El DOCV publica hui la Resolució de 7 de juny de 2019, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual s’estableix el procediment per a assignar una dotació econòmica als centres de titularitat de la Generalitat per a destinar a la reposició i renovació de llibres de text i material curricular per al curs escolar 2019-2020. Teniu les resolucions i resum de la normativa a la nostra web.
Volem donar suport a l’Escola Tàber i la seva Comissió de Gènere pel magnífic projecte d’anàlisi i actualització de la seva biblioteca amb perspectiva de gènere, un projecte que ha estat engolit per les dinàmiques tòxiques pròpies de la voràgine mediàtica —la pressa, la desinformació, els odis—, tot obviant el seu doble tresor: el rigor i la reflexió d’una comunitat educativa implicada i el ferm compromís per una educació transformadora.
«La biblioteca escolar és un espai educatiu i dinàmic, un centre de recursos que conté documents en tot tipus de suport per a l’aprenentatge i per a la recerca. És un servei per al desenvolupament del currículum i del projecte educatiu de centre adreçat al professorat, a l’alumnat i a tota la comunitat educativa. La seva missió és facilitar l’accés i difondre els recursos d’informació afavorint els processos de creació del coneixement»
Aquest és el text que apareix al web del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per definir les funcions de la biblioteca escolar. Per ser fidel a la definició, cada escola ha de seleccionar curosament el seu fons d’acord amb el projecte educatiu, el currículum, el claustre, l’alumnat i la resta de la comunitat educativa. Sovint, els contes que hi ha a les biblioteques escolars no responen a aquestes necessitats i, per tant, periòdicament cal fer-hi una tasca de revisió i actualització dels fons.
Totes les escoles ho fan. Però amb quins criteris? Si creiem que l’escola pública ha d’educar en la diversitat, fomentant l’esperit crític i l’equitat entre les persones, cal que les biblioteques escolars es nodreixin de llibres que reforcin aquesta mirada sobre el món. Els contes són una eina educativa fonamental, transmeten valors i creen imaginaris. I, precisament pel seu potencial, és important que cada centre, després de fer una reflexió profunda, defineixi un criteri a l’hora d’escollir els llibres de la seva biblioteca.
Cal saber reconèixer i ser conscients dels models sexistes, racistes, classistes –i, per tant, violents– que transmeten alguns dels contes tradicionals. Hem de saber fer l’exercici de llegir d’una manera crítica els contes i l’imaginari amb què hem crescut. Després de la lectura atenta i crítica feta per una comissió formada per bibliotecaris/es, professorat de l’equip docent de l’escola, i famílies, es va trobar que alguns contes de la secció de preescolar (d’entre els quals n’hi havia de tradicionals i d’altres tipus, contes de professions o contes-joc) s’havien quedat obsolets en reproduir models exclusivament heteronormatius, sexistes, racistes, capacitistes, especistes, grassofòbs i classistes. Atès que en l’etapa educativa d’infantil es fa difícil que els i les infants llegeixin de forma crítica aquests contes, es va decidir de retirar-los de la biblioteca infantil.
Cal dir que no es van retirar totes les versions de la Caputxeta Vermella o de la llegenda Sant Jordi, sinó només aquelles versions que havien quedat descontextualitzades. Així, l’escola, amb la intenció de garantir l’ampliació de l’imaginari de les persones més petites i acompanyar en la lectura crítica de la literatura, ha de trobar els espais i les edats per tal de fomentar la lectura reflexiva, sense caure en la inèrcia de la reproducció cega i acrítica de la tradició popular. L’escola, doncs, es construeix com un espai històric on la cultura es transmet i inevitablement s’interpreta, amb l’objectiu que els i les infants no només puguin aprendre de les històries que llegeixen, sinó que també puguin reconèixer les mirades amb què aquestes històries s’han explicat.
Però no estem tan sols davant una qüestió de cap i de cor. També la llei ens garanteix drets i ens imposa deures. Des de la LLei 1/2008 del Dret de les dones a eradicar la violència masclista i la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, trangèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, bifòbia i transfòbia, l’escola ha d’orientar-se a no reproduir estereotips de gènere i ha d’educar en la vivència positiva de les diversitats. Així doncs, l’educació pública, laica, inclusiva i coeducadora té precisament l’obligació d’oferir a la infància i al jovent llibres que els ajudin a créixer com a persones, que els permetin obtenir referents diversos i entendre el món en la seva complexitat i riquesa.
Des del dilluns 25 de març fins el dilluns 8 d’abril poden presentar-se les sol.licituds a LA MARINA, en horari de matí i vesprada. De dilluns a diverndres, de 9 a 14,30 i de 17 a 19,30 hores.
La profesora y pedagoga Mar Romera (Heidenheim, Alemania, 1967) propone una educación en la que el protagonismo principal lo tengan los niños; después de ellos, los profesores y los padres, y al final, los políticos. La maestra granadina, un referente de la educación en España, publica ‘La escuela que quiero’ (Destino).
Romera cree que la pedagogía del siglo XXI necesita un nuevo enfoque. «Educamos desde pequeños a nuestros hijos pensando en que el objetivo debe ser que saquen buenas notas en la universidad, cuando en el futuro, lo más importante para que sean personas competentes es que desarrollen la capacidad de interpretar la información y de adaptarse a los cambios», cuenta.
Esta adaptación no pasa necesariamente por una educación basada en las nuevas tecnologías, opina Romera. «Tienen que formar parte del acto de la educación, pero no pueden sustituir a los referentes humanos. No podemos expulsar de las aulas la literatura o el arte. La tecnología es importante, pero los docentes lo son mucho más», afirma. «Un niño con un artefacto digital puede aprender los colores, pero no así no se respeta su proceso de madurez. Para madurar, necesita tiempo, jugar, tratar con iguales… Y el siglo XXI nos ha robado a los iguales y nos ha robado el tiempo», indica.
En su opinión, «los profesores que no estén motivados no deberían estar en las escuelas». «La formación universitaria de magisterio debe cambiar y la sociedad tiene que querer y respetar mucho a los profesores», subraya.
La autora incide en la necesidad de que los padres tomen conciencia de su papel en la educación de los niños, más importante que el de la escuela. «Los hijos van a ver y a escuchar siempre a sus padres, que deben ser sus referentes seguros, no sus amigos, poniendo límites y normas basados en el respeto y en el amor incondicional», subraya. Los pequeños no tienen que estar «ni sobreprotegidso ni sobreestimulados», dice Romera, que aconseja a los padres algo muy sencillo a la hora de buscar un colegio para sus hijos: «El que esté más cerca de casa. Vivimos una época de marketing y las escuelas no son ajenas a ello. Todas quieren estar arriba en los rankings y se ponen en venta, vendiendo, a su vez, recursos que no son importantes».
En el debate de los deberes, la posición de Romera es clara: «No se puede decir que no a los deberes por decreto. Tenemos que hacer que la escuela sea tan estimulante que lo que ocurra ahí lo cuenten luego a los padres en casa y al revés, que lo que ocurra en casa lo cuenten en la escuela. De esta manera, los niños van a pedir siempre más información y van a querer aprender sin deberes».
Los políticos, afirma Romera, tienen «muy buenas intenciones», admite, pero se preocupan «por buenos resultados y estadísticas». «Pero lo que debemos mirar de verdad es que ningún niño se quede fuera del sistema, aunque tenga necesidades especiales: en ese caso, hay que proporcionarle lo que necesite. Cuando un alumno fracasa, es el sistema el que está fracasando», agrega. ¿Consenso entre los partidos para las leyes educativas? «Es imprescindible, aunque muy difícil de conseguir. No podemos pedirles consensos cuando nosotros, los ciudadanos, no somos capaces de llegar a casi ningún acuerdo porque estamos perdiendo la capacidad de escuchar», subraya.
A l’escola, a part d’impartir coneixements, és fonamental treballar les emocions i els valors. Una bona manera de fer-ho és utilitzar els curtmetratges. A partir de la seva visualització es poden establir diàlegs i converses a l’aula molt interessants amb els infants.
En aquest article trobaràs 25 curtmetratges que et poden ser útils per treballar valors fonamentals com l’amistat, la resolució de conflictes, la convivència, la solidaritat, el treball en equip, la motivació, l’autoestima, l’amor… Per poder visualitzar aquests curts, accedeix al Youtube i fes cerca amb el nom.
Curts per treballar l’amistat
Runaway. Aquest curtmetratge és una encantadora història sobre un malentès entre un home anomenat Stanley i la seva preuada nevera de 1950, anomenada Chillie. Amb aquest curtmetratge podem treballar el valor de l’amistat.
Cuerdas. Aquest curtmetratge narra una tendra història d’amistat entre dos nens molt especials. També és una obra que parla de valors i il·lusions i que és capaç de captivar a l’espectador des del primer moment.
Monsterbox. Un curtmetratge que mostra l’amistat que sorgeix entre un ancià i una nena amb uns amiguets tan entremaliats com ella. “Monsterbox” ens pot ser útil per ensenyar als infants el valor de l’amistat i com el treball en equip dóna els millors resultats.
Curts per treballar la resolució de conflictes
El pont (Bridge). En només 2 minuts aquest curt ens convida a reflexionar sobre el diàleg, la importància de la comunicació i el poder de la bona feina en equip. Es demostra que cal resoldre els problemes parlant, ja que d’aquesta manera tots hi guanyem.
L’home orquestra. Aquest curt narra una història que succeeix a Itàlia on un home orquestra sempre toca en la mateixa plaça. Un dia apareix un rival que competeix per endur-se els diners d’una nena que hi ha a la plaça. El curtmetratge demostra que a vegades som molt competitius i per aconseguir els nostres propòsits podem ferir a altres persones.
El poder de les abraçades. En aquest curtmetratge es presenta el món com un lloc fred i distant, les persones es mostren agressives i irritables. Però també es demostra que una abraçada expressa i fa sentir: amor, afecte, seguretat, protecció, confiança, fortalesa, suport, estima, amistat, alegria, felicitat. Una abraçada pot trencar barreres que de vegades les paraules no poden trencar.
Curts per treballar la convivència
Dia i nit. Els protagonistes d’aquest curt són dos personatges completament oposats, dos fantasmes molt simpàtics. Aquests personatges descobriran la importància de no jutjar, tolerar i sobretot, acceptar els altres malgrat les diferències El curt permet reflexionar sobre el fet que no s’ha de rebutjar el que desconeixem.
For the birds. Un curt molt útil per parlar de la convivència i el respecte a la diversitat. Els protagonistes són uns ocells a qui donen una merescuda lliçó.
Curts per treballar la solidaritat
Àngel i dimoni. En aquest curtmetratge es demostra que cal ser solidari amb les altres persones, sobretot si tenen una situació més desfavorable.
La importància de donar. Un vídeo molt emotiu que demostra la importància de ser solidari i generós amb les altres persones.
Heroi anònim. Un vídeo que demostra que és possible aconseguir convertir el món en un lloc millor amb petites accions diàries. El que guanya una persona que és bona amb la gent no són diners, no es farà famós i sortirà a la televisió… el que rep són emocions i experimenta la felicitat. Un vídeo molt útil per treballar l’empatia, la generositat i l’altruisme.
Curts per treballar el treball en equip
La lluna. (The Moon). Disney Pixar (2011). La Lluna és un curtmetratge que narra la història de tres generacions. Tres generacions en poc més de 6 minuts: l’avi, el pare i el fill, i de com aquest aprèn la professió dels dos. Molt útil per treballar amb els alumnes la importància de ser qui som i de buscar la nostra pròpia identitat i la importància de treballar en equip.
Això és actitud. En aquest vídeo un infant ens dóna una lliçó d’actitud. Una actitud que a vegades oblidem tant petits com grans. Cal que visquem la vida amb optimisme.
Curts per treballar la motivació
Mariza. Un curt en què els protagonistes són un pescador i el seu ase. El curt permet reflexionar sobre la importància de la motivació per aconseguir les coses.
La oveja pelada. (Boundin) Pixar (2003). Un curt que et recorda que la motivació és molt important per seguir endavant.
Curts per treballar l’autoestima
El regal. Aquest curtmetratge és una commovedora història, basada en un còmic de Fabio coala, que reflexiona sobre la importància de les coses senzilles i l’amor propi. Els protagonistes que donen vida al muntatge són un nen i un petit gos. En aquest curtmetratge es fa una reflexió sobre la discapacitat i a la importància de l’actitud per superar els obstacles.
És qüestió d’actitud. En aquest curtmetratge dos personatges, Jinxy Jenkins i Lucky Lou, viuen la vida de maneres molt diferents. En trobar-se descobreixen que l’actitud i la confiança sempre ens obren el camí.
Partly Cloudy. Un curt que t’anima a no decaure davant els reptes que se’t plantegen a la vida.
Mis Zapatos. És un curtmetratge que fa referència als valors de la vida. Hem d’aprendre a viure i conviure amb el que la vida ens regala cada dia.
Curts per parlar de la tolerància, la igualtat i l’empatia
Per quatre cantonades de no res. És un vídeo que es basa en un conte que tracta sobre la diversitat, l’amistat, la multiculturalitat, la diferència i l’exclusió, explicada de manera comprensible pels nens. A més, reflecteix les diferències individuals, marcant que no tots som iguals però que, malgrat això, cal saber respectar aquestes diferències i ens hem d’adaptar per disminuir aquestes dificultats.
El cassó de Lorenzo. És un vídeo que es basa en un conte que amb paraules simples i unes il·lustracions tendres i divertides, recrea el dia a dia d’un nen diferent: les seves dificultats, les seves qualitats, els obstacles que ha d’afrontar … Un conte metafòric per parlar de les diferències als més petits. La superació d’un nen amb dificultats per suportar el dia a dia.
Curts per treballar l’amor
Els pops. Una història d’amor protagonitzada per dos pops. Fins on pot arribar l’amor?
Lava. El curtmetratge està inspirat en aspectes molt significatius de Hawaii, en la metàfora de saber esperar a l’amor, fins i tot, quan passen molts anys. La bellesa de construir un nou paisatge (una nova vida) en parella sembla prometedor.
La font dels desitjos. Un curtmetratge que fa referència als desitjos i a l’amor.
Paperman. Una deliciosa història d’amor narrada a través de la música i el poder de la imatge.
Espero que aquests curts et siguin útils per treballar a l’aula, són una molt bona manera d’introduir debats al voltant dels valors i les emocions. Si en coneixes algun que vulguis recomanar, afegeix-lo als comentaris. Moltes gràcies.
The ultimate aim of this handbook is to facilitate the realization and universal enjoyment of the right to education. Its objective is not to present the right to education as an abstract, conceptual, or purely legal concept, but rather to be actionoriented. Where possible, practical guidance is given on how to implement and monitor the right to education along with recommendations to overcome persistent barriers.
UNESCO’s Strategy on standard-setting instruments in the field of education (2016-2021) encourages Member States of the Organization to use normative action in relation with the right to education as a strategic tool to implement and achieve SDG4. In line with this, this handbook – specifically foreseen by the Strategy– will also serve as a reference tool for the design and organization of training modules and workshops in the field of right to education. Finally, the handbook will also be an important reference for those working towards the achievement of SDG4, by offering guidance on how to leverage legal commitment to the right to education as a strategic way to achieve this goal.
AMPA Pare Jofré, El Puig. Valencia 