El 84% de les escoles del país trien més valencià i anglès

L’aplicació del nou Programa Educatiu Plurilingüe Dinàmic s’establirà el pròxim curs a partir d’Infantil de tres anys i de les aules experimentals de dos anys

Sixto Ferrero / València.

El 54% de les escoles del País Valencià sostingudes amb fons públics han triat el nivell avançat —el nivell que més valencià i anglès empra— del Programa Educatiu Plurilingüe Dinàmic, mentre que el 30% ha apostat per l’intermedi i un 16% començarà amb el bàsic. Les xifres que ha aportat la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports parlen per si mateixes, ja que quasi mil escoles sostingudes amb fons públics, el 84%, han decidit aplicar, a partir del curs 2017-2018, més valencià i anglès a les seues aules.

Els nivells triats pels centres educatius com a punt de partida han estat avalats per dos terços del Consell Escolar i començarà a aplicar-se en les aules experimentals de 2 anys i en el segon cicle d’Infantil —amb alumnes de 3 a 5 anys—, de manera que el Programa Plurilingüe Dinàmic estarà completament desplegat en 2023, quan arribe a Batxillerat.

Del total d’escoles sostingudes amb fons públics, la Conselleria ha rebut dades del 90% dels centres. Així, 675 centres educatius han triat el nivell avançat I o II (54%), 375 centres el nivell intermedi I o II (30%) i 203 el nivell bàsic I o II (16%). Territorialment, a les comarques del sud del país, 164 centres han triat el nivell avançat, és a dir, un 40%. Pel que fa al nivell intermedi, ha estat escollit per 132 centres educatius, el 32%, i el nivell bàsic per 119 centres, un 28% del total. A les comarques del nord, 137 centres han triat el nivell avançat, un 83% del total. 17 escoles han apostat pel nivell intermedi, un 10% del total i 11 centres s’han decantat pel nivell bàsic, un 7% del total. Mentre que a les comarques de la demarcació de València, 374 centres educatius han triat el nivell avançat, és  a dir, un 55%, 226 escoles han optat per l’intermedi, un 34%. Finalment, 73 escoles han s’han decidit pel nivell bàsic, un 11% del total.

“Els centres han optat entre mantindre els mateixos programes que ara o avançar i, lliurement, han decidit majoritàriament fer passes endavant”, ha manifestat el conseller Vicent Marzà davant les primeres xifres que mostren com les comunitats educatives “han decidit el nivell plurilingüe que s’adapta millor al seu context sociolingüístic”, ha puntualitzat el conseller, qui a més a més, ha recordat que el nou programa de plurilingüisme real garanteix a l’alumnat més anglès i un domini efectiu del valencià i del castellà.

Segons les xifres d’Educació, el 72% dels centres escolars han decidit aplicar a partir del pròxim curs un nivell més alt que l’actual. Un percentatge que arriba fins al 81% en els centres de la demarcació de València i fins al 92% en els de Castelló. En el cas de les escoles de la demarcació d’Alacant el percentatge de centres que han decidit ampliar l’oferta formativa en valencià i anglés és del 54%.

En aquest sentit, cal apuntar que el model desplegat per la conselleria està basat en l’aprenentatge integrat de llengües (AICLE), la metodologia més avançada i reconeguda internacionalment, que ja apliquen països com Finlàndia o Canadà.

Formació del professorat

Pel que fa a la formació del professorat, a hores d’ara ja es coneixen les primeres mesures del Pla de xoc de formació del professorat, en què a través de les Escoles Oficials d’Idiomes, els docents podran optar a les places que la conselleria ha reservat per garantir la formació en llengües dels docents.

El professorat podrà inscriure’s en les EOI a partir de finals de març a través dels CEFIRE i tenen a l’abast 5.260 places de formació en anglès i 1.540 en valencià reservades en la modalitat de cursos presencials, en línia i d’habilitats orals. Paral·lelament, hi ha 1.500 places de formació a la carta en anglès i valencià amb necessitats específiques segons els centres educatius.

Així mateix, s’amplien les places per a obtindre la capacitació lingüística en llengües que es realitzen als CEFIRE per al pròxim curs, fins a les 3.000, un miler més que en l’actualitat. No obstant això, el Pla de xoc de formació del professorat en llengües compta amb més mesures que s’estan ultimant i que Educació anirà anunciant a mesura que es facen efectives.

Competència Comunicativa Oral en anglès

Educació també ha avançat una altra novetat, com és el cas de la Competència Comunicativa Oral en anglès. Un model que compta amb sessions orals de lliure configuració mitjançant una àrea anomenada Competència Comunicativa Oral, que s’impartirà en qualsevol de les dues llengües oficials i en anglès, segons el nivell.

L’objectiu d’aquesta àrea serà augmentar la comprensió i l’expressió d’idees sobre els temes més propers; dotar d’eines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar l’opinió mitjançant eines com, per exemple, els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs d’enginy o dramatitzacions.

El Programa Plurilingüe i el seu desplegament

El programa Plurilingüe Dinàmic està estructurat en tres nivells: Bàsic (I i II), Intermedi (I i II) i Avançat (I i II). Així doncs, els diferents graus —I i II— responen a la distribució del nombre d’hores vehiculars en les tres llengües en assignatures no lingüístiques i altres elements de reforç de competència oral. És a dir, quantes hores es fan en anglès, en valencià i en castellà donada la situació sociolingüística de cada entorn educatiu.
Aquesta manera organitzativa pretén donar resposta a la realitat sociolingüística del País Valencià —amb zones castellanoparlants i valencianoparlants—, de manera que els nivells donen resposta a la necessitat d’adaptar els programes lingüístics a les característiques del mateix centre com a punt de partida.

El Programa comença el proper curs, 2017-2018, a les aules experimentals amb xiquets de 2 anys i el segon cicle d’Infantil, i estarà completament desenvolupat en 2023, quan arribe a Batxillerat. El decret però, també contempla la Formació Professional i la Formació d’Adults —una altra de les novetats—.

Per tal de reforçar el programa, la nova RTVV haurà de col·laborar. En aquest sentit, la Conselleria ha explicat que al nou ens públic se li demanarà emissions de continguts en anglès i que el valencià siga llengua vehicular, un fet que sembla tindrà absoluta reciprocitat, ja que segons les manifestacions pel que fa a la graella radiotelevisiva, de la nova directora general, Empar Marco, caminen en la mateixa sintonia.

Arran de les dades d’Educació –que indiquen que l’ensenyament en valencià se situa en un 54%–, Escola Valenciana ha fet públic un comunicat en què manifesta que la participació democràtica de la comunitat educativa “ha sigut decisiva per a garantir el plurilingüisme real”. El president de l’entitat, Vicent Moreno, considera una notícia “històrica” el fet que el plurilingüisme real, “el que avança des de l’ensenyament en valencià”, siga majoritari al nostre país.

Revés judicial a la federació catòlica de pares d’alumnes en el seu pols contra Educació

El Tribunal Superior de Justícia valencià ha rebutjat el recurs de la FCAPA contra l’ordre de la Conselleria que regula la jornada contínua

La sala contenciosa administrativa desestima que el reglament per implantar la jornada contínua supose cap discriminació per als alumnes de col·legis amb jornada partida

A l’aguait de les primeres decisions de la Conselleria d’Educació, la Federació Catòlica d’Associacions de Pares d’Alumnes (FCAPA) va plantar les orelles en conèixer com es regularia la jornada contínua en aquells centres educatius que volgueren fer el canvi i fer el procés que determina l’ordre de 25/2016 de 13 de juny. Van fer manifestacions, en què van rebre el suport explícit de la plana major del PP valencià, i van arribar als tribunals per presentar un recurs contra la susdita ordre perquè entenien que vulnerava drets fonamentals, ja que el reglament parla que les extraescolars han de ser gratuïtes, impartides en valencià i no han de fomentar de cap manera el sexisme. Així doncs, el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha rebutjat aquest recurs en entendre que cap dels fets exposats suposa una vulneració de drets fonamentals.

La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJ ha rebutjat el recurs i valida així, en una sentència datada el 28 de febrer i a la qual ha tingut accés Europa Press, l’ordre 25/2016 de 13 de juny de la Conselleria d’Educació per la qual es regulen les condicions, el procediment de sol·licitud i d’autorització d’un pla específic d’organització de la jornada escolar en els centres sostinguts amb fons públics del País Valencià.

En concret, la Federació catòlica de pares d’alumnes reclamava que es deixaren sense efecte el terme “gratuït” referit a les activitats extraescolars; les referències al fet que les accions plantejades “contribuiran a la normalització lingüística del valencià” i “no fomentaran el sexisme, l’agrupació per sexes ni la perpetuació de rols de masculinitat/feminitat”, així com qüestions sobre la votació dels pares, com la determinació d’un 55% del cens per a aprovar el canvi de jornada o el fet que les famílies monoparentals compten amb dos vots.


Manifestació convocada per la FCAPA el passat mes de xx a València.
Els magistrats -que accepten la legitimitat de la federació de pares per a interposar el recurs- rebutgen que la referència a la gratuïtat de les extraescolars supose una vulneració del dret fonamental a l’educació i la igualtat, tal com al·legava la FCAPA, que argumentava que açò podria significar que solament seran gratis en els centres amb jornada contínua. Sobre aquest tema, l’alt tribunal valencià posa de manifest que “en cap cas aprecia que la previsió de gratuïtat de les activitats extraescolars que s’organitzen en els centres on s’impartisca la jornada contínua constituïsca una vulneració dels drets fonamentals que s’invoquen en la demanda”.

“Nul·la transcendència econòmica”

“El fet que l’ordre impugnada establisca expressament el caràcter gratuït de les extraescolars que s’impartisquen en els centres on s’acorde la jornada contínua, conseqüència en definitiva de la nul·la transcendència econòmica que ha de tenir la implantació d’aquesta mesura, en cap cas impedeix que en els centres escolars amb jornada partida s’acorde així mateix que les extraescolars (…) tinguen caràcter gratuït”, argumenta la resolució, contra la qual cap recurs en el termini de 30 dies a comptar des del dia següent a la notificació.

Respecte a la invocació dels drets a l’educació, igualtat, llibertat de pensament, consciència i religió, el TSJ no veu que queden afectats pels articles que parlen de la necessitat que les accions programades contribuïsquen a la normalització del valencià i atenguen a la igualtat de gènere. La FCAPA havia apuntat, entre altres raons, la “intromissió” de l’administració educativa en l’autonomia pedagògica dels centres i la possible vulneració del seu ideari.

El TSJ valencià, no obstant açò, creu que “no s’aprecia cap imposició perquè les activitats es desenvolupen únicament i exclusiva en valencià, sinó que el precepte es limita a establir una sèrie de pautes i criteris generals a l’hora de concertar el contingut de les activitats extraescolars”. Tampoc es produeix eixa afecció en el cas de la igualtat de gènere, “esment que resulta d’acord amb la normativa en vigor en matèria d’igualtat i, fins i tot, de protecció enfront de la violència contra les dones, cosa que és respectuosa amb el dret fonamental a l’educació”.

Quant al sistema de votació per a l’aprovació per part dels progenitors de la jornada escolar contínua, la sala rebutja igualment que es produïsca vulneració de drets. Així, i pel que fa a l’assignació a les famílies monoparentals de dos vots, “no s’observa cap discriminació, més bé al contrari, la vulneració del dret d’igualtat s’haguera produït si la previsió haguera sigut la d’assignar un únic vot a la família monoparental, cosa que les discriminaria en relació amb les unitats familiars integrades per dos progenitors”. En la mateixa línia, no posa objecció a l’exigència del 55% del vot afirmatiu del cens de pares per a poder canviar el model de jornada.

Per tot açò, el TSJ desestima el recurs interposat per l’FCAPA i la condemna en costes limitades a la quantia total de 2.000 euros.