El Tribunal Superior de Justícia valencià ha rebutjat el recurs de la FCAPA contra l’ordre de la Conselleria que regula la jornada contínua
La sala contenciosa administrativa desestima que el reglament per implantar la jornada contínua supose cap discriminació per als alumnes de col·legis amb jornada partida
La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJ ha rebutjat el recurs i valida així, en una sentència datada el 28 de febrer i a la qual ha tingut accés Europa Press, l’ordre 25/2016 de 13 de juny de la Conselleria d’Educació per la qual es regulen les condicions, el procediment de sol·licitud i d’autorització d’un pla específic d’organització de la jornada escolar en els centres sostinguts amb fons públics del País Valencià.
En concret, la Federació catòlica de pares d’alumnes reclamava que es deixaren sense efecte el terme “gratuït” referit a les activitats extraescolars; les referències al fet que les accions plantejades “contribuiran a la normalització lingüística del valencià” i “no fomentaran el sexisme, l’agrupació per sexes ni la perpetuació de rols de masculinitat/feminitat”, així com qüestions sobre la votació dels pares, com la determinació d’un 55% del cens per a aprovar el canvi de jornada o el fet que les famílies monoparentals compten amb dos vots.
Manifestació convocada per la FCAPA el passat mes de xx a València.
“Nul·la transcendència econòmica”
“El fet que l’ordre impugnada establisca expressament el caràcter gratuït de les extraescolars que s’impartisquen en els centres on s’acorde la jornada contínua, conseqüència en definitiva de la nul·la transcendència econòmica que ha de tenir la implantació d’aquesta mesura, en cap cas impedeix que en els centres escolars amb jornada partida s’acorde així mateix que les extraescolars (…) tinguen caràcter gratuït”, argumenta la resolució, contra la qual cap recurs en el termini de 30 dies a comptar des del dia següent a la notificació.
Respecte a la invocació dels drets a l’educació, igualtat, llibertat de pensament, consciència i religió, el TSJ no veu que queden afectats pels articles que parlen de la necessitat que les accions programades contribuïsquen a la normalització del valencià i atenguen a la igualtat de gènere. La FCAPA havia apuntat, entre altres raons, la “intromissió” de l’administració educativa en l’autonomia pedagògica dels centres i la possible vulneració del seu ideari.
El TSJ valencià, no obstant açò, creu que “no s’aprecia cap imposició perquè les activitats es desenvolupen únicament i exclusiva en valencià, sinó que el precepte es limita a establir una sèrie de pautes i criteris generals a l’hora de concertar el contingut de les activitats extraescolars”. Tampoc es produeix eixa afecció en el cas de la igualtat de gènere, “esment que resulta d’acord amb la normativa en vigor en matèria d’igualtat i, fins i tot, de protecció enfront de la violència contra les dones, cosa que és respectuosa amb el dret fonamental a l’educació”.
Quant al sistema de votació per a l’aprovació per part dels progenitors de la jornada escolar contínua, la sala rebutja igualment que es produïsca vulneració de drets. Així, i pel que fa a l’assignació a les famílies monoparentals de dos vots, “no s’observa cap discriminació, més bé al contrari, la vulneració del dret d’igualtat s’haguera produït si la previsió haguera sigut la d’assignar un únic vot a la família monoparental, cosa que les discriminaria en relació amb les unitats familiars integrades per dos progenitors”. En la mateixa línia, no posa objecció a l’exigència del 55% del vot afirmatiu del cens de pares per a poder canviar el model de jornada.
Per tot açò, el TSJ desestima el recurs interposat per l’FCAPA i la condemna en costes limitades a la quantia total de 2.000 euros.
