Formació en claustre: contenció emocional

Cada centre hauria de disposar d’un temps setmanal o quinzenal per reflexionar sobre les seves pràctiques i vivències, per repensar com estan fent i com estan vivint la seva feina

Joan M. Girona

S’està parlant bastant, sobretot en ambients escolars, d’innovació i una mica també de canvis i fins tot de transformació de la manera d’ensenyar. No caldria recordar-ho: un element bàsic per a qualsevol canvi són les persones que es dediquen a l’ensenyament. I, clar, s’han de formar. Però com?

No sabem què farà gran part de l’alumnat actual quan entri al món del treball, segurament les feines que els tocarà encara no s’han inventat. Una elit tindrà situació estable i privilegiada i la majoria, situació inestable i precària: per a això prepara el sistema d’ensenyament actual. Per a això s’han elaborat la LEC i la LOMCE.

Davant aquesta situació, és útil la formació que es fa?

El futur que espera a l’alumnat que està a les aules no és clar. Mestres i professorat han de repensar què han d’ensenyar, caldrà pensar i preveure comensenyar. I aquest com no es refereix només a aspectes didàctics, metodològics o organitzatius, que també, sinó sobretot a la manera de relacionar-se amb l’alumnat, a la manera d’acompanyar i acollir infants o adolescents que es troben en situació incerta.

Han aparegut i s’han generalitzat les tecnologies digitals, i cal tenir en compte fins a quin punt el seu ús quotidià està canviant les capacitats cognitives, les maneres d’aprendre i les relacions socials; però mentre la naturalesa humana no canviï, les emocions, els sentiments i les relacions entre persones seguiran sent importants. I això inclou les relacions entre professorat i alumnat, entre persones adultes i infants o adolescents.

Hem de recordar que el professorat necessita sentir-se recolzat en allò que fa; i diria que una part significativa dels ensenyants se senten sols. La ingent burocràcia que demana el Departament no ajuda en aquest aspecte i no es percep el suport ni el contacte a nivell personal que tots i totes necessitem; a vegades també hi ha solitud enmig del claustre, enmig dels companys i companyes.

Hipòtesi: cada centre hauria de disposar d’un temps setmanal o quinzenal (una reunió de dues hores per exemple) per reflexionar sobre les seves pràctiques i vivències, per repensar com estan fent i com estan vivint la seva feina. Si hi pot haver una persona externa al centre que assessori o revisi millor que millor.

Qui treballa amb persones (ensenyants, treballadors sanitaris, dels anomenats serveis socials…) viu una situació diferent d’altres que treballen amb objectes inanimats, que poden fer la seva feina tot escoltant música o pensant en altres coses, que acabaran la seva jornada amb un cansament físic significatiu, però que després d’una bona dutxa o d’un descans podran oblidar la feina. La tasca dels que ens dediquem a ensenyar està lligada a tractar amb persones. I això ens implica el cos i l’ànima que em deien de petit. Implica raó i emocions. Interessos i il·lusions; pors i satisfaccions; angoixes i alegries… Qui treballa en relació amb persones s’hi ha de dedicar plenament, amb les seves emocions a més dels coneixements que té, en sigui conscient o no. Per tant, en acabar la jornada el seu desgast no és tant un cansament físic però és més intens. Costa més desconnectar de la feina, de les preocupacions del dia. Per salut mental es fa necessari repensar el que s’ha viscut, no només el que s’ha fet.

En aquesta línia crec que la formació que es fa, majoritàriament, és insuficient. Els aspectes relacionals, emocionals de la nostra feina no es tracten gaire, malgrat sembla que estiguin de moda. O bé, es tracten de manera teòrica, separats de les vivències diàries, de les relacions quotidianes amb els companys i companyes del claustre i amb els infants o adolescents que tenim a les aules. Potser seria més eficaç la hipòtesi proposada: dedicar un temps, dins l’horari, a reflexionar conjuntament amb tot el claustre sobre la nostra tasca. Il·lusions, pors, èxits, fracassos… Si a més a més, hi pot haver la presència d’una persona aliena al claustre que ajudi a repensar des de fora sobre el que ens està passant, encara millor. (Hi ha alguna escola que, sense cap suport, ho fa, hi dedica temps i despesa econòmica). Les administracions farien bé en invertir en aquest tipus de formació. A les escoles es funcionaria de maneres més exitoses, mestres i professorat treballarien amb més tranquil·litat i eficàcia, l’alumnat en sortiria beneficiat. En moments d’incertesa com són els que estem vivint es fa més necessària aquesta reflexió i ajuda mútua.

Des de les administracions educatives no es té en compte aquesta perspectiva. No només des del començament de la falsa crisi que ha permès desmantellar els serveis públics; durant els anys de vaques grasses tampoc es valorava la necessitat de gastar recursos en aquest tipus de formació: una formació que sí que aniria al nucli de la feina d’ensenyar, d’ajudar infants i adolescents a aprendre i a créixer com a persones.

Si ningú no s’atura a pensar-ho, a compartir-ho amb els companys i companyes passen desapercebudes les situacions que anem vivint. No és bo no gaudir amb les alegries; no és bo no pensar amb les frustracions. És bo compartir amb els altres allò que ens va bé, que ens agrada i allò que no ens va tan bé, que ens molesta, que ens neguiteja. S’ha dit i repetit que en les etapes obligatòries és tan important allò que s’ensenya com la manera d’ensenyar-ho; que és bàsica la relació que establim amb el nostre alumnat; amb el grup i amb cadascun dels nois i noies presents a l’escola. Volem que les criatures o adolescents treballin en grups, col·laborin, i tal cosa implica que el professorat també ho fem. Seria la millor manera de transmetre-ho a l’alumnat. Compartir sentiments i vivències ajudaria a treballar en equip, a col·laborar amb les que tenim al costat cada dia de classe.

Els treballadors sanitaris, que també treballen amb persones, poden disposar dels anomenats grups Balint (grups de reflexió i formació docent), que intenten ajudar els professionals de la sanitat a reflexionar sobre les situacions que viuen; algunes agradables i d’altres molt estressants. És clar que també aniria bé poder fer-ho als claustres. Però sempre surten amb l’excusa del cost econòmic quan una proposta no quadra amb la ideologia dels que manen.

Aquest enfocament faria palès que tots els ensenyants tenim coses a dir, tots i totes sabem exposar el que ens neguiteja, el que ens fa falta, el que ens dóna seguretat. Totes les persones que ens dediquem al difícil, però molt agraït, procés d’ajudar a aprendre tenim quelcom a dir; totes podem aportar a les sessions de reflexió i formació.

Es necessiten idees per innovar, així com recursos per relacionar-se amb la canalla i els adolescents. Per repensar la tasca de mestre, per aprendre més a ensenyar, tothom pot aportar coneixements i experiències. És important millorar i augmentar els coneixements; ho és més canviar i millorar el funcionament de les escoles. Amb la participació de tothom s’aconsegueixen els dos objectius.

http://diarieducacio.cat/formacio-claustre-contencio-emocional/?utm_source=Butllet%C3%AD+web&utm_campaign=980539b38d-EMAIL_CAMPAIGN_2016_11_24&utm_medium=email&utm_term=0_1792201920-980539b38d-157767465

 

 

¿Quién rinde cuentas? ¡Queremos saber su opinión!

unnamedEn su país, ¿cómo rinden cuentas los gobiernos sobre las promesas que hacen en materia de educación?

¿Cuán importante es el papel de las empresas privadas en la educación en su país? ¿Le rinden cuentas a alguien?

¿Le parece justo que se evalúe los maestros en base a los resultados de los exámenes de los estudiantes?

20Acabamos de lanzar una breve encuesta porque queremos saber qué piensa sobre este tipo de preguntas. Sus respuestas se incluirán en nuestro próximo informe anual, que se centra en la Rendición de Cuentas en la Educación.

Exploraremos quién son los responsables de proporcionar una educación equitativa y de calidad y cómo comunican lo que están haciendo para llevar a cabo su trabajo. Lo que es más importante, estamos examinando si lo que hacen y cómo lo comunican ayuda a garantizar una educación de buena calidad para todos.

16Todas las opiniones nos interesan porque creemos que todos desempeñan un papel: ¡maestros, directores, estudiantes, padres, profesores, funcionarios gubernamentales, proveedores del sector privado, la sociedad civil, la comunidad internacional, así como las personas que han asistido a la escuela y aquellas que nunca han ido!

¿ustedes son los responsables de alguna actividad además de sus responsabilidades de enseñanza? ¿Cuánto tiempo dedican a asuntos administrativos?

Estudiantes, ¿alguna vez les han pedido que evalúen a sus maestros? ¿O la calidad de las comidas que se proporcionan? ¿Su evaluación contribuyó a algún cambio?

Padres, ¿qué tan eficaces son las reuniones de padres y maestros para saber más sobre el aprendizaje de sus hijos?

Queremos escuchar las opiniones de personas de todo el mundo.

¡Sus enfoques y opiniones cuentan! Por favor contribuya a nuestro próximo Informe GEM completando esta encuesta.

https://educacionmundialblog.wordpress.com/2017/04/18/quien-rinde-cuentas-queremos-saber-su-opinion/

Quiénes son los responsables de la educación?

No falta mucho para la Semana de Acción Mundial, la cual abordará el tema de la Responsabilidad en la Educación. Este, como tal vez sepa, también es el tema de nuestro próximo Informe de Seguimiento de la Educación en el Mundo, que se publicará el 24 de octubre.

responsableeducacionLa palabra “responsabilidad” no es particularmente convincente, como se discutirá en las próximas semanas. Cómo se entiende depende mucho del contexto, y definitivamente del lenguaje. También se puede cuestionar si realmente se entiende. ¿Tal vez usted tampoco está muy seguro de su significado completo? Pensamos que convendría aprovechar el énfasis que se le está dando al tema durante la Semana de Acción Mundial (25-29 de abril) para mostrar por qué la responsabilidad en la educación es importante. A esto le daremos seguimiento con una explicación de lo que puede significar el término en diferentes países.

A continuación, verá algunas infografías que hemos creado para incitarle a pensar en quién cree que debe rendir cuentas sobre varios problemas en la educación. Puede consultar la lista completa en nuestra nueva página web para el próximo Informe GEM 2017/8. Esperamos que sean útiles para cualquier persona que quiera involucrarse en la Semana de Acción Mundial, y que necesite algunos insumos para las discusiones en línea.

La nueva página web también contiene una lista, actualizada regularmente, de noticias relacionadas con la responsabilidad en la educación en todo el mundo, para que pueda tener una idea de cómo se desarrolla este tema en la vida cotidiana de las personas. Esta semana, por ejemplo, la Junta Estatal de Educación de Connecticut en los Estados Unidos votó por la eliminación del requisito de incluir los puntajes estandarizados de los exámenes en la evaluación de los maestros. En Níger, un Ministro está investigando el descubrimiento de que se han gastado 7 millones de euros por año en maestros ficticios. Y una noticia en Bélgica se centra en el hallazgo de que uno de cada tres maestros reclutados en el último año y medio en la educación secundaria no tiene una formación adecuada para enseñar su materia.

De ahora hasta el lanzamiento de nuestro Informe utilizaremos el hashtag #WhosAccountable?, porque queremos incitar a la gente a pensar en el tema cuando refleccionen sobre el trabajo que queda por hacer antes de alcanzar nuestros compromisos del ODS4. Nuestro Informe, que se publicará el 24 de octubre, ayudará a responder a esta pregunta. Puede inscribirse ahora para recibir el Informe GEM 2017/8 en su buzón electronico cuando se publique.

https://educacionmundialblog.wordpress.com/2017/04/13/quienes-son-los-responsables-de-la-educacion/

Resultats provisionals de les consultes a les famílies del pla específic d’organització de la jornada escolar en els centres sostinguts amb fons públics de segon cicle d’Educació Infantil, Educació Primària i Educació Especial de la Comunitat Valenciana

MARC LEGAL

RESOLUCIÓ de 14 de desembre de 2016, del director general de Política Educativa, per la qual es dicten instruccions sobre el procediment i s’estableix el calendari previst en l’Ordre 25/2016, de 13 de juny, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per a la realització del procés de sol·licitud i d’autorització d’un pla específic d’organització de la jornada escolar en els centres sostinguts amb fons públics de segon cicle d’Educació Infantil, Educació Primària i Educació Especial de la Comunitat Valenciana per al curs 2017-18.

CORRECCIÓ d’errades de la Resolució de 14 de desembre de 2016, del director general de Política Educativa, per la qual es dicten instruccions sobre el procediment i s’estableix el calendari previst en l’Ordre 25/2016, de 13 de juny, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per a la realització del procés de sol·licitud i d’autorització d’un pla específic d’organització de la jornada escolar en els centres sostinguts amb fons públics de segon cicle d’Educació Infantil, Educació Primària i Educació Especial de la Comunitat Valenciana per al curs 2017-18

ORDRE 25/2016, de 13 de juny, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport per la qual es regulen les condicions i el procediment de sol·licitud i d’autorització d’un pla específic d’organització de la jornada escolar en els centres sostinguts amb fons públics de segon cicle d’Educació Infantil, Educació Primària i Educació Especial de la Comunitat Valenciana

La informació oferida en aquest informe correspon a les dades introduïdes pels centres en la plataforma el 6 d’abril de 2017. Tanmateix, queda pendent la contrastació de les dades introduïdes en la plataforma amb les dades reflectides , que els centres havien d’emplenar i remetre a la Direcció General de Política Educativa

Més informació enjornada-continua

http://www.levante-emv.com/elementosWeb/gestionCajas/LMV/File/2017/jornada-continua.pdf