Agraïment a les AMPA! Vaga 9M

Benvolgudes famílies,

Des de la Confederació Gonzalo Anaya d’AMPAs del País Valencià, volem agrair-vos una vegada més la vostra implicació en la millora del nostre sistema públic.

Dijous 9 de març del 2017 vam ser moltes mares i pares qui no vam dur a les nostres filles i fills als centres educatius i qui ens vam manifestar pels nostres carrers i la mobilització també és educació. Moltes famílies implicades en l’educació de les nostres xiquets i xiquetes, perquè volem una educació pública universal, gratuïta, de qualitat, laica, solidària, coeducativa i que tinga com a tret distintiu l’aprenentatge amb condicions de la nostra llengua. I amb la LOMQE no és possible.

Agraïm que des de les AMPA realitzàreu les vostres assemblees i ja des de principi de curs ens donàreu la vostra empenta democràtica i participativa per continuar amb la mobilització per un sistema públic (on els nostres xiquets i xiquetes estiguen per davant de tot) que ajude a convertir-los en un futur en unes persones que troben un camí per canviar les coses en aquesta societat tant injusta en que vivim, que troben lògic i natural transformar aquest món en un món per les persones, en un món millor.

La nostra acció no és una acció d’un sol dia, nosaltres estem contínuament mobilitzades, des dels Consells Escolars fins les diferents associacions dels nostres barris o pobles.

Volem superar la LOMQE aquesta llei que està molt lluny de mirar per la majoria dels nostres nens i nenes, pel poble, pel poble obrer i treballador i les classes populars. Volem que es dediquen tots els recursos i molt més per tenir un sistema totalment públic i realment aconseguim un sistema educatiu que servisca perquè l’alumnat assolisca els coneixements necessaris en tots els àmbits de la seua vida i no sols per preparar-los per a un món laboral que nosaltres tractem de canviar dia a dia.

Ahir estiguérem, mobilitzades, avui ho estem, demà ho estarem i seguirem sempre per canviar la llei, per construir una de nova, per construir un món millor.

Rebeu una cordial i sentida abraçada.

Màrius Josep Fullana i Alfonso.

President de la Confederació Gonzalo Anaya.

Educació valida l’acord per recol·locar el professorat dels centres privats i concertats

Té vigència per al curs 2016-2017 i es podrà prorrogar per a cursos posteriors mentre les parts així ho decidisquen

Imatge de l’acord.

RedactaVeu / València.

El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha firmat la ratificació de l’acord amb les organitzacions empresarials FECEVAL i Educació i Gestió, així com amb les organitzacions sindicals FSIE-CV, FETE-UGT, STEPV-IV i CCOO-PV, per a la recol·locació del professorat dels centres privats-concertats afectats per la reducció d’unitats o per l’extinció del concert.

El preacord es va firmar el passat mes de juliol i amb la firma de hui ha quedat ratificat i podrà ser aplicat en la seua totalitat, després d’haver finalitzat tota la tramitació administrativa. Per tant, té vigència per al curs 2016-2017 i es podrà prorrogar per a cursos posteriors mentre les parts així ho decidisquen.

D’aquesta manera, el professorat dels centres concertats està cobert per aquest acord si es generen situacions de reajustaments. D’una banda, pot acollir-se a la recol·locació per mitjà d’una borsa de treball, a la qual recorreran les organitzacions empresarials de l’ensenyament privat-concertat per a contractar personal; d’una altra, poden optar per l’acomiadament amb indemnització.

Totes les parts fomentaran la borsa de treball per a prevaldre la primera opció de recol·locació. Respecte d’això, s’han pactat actuacions que garanteixen l’accés del professorat a possibles nous llocs de treball, tant en el seu centre d’origen com en altres centres concertats.

A més, cal recordar que continua vigent la possibilitat de la inclusió voluntària dels treballadors i treballadores en la borsa d’interins de l’ensenyament públic en els termes que estableix aquesta borsa.

L’acord compleix amb el compromís que té la Conselleria d’Educació amb el professorat dels centres privats-concertats en què preval la recol·locació i no l’acomiadament amb indemnització.

‘La jornada continua es un caramelo para un profesorado descontento’

Mariano Fernández, catedrático de sociología de la Complutense de Madrid. E.M.
  • 12/02/2017 10:27

La jornada continua se ha convertido en la gran apuesta del Consell esta legislatura. Muchos colegios han manifestado ya su intención de optar a esta reformulación horaria que, algunos expertos, como el catedrático de Sociología y Coordinador del Doctorado en Educación de la Complutense de Madrid,Mariano Fernández (Zaragoza, 1951) no la ven como la solución a los problemas sino una forma de compensar al profesorado como defendió recientemente en la Jornada sobre Temps Escolars celebrada en Onda.

¿Cuál es su punto de vista sobre la jornada continua?
Es un privilegio laboral que muchos profesores quieren vender como una mejora pedagógica, una vía de las familias de clase media profesional para aliviar el aburrimiento escolar de sus hijos y un factor de riesgo añadido para los alumnos y familias más vulnerables.
¿Considera que se está gestionando de una forma adecuada por parte del Gobierno?
No. Los gobiernos solo huyen del problema. Los de izquierda porque son rehenes del profesorado, que consideran su base electoral; en el caso valenciano, con un consejero originario del STEPV, no cabía esperar sino complacencia con esa vieja reivindicación corporativa sindical. Los de la derecha no tenían esa motivación, pero han visto en la jornada continua un caramelo para un profesorado muy descontento y una cuña entre éste y las familias.
¿Qué ventajas y desventajas puede ocasionar al alumno?
Si el alumno va a una escuela buena, con una educación desafiante, no hay ventaja ninguna. Si la escuela le hace perder tiempo y lo aburre, cuanto antes pueda salir para dedicarse a otra cosa, mejor. Si ya tiene dificultades para seguir el ritmo, mantener la atención, etc., solo se agravarán. En cuanto a las familias, dependen del tiempo y el dinero de que dispongan, dos cosas que están mal distribuidas. Para las familias de los docentes, en todo caso, bien.
¿Están preparados los profesores para hacerse cargo de una jornada así?
¿Quién no está preparado para irse a casa a las tres y, si te dejan, a las dos? Para ese viaje no hacen falta alforjas. Lo que no creo es que estén preparados para mantener una atención tan continuada del alumnado, pero eso se arregla con unos descansitos informales, aunque se pierda tiempo de clase. Los grupos profesionales auxiliares o de apoyo cuentan poco porque son muy reducidos.
La continuidad en una jornada escolar, ¿puede ocasionar más irritabilidad en los niños?
La continuidad produce saturación. Madrugar más generará algún déficit adicional de sueño en los mayores (como ya sucede en la ESO, aunque a nadie le importe ese secreto disparate a voces). Y comer más tarde contraviene todo lo que sabemos sobre nutrición.
¿A qué países debe ‘imitar’ España en modelos de educación?
No hay un país al que imitar en especial, pero si un amplísimo elenco de experiencias. Medio mundo desarrollado se pregunta hoy cómo ampliar el tiempo escolar (vía horario o calendario), aunque sin tenerlo muy claro habitualmente con la resistencia sindical, y el otro medio mira o espera. En el mundo menos desarrollado se pugna por doquier por ampliar el tiempo y, con él, el salario docente (como aquí en los 60). Solo España se dedica a comprimirlo.
Para educación Infantil (aulas de niños de dos años) se plantea un horario de jornada partida, mientras que Primaria se fijaría la jornada continua. ¿Qué opina de que un centro comparta dos horarios?
Un centro puede tener no dos, sino una docena de horarios dentro de un lapso razonable. Lo más chirriante de la polémica actual es que consiste en saber qué horario único vamos a imponer a todos. Es irónico que la institución y la profesión se llenen la boca constantemente hablando de la «diversidad», tan difícil de percibir y de abordar en muchos aspectos, mientras ignoran lo que sería más fácil.
¿Conoce la situación de la Comunidad Valenciana?
Ciñéndome al tema vertebral de la entrevista, se me antoja algo irresponsable que, con los niveles de fracaso y abandono existentes -que no pueden atribuirse a un bajo nivel económico-, la gran innovación vaya a ser la concentración del horario formal y consecuente reducción del horario real.
¿Cree que las extraescolares gratuitas pueden ser un aliciente?
Las extraescolares deberían servir precisamente para diversificar el horario a lo largo del día, es decir, para descansar de un tipo de actividad con otra. Puestas todas tras la comida perderán público, en consecuencia calidad y, en última instancia, desaparecerán o se reducirán a maneras de matar el tiempo.
¿Las instituciones deben hacerse cargo de este pago? Por ejemplo, en Castellón, el Ayuntamiento lo plantea, al ser muchos colegios los que desean jornada continua.
Creo que las instituciones deben hacerse cargo de todo lo que ordinariament acompaña a la escolarización reglada no universitaria, por tanto también las extraescolares, pero la jornada coninua, al empujar a una parte del alumnado a casa (y veremos qué pasa con los comedores pequeños), erosiona las economías de escala, lo hace todo más caro e introduce desigualdad.
¿Qué le parece el requisito de que para somete a voto la jornada continua deban votar sólo el 55% del total de los padres censados?
Cualquier sistema de votación es malo, pues impone la preferencia de unos a otros. Si el 100% votase, el 51% podría imponerse al 49%. Si la participación es menor, una minoría mejor organizada puede imponerse a una mayoría desorganizada. Los centros y las zonas deberían simplemente preguntar a las familias qué quieren, acumular las preferencias y formar los grupos en función de estas. Excepto en zonas rurales muy dispersas, las ratios que hoy tenemos permitirían dar satisfacción a todos.
¿A quién beneficia más la jornada continua, a padres o profesores?
A los profesores, sin ningún género de dudas. El efecto sobre los padres es errático y casuístico: dependerá de dónde viven, dónde y con qué horario trabajan, el número y la(s) edad(es) de los hijos, los medios de transporte y la oferta cultural locales. Sabemos mejor lo que será para los alumnos: tiempo que dedicar a actividades y aprendizajes que la escuela no ofrece para los que ya viven con ventaja y tardes ante la televisión y la videoconsola o en la calle para los que están en desventaja; un alivio para los primeros y más presión escolar para los segundos.

http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2017/02/12/589f71e4268e3e73068b456f.html

La jornada continua pone en duda la viabilidad del comedor escolar

Un informe de la Conselleria de Educación constata la caída del 29% de los comensales hasta 2015-2016

Los directores confirman que baja la inversión en becas de comedor

Uno de los grandes debates que se abrió en paralelo al de la conveniencia o no -pedagógicamente hablando- de la jornada continua en los colegios fue el del comedor escolar. ¿La jornada continua acabaría con el servicio de comedor? Es decir, si la concentración de clases por la mañana facilita a muchos alumnos comer en sus casas, ¿podría acabar siendo deficitario un servicio con pocos comensales? Y sobre todo, ¿cerrarían estos comedores sin demanda en colegios públicos con jornada continua?

El riesgo de que la respuesta a todas estas cuestiones fuese positiva llevó a la propia Conselleria de Educación a exigir el mantenimiento del comedor en su norma que abrió la puerta a que cualquier colegio se acogiese al horario intensivo. Sin embargo, la realidad es que los efectos de la implantación de la jornada continua vuelven a poner en duda la viabilidad del comedor. Y ello, porque un informe de la actual Dirección General de Política Educativa, que avanzó ayer Magisterio, constata una caída generalizada de los comensales en la primera treintena de centros que fueron pioneros al adoptar a partir del nuevo horario en el marco del programa experimental iniciado por el PP.

Desde la Conselleria se matizó que a día de hoy no se puede valorar el funcionamiento real de la jornada continua porque la mayoría de los 300 colegios que la tienen comenzaron con ella en septiembre. En todo caso, el citado informe se hace eco de la evolución en el uso del comedor hasta el curso 2015-2016, cruzando los datos de la aplicación para las ayudas de la Dirección General de Centros.

Así, si para el conjunto de los centros analizados la media de comensales era de 5.219 en el curso 2011-2012, esta cifra ha descendido hasta los 3.702 para el curso 2015-2016. Esto implica una bajada del 29,1% del número de alumnos que se queda al comedor.

Además, el documento de la Conselleria incluye las valoraciones de los directores, claustros y familias de los colegios recogidas mediante encuestas. Sobre la cuestión del comedor, se aprecia lo siguiente: «Se reduce el número de comensales y, por tanto, la inversión de la Conselleria en becas de comedor». Por otra parte, «supone el ahorro del servicio de comedor para las familias que pueden recogerlos [a los hijos] a las 14h».

Mejoras “poco significativas”

En lo que el informe no se atreve a sacar conclusiones es en lo relativo al rendimiento académico del alumnado. En primer lugar, se observan los resultados académicos en los últimos tres años, es decir, la media del expediente que logran los escolares. «Durante el primer año de experimentación de la jornada continua, los centros mejoran los resultados, mientras que los que todavía no trabajan de esta manera bajan los resultados». Pero al año siguiente, cuando todos los centros analizados han pasado ya al horario continuo, «mejoran los resultados: los que ya llevaban un año trabajando de esta manera lo hacen de una forma poco significativa mientras que los que acaban de comenzar lo hacen de una manera más significativa». La mejora, sin embargo, de tres décimas «resulta muy poco significativa».

Ocurre lo contrario con las evaluaciones diagnósticas que realizaba la Conselleria, aunque de nuevo el informe descarta la posibilidad de ver una «tendencia clara». Mientras la competencia lingüística empeora ligeramente desde 2013 (-1,8 puntos), la matemática mejora (7,67), aunque únicamente de 2013 a 2014 (luego vuelve a caer). «Sí que se ha observado que la tercera parte de los centros han mejorado significativamente en alguna de las dos competencias (o ambas), mientras que sólo cuatro centros han empeorado significativamente alguna de las dos competencias (o ambas)».

A más jornada continua, peor rendimiento y más repetición

 

Un estudio de la UV constata la relación entre el horario y los resultados en PISA

La jornada continua pone en duda la viabilidad del comedor escolar

  • NOA DE LA TORRE

12/03/2017 01:16

El debate sobre la conveniencia o no de la jornada continua está lejos de disiparse en la Comunidad Valenciana, donde la Conselleria de Educación ha dejado la puerta abierta a que cualquier colegio pueda compactar el horario ante la ausencia de evidencias claras de su impacto en el rendimiento académico. Esta es la (no) conclusión a la que llegaba el último informe realizado por la Administración educativa valenciana, si bien un estudio del departamento de Sociología y Antropología Social de la Universitat de València, con fecha de febrero de 2017, apunta en el sentido contrario: que «indicios razonables apuntan a una posible relación entre tipo de jornada continua y empeoramiento del rendimiento académico».

El reciente trabajo, que lo firman los autores Daniel Gabaldón y Sandra Obiol -por un encargo de la Confederación de asociaciones de madres y padres de alumnos Gonzalo Anaya y con el título de Guía sobre tiempos escolares- lamenta de entrada la falta de estudios oficiales sobre el impacto de la jornada continua. Pero, basándose en la revisión de la literatura científica sobre tiempos escolares y el análisis comparado de informes de organismos internaciones y administraciones públicas, concluye lo siguiente: «La jornada escolar continua lleva extendiéndose de manera muy irregular por el territorio español desde hace un cuarto de siglo, especialmente en centros de titularidad pública. Una mayor tasa de adopción de este tipo de jornada se vincula con regiones en las que hay un peor resultado académico y mayor repetición de curso».

Para empezar, «la motivación de este cambio en la organización de la jornada lectiva es de tipo laboral, lo que explica su relativo éxito en el conjunto de la escuela pública y su escasa presencia en la privada y concertada». A partir de ahí, el estudio se basa en los resultados por comunidades autónomas en las pruebas PISA, donde se observa que «en todas las áreas y en todas las comunidades autónomas la enseñanza pública puntúa en PISA-2012 por detrás de la enseñanza concertada». Y «esto es más evidente tanto en aquellas CCAA en las que la implantación de la jornada continua tiene mayor alcance (Balears, Extremadura o Murcia) como en aquellas en las que existe menos cuota de enseñanza pública (País Vasco, Madrid, Navarra y Catalunya)».

Los autores dejan claro que no puede descartarse la «influencia de otras variables», pero establecen una relación entre las comunidades con mayor implantación de la jornada continua y los peores resultados en PISA en términos relativos de la escuela pública -que es la que mayoritariamente ha dejado atrás el horario partido- frente a la concertada. Es decir, cuando los resultados en PISA son peores en la escuela pública, mayor es la implantación de la jornada continua.

A esto se suma la «correlación positiva muy elevada» entre «tener una mayor implantación de la jornada continua en la enseñanza pública y contar con un mayor número de repetidores». De nuevo, puede decirse «a priori» que, «o bien aquellas CCAA que tienen mayor implantación de la jornada continua generan más repetidores;o bien que aquellas CCAA con más repetidores implantan en mayor medida la jornada continua».

Tota la Comunitat Educativa del CRA Benavites – Quart de les Valls ens hem sumat al projecte #Resistiréis

Des del passat divendres 10 de març, tota la Comunitat Educativa del CRA Benavites – Quart de les Valls (alumnes, mestres, famílies, adimistracions locals, associacions, etc) ens hem sumat al projecte #Resistiréis.

Aquest projecte va començar des de la classe de 3r, 4t i 5é de primària de l’aulari de Benavites, tot gràcies a la gran sensibilitat que van demostrar els xiquets i les xiquetes al vore l’spot publicitari de la fundació juegarerapia.com, un anunci que els va fer reflexionar molt. Tot i que són alumnes de 8 a 11 anys van voler emprendre un fantàstic somni: ajudar i donar suport a molts xiquets que malauradament estan malalts amb càncer i a les seues famílies.

En aquesta ocasió, la fundació juegaterapia.com està immersa en una campanya de recollida de màquines de videojocs per tal d’ajudar a passar el dia més ràpid als xiquets que estan jornades llarguíssimes als hospitals de tota Espanya.

El lema “La quimio jugando se pasa volando”... ho diu tot.

Així doncs, tot el CRA Benavites – Quart de les Valls ens sumem a aquesta bona acció ciutadana, acció que de moment ja ha aconseguit: arrencar unes quantes llàgrimes, una forta sensibilització entre els més menuts empatitzant amb els altres, formar ciutadans responsables i actius i el més important…un aprenentatge que anem a rebre tots guiat per l’emoció. De segur que els que participem al llarg d’aquestes setmanes en aquest fascinant projecte n’aprendrem molt.

Per participar ho podem fer de diverses formes: fes-te una foto amb el cartell i hastag #Resistiréis, ajuda’ns a difondre per tot arreu el nostre projecte i fer-lo viral, fes un donatiu amb algun joc o consola que no utilitzes, fes un donatiu econòmic al compte ES47 2038 9506 9160 0006 3126.

Anima’t a colaborar, junts podem fer moltes coses. Junts fem CRA i junts podem ajudar a tenir una societat més justa i un món millor.

Moltes gràcies per recolzar i donar suport a aquest projecte.
Coordinador del projecte:
Contacte. Jaume Olmos Piñar. 653081751
Twitter: @olmillos

Els objectius de la coeducació avui

  • La coeducació a les escoles o quan prevenim les violències de gènere
  • Els nens petits són cosa de dones? La inacabable pugna per la coeducació
  • Les noies es consideren pitjors en ciències que els nois tot i treure més bones notes
Marina Subirats
8M | DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
Aquest text correspon al capítol 5 del llibre Coeducació, aposta per la llibertat (Editorial Octaedro), de la sociòloga Marina Subiratsque forma part de la col·lecció de publicacions que El Diari de l’Educació regalem als nostres subscriptors. Coincidint amb el 8 de març, dia internacional de la dona, hem optat per difondre aquesta part del llibre on Subirats exposa els reptes de la coeducació avui. (Aquí pots trobar més informació sobre la col·lecció de llibres).

Una vegada analitzats els models de gènere actuals estem en condicions de veure quins són avui els objectius de la coeducació; ja no es tracta tant, com en el passat, d’eliminar els obstacles que impedien les dones l’accés al coneixement i a l’educació superior, cosa que al nostre país ha estat aconseguida, sinó de transmetre una socialització dels gèneres que elimini els aspectes negatius i les jerarquies dels models vigents i obri el camí al ple desenvolupament de cada criatura en totes les dimensions de la vida i en totes les capacitats que necessitarà tenir en la nostra societat i en les formes que aquesta prendrà en els propers anys.

Dit això, cal tenir present que, a causa de la pervivència de formes molt antigues de creences, es poden produir encara situacions en les quals les nenes es vegin obligades a deixar l’educació massa aviat; de manera que la primera cosa que cal fer, per part de les escoles, és assegurar-se que no hi ha nenes excloses, i, si és així, veure quines mesures es poden prendre per evitar-ho.

No estic parlant de situacions hipotètiques, sinó molt reals. És freqüent, per exemple, entre la població gitana que les nenes deixin d’anar a l’escola en el moment que s’inicia la seva menstruació. Passa també, en els darrers anys, amb nenes procedents de grups culturals no europeus, que mantenen un model de feminitat entre nosaltres ja superat, segons el qual és un perill que les nenes vagin a escoles mixtes quan ja són fèrtils. És extraordinàriament important que aquestes nenes segueixin anant a l’escola i obtinguin els diplomes necessaris; en la seva majoria, viuran a Europa, entre nosaltres, i privar-les de les credencials acadèmiques suposa condemnar-les a tipus de treballs mal pagats, és a dir, no donar-los igualtat d’oportunitats i limitar la seva vida des de l’adolescència. Cal saber que els ajuntaments són les institucions que han de vetllar perquè tota la població en edat escolar acudeixi als centres educatius; de manera que, quan observem que alguna nena deixa d’assistir a l’escola per aquest tipus de motius, cal actuar per fer-la tornar; es pot parlar amb l’Ajuntament de la població on viu aquesta nena i aquest ha de posar els mitjans per resoldre la situació.

Amb tot, és ara poc freqüent, entre nosaltres, que les nenes deixin d’anar a l’escola. Des del punt de vista de les possibilitats d’accés a l’educació, el problema està globalment resolt, malgrat que puguin donar-se casos aïllats i que s’ha de vetllar per resoldre’ls. Però en aquest moment no és ja aquesta la tasca fonamental que s’ha d’emprendre en la coeducació.

La tasca fonamental del treball coeducador avuirelació amb els canvis en els models de gènere, i per tant en els canvis en les transmissions de normes vinculades als gèneres que es fan a l’escola, i, en general, a la societat, començant per la família i continuant pels mitjans de comunicació. Tanmateix, cal tenir present la dificultat d’arribar a les famílies i també saber que als mitjans de comunicació hi ha moltes resistències a canvis d’aquesta mena, perquè solen pensar que els seus missatges són més escoltats si parteixen d’estereotips que semblin confirmar allò que la majoria de les persones creu. Tot indica que el sistema educatiu és l’àmbit més propici per emprendre aquesta tasca, atès que és justament l’aparell creat per la societat per ocupar-se de l’educació correcta de les noves generacions. Que fins ara aquestes qüestions s’hagin tingut en compte només d’una manera puntual i esporàdica dins del sistema educatiu, i que s’hagin fet prevaldre altres funcions, com les de la transmissió de coneixements instrumentals, no implica que hagi de ser així en el futur. El sistema educatiu, atesa la seva finalitat social, ha d’estar atent a l’aparició de noves necessitats de formació per a l’alumnat, i el professorat s’ha de reciclar per poder transmetre els coneixements que cada generació necessita, especialment en una societat que canvia tan de pressa, i no es pot permetre que el professorat segueixi transmetent els coneixements que va assimilar quan es va formar, a vegades fa quaranta anys.

Així, doncs, cal que el sistema educatiu vagi construint un tractament diferent dels gèneres. Evidentment que no ho pot fer sol, tota la societat hi ha de contribuir. Però és des de les escoles i des de les universitats, precisament per la seva funció de transmissió d’aquelles actituds, hàbits, coneixements i valors que es consideren correctes, que cal repensar els gèneres i la seva transmissió.

I en quin sentit cal avançar, per canviar els gèneres actuals? Doncs bé, totes les recerques que estan en curs, tant des d’un punt de vista feminista com des dels grups d’homes que treballen per una nova masculinitat, ens indiquen el mateix camí: cal construir una nova cultura que integri com a igualment valuosos els eixos fonamentals que han constituït fins ara els gèneres femenins i masculins, els models de masculinitat i de feminitat. Al mateix temps, s’ha de fer una crítica d’aquells elements que ja no són vàlids, perquè van ser causats per situacions històriques que han estat superades, com són les actituds violentes, possessives i despòtiques per part dels homes, i les actituds d’excessiu abandó, feblesa, inseguretat i tendència a actuar com a objectes sexuals per part de les dones. I aquesta nova cultura, que desfaci la divisió de gèneres tradicional, ha de ser transmesa a homes i dones per igual, sense distinció de sexe.

Quina és la finalitat d’aquesta cultura? Que desapareguin els gèneres com a normes diferencials que prescriuen hàbits i comportaments diferents segons s’hagi nascut home o dona. És a dir, que, sigui quin sigui el teu sexe, puguis adoptar qualsevol tipus de comportament considerat adequat per a un ésser humà. Dit d’una altra manera, universalitzar la transmissió de les normes corresponents fins ara a cadascun dels gèneres i considerar-les vàlides com a comportaments humans, sense tenir en compte si la persona receptora és d’un o altre sexe.

Sé que aquesta afirmació pot sorprendre. Ja no hi haurà diferències, doncs, entre homes i dones? Les diferències seguiran existint, i seran precisament aquelles que tenen una base biològica, i no cultural. Però, sobretot, hi haurà menys diferències entre el grup dels homes i el de les dones, i en canvi creixeran les diferències dins de cadascun dels dos grups. Perquè ja no caldrà comportar-se d’una certa manera pel fet de ser dona, sinó que cada dona triarà els comportaments més adequats a la seva personalitat i a les seves finalitats, i el mateix farà cada home. Les diferències seran bàsicament individuals i no de grup, com correspon a una societat que dóna més importància als individus i a la seva llibertat que a les normes que regeixen els grups.

Aquesta és la línia en què cal treballar per arribar a una forma d’igualtat que no sigui uniformitat, sinó llibertat de ser cadascú segons la seva naturalesa, precisament.

Vist des d’un punt de vista històric, es tracta de superar l’antiga divisió sexuada del treball, que en aquest moment ja no té raó de ser. Ben al contrari, estem en una etapa en la qual, d’una manera creixent, la família deixa de ser la unitat bàsica de la societat; la família tradicional ha passat per un conjunt de canvis: primer la seva disminució numèrica, amb cada vegada menys membres convivint en una mateixa llar; després la inestabilitat i sovint la destrucció del nucli, la parella, amb la complementarietat entre les feines de l’home i de la dona. Actualment, la parella es basa sobretot en l’amor i el desig sexual, no en un compromís que s’adquiria per a tota la vida. En conseqüència, les ruptures de parella són cada vegada més freqüents, i la unitat bàsica de la societat ja no és la parella i la família que en deriva, sinó l’individu. De manera que cada individu ha de ser capaç de desenvolupar actituds i capacitats que anteriorment havien estat diferenciades entre homes i dones.

Tanmateix, aquest canvi és una autèntica revolució; es va fent, dins la societat, perquè les necessitats també canvien; però sovint es fa amb moltes dificultats, amb molt dolor i molta incomprensió. Si les institucions hi ajuden, tot és més fàcil. I especialment si hi ajuden les institucions educatives, que tant poder tenen en la formació dels hàbits de les noves generacions. De manera que, quan veiem que es tracta d’un canvi necessari, cal posar-nos a la feina, i veure en quins aspectes hem de modificar els hàbits educatius per aconseguir les nostres fites.

Las claves de la huelga educativa

¿Por qué se ha convocado el paro? ¿Cuáles son las peticiones? ¿Cuándo tendrán lugar las protestas?

La Plataforma Estatal para la Defensa de la Escuela Pública ha llamado este jueves a estudiantes y profesores de todos los niveles educativos a “vaciar las aulas”. Estas son las claves de la huelga:

La Plataforma Estatal por la Defensa de la Escuela Pública ha llamado a la comunidad educativa a “vaciar las aulas” con el objetivo de pedir la derogación de la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE). La plataforma exige, asimismo, el fin de los recortes educativos que han llevado a la pérdida de 30.000 docentes y a la reducción en el importe de las becas que reciben los alumnos con menos recursos.

¿Quién convoca el paro?
La huelga ha sido impulsada por la Plataforma Estatal por la Defensa de la Escuela Pública, integrada por organizaciones de padres, estudiantes y sindicatos de profesores. Hay 10 organizaciones convocantes. Los convocantes son la confederación de padres de la escuela pública CEAPA, los sindicatos docentes STES, CC OO, UGT y CGT, los Movimientos de Renovación Pedagógica y tres asociaciones de alumnos: FAEST (Federación de Asociaciones de Estudiantes, Frente de Estudiantes y Sindicato de Estudiantes).

¿Qué partidos políticos la apoyan explícitamente?
La jornada de protesta cuenta con el apoyo explícito de Podemos e Izquierda Unida. El pasado martes, en la Comisión de Educación del Congreso de los Diputados para el pacto educativo, los diputados de Unidos Podemos trasladaron su respaldo a la huelga a los representantes sindicales que intervinieron como ponentes. Por su parte, PP y Ciudadanos les afearon la convocatoria porque coincide con el inicio del proceso de diálogo para el acuerdo.

¿Quiénes están llamados a la huelga?
Están llamados a participar en la huelga alumnos y profesores de todas las etapas de la educación, desde infantil hasta la enseñanza universitaria.

¿Cuántas huelgas en educación se han convocado?
Es la huelga número 24 que se convoca desde 2012 y la tercera en la que participan las familias, además de docentes y estudiantes.

¿Cuándo son las manifestaciones?
Se han convocado manifestaciones en muchas ciudades españolas este jueves. En Madrid, los estudiantes han convocado una marcha desde Atocha hasta la Puerta del Sol a las 12 y, por la tarde, hay otra manifestación desde Neptuno a Sevilla. En Barcelona, la manifestación partirá de la plaza de la Universidad; en Bilbao, desde Arriaga; en Sevilla, desde Las Setas; y en Valencia, desde la Facultad de Historia. Por la tarde, todas las organizaciones de la Plataforma por la Escuela Pública junto a la marea verde madrileña celebrarán una protesta, que comenzará a las 18.00 en la Plaza de Neptuno de Madrid.

¿Cuál es la postura del Ministerio de Educación?
Según el Ministerio de Educación, dirigido por Íñigo Méndez de Vigo, antes de paralizar la ley “debe haber otra porque esa situación dejaría en la cuneta educativa a 8,1 millones de alumnos y 680.000 profesores”. El ministro ha pedido que se desconvoquen las manifestaciones porque “no existe una situación que exija una huelga”.

http://politica.elpais.com/politica/2017/03/09/actualidad/1489051469_637579.html

Lo que queda en pie de la LOMCE

Tras el cambio con las reválidas, faltan puntos calientes como la Religión evaluable, la pérdida de peso de las humanidades o el peso de la concertada

La huelga general educativa convocada este jueves tiene entre una de las principales reivindicaciones la derogación de la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE), además de la reversión de los recortes que comenzaron con la crisis y que han supuesto una pérdida de 30.000 docentes o que se revise el sistema de becas, tras la bajada de la cuantía que reciben los alumnos tras dividir la ayuda en una parte fija y otra variable. […]

Más información en:

http://politica.elpais.com/politica/2017/03/09/actualidad/1489054753_911933.html

El 70% dels alumnes buiden les aules i sols un 40% de professors secunden la vaga educativa

Les universitats públiques “s’han paralitzat en la seua pràctica totalitat”, segons la Plataforma de l’Ensenyament, mentre que per demarcacions, el seguiment de la vaga se situa en un 42% a la de València, del 36% a Alacant i del 29% a Castelló

La Plataforma en defensa de l’Ensenyament Públic qualifica d’“èxit” el seguiment “massiu” de la protesta als centres educatius valencians contra la LOMCE i les retallades educatives.

RedactaVeu / València

El seguiment de la vaga educativa de l’alumnat de secundària, ensenyaments no obligatoris i universitat supera el 90%; de les famílies i alumnat de primària al voltant del 70%; i del professorat d’ensenyament públic no universitari de tots els nivells al voltant del 40%, segons ha informat la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, d’acord amb les primeres dades recollides fins a les 11 del matí i amb gairebé el 20% de centres educatius del País Valencià consultats.

Distingit per sectors i nivells, el professorat de primària ha secundat la vaga en un 40%, de secundària en un 30% i d’ensenyaments especialitzats en un 45%, mentre que per demarcacions, destaca la de València amb més d’un 42%, després la d’Alacant amb més del 36% i la de Castelló, 29%, segons les mateixes fonts, que destaquen que “les universitats públiques s’han paralitzat en la seua pràctica totalitat”.

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic ha qualificat d’“èxit” aquest seguiment de la vaga contra la LOMCE i les retallades en educació i ha apuntat que hi ha hagut piquets informatius -i cercavila- a les portes de la UPV, de centres de la UV, de la coordinadora d’educació Malva-Rosa, a l’IES Lluis Vives i de la Plataforma d’Ensenyament Públic del Camp de Morvedre. A partir d’ara s’esperen mobilitzacions massives convocades pels estudiants, de matí, i per tota la comunitat educativa a la vesprada.

La Plataforma ha anunciat que oferirà dades definitives del seguiment de la vaga i de les manifestacions a les capçaleres de les mobilitzacions convocades aquesta vesprada, si bé sosté que “la conclusió és clara: el govern estatal ha de derogar la LOMCE i les lleis educatives neoliberalitzadores i de retallades educatives, tal com exigeix la comunitat educativa unànimement”.

Per últim, les organitzacions que conformen la Plataforma han agraït a la comunitat educativa “l’esforç realitzat”, al temps que animen “a totes les persones que estimen l’educació” a sumar-se a les mobilitzacions convocades “per palesar encara més el nostre rebuig a l’actual política educativa estatal i la necessitat d’un veritable pacte educatiu”.

http://www.laveupv.com/noticia/25314/el-70-dels-alumnes-buiden-les-aules-i-sols-un-40-de-professors-secunden-la-vaga-educativa