Sant Patricio és un dels sants patrons més famosos d’Irlanda: segons la llegenda, va portar el cristianisme a l’illa, va posar de moda al shamrock (espècie de trévol de tres fulles) i va alliberar a Irlanda de serps. La festivitat commemora la mort de sant Patricio i s’ha guardat com a festivitat religiosa a Irlanda durant més de 1500 anys.
Prompte iniciarem una sèrie de tallers nutricionals amb l’alumnat de Primària anomenat “Desdejunes saludablement?”.
Aquest monogràfic sobre desdejunis saludables es realitzarà a les instal·lacions del menjador del centre i serà impartit per professionals de l’empresa COMICOLE. L’alumnat podrà gaudir d’un esmorzar complet i saludable que integrarà fruita, sucs, llet i cacau, cereals, carns fredes, mantega, melmelada, tomata natural, oli d’oliva, i altres.
Teniu més informació en el document adjunt.
Salutacions!
CEIP Pare Jofré
Entrades relacionades:
Batuts energètics. Als matins i/o a les tardes (dic 2013)
València aposta per una alimentació escolar sostenible (febrer 2017)
La OMS recomienda disminuir consumo de azúcar (dic 2014)
¿Fácil? ¿Sano? ¿Delicioso? ¡Sin duda! Zumos verdes (gener 2014)
Algunos consejos para motivar a los niños/as a comer frutas y verdura (oct 2014)
El Método Bouquet: Como motivar a los/las niños/as a través del juego para que vayan comiendo frutas y verduras. (abril 2014)
Què esmorzem? Com esmorzem? – Del L’equip de mestres CEIP Pare Jofre (abril 2013)
Com cada any, en arribar la primavera, se celebra la TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ, festa i encontre organitzats per la Federació Escola Valenciana, les escoles d’ensenyament en valencià i les coordinadores comarcals.
Enguany serà el proper diumenge, 2 d’abril a Albalat dels Sorells. El programa d’activitats, com voreu, és ben ampli i ben atractiu.
Esperem que us animeu a vindre i passar-ho molt bé tots junts.
La nostra escola eixirà en la cercavila cap a les 10:30 hores des del carrer Cantavella (junt al Parc, hi haurà indicacions a l’entrada del poble). Busqueu la nostra pancarta i ens hi reunirem per fer la cercavila junts. També ens podreu trobar als tallers, a partir de les 11 h, al voltants de la plaça del Castell.
Com ja és tradicional, si us abelleix, ens quedarem a dinar per gaudir d’una estona junts (porteu-vos l’entrepà).Animeu-vos i acudiu. Ens ho passarem ben bé!
El Professorat i l’AMPA del CEIP Pare Jofré
Més informació i en http://mestreacasa.gva.es/web/parejofre/25
L’aplicació del nou Programa Educatiu Plurilingüe Dinàmic s’establirà el pròxim curs a partir d’Infantil de tres anys i de les aules experimentals de dos anys
Sixto Ferrero / València.
El 54% de les escoles del País Valencià sostingudes amb fons públics han triat el nivell avançat —el nivell que més valencià i anglès empra— del Programa Educatiu Plurilingüe Dinàmic, mentre que el 30% ha apostat per l’intermedi i un 16% començarà amb el bàsic. Les xifres que ha aportat la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports parlen per si mateixes, ja que quasi mil escoles sostingudes amb fons públics, el 84%, han decidit aplicar, a partir del curs 2017-2018, més valencià i anglès a les seues aules.
Els nivells triats pels centres educatius com a punt de partida han estat avalats per dos terços del Consell Escolar i començarà a aplicar-se en les aules experimentals de 2 anys i en el segon cicle d’Infantil —amb alumnes de 3 a 5 anys—, de manera que el Programa Plurilingüe Dinàmic estarà completament desplegat en 2023, quan arribe a Batxillerat.
Del total d’escoles sostingudes amb fons públics, la Conselleria ha rebut dades del 90% dels centres. Així, 675 centres educatius han triat el nivell avançat I o II (54%), 375 centres el nivell intermedi I o II (30%) i 203 el nivell bàsic I o II (16%). Territorialment, a les comarques del sud del país, 164 centres han triat el nivell avançat, és a dir, un 40%. Pel que fa al nivell intermedi, ha estat escollit per 132 centres educatius, el 32%, i el nivell bàsic per 119 centres, un 28% del total. A les comarques del nord, 137 centres han triat el nivell avançat, un 83% del total. 17 escoles han apostat pel nivell intermedi, un 10% del total i 11 centres s’han decantat pel nivell bàsic, un 7% del total. Mentre que a les comarques de la demarcació de València, 374 centres educatius han triat el nivell avançat, és a dir, un 55%, 226 escoles han optat per l’intermedi, un 34%. Finalment, 73 escoles han s’han decidit pel nivell bàsic, un 11% del total.
“Els centres han optat entre mantindre els mateixos programes que ara o avançar i, lliurement, han decidit majoritàriament fer passes endavant”, ha manifestat el conseller Vicent Marzà davant les primeres xifres que mostren com les comunitats educatives “han decidit el nivell plurilingüe que s’adapta millor al seu context sociolingüístic”, ha puntualitzat el conseller, qui a més a més, ha recordat que el nou programa de plurilingüisme real garanteix a l’alumnat més anglès i un domini efectiu del valencià i del castellà.
Segons les xifres d’Educació, el 72% dels centres escolars han decidit aplicar a partir del pròxim curs un nivell més alt que l’actual. Un percentatge que arriba fins al 81% en els centres de la demarcació de València i fins al 92% en els de Castelló. En el cas de les escoles de la demarcació d’Alacant el percentatge de centres que han decidit ampliar l’oferta formativa en valencià i anglés és del 54%.
En aquest sentit, cal apuntar que el model desplegat per la conselleria està basat en l’aprenentatge integrat de llengües (AICLE), la metodologia més avançada i reconeguda internacionalment, que ja apliquen països com Finlàndia o Canadà.
Formació del professorat
Pel que fa a la formació del professorat, a hores d’ara ja es coneixen les primeres mesures del Pla de xoc de formació del professorat, en què a través de les Escoles Oficials d’Idiomes, els docents podran optar a les places que la conselleria ha reservat per garantir la formació en llengües dels docents.
El professorat podrà inscriure’s en les EOI a partir de finals de març a través dels CEFIRE i tenen a l’abast 5.260 places de formació en anglès i 1.540 en valencià reservades en la modalitat de cursos presencials, en línia i d’habilitats orals. Paral·lelament, hi ha 1.500 places de formació a la carta en anglès i valencià amb necessitats específiques segons els centres educatius.
Així mateix, s’amplien les places per a obtindre la capacitació lingüística en llengües que es realitzen als CEFIRE per al pròxim curs, fins a les 3.000, un miler més que en l’actualitat. No obstant això, el Pla de xoc de formació del professorat en llengües compta amb més mesures que s’estan ultimant i que Educació anirà anunciant a mesura que es facen efectives.
Competència Comunicativa Oral en anglès
Educació també ha avançat una altra novetat, com és el cas de la Competència Comunicativa Oral en anglès. Un model que compta amb sessions orals de lliure configuració mitjançant una àrea anomenada Competència Comunicativa Oral, que s’impartirà en qualsevol de les dues llengües oficials i en anglès, segons el nivell.
L’objectiu d’aquesta àrea serà augmentar la comprensió i l’expressió d’idees sobre els temes més propers; dotar d’eines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar l’opinió mitjançant eines com, per exemple, els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs d’enginy o dramatitzacions.
El Programa Plurilingüe i el seu desplegament
El programa Plurilingüe Dinàmic està estructurat en tres nivells: Bàsic (I i II), Intermedi (I i II) i Avançat (I i II). Així doncs, els diferents graus —I i II— responen a la distribució del nombre d’hores vehiculars en les tres llengües en assignatures no lingüístiques i altres elements de reforç de competència oral. És a dir, quantes hores es fan en anglès, en valencià i en castellà donada la situació sociolingüística de cada entorn educatiu.
Aquesta manera organitzativa pretén donar resposta a la realitat sociolingüística del País Valencià —amb zones castellanoparlants i valencianoparlants—, de manera que els nivells donen resposta a la necessitat d’adaptar els programes lingüístics a les característiques del mateix centre com a punt de partida.
El Programa comença el proper curs, 2017-2018, a les aules experimentals amb xiquets de 2 anys i el segon cicle d’Infantil, i estarà completament desenvolupat en 2023, quan arribe a Batxillerat. El decret però, també contempla la Formació Professional i la Formació d’Adults —una altra de les novetats—.
Per tal de reforçar el programa, la nova RTVV haurà de col·laborar. En aquest sentit, la Conselleria ha explicat que al nou ens públic se li demanarà emissions de continguts en anglès i que el valencià siga llengua vehicular, un fet que sembla tindrà absoluta reciprocitat, ja que segons les manifestacions pel que fa a la graella radiotelevisiva, de la nova directora general, Empar Marco, caminen en la mateixa sintonia.
Arran de les dades d’Educació –que indiquen que l’ensenyament en valencià se situa en un 54%–, Escola Valenciana ha fet públic un comunicat en què manifesta que la participació democràtica de la comunitat educativa “ha sigut decisiva per a garantir el plurilingüisme real”. El president de l’entitat, Vicent Moreno, considera una notícia “històrica” el fet que el plurilingüisme real, “el que avança des de l’ensenyament en valencià”, siga majoritari al nostre país.
El Tribunal Superior de Justícia valencià ha rebutjat el recurs de la FCAPA contra l’ordre de la Conselleria que regula la jornada contínua
La sala contenciosa administrativa desestima que el reglament per implantar la jornada contínua supose cap discriminació per als alumnes de col·legis amb jornada partida
La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJ ha rebutjat el recurs i valida així, en una sentència datada el 28 de febrer i a la qual ha tingut accés Europa Press, l’ordre 25/2016 de 13 de juny de la Conselleria d’Educació per la qual es regulen les condicions, el procediment de sol·licitud i d’autorització d’un pla específic d’organització de la jornada escolar en els centres sostinguts amb fons públics del País Valencià.
En concret, la Federació catòlica de pares d’alumnes reclamava que es deixaren sense efecte el terme “gratuït” referit a les activitats extraescolars; les referències al fet que les accions plantejades “contribuiran a la normalització lingüística del valencià” i “no fomentaran el sexisme, l’agrupació per sexes ni la perpetuació de rols de masculinitat/feminitat”, així com qüestions sobre la votació dels pares, com la determinació d’un 55% del cens per a aprovar el canvi de jornada o el fet que les famílies monoparentals compten amb dos vots.
“Nul·la transcendència econòmica”
“El fet que l’ordre impugnada establisca expressament el caràcter gratuït de les extraescolars que s’impartisquen en els centres on s’acorde la jornada contínua, conseqüència en definitiva de la nul·la transcendència econòmica que ha de tenir la implantació d’aquesta mesura, en cap cas impedeix que en els centres escolars amb jornada partida s’acorde així mateix que les extraescolars (…) tinguen caràcter gratuït”, argumenta la resolució, contra la qual cap recurs en el termini de 30 dies a comptar des del dia següent a la notificació.
Respecte a la invocació dels drets a l’educació, igualtat, llibertat de pensament, consciència i religió, el TSJ no veu que queden afectats pels articles que parlen de la necessitat que les accions programades contribuïsquen a la normalització del valencià i atenguen a la igualtat de gènere. La FCAPA havia apuntat, entre altres raons, la “intromissió” de l’administració educativa en l’autonomia pedagògica dels centres i la possible vulneració del seu ideari.
El TSJ valencià, no obstant açò, creu que “no s’aprecia cap imposició perquè les activitats es desenvolupen únicament i exclusiva en valencià, sinó que el precepte es limita a establir una sèrie de pautes i criteris generals a l’hora de concertar el contingut de les activitats extraescolars”. Tampoc es produeix eixa afecció en el cas de la igualtat de gènere, “esment que resulta d’acord amb la normativa en vigor en matèria d’igualtat i, fins i tot, de protecció enfront de la violència contra les dones, cosa que és respectuosa amb el dret fonamental a l’educació”.
Quant al sistema de votació per a l’aprovació per part dels progenitors de la jornada escolar contínua, la sala rebutja igualment que es produïsca vulneració de drets. Així, i pel que fa a l’assignació a les famílies monoparentals de dos vots, “no s’observa cap discriminació, més bé al contrari, la vulneració del dret d’igualtat s’haguera produït si la previsió haguera sigut la d’assignar un únic vot a la família monoparental, cosa que les discriminaria en relació amb les unitats familiars integrades per dos progenitors”. En la mateixa línia, no posa objecció a l’exigència del 55% del vot afirmatiu del cens de pares per a poder canviar el model de jornada.
Per tot açò, el TSJ desestima el recurs interposat per l’FCAPA i la condemna en costes limitades a la quantia total de 2.000 euros.
La innovació pedagògica que apunta cap a la transformació educativa i social posa el focus en els valors de la solidaritat, la cooperació, el desenvolupament integral de l’ésser humà i la justícia social
La innovació pedagògica que apunta cap a la transformació educativa i social s’oposa radicalment als pressupòsits neoliberals, centrats en la formació unidimensional de treballadors competents pel mercat de treball, i posa el focus en els valors de la solidaritat, la cooperació, el desenvolupament integral de l’ésser humà i la justícia social. Valors al servei d’una educació pública de qualitat per a tota la població, estenent el dret a l’educació i les oportunitats formatives en els diversos trams de l’ensenyament i al llarg de tota la vida. L’equitat, la qualitat, l’atenció a la més àmplia diversitat i la participació democràtica intensiva van de la mà.
Això només és possible en la mesura que s’estableixin una sèrie de connexions que condensem en aquest decàleg. Tot i que, naturalment, n’hi ha d’altres i també en certes circumstàncies són recomanables algunes desconnexions.
1. L’enfocament sistèmic o holístic. L’èxit d’una institució escolar, no en termes de mers resultats acadèmics, sinó de coherència i potencial innovador, depèn del grau de connexió que s’aconsegueix entre les diferents dimensions que la conformen: en la possibilitat de poder construir el trencaclosques. Així, el sentit, la finalitat educativa i el model de ciutadania que es proposen, tenen a veure amb el grau d’inclusivitat i transformació del projecte educatiu –fruit del debat intern i el context específic, i no d’una improvisada i superficial aplicació forana–; amb la pertinència i aplicació de les lleis a les necessitats i realitat dels centres; amb l’organització i la selecció dels continguts; amb la relació amb l’entorn i amb la quantitat de vida que entra i es treballa; amb les maneres d’ensenyar, aprendre i avaluar; amb la varietat i qualitat dels materials i recursos emprats; amb l’organització i gestió democràtica del centre; amb la implicació i participació dels agents de la comunitat educativa; amb les relacions entre el professorat i l’alumnat; amb la concepció i organització dels temps i espais; amb la formació inicial i permanent del professorat; amb l’existència d’equips docents estables i col·laboratius; amb les condicions de l’escolarització i dels llocs de treball. I amb unes quantes coses més. Tot depèn de tot. Encara que, això sí, les peces estan sotmeses a tensions i desgasts, i es van ajustant, perfeccionant i renovant les que ja no funcionen, amb la incorporació de noves idees i propostes. Per tant, el trencaclosques cal reconstruir-lo una vegada i una altra: les que siguin necessàries.
2. El subjecte i la col·lectivitat. El procés formatiu i de socialització es basa sempre, de manera interrelacionada, en la dimensió individual i grupal de les persones al llarg de l’escolaritat i més enllà. Un dels reptes educatius actuals és acompanyar i ajudar que tots i cadascun dels alumnes tinguin espai per desenvolupar la seva subjectivitat i construir el seu propi projecte personal, adaptant el procés d’ensenyament i aprenentatge a les seves necessitats, desitjos i possibilitats específiques. I al mateix temps, preparar-lo perquè aquest procés educatiu -en la mesura que conflueixen interessos i necessitats comuns-, pugui compartir-lo amb el seu propi grup d’iguals, mitjançant l’intercanvi, el diàleg i la cooperació. Arribat aquest punt, es requereix la intervenció docent per dotar d’identitat el grup classe i el conjunt de la comunitat educativa de rituals, normes, espais i oportunitats d’aprenentatge democràtic mitjançant la participació i la presa de decisions.
3. L’educació multisensorial. El desenvolupament evolutiu natural de la infància requereix un desenvolupament harmònic dels diversos sentits. Maria Montessori va percebre la potencialitat de l’aprenentatge interrelacionat i global sensorial per a l’educació de la primera infància per anar ampliant la mirada sobre l’entorn físic i social. Una aportació que ha anat enriquint-se i que s’articula mitjançant materials, ambients d’aprenentatge i diverses activitats més o menys interconnectades. Així, es combinen sons, paraules i imatges en l’aprenentatge de la lectoescriptura, en la conversa o en la producció i recreació artística; o bé s’endevinen sabors fent ciència a la cuina, observant la naturalesa o passejant per la ciutat. No obstant això, l’error és pensar que l’educació multisensorial se cenyeix només o principalment a l’educació infantil.
4. Les diverses dimensions de les intel·ligències. En algunes civilitzacions -abans i encara avui- els pensaments, sentiments i valors, de la mateixa manera que els sabers científic, artístic i experiencial, apareixen estretament entrellaçats i integrats. No és així a la nostra societat actual occidental, on s’han instal·lat fortes dicotomies, jerarquitzacions -amb l’hegemonia de la raó- i dissociacions entre les diferents dimensions de la intel·ligència. En les narratives innovadores hi ha una aposta clara per l’educació integral en concebre la intel·ligència com un sistema obert en el qual estan connectades les diverses dimensions del desenvolupament humà: cognitiva-intel·lectual, emocional, social, sensorial i ètica, per citar les més conegudes. El cos té molt a veure amb la ment i la raó amb l’emoció. Encara que aquesta no és res si no va acompanyada de paraules i raons. El que abans eren intuïcions, avui ho avalen cada vegada més les investigacions de la neurociència.
5. El coneixement integrat. La parcel·lació del saber en compartiments estancs disciplinaris -que només es justifica per la inèrcia de la tradició escolar i pel domini dels corporativismes-, dificulta una comprensió dels fenòmens naturals i dels esdeveniments socials cada vegada més interdependents, així com per contextualitzar els sabers i captar el que està teixit conjuntament. A l’era digital, on tot està més barrejat i interconnectat, encara té menys sentit aquesta obsessió per trossejar i jerarquitzar el saber, en què les humanitats i les arts són injustificadament relegades. Davant d’això s’imposen els relats innovadors que es tradueixen en diverses propostes d’ensenyament interdisciplinari, i transdisciplinari, dels quals el vaixell insígnia és el treball per projectes en les seves diferents variants i graus de profunditat. Les més avantguardistes suposen una nova visió radical de l’escola a partir de la investigació sobre problemes reals -compartint preguntes i hipòtesi- i la conversa cultural plena de vida que van conformant la identitat del subjecte com a explorador empoderat i del professorat com a creador de circumstàncies educatives vitals i rellevants. En aquest context es facilita el continu viatge de la informació al coneixement i, d’aquest, a la saviesa i a la vida.
6. Els temps i escenaris educatius. Una de les claus de la innovació educativa resideix en la interrelació quantitativa i qualitativa que s’aconsegueix entre el que s’aprèn dins i fora de la institució escolar, entre la transferència de coneixement que circula en l’educació formal, no formal i informal: en els nombrosos espais emergents de l’anomenada educació expandida. L’aula segueix sent l’espai privilegiat d’aprenentatge innovador, tot i que precisa, cada vegada més, del concurs col·laboratiu d’altres escenaris, temps i mitjans: les trobades col·lectius de la comunitat escolar; les activitats extraescolars i de lleure; els artefactes digitals i virtuals; l’acompanyament familiar en la vida quotidiana de la infància i la joventut; i altres oportunitats educatives, espontànies o organitzades, que brinda el territori. Així, l’aula ocupa la centralitat d’una xarxa d’espais interconnectats.Els temps i escenaris educatius. Una de les claus de la innovació educativa resideix en la interrelació quantitativa i qualitativa que s’aconsegueix entre el que s’aprèn dins i fora de la institució escolar, entre la transferència de coneixement que circula en l’educació formal, no formal i informal: en els nombrosos espais emergents de l’anomenada educació expandida. L’aula segueix sent l’espai privilegiat d’aprenentatge innovador, tot i que precisa, cada vegada més, del concurs col·laboratiu d’altres escenaris, temps i mitjans: les trobades col·lectius de la comunitat escolar; les activitats extraescolars i de lleure; els artefactes digitals i virtuals; l’acompanyament familiar en la vida quotidiana de la infància i la joventut; i altres oportunitats educatives, espontànies o organitzades, que brinda el territori. Així, l’aula ocupa la centralitat d’una xarxa d’espais interconnectats.
7. Els diversos agents educatius. No està de més esmentar la missió primordial docent en tant que actor capaç de provocar la curiositat cap al coneixement, i com el referent tutorial de persones a qui pot canviar vides infantils i juvenils i posar-los en condicions d’una nova educació i d’un altre món més just i solidari. Emilio Lledó ho diu d’una manera molt bonica: “L’important del professor no és guanyar-se la vida, sinó guanyar la vida dels altres”. Però en el procés educatiu intervenen moltes altres persones: personal no docent; educadors socials, de suport i especialitzats; monitors de menjador, lleure i altres activitats formatives; persones que entren a l’aula o que intervenen en qualsevol escenari educatiu. En un canvi d’època o de transició educativa com l’actual emergeixen nous actors en el territori i en el món virtual de les xarxes. Un dels segells distintius de les bones escoles resideix en la capacitat de connectar i coordinar els diversos agents educatius i experiències d’aprenentatge, ampliant les funcions i representants dels consells escolars, creant consells educatius territorials o altres dinàmiques i estructures democràtiques més participatives.
8. La convivència intergeneracional. L’escola, igual que altres escenaris educatius, és un lloc òptim per establir riques connexions i vincles entre alumnes de diferents edats -com es percep en els agrupaments barrejats i en els centres multinivell- i entre les diverses generacions. Ho demostren les nombroses experiències d’Aprenentatge Servei -encara que el recorregut d’aquestes és molt més ampli- d’intercanvi i col·laboració entre la infància, la joventut i la tercera edat per compartir diferents coneixements, visions i experiències. Així mateix, la diversitat generacional contribueix a enriquir la dinàmica dels equips docents i a poder compartir les noves aportacions de la formació inicial amb la dilatada experiència d’aula, a més del saludable contrast entre diferents maneres de pensar i estar en l’educació.
9. La coordinació institucional. Una de les millors maneres d’avaluar l’actuació de les administracions educatives és veure la coherència que hi ha entre els discursos, les polítiques i les inversions. A més, és clar, d’analitzar si els valors que es transmeten apunten cap a la formació d’un subjecte empoderat, críticament i democràticament; si les polítiques públiques s’orienten cap a la igualtat i l’equitat educativa; i si els pressupostos aconsegueixen revertir les retallades i poden garantir una educació per a tothom. Un altre indicador és valorar fins a quin punt les diferents administracions que intervenen en la gestió educativa d’un territori -així com els diversos departaments i serveis de cadascuna d’elles- conciten sinergies per construir un projecte comú que s’implementa de manera coordinada o col·laborativa o, per contra, com passa massa sovint, actuen com a regnes de taifes, encavalcant programes i intervencions i anteposant el protagonisme particular al col·lectiu.
10. La relació entre la teoria i la pràctica docent. Heus aquí una de les assignatures pendents de tots els plans d’estudi. No falten discursos, propostes i evidències sobre la seva imperiosa urgència, però la realitat és tossuda i es resisteix. Els nivells de connexió se situen en diversos plans: entre el saber acadèmic que es transmet a la universitat i el saber pràctic que s’adquireix a l’aula; entre els coneixements culturals, pedagògics i metodològics; entre la formació inicial i la permanent; entre la tasca tutorial del professor universitari i la del mestre d’escola; i, en definitiva, entre la universitat i l’escola, amb la seva pertinent reflexió sobre la pràctica per separat o de forma compartida. Un acostament que es produeix quan es constitueixen comunitats de recerca conjuntes; i quan els tutors de les dues institucions treballen braç a braç en la reflexió sobre la pràctica que contribueixi a contextualitzar i problematitzar críticament el coneixement, explorant noves vies alternatives.
gasto militar en 54 000 millones de dólares, tomando fondos de programas nacionales y de la ayuda externa para pagar la cuenta. ¿Qué significaría un recorte total de toda la ayuda para la educación de los Estados Unidos?
En 2014, EE UU fue el cuarto mayor donante a la educación, después del Reino Unido, Francia y Alemania, asignando un poco más de mil millones de dólares al sector. Asignó el 88% de sus fondos totales a la educación básica, convirtiéndolo en el mayor donante para la educación básica, seguido por el Reino Unido en segundo lugar.
Por lo tanto, si EE UU cancela completamente su financiamiento, esta clasificación cambiará dramáticamente. También cambiará la situación de muchos beneficiarios de la ayuda, que han contado con una fuerte financiación de los Estados Unidos durante varios años, y en particular para la educación básica, tal como se muestra en este gráfico. […]
Más información en el Blog Educación Mundial
Vos convidem i animem a participar activament!
Vos convidem i animem a participar activament!
AMPA Pare Jofré, El Puig. Valencia 