Educació fixa un topall per a les extraescolars de pagament. Curs 2018/2019

La conselleria avança les instruccions del pròxim curs perquè els centres es planifiquen

La Conselleria d’Educació ha avançat a principis del mes de juliol la publicació de les instruccions per al pròxim curs escolar 2018-19. L’objectiu d’avançar estes directrius –que en anys anteriors s’han publicat la penúltima setmana de juliol– és “que els centres educatius disposen de tot el mes per a planificar-se”.

Entre les novetats de cara al curs que ve, s’han acceptat diverses propostes de les associacions de professors, especialment “les que tenen més incidència en l’autonomia dels centres”, han explicat a Europa Press des del departament que dirigix Vicent Marzà.

Així mateix, s’han simplificat procediments que passen a ser únicament electrònics, com les comunicacions referides a les faltes d’assistència del professorat, que es faran a través del programa Ítaca.

Les instruccions regulen també que les activitats extraescolars que oferisquen els centres en horari escolar podran aconseguir un cost màxim de 25 euros de manera excepcional –ja que amb caràcter general seran gratuïtes i, per a aquelles que es cobren, el límit ordinari és de 18 euros– sempre que s’assegure que cap alumne resultarà exclòs per raó econòmica.

També es marca com serà l’aplicació dels projectes lingüístics dels centres autoritzats d’acord a la nova Llei de Plurilingüisme, que establix un mínim del 25% d’hores lectives en castellà i valencià i d’entre el 15% i el 25% per a l’anglés.

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) publica este dijous la resolució del secretari autonòmic d’Educació per la qual s’aproven les instruccions per a l’organització i funcionament dels centres que impartixen Educació Infantil de segon cicle i Educació Primària en el curs 2018-2019.

El text explica que les activitats extraescolars i complementàries hauran de ser accessibles per a tot l’alumnat, no discriminar cap membre de la comunitat educativa i sense ànim de lucre. A més, les extraescolars organitzades en la jornada escolar fóra de l’horari lectiu no tindran caràcter lucratiu, seran d’oferta obligada per al centre i voluntàries per a les famílies i la Conselleria d’Educació establirà les mesures necessàries per a garantir que cap alumne o alumna quede exclòs per motius econòmics.

Encara que, amb caràcter general, hauran de ser gratuïtes, com ja es va anunciar els centres podran oferir algunes que tinguen un cost màxim per alumne i activitat de 18 euros mensuals. De manera excepcional, es podran oferir activitats que puguen arribar fins als 25 euros al mes sempre que la diferència entre els 18 i els 25 euros, en el cas de l’alumnat amb dret gratuït a l’activitat, siga assumida per l’entitat organitzadora, de manera que no supose cap cost addicional per al centre.

Per a assegurar que cap alumne quede exclòs per motius econòmics de les activitats desenvolupades durant la jornada escolar, fora de l’horari lectiu, l’alumnat que siga beneficiari amb caràcter assistencial de les ajudes de menjador escolar en els centres públics educatius no universitaris que es convoquen en el marc de la norma legal que regula estes ajudes podrà dur a terme fins a un màxim de dos activitats de les oferides pel centre que tinguen cost econòmic de manera totalment gratuïta.

Així mateix, el consell escolar de cada centre estudiarà els possibles casos de l’alumnat que, encara que no complisca el requisit anterior, estiga en unes condicions socioeconòmiques desfavorables que facen necessari que la mesura anterior també els siga aplicable.

Una altra de les novetats és la referència a la nova Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià i que regula l’elaboració del projecte lingüístic de centre.

Així, l’aplicació del Programa d’educació plurilingüe i intercultural s’ha de dur a terme seguint les concrecions del projecte lingüístic de centre (PLC) autoritzat, pel que fa a l’organització i el tractament didàctic de l’ensenyament i ús vehicular de les llengües i a la promoció de l’ús del valencià en els diferents àmbits d’intervenció en el centre educatiu. Les innovacions didàctiques i mesures organitzatives contemplades en el PLC per a cada curs escolar s’han d’arreplegar en la programació general anual.

Tots els centres d’Educació Infantil i d’Educació Primàriapúblicos i privats concertats tenen un PLC autoritzat en vigordesd’este curs 2018-2019. El professorat, a través de la comisiónde coordinació pedagògica i del claustre, ha de fer un seguimientodel projecte lingüístic de centre, tenint en compte el progrés de l’alumnat en la consecució dels nivells de referència en llengües, els processos didàctics i organitzatius i l’extensió de l’ús del valencià.

El centre podrà modificar el PLC per al curs 2019-2020, conla introducció de canvis en els elements del projecte: l’análisisdel context, els objectius, la proporció d’hores i la concreció de les àrees vehiculades en cada llengua curricular en cada nivell, les mesures de suport, el tractament de l’alumnat nouvingut i vulnerable, la presència de les llengües no curriculars i el pla de normalització lingüística.

Peces religioses

Les instruccions incidixen en la importància de la convivència en les aules i les accions per a assegurar la no discriminació per raó de sexe, religió o raça. En l’àmbit de la llibertat religiosa, s’apunta –igual que este curs– que no s’ha d’impedir l’accés a persones que vestisquen robes característiques o pròpies per motiu de la seua identitat religiosa i que no suposen cap problema d’identificació o atempten contra la dignitat de les persones.

Se subratlla que les normes de convivència i conducta dels centres seran d’obligat compliment, i hauran de concretar els deures de l’alumnat i les mesures correctores aplicables en cas d’incompliment, tenint en compte la seua situació i condicions personals i han de ser proporcionals i coherents a les faltes comeses.

En este punt, assenyala que aquelles conductes que atempten contrala dignitat personal d’altres membres de la comunitat educativa,que tinguen com origen o conseqüència una discriminació o acosopor motiu de gènere, orientació sexual o identitat de gènere, origen racial, ètnic, religiós, de creences o diversitat funcional, o que es realitzen contra l’alumnat més vulnerable per les seues característiques personals, socials o educatives tindran la qualificació de falta molt greu.

https://val.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2018/07/05/educacion-fijan-tope-excepcional-25/1740983.html

Les escoles certificaran fins al C1 de valencià i el B1 d’anglés i evitaran a l’alumnat passar per acadèmies

La Conselleria ultima el decret que regula les certificacions lingüístiques que concediran les escoles segons les hores de valencià i anglés del seu alumnat

Els exàmens i les proves de les acadèmies i els instituts privats no seran necessaris perquè l’alumnat valencià acredite els seus coneixements de valencià i anglés. Tampoc els de les institucions públiques, ja que la Conselleria d’Educació ultima el decret que facultarà els col·legis per a certificar els coneixements lingüístics del seu alumnat. El pes d’ensenyament en valencià i anglés que cada centre escolar trie, d’acord amb la nova Llei de Plurilingüisme, serà clau perquè els escolars acaben la seua etapa educativa amb una o altra titulació del Marc Comú Europeu de Referència (MCER).

El decret de reconeixement de certificacions lingüístiques, de certificacions per estudis de competències lingüístiques i de creació del Registre Administratiu de Certificats de Llengües, redactat per la Direcció General de Política Lingüística i ara en fase d’exposició pública, estableix la manera en què l’alumnat podrà acabar els seus estudis en el sistema no universitari amb una acreditació de valencià nivell C1 i d’anglés nivell B1. Així, les persones que acaben el Batxillerat o la Formació Professional amb 5.300 hores acumulades en les àrees, matèries o mòduls vehiculats en valencià tindran automàticament el C1 del MREC, mentre que en el cas de l’anglés les hores necessàries per a obtindre el certificat B1 seran de 2.600.

Aquest decret permetrà que l’alumnat no haja de passar els exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, de les Escoles Oficials d’Idiomes o d’acadèmies o instituts privats per a obtindre aquestos certificats. En el cas de l’anglés, però, sí que serà necessària una prova al marge del sistema d’educació públic per a acreditar una competència lingüística superior al B1.

Fins que entre en vigor aquest decret han sigut milers els alumnes de les anomenades ‘línies en valencià’ que han hagut d’examinar-se dels coneguts com a ‘Mitjà’ o ‘Superior’ per a acreditar uns coneixements adquirits, en la majoria dels casos, a l’escola. Els que encara no ho hagen fet podran convalidar els seus estudis i obtindre automàticament, sense passar cap examen o prova, el C1 de valencià. Aquest nivell és el que es correspon amb l’antic ‘Mitjà’. En els darrers dies, l’examen del C1 celebrat el passat 9 de juny s’ha vist envoltat de polèmica perquè algunes de les persones que el van fer consideren que la seua “dificultat” no es corresponia amb el nivell de competència lingüística que acredita. Amb tot, el percentatge de persones que ha superat la primera fase de l’examen enguany ha sigut prou superior al de l’any passat.

Segons es recull en el decret, que pot experimentar encara algun canvi, les persones que van estudiar en el Programa d’Ensenyament en Valencià, el Programa d’Immersió Lingüística o el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià –les anomenades ‘línies en valencià’, segons la normativa vigent en cada moment– obtindran el certificat de nivell B2 o C1 de valencià segons si van estudiar l’ensenyament obligatori o l’ensenyament obligatori i el Batxillerat i la FP, respectivament. La raó per a fer aquesta convalidació és que les hores lectives en valencià de les antigues ‘línies’ són, almenys, les mateixes que els col·legis públics tenen actualment amb la recent aprovada Llei de Plurilingüisme.

Regulació de les certificacions

El decret estableix les equivalències entre les hores lectives i les certificacions que obtindrà l’alumnat que estudie ja amb la nova Llei de Plurilingüisme. Segons les etapes educatives completades, cada alumne podrà acreditar els seus coneixements de valencià des d’un B1 o B2 –segons el percentatge d’hores lectives– si només cursa etapes obligatòries fins a un C1 si acaba amb el títol de Batxillerat o un d’FP.

En el cas de l’anglés, sense passar per una acadèmia privada o una Escola Oficial d’Idiomes, l’alumnat pot acabar l’etapa educativa obligatòria amb un A1 o A1+ o amb un A2 o B1 si també cursen Batxillerat o FP.

Taula d’equivalences recollida en el decret de reconeixement de certificacions lingüístiques.

El decret també regula les convalidacions de les llengües estrangeres. Ací, el nou text també marca una diferència respecte de la legislació actual, atés que deixa fora molts centres privats que fins ara expedien certificats. Segons el projecte de decret tan sols seran homologables les certificacions dels títols del Marc Comú Europeu de Referència d’institucions amb solvència i prestigi, com és el cas del Cambridge University i del Trinity College per a l’anglés. En el cas del francés només valdran els títols de les universitats i el Ministeri d’Educació i per a l’alemany seran reconeguts els títols expedits pel Goethe Institut i l’Österreichisches Sprachdiplom Deutsch.

https://www.diarilaveu.com/noticia/82654/alumnat-linia-valencia-tindra-certificat-c1

Generalitat i sindicats fixen les funcions del personal educador, que deixa de ser monitor de menjador

Justícia, Educació i les centrals sindicals continuen negociant les possibilitats perquè els treballadors siguen considerats grup B de l’Administració

La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques junt amb la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport han arribat a un acord amb els quatre sindicats UGT-PV, CSI·F, INTERSINDICAL VALENCIANA i CCOOPV, sobre les millores de les condicions del personal educador d’educació especial, educació infantil i fisioteràpia.

Aquest personal presta serveis en els centres escolars públics no universitaris de la Conselleria d’Educació i depén de la Conselleria de Justícia a nivell administratiu. L’objectiu d’aquesta negociació ha estat fixar, concretar i aclarir qüestions com les funcions i tasques d’aquest personal; la jornada laboral; la formació; les itineràncies; la classificació i adscripció dels llocs de treball, i les peculiaritats de la selecció i provisió.

La directora general de Funció Pública, Eva Coscollà, ha mostrat una gran satisfacció pels acords aconseguits, ja que suposen tancar una llarga etapa de negociació en uns àmbits de treball sensibles. Finalment, s’ha arribat a un acord que pretén millorar les condicions de treball del personal educador, fisioterapeuta i el corresponent servei públic. Però, això suposa també l’inici d’una nova etapa de negociació per a materialitzar part del contingut acordat, ha explicat.

Per la seua banda, el director general de Centres i Personal Docent, Ximo Carrión, ha destacat que “aquest acord fixa molt clarament les funcions i tasques de les educadores i dels educadors, que ja no seran monitors de menjador ni d’activitats complementàries, així com la distribució de la jornada laboral i concreta de les hores d’atenció directa a l’alumnat, les de coordinació i les de seguiment d’alumnat” i ha afegit que ara “tenen per escrit el dret garantit a la formació i, a més, s’obri el procés de negociació per a estudiar la possibilitat que siguen considerats grup B de la Generalitat”. Per tant, “pensem que tothom pot estar molt satisfet i sobretot és un pas més per a garantir la qualitat educativa al nostre alumnat”, ha apuntat Carrión.

L’acord determina, entre altres aspectes, l’aplicació del Decret 175/2006, de 24 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les condicions de treball del personal al servei de l’Administració del Consell que estableix al seu article 11 els requisits i el procediment per a l’aprovació de l’horari de treball del personal els serveis del qual no són d’índole burocràtica i es presten als centres docents no universitaris. A més a més, s’han concretat les funcions i tasques pròpies d’aquest personal per l’atenció directa i professional de l’alumnat als centres docents públics del País Valencià.

Atenent a aquestes funcions s’ha fet necessari establir criteris de distribució de tasques dins de la jornada laboral que permeten l’atenció de les diverses funcions marcades. La negociació tècnica s’ha dut a terme amb la finalitat d’evitar situacions de discrepàncies i conflictes; d’aconseguir que el servei públic siga prestat de la manera més eficaç i eficient, i perquè el personal empleat públic realitze la seua activitat en un clima de confort laboral.

https://www.diarilaveu.com/noticia/82893/acord-personal-educador-monitor-menjador

El Suprem ordena al TSJ que deixe de jutjar el Decret de Plurilingüisme perquè ja està derogat

La Generalitat interpreta del pronunciament del tribunal que els magistrats valencians no haurien d’haver continuat amb el procediment judicial perquè la normativa era inexistent

El Tribunal Suprem ha esmenat la decisió del Tribunal Superior de Justícia d’anul·lar parcialment el Decret 9/2017 de Plurilingüisme, una normativa que es trobava derogada en el moment de la resolució.

D’aquesta manera, amb la providència emesa pel Suprem, no només corregeix la interpretació del TSJ sinó que també dóna la raó als arguments sostinguts per la Conselleria d’Educació, qui va defensar que la normativa havia estat derogada per la Generalitat i no estava en vigor, segons informa la Generalitat.

La secció quarta del TSJ va emetre una sentència en abril de 2018 on posava en dubte una part del Decret de Plurilingüisme derogat. Diverses associacions de pares i mares catòliques, sindicats conservadors i la Diputació d’Alacant van presentar diversos recursos contra el decret. Aleshores, el tribunal va decidir anul·lar parcialment la normativa, concretament els articles 9.4, 17, 18, 19, 20 i 21, la disposició addicional huitena i els annexos XI i XII del Decret 9/2017 perquè entenia que aquestos preceptes de la norma, que havia sigut suspesa prèviament de manera cautelar pel tribunal, “vulneren la Constitució, són contraris a la legislació nacional i autonòmica i suposen una discriminació del castellà enfront del valencià en les aules”.

La Generalitat, això no obstant, va recorrer contra la decisió argumentant que la normativa estava derogada. Ara, en la seua providència, el Tribunal Suprem estima les consideracions de la Conselleria d’Educació quan assenyala “la pèrdua sobrevinguda de l’objecte processal pel fet d’haver-se derogat el Decret de Plurilingüisme”. A més a més, el criteri del Tribunal Suprem ha estat compartit i acceptat per la Fiscalia. El Suprem, per tant, explicita que des de la derogació del Decret de Plurilingüisme, el 29 de desembre de 2017, es queda sense objecte el litigi.

El govern valencià interpreta que la secció quarta del TSJ hauria d’haver acceptat, des d’eixe moment, totes les peticions d’arxiu que la Generalitat ha formulat en els diferents processos pendents al·legant aquesta causa.

La conselleria ha recordat que actualment el plurilingüisme educatiu està regulat mitjançant la Llei de Plurilingüisme aprovada el 14 de febrer de 2018 a les Corts Valencianes.

https://www.diarilaveu.com/noticia/82905/suprem-plurilinguisme-tsj