Recomanació: Per Nadal el llibre es un bon regal!

“Des de la Fundació FEVAEX volem agrair a l’AMPA i als alumnes la seua participació en el concurs de dibuix per al Calendari FEVAEX 2018.

El dibuix guanyador del concurs pertany a un alumne del CEIP JOSE MOLLA de Canals, encara que hem inclòs en la portada del Calendari al segon i tercer finalista que són alumnes del CEIP ALORXÍ d’Alzira i del CEIP PARE JOFRE del Puig.

L’alumne que ha quedat en tercer lloc en el Concurs de dibuix és Helga Codoñer de 6 anys. “

FEVAEX

FELICITACIONS HELGA!!!!

Helga Codoñer

“Per a revolucionar l’educació cal recuperar el cos en tota la seva esplendor, no tenir-lo vuit hores assegut”

Publicat el 12/15/2017 per AMPA Pare Jofré

Respon

Maria Acaso, una de les representants de la corrent de pensaments crítics amb l’actual model educatiu, ens dona en aquesta entrevista una visió revolucionària de la docència, en la que es canvia la relació alumne-professor a través de models performatius i l’apoderament del cos

Redacció – Blog de l’educació local

13.12.2017 – 09:29

La disrupció docent, que evidencia l’obsolescència del paradigma actual en les paraules i el discurs d’Acaso, pren formes lliures i artístiques. Basant-se en les arts escèniques, dóna moltíssima importància al cos, al seu moviment i a la seva recuperació i reivindicació dins les aules.

Tu parles d’educació disruptiva, de canvi del paradigma en la relació entre professor i alumne. El teu treball s’emmarca en aquesta onada pedagògica que busca innovar i renovar l’educació. Tu, en què et centres?

Aquí, concretament, vinc a fer una xerrada que es diu De la pedagogia del cervell a la pedagogia del cos. I és que, quan parlo d’educació disruptiva o de revolució educativa en general, hi ha diferents fronts i un de molt important és la recuperació del cos en educació.

No es pot dir que la pedagogia s’hagi oblidat del cos però sí que l’ha disciplinat, l’ha obligat a estar assegut vuit hores a l’escola, l’ha castigat d’alguna manera. Crec que per a fer aquest canvi, és important recuperar el cos en tota la seva esplendor i no usar-lo per a estar vuit hores assegut en un pupitre, sinó per realitzar un altre tipus d’activitats.

El cos està dins d’aquest paradigma general en el qual estic treballant ara: l’Art Thinking. La meva vida professional té dues parts diferenciades: la primera es dedica a reclamar un canvi en l’educació i aquí és on entra el llibre de rEDUvolución. En l’altra reivindico que aquesta revolució s’ha de fer a través de les arts. Des d’aquí explico que les arts han d’entrar en escena a l’educació, però no només per a la plàstica o la música, sinó que han de ser una base per a qualsevol assignatura.

Com s’introdueixen les arts en una educació que es caracteritza per ser tan rígida?

Primer cal entendre el que les arts aporten i després hem de veure com podem fer que entrin al món de l’educació. Les arts aporten quatre coses des del meu punt de vista, que són les claus per a realitzar aquest canvi de paradigma.

Primer, aporten pensament divergent; l’escola està estancada en el pensament lògic, dos més dos són quatre i ja. Però les arts aporten una visió del coneixement molt més oberta i molt més subjectiva que crec que és necessària. També aporten tot el que està relacionat amb el plaer; és molt important entendre que les arts parteixen d’un mecanisme molt important que és l’experiència estètica, que està vinculada amb l’estranyament, la sorpresa… Tot plegat s’ha perdut en la pedagogia perquè ens ho ha llevat l’entreteniment.

Les arts sempre s’han considerat com a generadores d’un coneixement molt intel·lectual i això també s’ha de recuperar en educació. Les educadores no es consideren a si mateixes com a intel·lectuals. Tendim a pensar que el coneixement es genera en un altre lloc, no en la pedagogia. I una reivindicació molt gran de l’Art Thinking és que les educadores es considerin a si mateixes com a generadores de coneixement i els estudiants també.

I per últim, considero que tot això s’ha d’assolir de forma col·laborativa i per projectes, que és com han treballat sempre els artistes, tot i que ens han volgut fer creure que sempre han treballat sols. Per fer això cal introduir tot plegat a l’escola, fent una formació del professorat en Art Thinking. Seria ideal que això fos en la formació inicial, perquè falta molta base en arts escèniques aplicades, el cant, la declamació, el cos o el ball aplicats a la docència, però com és quelcom una mica utòpic, desgraciadament, s’ha de fer en la formació permanent.

És a dir, que els professors que estan en actiu han de començar a entrar en altres disciplines relacionades amb la seva pròpia tasca docent. Encara que siguis un professor de química, pot ser que et sembli molt boig donar una classe de ball, però potser és el que has de fer.

Contínua llegint en http://diarieducacio.cat/blogs/educaciolocal/2017/12/13/revolucionar-leducacio-cal-recuperar-cos-usar-lo-tota-seva-esplendor-no-tenir-lo-vuit-hores-assegut/?utm_source=Butllet%C3%AD+web&utm_campaign=a45ecb864e-EMAIL_CAMPAIGN_2016_11_24&utm_medium=email&utm_term=0_1792201920-a45ecb864e-157767465

Molines: “El currículum és androcèntric, les xiquetes aprenen que són el sexe de segona”

Publicat el 12/14/2017 per AMPA Pare Jofré

Respon

Miriam Bouiali Catarroja 13.12.2017 | 12:46

Molines: "El currículum és androcèntric, les xiquetes aprenen que són el sexe de segona"

Fotos de la notícia

Sandra Molines dóna classes de Magisteri a Florida Universitària i, junt amb la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Castelló, porta a terme un projecte coeducatiu en diverses escoles.

Experta en coeducació i igualtat d’oportunitats. Doctora en Psicologia amb un anàlisi dels patis escolars, Sandra Molines (Carcaixent, 1975) dóna classes de Magisteri a Florida Universitària. Junt amb la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Castelló, porta a terme un projecte coeducatiu en diverses escoles. Un dels objectius és erradicar el sexisme i els conflictes dels patis escolars, i introduir més activitats a banda del futbol, que ocupa el 75 % de l’espai comú.

Com es desenvolupa el projecte en les escoles de Castelló?

El curs passat férem l´experiència pilot i plans coeducatius en tres centres. Va ser molt positiu i enguany ho hem traslladat a més escoles.

De quina situació es partix?

Fem un pla coeducatiu en els centres amb un diagnòstic de què passa en el pati; així després sabem si una intervenció és exitosa o no. El pati i el menjador són els majors espais de socialització i observar què passa és molt interessant, perquè els xiquets i les xiquetes tenen diferents experiències socialitzadores. Dins de l’aula està tot molt controlat.

Què passa abans d’aplicar el pla coeducatiu?

Fem triangulació metodològica: arreplegue què creu el professorat que passa al pati quan no tenen formació; passem una enquesta a tot l’alumnat sobre amb qui i a què juguen i què els agrada; i després, la persona coordinadora d’igualtat i convivència me fa una observació sistemàtica (on juguen els xiquets i les xiquetes, si les agrupacions són mixtes, qui ocupa el camp de futbol, quines dimensions té respecte a la totalitat del pati…). Generalment, el resultat del diagnòstic mostra que hi ha un repartiment desigual del poder i de l´espai en el pati.

Quins espais ocupen els xics i quins altres les xiques?

Normalment es dóna prevalença a les pistes esportives de futbol i generem una situació en la qual els xiquets estan més empoderats i socialitzats cap a eixe esport i a qui no li agrada, queda fora d’eixe espai, on no hi ha qualsevol altra activitat. Ens podem trobar que, en un pati, un 75 % de l’espai està ocupat per pistes esportives i per un 15 o un 20 % de l´alumnat, generalment xic. La resta de xiquetes i xiquets aprenen la submissió, perquè tampoc reivindiquen res diferent.

Prima la llei del més fort?

Sí, la llei del més fort i del que privilegia l’escola, que és un esport. Qui el practique bé té el privilegi i el control. Si un col·le donara la preferència a una pista de ball, probablement les xiquetes controlarien més.

Es pot dir que el pati és un reflex d’allò que passa en la societat?

Sí, el pati i l’escola són un reflex i es privilegia una activitat respecte altres, perquè hi ha poques opcions. En els plans coeducatius oferim noves accions de jocs i en tots els col·les funciona: la foto del pati canvia. Quan eduques en el pati -perquè educar és això, intervenir si creus que està repartit de manera injusta-, has d’instaurar mesures, si no no estem educant.

És un espai educatiu oblidat?

Està concebut com a joc lliure i sembla que la llibertat està descarregada dels aprenentatges, però en el pati es practica a diari el control, el poder, la submissió… i amb una marca de gènere important. Els xiquets i les xiquetes no tenen la mateixa socialització i si reforces unes activitats respecte altres, també reforces un dels sexes.

A banda del futbol, què més hauria de canviar a les escoles?

La recerca ens diu que el material curricular és androcèntric, hi ha poques referències femenines exitoses i sembla que els avanços i la història els han dut el sexe masculí, quan no és cert. Si el professorat no ho corregix, les xiquetes aprenen que són el sexe de segona categoria. També parlem amb un llenguatge masculinitzat i les xiques han de suposar-se dins. A més, el sistema escolar està molt carregat d’heteronormativitat quan es parla de famílies, de relacions afectivosexuals i amoroses i d’expressió del gènere. En general, el professorat no té formació en coeducació i així és molt difícil detectar el sexisme. Falten ferramentes i coneixements, però hi ha suficient sensibilitat i quan mostres la realitat, immediatament es sumen.

Quins canvis hi ha en el pati quan s’aplica el pla coeducatiu?

Sempre són positius. Disminuix la segregació, perquè no predominen les competicions esportives, i quan privilegies el joc tranquil i més reposat (espai d’Art, jocs de taula…) tots els companys i companyes es relacionen i compartixen diferents interessos, pel que l’alumnat està més feliç. També es reduix la conflictivitat, que la majoria de vegades és pel futbol.

Com es pot influir en el pati, que és el temps lliure de l’alumnat i on es suposa que el professorat no mana?

No es tracta de donar ordres. L’alumnat sol estar content quan té alternatives, perquè molts no s’identifiquen en els jocs privilegiats. I en el cas que s’obligara, educar significa posar normes, fer una intervenció ètica i crítica a la socialització. Quan no fem una intervenció, no estem educant.

Funciona llevar la pilota als alumnes i prohibir el futbol?

Quan es fa una intervenció, cal explicar-la, no vivim bé les imposicions. El pla coeducatiu és tant de sentit comú, que la gent se suma.

Quines activitats han comprovat que funcionen i haurien d’adoptar totes les escoles?

El bibliopati està funcionant en tots els col·les i també els jocs tradicionals i de taula. Quan dones alternatives al pati, l’alumnat ls’utilitza i també responen els que solen quedar-se fora dels grups, perquè hi ha més diversitat. Alguns centres limiten el futbol només a uns dies de la setmana.

També hi ha una divisió del pati entre l’alumnat més menut i el més major de l’escola?

El pati s’ha d’ordenar perquè els privilegis dels majors no afecten l´experiència de joc dels menuts. Dividim l’espai per sectors, per exemple per cicles, i si hi ha zones molt desitjades, s’establix un ordre.

Un pati diferent pot influir en el funcionament de les classes?

Sí, està totalment relacionat amb la convivència i amb les relacions que es generen. De fet, els informes diuen que l’espai de major homofòbia és el pati, per exemple.

Els patis han canviat amb el pas del temps?

Un en què no hi ha intervenció és el mateix pati de fa 30 anys i passaran, probablement, les mateixes coses: dominis, submissions i injustícies.

http://val.levante-emv.com/aula/2017/12/13/molines-curriculum-androcentric-les-xiquetes/1653808.html

👪 VOLUNTARIAT CEIP PARE JOFRÉ – ANGLÉS 👪 Àrea d’anglés (2n i 3r cicle), 2n, 4t i 6è de Primària.

Publicat el 12/14/2017 per AMPA Pare Jofré

Participa!!

Estimades famílies,
Al CEIP Pare Jofré seguim fent una escola oberta i participativa.

El present curs, seguirem fomentant aquesta idea, la vostra participació en les activitats de l’escola, tot afegint noves formes de participació en les activitats escolars.

És per això que et demanem, dintre de les teues possibilitats, que formes part del voluntariat educatiu de l’escola, per participar àrea d’anglés (2n i 3r cicle), 2n, 4t i 6è de Primària.

Els nostres objectius són:
1.- Fomentar la col·laboració i participació de la comunita educativa.
2.- Accelerar i consolidar els aprenentatges del nostre alumnat.
3.- Promoure la col·laboració i la interrelació entre l’alumnat i el voluntariat.
4.- Seguir fomentant la convivència pacífica i constructiva entre l’alumnat de l’escola.

Com ho anem a fer?
Anem a portar a terme Actuacions Educatives d’Èxit en les que el voluntariat té un paper molt importat.

Qué són les Actuacions Educatives d’Èxit?
Son activitats que han sigut demostrades en investigacions científiques que generen millores en els resultats acadèmics de l’alumant.

Quines actuacions anem a realitzar amb voluntaris?
GRUPS INTERACTIUS (G.I) és una forma d’organització d’aula que dóna molt bons resultats quant a la millora de l’aprenentatge i la convivència. És una actuació educativa d’èxit identificada per la Comunitat Científica Internacional, com una de les organitzacions de l’aula que promou més aprenentatge entre l’alumnat i una millora de la convivència.

Per realitzar aquesta actuació necessitem la participació del voluntariat que vullga sumar-se al treball a l’aula.

TERTÚLIES LITERÀRIES DIALÒGIQUES: consisteixen en el fet que un grup de persones esreuneixen periòdicament al voltant d’un llibre per a reflexionar i dialogar a partir d’ell. És un espai on l’alumnat pot participar en un projecte educacional que promou la literatura, la cultura i la convivència.

Per realitzar aquesta actuació no sempre serà necessària la participació del voluntariat. Aquestes activitats tindran una durada d’entre 60 i 90 minuts, i es realitzaran setmanal o quinzenalment, segons els casos.

Qué he de fer com a voluntari/voluntària?
Per sumar-me al voluntariat he de fer el següent:
• Inscriure’m a través del present formulari, també disponible a la pàgina web.
• Participar en una sessió de formació.

El nivell de participació en les actuacions que es desenvolupen a les classes està en funció del voluntariat que hi participe i la seua disponibilitat. Les sessions tindran una durada aproximada d’entre 60 i 90 minuts, i cada grup les realitzarà setmanalment o quinzenal, segons es determine en cada classe.

Quan serà la sessió de formació a la que he d’acudir?
La sessió de formació serà impartida per una persona especialista en aquestes dinàmiques. Serà el pròxim 10 de gener de 2018 a les 16:30h. Es podran organitzar més sessions de formación per facilitar la participació del voluntariat.

Esteu tots i totes convidades.

FORMULARI GRUP DE VOLUNTARIAT ESCOLAR: Voluntariat educatiu: 2n, 4t i 6è primària

Felicitaciones Noelia: “La increíble historia de la abuela astronauta”

Publicat el 12/13/2017 per AMPA Pare Jofré

Respon

La Abuela Astronauta ha aterrizado… No te pierdas la posibilidad de adquirir tu ejemplar. Las ventas del primer año van a ALDEFA. Asociación de Familiares y Amigos de Personas con Alzheimer y Demencias Afines.

NOELIA VERONA MARTELL

25151965_10156015193206926_1286218993960537020_n

Había una vez una abuela astronauta. Era una astronauta especial, pues sus viajes al espacio los hacía en silencio, sin moverse del sillón de la sala de la televisión. Sin embargo, su nieta estaba convencida de que la anciana ocultaba un secreto. Decidida, un día le dijo al oído: ¡Abuelita, soy Violeta! ¡Cuéntame dónde estás! Así comienza una historia llena de cometas, planetas, estrellas y viajes de reconocimiento a bordo de increíbles naves de cartón.

web_cuentos_2

La historia narra la realidad de las personas que conviven con el Alzheimer, una enfermedad que la hace trasladarse a un mundo de fantasía desde el sofá de su casa y en el que le acompaña su nieta, junto a la que recorrerá un espacio lleno de cometas, estrellas y planetas en un viaje de reconocimiento a bordo de una nave de cartón

Cuentos Solidarios es un proyecto sociocultural promovido por la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria y la FUNDACIÓN MAPFRE Guanarteme que tiene como finalidad la publicación de cuentos infantiles, a condición de que los beneficios obtenidos por la venta del cuento ganador sean donados a una organización benéfica que desempeñe su actividad en el continente africano o en Canarias.

web_cuentos_4

“La increíble historia de la abuela astronauta” de Elia Verona, autora e ilustradora, es el libro ganador de la VI edición del concurso Cuentos Solidarios y sus beneficios de ventas irán destinados a la Asociación de Familiares y Amigos de Personas con Alzheimer y Demencias Afines de Agüimes (ALDEFA). La obra está disponible en inglés, traducida por Susan Cranfield McKay; y en francés, traducida por Celine Corrihons y Félix de León.

web_cuentos_5 La autora e ilustradora Noelia Verona Martel, escribe bajo el pseudónimo de Elia Verona. Antropóloga, escritora y artista gráfica. Licenciada en Derecho y Antropología con Maestrías en Género, Desarrollo y Antropología Social. Tras años de trabajo en el mundo de la cooperación al desarrollo en España y México, cursa estudios de escultura y obra gráfica y decide dedicarse a la creación artística. Tiene diversos poemas y relatos premiados y publicados. También ha realizado diversas exposiciones de obra gráfica y pintura en distintos puntos de España y México. En 2016 funda la editorial cartonera independiente CartoLunas, con el objetivo de unir dos de sus pasiones: la creación gráfica y la escritura. Con ella ha publicado el cuento ilustrado Wendy, La Valiente Tomate Cherry.

Actualmente, se encuentra abierta la convocatoria para participar en la VII edición del concurso, que permanecerá abierta hasta el 28 de febrero de 2018.

Fuente: ULPGC, UNE, La Vanguardia

Organizadores gráficos para ayudar a los/as niños/as con la escritura

Publicat el 12/13/2017 per AMPA Pare Jofré

Respon

Por Jenn Osen-Foss, Understood (2017)

Estos organizadores visuales gratuitos ayudan a dividir los trabajos escritos en pasos más pequeños. Cada modelo se puede imprimir y viene acompañado con un ejemplo que está completo.

Los organizadores gráficos son herramientas simples pero poderosas que pueden ayudar a los niños y las niñas que tienen disgrafia, dificultades del funcionamiento ejecutivo y otras condiciones que pueden causar problemas para escribir. Un organizador gráfico no solo ayuda a dividir un proyecto en pasos más pequeños, también ayuda a que los niños y las niñas organicen sus ideas de manera visual.

Existen muchos tipos diferentes de organizadores visuales. Los cinco aquí disponibles son usados comúnmente en primaria, pero pueden ayudar a los chicos/as hasta el bachillerato. Cada uno también trae un ejemplo de cómo luce un organizador gráfico cuando está completo.

Todo lo que necesita hacer para usar estos organizadores gráficos es imprimirlos (los diseños tan sencillos que usted podrá trazarlos a mano rápidamente) y llenarlos. Si su hijo prefiere usar la computadora para escribir, puede completar el organizador y luego imprimirlo. Escoger el tema apropiado es otra manera en la que usted puede fomentar que su hijo/a escriba más.

Organizadores gráficos para ayudar a los estudiantes de primaria con al escritura