famílies i del seu professorat.
Seria bo aprofitar el debat sobre els resultats PISA per plantejar la situació real del sistema d’ensenyament a casa nostra, de les condicions de feina de mestres i professorat, de la participació de les famílies i de l’aprofitament de l’alumnat, del nivell d’assoliment de totes les competències, sobre tot de les que els faran persones solidàries i capaces de transformar la societat del futur.
Sobre Joan Maria Girona
Mestre i psicopedagog. Membre del Consell de Formació de Rosa Sensat
http://diarieducacio.cat/blogs/rosasensat/2016/12/07/ha-arribat-el-circ-pisa/
El País Valencià per damunt de la mitjana estatal en ciències segons l’informe PISA
En lectura també es situa per damunt de la mitjana, encara que no passa el mateix amb les matemàtiques on els estudiants valencians estan un poc per sota
EP / València.
L’informe d’Avaluació Integral d’Alumnes de 2015 (PISA, per les seues sigles en anglès) de l’OCDE, presentat aquest dimarts a tot el món, situa el País Valencià per damunt de la mitjana estatal en ciències i lectura, encara que no en l’àrea de matemàtiques.
Aquest estudi revela que a l’Estat espanyol existeixen grans diferències de rendiment entre l’alumnat de 15 anys en funció de la comunitat autònoma en la qual s’estudia. Aquesta és la primera vegada que totes les autonomies participen en aquest document, que suma ja la seua sisena edició, de manera que es poden comparar els seus resultats tant a nivell estatal com internacional. En total, han participat 37.000 estudiants de l’Estat espanyol, la majoria de quart d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de 960 col·legis i instituts de tot el país.
Ciències
Pel que fa a les ciències, l’informe situa el País Valencià, amb 494 punts, per damunt, però amb molt poca diferència, de la mitjana estatal de 493 punts. Així, en aquest àmbit Castella i Lleó obté 519 punts col·locant-se per davant de la mitjana estatal, dels països de l’OCDE (493) i la Unió Europea (495).
Després de Castella i Lleó es troben en aquest informe les comunitats de Madrid (516), Navarra i Galícia (512), Aragó (508), Catalunya (504), Astúries (501), La Rioja (498), Castella-la Manxa (497), Cantàbria (496) i el País Valencià.
En aquest camp, per sota de la mitjana de l’Estat espanyol i internacional se situen Balears (485), Múrcia (484), País Basc (483), Canàries (475), Extremadura (474) i Andalusia (473).
D’aquesta forma, apunten que les autonomies que tenen un major nivell socioeconòmic, com Madrid, obtenen millors resultats que les comunitats menys afavorides, com és el cas d’Andalusia. No obstant açò, en aquesta ocasió Castella i Lleó, Galícia i Castella-la Manxa aconsegueixen puntuacions significativament més elevades de l’esperat pel seu nivell socioeconòmic i cultural, al contrari que País Basc.
Lectura
D’altra banda, en lectura, l’informe PISA indica que el País Valencià està també per sobre de la mitjana estatal de 496 punts, amb els seus 499 punts. En aquesta matèria, l’estudi assenyala que a l’Estat espanyol lidera la taula Castella i Lleó (522), i per davant dels 496 del conjunt del país, l’OCDE (493) i la UE (494).
En segon lloc està Madrid (520), seguida de Navarra (514), Galícia (509), Aragó (506), Cantàbria (501), Catalunya (500), Castella-la Manxa, el País Valencià i Astúries (498). País Basc i La Rioja (491), Múrcia (486), Balears (485), Canàries (483), Andalusia (479) i Extremadura (475) són les que menor rendiment presenten en competència lectora.
Matemàtiques
En l’àrea de matemàtiques, l’informe PISA situa el País Valencià, amb 485 punts i molt poca diferència, per sota de la mitjana estatal (486). En aquest cas, Navarra lidera la taula amb 518 punts, per davant de la mitjana de l’Estat espanyol, de l’OCDE (490) i la UE (493).
En segon lloc, en matemàtiques se situa Castella i Lleó (506), La Rioja (505), Madrid (503), Aragó i Catalunya (500), Cantàbria (495), Galícia (494), País Basc i Astúries (492) i Castella-la Manxa (486). Per davall de la mitjana estatal, a més del País Valencià, també estan Balears (476), Extremadura (473), Múrcia (470), Andalusia (466) i Canàries (452).
Més informació sobre el tema:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/informe-pisa-2016-espana-5673635
El Programa Pisa. ¿Qué es y para que sirve?
| PISA 2015 Results (Volume I) (Summary in Spanish) Resultados de la prueba PISA (volumen I) |
|
AMPA Pare Jofré, El Puig. Valencia 