L’escola Joaquim Ruyra rep el premi Ensenyament 2017 per un projecte amb àmplia participació de famílies dins i fora de l’aula, opció per la qual aposten cada cop més centres pels bons resultats que dóna
- Jordi Collet: “Sense les famílies i la comunitat no es pot fer una bona escola”
- Presentació del llibre ‘Escola, famílies i comunitat’
- Gino Ferri: “Si no involucrem les famílies només esperaran bones notes
Al vestíbul, poc abans de les 9 h, s’hi van amuntegant centenars de nens i nenes que es van distribuïnt, ells sols, per les aules. Sobta veure com una quinzena d’adults els donen la benvinguda a l’entrada. No tots són mestres, hi ha uns quants pares i mares, germans, professors jubilats, estudiants… Tots ells entraran a classe al cap d’una estona per donar suport als tutors. A l’escola Joaquim Ruyra, ubicada en un dels barris més depauperats de l’Hospitalet de Llobregat, tothom hi és benvingut per donar un cop de mà. Com tants altres centres educatius, han comprovat que la implicació de les famílies –i de tota la comunitat– en el que es fa a l’aula és un factor determinant a l’hora de reduir la conflictivitat i millorar els resultats acadèmics.
Més de 500 persones, dels quals 100 són familiars, figuren a la llista de voluntaris d’aquesta escola pública, tot i que la periodicitat amb què cadascun d’ells intervé a l’aula va en funció de la disponibilitat. “L’únic que els demanem és que estiguin a classe almenys dues hores”, explica Raquel Garcia, directora del centre. Així, calculen que en un 50% de les seves classes hi ha diversos adults presents: el tutor, l’especialista (com pot ser el mestre d’educació especial), i un o més voluntaris. Amb uns 25 alumnes per aula com qualsevol altre centre, el Joaquim Ruyra sovint acaba reduïnt la seva ràtio a menys de 10 alumnes per cada adult.
“Això ens permet implementar els grups interactius, una experiència que ens ha resultat molt reeixida”, exposa la directora. Aquest mètode consisteix en dividir la classe en quatre grups, que treballen entre ells diferents aspectes de la matèria que toqui i van rotant amb la supervisió dels adults, coordinats pel tutor. Aquesta és una altra de les potes sobre les que se sustenta l’èxit d’aquesta escola, segons valoren els seus responsables. “Un èxit social i acadèmic. En un context de dificultats com el d’aquest barri no entenem l’un sense l’altre”, afirma Garcia.
I és que l’escola Joaquim Ruyra ha aconseguit el que alguns mitjans de comunicació han catalogat de miracle: que els seus alumnes arribin a l’ESO amb un nivell educatiu superior al de la majoria d’escoles de Catalunya, incloses les de classe alta. En les últimes proves de competències bàsiques que es passen a Sisè de Primària, entre el 40 i el 60% dels alumnes d’aquesta escola van obtenir un nivell alt de matèries com català, castellà o matemàtiques, quan el percentatge d’escolars de nivell alt arreu del territori pel que fa aquestes assignatures és d’entre el 20 i el 30%.
“Acabem desmentint la teoria del determinisme social: tenim nens i nenes que venen de situacions familiars molt precàries i tenen èxit escolar”, proclama Garcia. “La nostra obligació és generar en ells altes expectatives sobre si mateixos, i no posar-los sostre”, continua. Que una escola amb un 92% d’alumnat d’origen estranger i amb més d’un 90% de becats al menjador garanteixi aquest nivell de competències és inaudit. És per això que la seva proesa els ha valgut el Premi Ensenyament 2017, que otorga cada any el Cercle d’Economia.
Les famílies, palanca de canvi
Les famílies són l’agent educatiu número u, els qui eduquen els infants molt abans que aquests trepitgin per primer cop una institució escolar. Però massa vegades han quedat fora de l’activitat que té lloc als centres, tot i que diversos estudis demostren com d’important pot ser el seu paper perquè els alumnes millorin els seus resultats o el seu comportament, o perquè fins i tot vagin més a gust a l’escola. “Tant les experiències a Catalunya com la literatura científica universal ens donen una pista clau: si vols construir una bona escola per a tothom, les famílies hi han de ser”, exposa Jordi Collet, sociòleg de la Universitat de Vic i autor del llibre Escola, famílies i Comunitat, que es presenta a Barcelona aquest dimecres.
Entre les experiències a Catalunya n’hi ha una en què ell ha participat com a investigador, el Projecte Enxaneta, que mostra uns resultats que, salvant les distàncies, van en la direcció dels que obté el Joaquim Ruyra. Aquesta iniciativa, que engloba una vintena d’escoles d’Osona, consisteix en unes hores setmanals de reforç per a aquells infants de Primària amb “desafecció escolar”. Les sessions, conduïdes per un mentor, involucren un cop per setmana les famílies, que fins i tot han d’anar-hi una estona abans per conversar sense els fills. L’objectiu principal de les sessions, segons Enxaneta, és “fer veure a les famílies que sí que saben acompanyar els seus fills en tot allò que té a veure amb l’escola”.
Les conclusions del projecte, que es va iniciar el 2015, no s’han d’agafar al peu de la lletra, recorda Collet, però sí que permeten observar tendències. Avaluats a principi i a final de curs, els alumnes que han passat pel Projecte Enxaneta demostren un progrés superior (no confondre amb resultats superiors) al dels seus companys pel que fa a competències bàsiques. També creix substancialment el seu vincle amb tot el que es fa a l’escola. Una enquesta que han d’omplir alumnes, familiars i mestres en acabar el programa revela com els infants van més contents i segurs de si mateixos a l’escola, i com milloren les relacions personals al centre i a casa.
“Els infants tenen una narrativa vital que passa per casa, l’escola, el carrer… Com més coherent sigui tot el que passa en aquests espais, més equilibrat estarà el nen i podrà aprendre més bé”, exposa Sílvia Blanch, professora de Psicologia a la UAB i immersa ara en un programa de la Fundació Jaume Bofill per innovar en la participació de pares i mares a l’escola. Un alumne, ve a dir, valorarà més el que aprèn a classe si així ho fan els seus pares, avis, cosins grans, monitors d’esplai i entrenadors de bàsquet. En comptes de discrepar els uns dels altres.
La implicació familiar, a més, no és només òptima pels resultats dels fills en qüestió, sinó que també fa efecte sobre tot el centre, segons un estudi recent publicat a The Journal of Education Research. “Encara que a l’escola hi participin només les famílies que volen, tots els infants se’n beneficien”, assegura Blanch.
Les famílies també se’n beneficien
En un barri on pocs es pensarien que es pugui comptar fàcilment amb la complicitat de les famílies, el Joaquim Ruyra revela la seva tàctica. “Cada dia, a primera i a última hora, sortim al carrer per xerrar amb les famílies. El primer dia parlo amb una mare del temps; el segon, de política; el tercer, de les voreres… I al quart dia li dic: ‘Per què no entres una estona a veure què fem?’”. Així llança la directora Raquel Garcia el seu ham, i és qüestió de temps –després de visitar la classe del seu fill, de fer una estona de voluntària, o tot conversant al voltant d’un cafè– que la mare s’animi a col·laborar.
No va ser el cas de Kathuna Soladze, una mare georgiana que va dir que ‘sí’ a la primera. Avui li toca ajudar a la classe del seu fill mitjà, a P-4, i ho fa mentre subjecta en braços al mes petit de tots, en edat de bressol. “Com que és un futur ‘Ruyra’, quin problema hi ha en què l’acompanyi?”, es pregunta la directora. “M’encanta venir perquè així veig com aprenen, i després a casa és molt més fàcil ajudar-los”, explica aquesta georgiana que tot just fa set anys feia de mestra al seu país.
El de la Kathuna és un clar exemple de com l’entrada de les famílies a les aules els reporta també a elles un benefici. “Jo he après català a la classe dels meus fills”, somriu. En un barri amb tanta immigració, molts voluntaris d’origen estranger han reforçat el català i el castellà a força de donar un cop de mà a l’aula dels seus fills. “El voluntari perfecte del Joaquim Ruyra és el que ve ple d’interrogants i diposat a dinamitzar els grups”, respon Garcia quan se li pregunta si tothom, inclús els adults analfabets o que no dominen l’idioma, poden fer de voluntaris.
I, per si hi hagués dubtes, subratlla que aquesta no és una resposta per quedar bé. “El que més repeteixen la majoria de pares és ‘¡No entenc res!’ ‘¿Què esteu fent?’, però llavors els nens els ho expliquen, i això és una meravella, perquè verbalitzant-ho consoliden l’aprenentatge”, exposa el cap d’estudis Miquel Charneco.
El Joaquim Ruyra defuig l’etiqueta d’escola innovadora. “No ens podem permetre experimentar amb metodologies que no sabem si funcionaran: tots els passos que fem tenen bases sòlides”, exposa Charneco. Dels mèrits que el Cercle d’Economia ha enumerat per justificar el Premi Ensenyament 2017, destaquen la formació conjunta d’alumnes i famílies, les tertúlies que fan tots junts a partir de la lectura de clàssics literaris, els grups interactius o una biblioteca tutoritzada fora de l’horari lectiu.
Repensar el rol de les famílies des del primer dia
Fins ara, la participació de les famílies a l’escola s’ha donat per vies diverses. La més habitual ha estat a través de l’AMPA, que tradicionalment s’ha encarregat de gestionar contingències escolars com els menjadors o les extraescolars. Altres punts de connexió entre l’activitat escolar i els pares i mares solen ser les festes i activitats de cap de setmana, o ja a nivell més acadèmic, les reunions individuals amb els tutors o les col·lectives d’inici de curs. Són aquestes últimes les que ara, des del programa Redissenyem la reunió amb famílies de la Fundació Jaume Bofill, intenten reinventar.
És molt comú que aquestes reunions, que congreguen totes les famílies de cada grup-classe, siguin únicament de caràcter informatiu. “Són avorrides, sovint consisteixen en llegir tot un Power Point que en realitat es podria enviar per correu”, explica Blanch, que defensa que hauria de ser un primer espai on compartir parers, establir pautes de col·laboració i, fins i tot, on els pares i mares puguin fer activitats per “vivenciar” com aprendran els seus fills a la seva escola.
Així ho expressava també en un article recent Susana Canet, de la Junta de FaPaC (Federació d’AMPA d’escoles públiques), que assegurava que “si les famílies i l’equip docent empatitzen, això ens portarà a generar un clima de confiança i participació”. “La relació entre famílies i escola ha de ser de plena confiança, les famílies s’han de sentir acollides per part del centre, ja que són –som!– un peça fonamental de l’escola”, concloïa. Des del primer dia.
AMPA Pare Jofré, El Puig. Valencia 