Lambda participa el 13 de mayo en el Día de las Familias

La alameda de Bétera acoge el próximo 13 de mayo el Día de las Familias. La celebración, que tendrá lugar entre las 10 y las 14 horas del domingo, contará con la participación de Lambda. El evento estará amenizado con música y teatro, así como actividades educativas y lúdicas.

Lambda estará presente con la #BibliotecaDeColors, una iniciativa que ofrece una selección de libros de temática LGTBI. Además, los miembros del colectivo también facilitarán información sobre diversidad sexual, género y familiar.

Judith Butler: “Es parla molt de llibertat, però en relació al gènere no heu tingut oportunitat de triar res”

La pensadora feminista Judith Butler ha compartit un debat intens amb més de 300 joves de tota Barcelona sobre les construccions socials del gènere a través d’un conversatori amb el sociòleg i activista transsexual Miquel Missé

Judith Butler: “Es parla molt de llibertat, però en relació al gènere no heu tingut oportunitat de triar res”

Sandra Vicente 18.04.2018 – 20:51

“Quan era petita abans d’anar a escola la meva mare em deia: ‘no podem sortir fins que no em posi la cara’. I jo no ho entenia, perquè de cara ja en tenia. Llavors la veia asseure’s davant del mirall i, mentre es maquillava, la seva cara, no la de veritat, sinó la que volia que els altres veiessin, anava apareixent. Recordo que s’assemblava a l’ideal d’actriu de Hollywood que a mi no em semblava atractiu. Va ser llavors quan vaig començar a entendre que els rols associats a les dones no anaven amb mi”. D’aquesta manera respon la filòsofa Judith Butler a la pregunta d’un jove estudiant que li demana que, si ella no se sent identificada amb el terme dona, per què no s’ha canviat de gènere.

“Jo no busco nous conceptes que em defineixin, només busco un espai de llibertat que em faci sentir còmoda. Per això, si em pregunten per la igualtat de gènere, respondré, com a dona i amb el puny alçat, que lluito per ella, encara que en el fons del meu cor no em senti cent per cent identificada en el que s’entén per dona”. D’aquesta manera Butler acaba de perfilar la resposta que dóna a un dels 300 joves que omplen el teatre del CCCB i que han vingut a escoltar la conversa entre la filòsofa i el sociòleg i activista transsexual Miquel Missé. Ambdós formen un tàndem fresc i sincer, tot abordant la complexitat de la diversitat sexual i les identitats de gènere, així com les discriminacions i violències que comporten, davant un públic jove que, sovint, troba que a l’escola no se’ls parla d’aquests temes. “Incomodeu-nos! Feu-nos pensar!”, desafia als assistents Missé. I ho van fer.

Així, entre debats i preguntes sobre la construcció social dels rols de gènere i les preocupacions dels joves al respecte s’ha desenvolupat l’activitat ‘Un matí amb Judith Butler‘ en la que la filòsofa feminista ha exposat els aspectes bàsics de la seva teoria de gènere “adaptats a un públic més jove”. Així ho considera en Xavi, un estudiant de l’INS Can Vilumara, alumne del grau superior Promoció per la Igualtat de Gènere. Assegura que Butler és un referent tant per a ell com per als seus companys i que els seus escrits, si bé complexos, són una “bona base per a desmuntar tota una construcció social perjudicial per a molts col·lectius”. La Mariona, també alumna d’aquest cicle considera que aquesta xerrada és una bona manera de veure “com facilitar l’enteniment de premisses que el que bàsicament busquen és fer-nos qüestionar tot el que sabem dels gèneres”.

I és que aquests alumnes de l’INS Can Viumala són els únics majors d’edat i, tot i que ells sí coneixen Butler, molts dels altres joves que omplen la sala no tenen massa referències d’ella. “És la que sortia a un capítol de ‘Merlí’, oi?”, se sent per la sala pocs minuts abans de començar la xerrada. “Efectivament, és la de ‘Merlí’!”, etziba Missé en presentar la filòsofa. Però el pensament feminista de l’estatunidenca va més enllà del que es va mostrar a TV3: “va de desmuntar el gènere. És un tema que us pot interessar més o menys, però, sento dir-vos-ho, ens travessa a tots”, comenta Missé. “En una societat binària i normativa, ser home o dona definirà el que s’espera de vosaltres i els que no compleixen amb aquests són exposats i sorgeixen els ‘puta’ i els ‘maricón‘ de torn”, es lamenta el sociòleg, mentre una allau de rialletes incòmodes sonen per alguns seients del teatre del CCCB, en sentir aquests termes ‘tabú’.

“Ets una noia? Perfecte, però saps què vol dir ser ‘noia’?”
En entrar Butler en escena les rialletes es converteixen en riures sincers quan la filòsofa exposa les contradiccions del sistema i en cares atentes de molts joves que comencen a plantejar-se com funciona la societat que els ha imposat uns rols que potser ara no tenen tan clars. “El gènere defineix el nostre futur i el que s’espera de nosaltres. Si un noi camina d’una altra manera, balla, plora o es vol posar un vestit, la societat no ho entendrà. I això no el converteix en transsexual o homosexual, encara que ho sigui”. Davant aquesta reflexió de Butler, la frontera de gènere es desdibuixa i una noia alça la veu enmig de l’auditori per exposar que “sempre m’he sentit una dona, però perquè encara no m’havia plantejat què volia dir. Ara crec que m’hi continuo sentint còmoda però ja no sé què significa ser dona”.

Davant aquesta reflexió, Missé respon amb experiència pròpia: “jo a l’institut vaig decidir deixar de viure com una noia, perquè volia ser un noi. Ho tenia claríssim. Ara si em preguntes què vol dir ser un noi, ja no ho tinc tan clar i tampoc sé si vull treballar en ferm per ser-ho”. I és que el simple fet de plantejar-se aquests dubtes és “una petita revolució”, anima Butler. “És genial que vulguis ser una dona, perquè això vol dir que ho has triat tu. Perquè tot aquest debat va de llibertat i de cercar la felicitat” i afegeix que “darrerament es parla molt de llibertat, però en qüestions de gènere ningú no us ha deixat triar res. I això us hauria d’indignar i revoltar”.

Judith Butler sosté que el gènere “s’apropia de la vida de les persones” de manera malaltissa i que per veure quines són realment les diversitats s’ha de mirar a “allò que somies, que desitges però no exterioritzes per por al rebuig”. I és que la societat està feta de normes, però “quina és la frontera entre un noi i una noia?. I qui l’ha dibuixada?. I per què la seguim?”, es pregunta, a sí mateixa i a tot l’auditori, una altra jove assistent a la xerrada. “Seguim aquestes normes per por, però ningú no compleix l’ideal al 100% i això està bé!”, exclama Butler, qui reconeix que no li importa que li diguin “sir” pel carrer. “Si és el preu a pagar per estar còmoda, endavant”.

“Els joves useu termes de diversitat sexual i de gènere que els ‘profes‘ no entenen”
I després de gairebé una hora i mitja de debats i reflexions, per a alguns inèdites, arriba la gran pregunta, també de la mà d’una assistent a la jornada: “Totes aquestes violències i discriminacions són culpa de les escoles que no ens eduquen com cal en diversitat de gènere?”. Missé considera que, efectivament, manca perspectiva en molts centres, però també n’hi ha molts d’altres que lluiten per formar-se. “Però aquesta no és la pregunta”, apunta. “Els adolescents useu per primer cop conceptes que els profes no entenen, com ‘pansexualitat’ o ‘gènere neutre’. Aprofiteu-ho: no sou només el que us ensenyen; l’institut és vostre, canvieu-lo”.

Així, el sociòleg encoratja els adolescents a tenir una visió “més positiva i apoderadora de vosaltres mateixos”. Una actitud que, per exemple, és la que ha mogut els alumnes de l’escola Isabel de Villena d’Esplugues a venir a la xerrada. Es tracta d’un centre que, des de fa força anys, treballa per projectes triats pels alumnes i aquest any els i les joves de segon d’ESO han triat treballar el gènere i la diversitat sexual. Per què han decidit tractar aquests temes? “Com a adolescents ens toca repensar de zero tots els estereotips que hi ha i tenim el deure de fer que s’acabi la discriminació”, opina, contundent, en Pere, alumne del centre.

El seu company Àlex recorda que ja havien llegit alguns textos de Judith Butler a classe i que els havien semblat “molt complicats”. Aquesta primera lectura els havia dut a saber que “hi havia alguna cosa que no anava bé amb els conceptes de gènere”. Però després de la xerrada els plantejaments de Butler els han quedat molt més clars: “la nostra postura és més clara i diferent de la de fa dues hores, segur”, opinen. I és que la xerrada s’acaba amb reflexions profundes sobre la desigualtat de gènere i l’eliminació dels rols convencionals. Reflexions de la mà d’alguns dels mateixos adolescents que al principi del matí no ubicaven Butler a l’escenari del pensament feminista o encara reien sota el nas, incòmodes, amb les paraules malsonants.

“Perquè existeix l’homofòbia?. O la transfòbia?” Es pregunta Butler, per a acabar. “Perquè hi ha gent que sent que discriminant els que no compleixen el que es considera normal, natural o normatiu defensen la seva heterosexualitat normativa”. Però són els rols de gènere els que no són naturals, afirma Missé, qui defensa “la llibertat total de tria”. La clau és “sentir-nos còmodes amb el nostre gènere i orientació sexual, encaixi o no en les etiquetes establertes”, assegura Butler. Perquè només així “serem feliços”, exclama i acaba amb un somriure d’orella a orella i un intraduïble desig: “Have a great gender live!”

http://diarieducacio.cat/judith-butler-es-parla-molt-de-llibertat-pero-en-relacio-al-genere-no-heu-tingut-oportunitat-de-triar-res/?utm_source=Butllet%C3%AD+web&utm_campaign=ab8a426f86-EMAIL_CAMPAIGN_2016_11_24&utm_medium=email&utm_term=0_1792201920-ab8a426f86-157767465

Els xiquets d’educació especial del CEIP J. Balmes

Guillermo Quintás

Cal guardar silenci quan es té l’oportunitat de fer saber a uns altres la situació per la qual passen persones que han de ser ateses; pot considerar-se que este tipus de coses passen i consolar-se amb tan dèbil i parca justificació. Però eixe silenci està carregat de contingut: és pura connivència amb el mal fer, l’arbitrarietat o la corrupció. Esta és la situació en la qual em trobe, doncs acabe de firmar un document dirigit al Síndic de Greuges en el qual es manifesta una queixa que és especialment punyent. El text de la queixa diu el següent: «Els xiquets amb necessitats educatives del CEIP Jaume Balmes de València han estat dos mesos en escolarització ordinària i quatre en l’aula CyL, sense educador, amb la gravetat que molts d’ells no han pogut assistir amb normalitat a les seues classes de referència, en perjuí de la seua inclusió, no s’han portat els Programes d’Autonomia i han perdut oportunitats d’aprenentatge». El que es denuncia no precisa comentaris i solament vol ser una aportació limitada.

La queixa al Síndic es dirigix després d’haver urgit l’arribada dels educadors davant les institucions més variopintas i, per descomptat, davant la Inspecció Educativa i el director general de Política educativa, Jaime Fullana. La petició al Síndic també sol·licita alguna cosa elemental: modificació dels processos perquè en set dies siga adjudicat educador, que els professors remesos al centre tinguen «formació adequada per a tractar amb xiquets de necessitats educatives especials, dotar al centre públic de ferramentes necessàries per a una verdadera educació inclusiva i de qualitat i dotar de continuïtat l’activitat dels professionals per a facilitar l’entorn estructurat que precisen». Valore el lector el que demanen estos pares d’un centre públic d’educació situat a València i quasi centenari.

La demanda és tan sagnant que desqualifica a l’administració que ha d’atendre este col·lectiu. La demanda és tan senzilla que solament demana que en set dies s’adjudique el professor especialista. Açò em recorda que fa molts anys i dirigint l’IB d’Alaquás ja vaig pactar amb el company Paniagua que els professors substituts accediren a la suplència set dies abans de produir-se la baixa del professor titular perquè el nou professor poguera conéixer i valorar amb proximitat el mitjà escolar en el qual anava a treballar; una simple cridada activava un procés que en ulteriors dies complia amb tota les formalitats.

No eixirà en el telenotícies, però seria raonable que esta falta d’atenció («dos mesos en escolarització ordinària») dels xiquets que precisen educació especial servira, almenys, de motiu d’escàndol per a l’administració educativa. Ningú és responsable d’esta deficiència? Espere que la nova televisió autonòmica s’ocupe del tema i trasllade el malestar d’estos pares.

http://val.levante-emv.com/opinion/2018/05/09/ninos-educacion-especial-ceip-j/1715128.html

Manifestació a València en defensa d’educació pública

La protesta forma part del “dia de lluita” convocat per la Plataforma Estatal per l’Escola Pública

Manifestación en València en defensa de la Educación Pública

 

Alumnes, pares, docents i representants de diversos partits polítics es van manifestar ahir en una trentena de ciutats de tot Espanya en defensa de l’educació pública per a exigir la derogació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) i contra les retallades.

La protesta forma part del “dia de lluita” convocat per la Plataforma Estatal per l’Escola Pública per a criticar que “les contrareformes del PP i la Lomce seguixen vigents com també ho estan les retallades patides per l’escola pública, que no han sigut revertits”.

El fracàs del Pacte Educatiu en la Subcomissió del Congrés, on solament continuen treballant PP i Ciutadans, o el “escàs” finançament previst per a educació en els Pressupostos Generals de l’Estat, han sigut alguns dels arguments pels quals la marea verda ha tornat a eixir al carrer.

Per la seua part, fonts del Ministeri d’Educació, en declaracions a Efe, han negat rotundament les retallades i diuen no compartir els motius d’esta mobilització, que té el suport de PSOE i Unidos Podemos.

Així, des del Ministeri han recordat que el programa de beques i ajudes a l’estudi passa de 1.523 milions d’euros en 2017 a 1.575 milions enguany. 52 milions més, segons el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat.

Tanmateix, els manifestants creuen que el Govern “ha abandonat l’escola pública, i que esta patix atacs per part del PP, com “el baix finançament, aules massificades o les retallades”, ha dit el portaveu de la Plataforma Escola Pública Madrid, Adriàn Junyent, abans de l’inici de la marxa de Madrid.

En la capital, la protesta ha partit de la plaça de Neptú per a acabar a la plaça de Canalejas després de passar per davant del Ministeri d’Educació, lloc en el qual els manifestants s’han parat per a després realitzar una xiulada.

També han llegit un manifest, en el qual han advocat per seguir lluitant per la “reversió de les retallades, l’augment del pressupost educatiu i la derogació de la Lomce, així com incorporar les demandes de les famílies, els estudiants i el professorat”.

Així mateix, han alertat que de no canviar esta situació “els estudiants seguiran patint les conseqüències dels itineraris selectius, les aules massificades, les avaluacions externes, els centres educatius deteriorats, les faltes de resposta d’atenció a la diversitat i el professorat que canvia cada any de centre”.

De la mateixa manera, esta mobilització s’ha celebrat en altres ciutats com León, Badajoz, Càceres, Santander, València, Oviedo, Logronyo, Salamanca, Valladolid, Burgos o Màlaga, entre altres, i han aconseguit congregar a centenars de persones.

A Barcelona, al voltant de mig centenar de docents s’han manifestat davant la Delegació del Govern per a denunciar la “criminalització” de l’escola catalana.

Convocats per CC.OO., els manifestants han tallat el carrer durant quasi una hora mentre s’escoltaven proclames com “Ni retallades ni criminalització”, “En l’educació, n’hi ha prou d’intervencions” o “Nosaltres eduquem, no adoctrinem”.

Les protestes d’esta Plataforma que s’han desenvolupat durant la vesprada de hui, han comptat amb el suport del PSOE i Unidos Podemos.

S’exigix un major finançament de l’educació, una nova Llei educativa consensuada amb la comunitat educativa, reversió de les retallades (baixada de ràtios en les aules, recuperació de programes d’atenció a la diversitat, reducció d’hores lectives per al professorat i augment del professorat en els centres, supressió dels descomptes per malaltia) i més beques i ajudes a l’alumnat.

http://val.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2018/05/08/manifestacion-valencia-defensa-educacion-publica/1715194.html

Manifest per l’Ensenyament Públic. Eixim de nou al carrer el pròxim 8 de maig.

Després del fracàs al Parlament espanyol del Pacte per l’Educació, que hauria possibilitat la derogació de la LOMCE, i davant dels pronunciaments del Tribunal Constitucional, que consoliden els aspectes més injustos, classistes, masclistes i retrògrads d’aquesta llei com ara la segregació per sexes, la comunitat educativa, a través de les organitzacions socials que li donen suport, integrades en la PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC DEL PAÍS VALENCIÀ, torna a alçar la seua veu, diu “ja n’hi ha prou” i protesta davant de les institucions de l’Estat per exigir que, de forma definitiva, es derogue la LOMCE i es revertisquen les retallades educatives.

LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC DEL PAÍS VALENCIÀ convoca la comunitat educativa per exigir la derogació de la LOMCE; la reversió de les retallades; l’increment pressupostari dedicat a educació; la fi de la segregació per sexes; la recuperació d’un sistema de beques que garantisca la igualtat d’oportunitats; l’eliminació de la contrareforma universitària i de les pràctiques no remunerades en FP; la recuperació de les plantilles i les infraestructures docents; la dignificació de les condicions laborals del professorat i l’eradicació de les situacions de precarietat i explotació laboral; el fre a la privatització del sistema educatiu; la baixada de les ràtios, i la defensa i l’impuls de la nostra llengua.

LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC DEL PAÍS VALENCIÀ seguirem treballant per la disminució de les ràtios i de l’horari lectiu del professorat, l’increment de llocs de treball als centres docents, l’augment de beques i ajudes de llibres, de transport i menjador, l’augment de recursos per al funcionament dels centres i l’aposta d’inversió en infraestructures.

La LOMQE és contrària a la potenciació de l’aprenentatge de les llengües pròpies. Malgrat la LOMQE la Plataforma continuarà treballant pel plurilingüisme a les escoles.

A més a més, la comunitat educativa ja no suporta més promeses incomplides i la incapacitat del Parlament espanyol per derogar una llei educativa, la LOMCE, injusta, classista i segregadora. Aquesta és la nostra principal reivindicació i seguirem impulsant amb fermesa les iniciatives necessàries per assolir-la.

El camí per a la recuperació s’inicia amb la derogació immediata de la legislació dictada per donar sustentament i cobertura a les retallades educatives: El Reial Decret-Llei 14/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, i el Reial Decret-Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.

 Per totes aquestes raons, tornem a eixir al carrer. Hem d’exigir al govern de l’Estat que canvie radicalment la seua política educativa, que dialogue amb la comunitat educativa i els seus agents, i que se sotmeta a la majoria democràtica del Parlament i les seues iniciatives, que busquen el consens i el pacte educatiu.

La comunitat educativa ja no tolera més que l’actual govern del PP i el seu president, Mariano Rajoy, sistemàticament bloquegen totes les iniciatives destinades a revertir les retallades educatives, a derogar la LOMCE i a ampliar els consensos per assolir el desitjable Pacte Educatiu. Per això, si es mostren incapaços d’impulsar i realitzar els canvis que el nostre sistema educatiu necessita, o deliberadament no volen realitzar-los, ens veiem obligats a exigir un canvi de president i de govern, un nou govern del canvi que impulse la derogació de la LOMCE i la seua substitució per una nova llei educativa consensuada i progressista, que protegisca l’educació pública i derogue les retallades educatives. Fins que no ho aconseguim, aquesta mobilització continua.

http://www.fampa-valencia.org/es/manifest-lensenyament-public-eixim-nou-carrer-proxim-8-maig/

La Sostenibilitat al Plat: Guía para replicar la experiencia en otros centros escolares y en otros territorios.

A través dels menjadors escolars podem generar transformació social i sensibilitzar en valors i pràctiques socials l’alumnat, el professorat, els pares i les mares; a més podem crear hàbits alimentaris saludables i sostenibles.

«Cal comprendre el menjador escolar de manera multidimensional: com un espai de companyonia i de socialització alimentària, d’aprenentatge de gustos, hàbits i valors, de coneixements» (Carles Soler, 2011: 35). Per tant, un menjador escolar sostenible és un espai que ens permet conéixer l’impacte que pot ocasionar la nostra manera de menjar, entendre el nostre model de producció, distribució i consum d’aliments, i exercir la sobirania alimentària entesa com «el dret dels pobles als aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica, i el dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu». (Declaració de Nyélény, Mali, 2007; citat en García i altres, 2011).

Mitjançant els menjadors escolars sostenibles podem potenciar un consum responsable en la comunitat. Per això, el Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional-CERAI, ONGD de Desenvolupament Rural, en el seu desig de contribuir a generar canvis socials i culturals per a un desenvolupament sostenible basat en models de consum i producció agroecològics des de la perspectiva de la sobirania alimentària, ha intentat afavorir, en la seua estratègia de treball (entre la població de la Comunitat Valenciana i, especialment, entre la comunitat educativa), la comprensió crítica de la interdependència nord-sud, tot transmetent els coneixements sobre les dinàmiques complexes del desenvolupament relacionades amb els hàbits de consum individual i col·lectiu, i amb un enfocament específic en la producció i el consum d’aliments.

El servei de menjar per a escoles sostenibles està basat en tres principis sobre els aliments: que siguen frescos i nutritius, que la seua introducció s’identifique com el resultat d’un procés de negociació dut a terme en tota l’escola, i que es produïsquen localment respectant les seues variacions estacionals (Morgan i Sonnino, 2007; citat en Kebir, 2012). Tenint en compte aquesta excepció, els menjadors escolars sostenibles apliquen aquests principis amb un enfocament holístic impulsat per persones preocupades per la qualitat nutricional dels aliments i pels impactes negatius del sistema de producció convencional, així com pel desenvolupament local per a l’agricultura orgànica. Per tant, hi ha múltiples temes que estan interrelacionats i l’èxit d’aquestes iniciatives depén de l’apropiació que en facen els diferents membres de la comunitat escolar: el personal de cuina, les autoritats responsables de les escoles, el professorat, l’alumnat, els pares i les mares de l’escola, etc.

Els menjadors escolars sostenibles adopten i defensen la narrativa agroalimentària alternativa (la mateixa que defensa certs «valors en acció»), contribueixen i formen part del que podríem dir l’horitzó ètic alimentari (ethical foodscape) que consagra valors associats amb la integritat ecològica i la justícia social, dos trets fonamentals d’un sistema agroalimentari sostenible (Morgues i Morgan, 2013: 114). Per tant, els menjadors escolars constitueixen un espai per a promoure valors de consum responsable, basat en quatre pilars fonamentals (Soler, 2012: 55): Gràfic 1. Pilars fonamentals dels menjadors ecològics i de proximitat (Soler, 2012).

Continuar llegint en  https://cerai.org/wordpress/wp-content/uploads/2018/04/Sostenibilitat_al_plat_VAL.pdf   en valencià

En castellà https://cerai.org/wordpress/wp-content/uploads/2018/04/Sostenibilitat_al_plat_CAS.pdf

«La Sostenibilitat al Plat» és un projecte desenvolupat per CERAI en col·laboració amb les regidories d’Educació i d’Agricultura de l’Ajuntament de València i finançat per la Generalitat Valenciana i el mateix ajuntament. Es presenta com un projecte educatiu integral en el qual tota la comunitat educativa està implicada i participa del procés de transversalització del menjador escolar sostenible en l’escola. Es desenvolupa en tres escoles municipals de València: Santiago Grisolía, Fernando de los Ríos i Benimaclet.

Vídeo La Sostenibilitat al Plat 

Sobre avaluacions, exàmens, educació i desobediència

Reconec la colonització del món per la ideologia neoliberal, que mesura resultats, èxit i jerarquització social. Però jo m’he passat la vida treballant en i per l’educació pública, i tinc una altra idea del que han de fer les escoles i per a què han de servir les avaluacions.

Tinc un veí que és enginyer nuclear i actua com un autèntic analfabet de les cures familiars. També sé d’un altre que és un alt executiu en una important empresa d’alimentació i es passa els diumenges en xandall treballant i si me’l trobe amb pinganillos a les orelles és que està reunit, encara que diuen que té un bon sou. També tinc una altra veïna que és farmacèutica però haurien de sentir-la parlar d’art, economia o política, veure com cuida el seu cos, com relata els seus viatges i quin estil de relació més amorós té amb els seus clients i amics. Vinc a dir això perquè tots van passar els seus exàmens per aconseguir les seves titulacions; és més, van passar per la vida acadèmica bàsicament aprovant exàmens, però gens d’això va garantir que acabessin sent unes persones educades. Unes sí, uns altres no.

Sí, sí, però sóc enginyer, em dirà el meu veí. I aquí entra en conflicte la nostra mirada sobre la vida i sobre el sentit i finalitat de l’educació. Reconec la colonització del món de la vida per la ideologia neoliberal, que mesura resultats, èxit, jerarquització i classificació social. I segurament, l’obsessió per les proves externes, exàmens i revàlides té a veure amb aquesta necessitat de etiquetatje social i jerarquització de centres educatius en funció dels resultats. Des d’aquesta òptica, guanya el meu veí, que mira l’educació com a valor de canvi (potser per això porta a les seves filles a un col·le de monges on els pares i les mares posen cara de clientela tranquil·la). Però jo m’he passat la vida treballant en i per l’educació pública, i tinc una altra idea del que han de fer les escoles i per a què han de servir les avaluacions.

Crec que les escoles, per mandat constitucional, a més, són les úniques institucions la funció de les quals és ajudar als infants a  que creixin en el ple desenvolupament de la seva personalitat, això diu l’article 27. Jo ho puc dir amb altres paraules, les escoles (públiques) estan al servei de l’emancipació dels éssers humans, i han de posar el coneixement científic al servei d’aquest projecte emancipador. Les escoles (públiques) obren les seves portes a una complexa diversitat humana i han de posar-se al servei del creixement de subjectes i pobles des del reconeixement d’aquesta diversitat. Les escoles (públiques) saben que aquella colonització neoliberal que anteriorment citava necessita la reproducció de la desigualtat social, el triomf d’uns per al fracàs d’uns altres, i per això assumeixen el compromís social no solament de compensar sinó de combatre aquesta desigualtat des dels seus projectes educatius.

El projecte de l’escoles públiques és llavors un projecte polític compromès amb l’emancipació. I aquest projecte polític necessita una avaluació, és a dir, necessita d’un diàleg públic dirigit a la comprensió critica i millora del que ens passa. Aquest projecte d’avaluació és complex perquè posa en relació els aprenentatges dels nens i les nenes amb les polítiques educatives, les pràctiques de formació docent i els sabers professionals, les estratègies de gestió, l’administració de recursos, les polítiques de finançament, els contextos culturals, etc. És, certament, una altra cosa molt diferent al que volen fer les polítiques educatives neoliberals amb la imposició burocràtica i autoritària d’exàmens finals, revàlides, i proves externes. Com a bones polítiques neoliberals, a més, externalitzen el procés i això ens costa una pasta afegida als qui no ens beneficiem per res d’aquests controls, perquè cal subratllar-ho, a nosaltres (un nosaltres en el qual incloc a nens i nenes, les mestres i els mestres) aquestes proves no ens serveixen per res.

L’escola està cada vegada més colonitzada per normes administratives que regulen el conjunt d’actes en el seu interior, i crec que era Habermas qui explicava molt bé com la generalització de les accions instrumentals a poc a poc anul·la la possibilitat del diàleg, la comunicació, i l’enteniment entre els subjectes; una manera de colonització pel qual cada vegada tenim menys espais de llibertat per a l’expressió i la construcció social autònoma. L’avaluació pública que necessita l’escola pública, la que ens ajudaria des del diàleg a créixer com a subjectes, com a institució, i com a professionals, es fa més difícil si s’incrementa una manera aparentment banal d’entretenir-nos amb la norma administrativa. Un dia ens van dir que havíem de programar per objectius, un altre dia van pretendre fer-nos constructivistes, i quan ens els vam creure van arribar les competències per tornar als objectius; encara que jo vaig continuar programant pensant sobretot en la qualitat i el sentit de les activitats que proposava a l’aula. I explicava allà on podia la meva negativa a programar segons un model imposat d’una manera burocràtica, perquè una de les característiques, a la meva manera de veure, de la desobediència és el seu caràcter públic, deixant testimoniatge d’una consciència política que busca en la confluència amb els altres i les altres la possibilitat del canvi.

Per això em sumo ara al generós esforç dels qui es neguen a complir amb el mandat administratiu de l’avaluació neoliberal, finalista i punitiva, amb la consciència que de no fer-ho, cada dia perdrem capacitat d’autonomia, i de creació d’un subjecte docent amb capacitat i voluntat per respondre pels seus actes. Si ens deixem fer, ens fan a la seva manera i conveniència. Davant aquesta pressió, política, només se m’ocorre una resposta política: la desobediència.

http://diarieducacio.cat/sobre-avaluacions-examens-educacio-i-desobediencia/