El GEM lanza nueva campaña para ayudar a los ciudadanos a reclamar su derecho legal a la educación

por Informe GEM

Untitled3Aunque la mayoría de los países reconocen el derecho a la educación en leyes internacionales y nacionales, el cumplimiento del derecho a la educación está lejos de ser una realidad. Por ello, hemos lanzado una campaña para garantizar que el derecho a la educación sea aplicable en países de todo el mundo. Los ciudadanos deben poder recurrir a la justicia si sus gobiernos violan este derecho. De lo contrario, se carece de un mecanismo vital para la rendición de cuentas.

El Instituto de Estadística de la UNESCO (IEU) muestra que todavía hay 264 millones de niños y adolescentes que no van a la escuela, y que normalmente se excluye a las niñas en primera instancia. Los refugiados, migrantes y desplazados internamente que escapan conflictos, desastres naturales o penurias económicas enfrentan enormes desafíos en relación con el acceso a la educación. Como indica nuestra base de datos WIDE, otros grupos marginalizados, como los niños de orígenes indígenas o minoritarios, o los desfavorecidos económicamente, también siguen enfrentando obstáculos a su derecho a la educación. La falta de acceso a, y las violaciones de, el derecho a la educación son el resultado de prácticas discriminatorias, de salvaguardas legales débiles, de una mala ejecución de las políticas, y de presupuestos inadecuados por parte de los gobiernos. Leer más de esta entrada

https://educacionmundialblog.wordpress.com/2017/12/11/el-gem-lanza-nueva-campana-para-ayudar-a-los-ciudadanos-a-reclamar-su-derecho-legal-a-la-educacion/#more-2355

Anuncis

Tener una discapacidad no debe afectar tu acceso a la educación

Todos tienen derecho a la educación, pero para algunas personas acceder a la educación es mucho más difícil de lo que debería ser. Para marcar el 3 de diciembre, que es el Día Internacional de las Personas con Discapacidad, nos centramos en algunas de las barreras que impiden que las personas con discapacidad asistan a la escuela y reciban una educación de buena calidad.

Los resultados no coinciden con los compromisos

dis1

dis 3

La Convención sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad tuvo una tasa de ratificación rápida; el 87% de los países la ratificaron en los 10 años posteriores a su adopción. Solo la Convención sobre los Derechos del Niño tuvo una tasa de ratificación más rápida. El artículo 24 de la Convención exige el desarrollo de una educación inclusiva en todos los niveles: los países deben garantizar que sus leyes promuevan el derecho a la educación de las personas con discapacidad en todos los niveles y les permitan aprender junto a otros estudiantes en escuelas inclusivas, por ejemplo, a través de planes educativos individuales. El Informe GEM 2017/8 encontró que las constituciones, las leyes o las políticas en 42 de 86 países hacen referencia explícita a la educación inclusiva.

dis8

Sin embargo, la interpretación de “educación inclusiva” varía significativamente, y existe una gran diferencia entre las políticas que se dictan y los resultados reales. En varios países, diversos factores, incluyendo la escasez de recursos o la resistencia a la idea de la educación inclusiva, significa que lo prometido no se materializa.

En países como Serbia y Turquía, más del 35% de las escuelas se vieron afectadas por la escasez de materiales, lo cual obstaculizó significativamente la provisión de instrucción a los estudiantes con necesidades especiales. En Jordania, los desafíos de transporte, los entornos físicos inadecuados y la falta de armonización de los planes de estudio con las necesidades de las personas con discapacidad hacen que los programas inclusivos no se apliquen correctamente. Leer más de esta entrada

https://educacionmundialblog.wordpress.com/2017/12/01/tener-una-discapacidad-no-debe-afectar-tu-acceso-a-la-educacion/#more-2323

Conecta Familia: “hemos hablado de las elecciones a Consejos Escolares, que se celebran este jueves con la Confederació d’APAs Gonzalo Anaya y Màrius Fullana.”

En el programa Conecta Familia hemos hablado de las elecciones a Consejos Escolares, que se celebran este jueves con la Confederació d’APAs Gonzalo Anaya y Màrius Fullana.

En http://www.cvradio.es/conecta-familia-201117/

La comunitat educativa es dividix davant el debat sobre els deures als xiquets

Les associacions de pares de l’escola pública donen suport a la prohibició de les tasques a casa “per llei” mentre que els de la catòlica defenen els deures “proporcionals a l’edat”

Els deures dels xiquets tornen a eixir a la palestra. La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives li va preguntar als xiquets quins aspectes els agradaria que arreplegara la nova Llei d’Infància ja que, per primera vegada, se’ls considera “ciutadans de ple dret”. I els menors van mostrar la seua preocupació pels deures i per la falta de temps lliure. Per això, la nova Llei d’Infància i Adolescència que prepara la direcció general del mateix nom, arreplegarà que els xiquets tinguen menys deures ja que l’oci es reflectix com un dels seus drets fonamentals. Precisament perquè són xiquets. El debat està servit.

Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (FAMPA). “Aplaudim la iniciativa de la Direcció general d’Infància, encara que pensem que haurien de fer un pas més i prohibir els deures per llei, com ocorre en altres països com França. L’any passat participem en una campanya de ‘vaga de deures‘ perquè els xiquets necessiten jugar perquè són, precisament, xiquets i els professors no es coordinen a l’hora d’establir les tasques. Els exàmens s’han de dur a terme a determinades edats, però els deures és un tema que ja s’ha portat fins al Congrés dels Diputats i la nostra postura és, directament, deures no”, afirma el president de FAPA, Marius Fullana.

Associació de professors de Primària. “Perquè els xiquets tinguen deures la coordinació del professorat ha de ser màxima, i no ho és. D’entrada, fins als 8 o els 9 anys no haurien de tindre tasques a casa i, quan es posen han de ser per un temps mínim (no més de mitja hora). Nosaltres apostem per la lectura com a tasca per a casa o un altre tipus d’activitats com comparar la factura de la llum (veure si s’ha pagat més o menys que el mes anterior), realitzar l’arbre genealògic o esbrinar quina professió tenien els avis o avantpassats. Els alumnes de Primària tampoc haurien de tindre més d’un control al dia. L’objectiu és que no odien l’escola i gaudisquen aprenent. Perquè per cuidar el seu futur perdem el seu present”, afirma Eva Tarín.

Federació catòlica d’Associacions de pares d’alumnes (Fcapa). “Nosaltres estem en contra tant de la regulació com de la supressió dels deures. Per una qüestió pedagògica. És el mestre qui ha de valorar el que el xiquet necessita. No podem restar-li autoritat al professor, una altra cosa és que li exigim que els deures siguen proporcionals a la seua edat i que les matèries es coordinen. Però que la Llei d’Infància arreplegue la regulació dels deures em pareix fora de lloc”, assegura el president de Fcapa, Vicente Morro.

Stepv. Des del Sindicat de treballadors i treballadores de l’ensenyament del País Valencià (Stepv) afirmen que el problema dels deures “es deu als currículums que se li marca al professorat perquè per a seguir la programació i complir els objectius han de manar tasques per a casa. Si no, no complixen. Si a això se sumen les extraescolars… ens plantem amb un xiquet que es posa a fer els deures a les huit de la nit i això és tremend. Amb la jornada contínua els xiquets tindrien més temps per a unes tasques coordinades”.

Comissions Obreres. Des de CCOO. Xelo Valls aplaudix que l’oci dels menors aparega com un dret en la Llei d’Infància, i assegura que els professors s’atabalen perquè no poden cumpolir amb els objectius que planteja la Lomce i això és el que cal revisar. “Cada comunitat educativa ha de decidir i planificar si posa deures i per a reforçar què perquè els xiquets ja no tenen temps ni de jugar”.

CSIF. Des de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), “considerem que eixa nova normativa sobre la infància hauria d’escoltar i comptar amb l’opinió dels docents i de la comunitat educativa en general abans de promulgar-se. El sindicat respecta la capacitat pedagògica i la llibertat d’ensenyament de cada professional per a organitzar les seues classes i manar o no més o menys deures als seus alumnes segons considere oportú. Eixe professional és qui millor coneix les necessitats del seu alumnat i el seu objectiu consistix a potenciar les seues habilitats i ampliar els seus coneixements”, afirma el president, Artemio Almonacid.

ANPE. Des del sindicat independent de docents, Laureano Bárcena assegura que incloure la regulació de deures en la nova Llei d’Infància és “una miqueta irresponsable”. “Una cosa és demanar la racionalitat i adequació de les tasques, pitjor sempre des del respecte al docent. Els deures tenen per objectiu inculcar l’hàbit d’estudi, ajuden el xiquet a planificar-se i reforcen el que s’ha donat en l’aula. Així que, realitzar una llei així sense contra amb el professorat no pareix el més correcte. Necessitem el consens de tota la comunitat educativa”, explica.

 http://val.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2017/11/21/comunidad-educativa-divide-debate-deberes/1644420.html

Gisèle Rabesahala: “Si no sabem d’on venim, no sabem on anem”

Com a celebrada dona malgaixa del segle XX, Gisèle Rabesahala (1929-2011) va dedicar la seua vida a la independència del seu país, els drets humans i la llibertat dels pobles.

Resultat d'imatges de Gisèle Rabesahala La primera dona malgaixa que va ser elegida com a regidora municipal (1956) i líder del partit polític (1958) i nomenada ministra (1977), és considerada una de les pioneres en la política malgaixa.

 

https://en.unesco.org/womeninafrica/gis%C3%A8le-rabesahala

La erradicación de la pobreza se pone en peligro ya que más de 13 millones de niños y adolescentes de América Latina y el Caribe no están en la escuela por Informe GEM

El nuevo documento político del Informe GEM y del Instituto de Estadística de la UNESCO (IEU) plantea que si todos los adultos del mundo completaran la educación secundaria, la pobreza global se reduciría a más de la mitad del nivel actual. Es decir, más de 420 millones de personas saldrían de la pobreza, como vemos en la estadística más abajo.

1El estudio muestra que hay una desaceleración bastante preocupante del ritmo al que los niños y adolescentes se integran en los sistemas nacionales de educación. Durante ocho años seguidos, la tasa mundial de no escolarización en la enseñanza primaria ha permanecido tenazmente en el 9%, en el primer ciclo de la educación secundaria en el 16% y en el segundo ciclo de la secundaria en el 37%. En América Latina y el Caribe, el porcentaje de jóvenes no escolarizados está al 5% en la primaria, al 8% en el primer ciclo de la secundaria y al 24% en el segundo ciclo de la secundaria. Como la educación y la pobreza son fenómenos dinámicos con potentes efectos intergeneracionales, si no se actúa ahora se pone en peligro el futuro de varias generaciones.

Es más, el número total de niños, adolescentes y jóvenes no escolarizados se ha mantenido a los mismos 264 millones de los últimos tres años, del cual 13,1 millones están en América Latina y el Caribe. En esta región, 2,9 millones de niños en edad de cursar en la enseñanza primaria, 2,9 millones en edad de cursar en el primer ciclo de la enseñanza secundaria y 7,5 millones en edad de cursar en el segundo ciclo de la enseñanza secundaria no están escolarizados. Como vemos en las estadísticas, es más probable ver a los jóvenes fuera de la escuela que a los niños. A escala mundial, la probabilidad de ver a un joven (de 15-17 años) no escolarizado es cuatro veces mayor que la de un niño (de 6-11 años) y dos veces mayor que la de un adolescente (de 12-14 años). Leer más de esta entrada

Fuente: Blog  de la Educación Mundial

https://educacionmundialblog.wordpress.com/2017/07/05/la-erradicacion-de-la-pobreza-se-pone-en-peligro-ya-que-mas-de-13-millones-de-ninos-y-adolescentes-de-america-latina-y-el-caribe-no-estan-en-la-escuela/#more-2043

El Día Mundial contra el Trabajo Infantil en la perspectiva del derecho a la educación

En el Día Mundial contra el Trabajo Infantil (12/06), niños, niñas y jóvenes de todo el mundo todavía son utilizados como esclavos domésticos o sexuales, en la agricultura, en la minería, en la construcción etc. Según la Organización Internacional del Trabajo (OIT), hay 168 millones de niños, niñas y jóvenes involucrados en trabajo infantil en el mundo, mientras 120 millones de ellos tienen entre cinco y 14 años de edad. Este fenómeno es uno de los desafíos más serios para que los niños y niñas vayan a – y se queden en – la escuela.

El trabajo infantil deja su marca no sólo en la infancia y juventud de millones de personas en todo el mundo, pero también deja sus huellas en la vida adulta de los individuos: un estudio de la OIT (“Child labour and education: progress, challenges and future directions”) en 12 países muestra que hay una correlación del trabajo infantil a la probabilidad de tener trabajos precarios como adulto.

Sobre todo en regiones con mucha desigualdad y pobreza, es más difícil acabar con el trabajo esclavizado infantil contemporáneo. Dentro de los países con bajos ingresos, los niños y jóvenes de familias más pobres son los más vulnerables al trabajo infantil. Son los más desfavorecidos los que tienen más probabilidades de empezar a trabajar con una edad temprana, a menudo por poco o ningún dinero, por no decir ilegalmente y sin protección.

Según la OIT, entre 20 y 30% de los niños y jóvenes de países pobres entran en el mercado de trabajo antes de los 15 años. Esto se comprueba con un análisis del Informe de Seguimiento de la Education en el Mundo 2015, que identificó que en el 2012, 23% de los niños, niñas y jóvenes en países pobres trabajaban, comparado con un sólo 6% en países ricos.

[…]  leer más en https://educacionmundialblog.wordpress.com/2017/06/13/el-dia-mundial-contra-el-trabajo-infantil-en-la-perspectiva-del-derecho-a-la-educacion/#more-2000

Informe

EDUCATION FOR ALL 2000-2015: achievements and challenges

Indicacions de la UNESCO per a dur a terme una revisió educativa dels llibres de text

l´Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP), ha impulsat des de l’any 2010 un Observatori de llibres de text amb la col·laboració d’investigadors de l’Escola de Cultura de Pau (ECP). L’objectiu general d’aquest Observatori és diagnosticar el grau d’incorporació dels criteris de l’educació per a la pau, identificant els principals reptes i realitzant proposades de millora dirigides als diferents actors de la comunitat educativa.

En el marc de l’Observatori, s’ha publicat recentment un informe d’anàlisi de la perspectiva de pau dels llibres de text de la matèria de Ciències Socials (Història i Geografia) del 3r curse de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), d’edicions d’entre 2007 i 2016.

L´informe analitza, a través d’una metodologia quantitativa i qualitativa, sis perspectives: 1) Pau; 2) Desenvolupament; 3) Gènere; 4) Diversitat; 5) Medi ambient i 6) Democràcia i Drets Humans.

Se centra en un procés educatiu, continu i permanent, fonamentat en conceptes de pau positiva; és a dir, no solament entesa aquesta com a absència de violència o guerra, sinó com a construcció de justícia social i basant-se en les indicacions de la UNESCO per a dur a terme una revisió educativa dels llibres de text.

  • Falk Pingel. UNESCO Guidebook on Textbook Research and Textbook. 2nd revised and updated edition

http://unesdoc.unesco.org/images/0011/001171/117188E.pdf

  • Observatori de llibres de text

http://icip.gencat.cat/es/detalls/Activitat_Agenda/Presentacio-informe-llibres-de-text

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic presenta en roda de premsa la vaga educatica del dijous 9 de març

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, formada per les organitzacions, FAPA-València, STEPV, FE CCOO PV, FeSP UGT PV, Escola Valenciana, CAVECOVA, CGT, FAAVEM, FEPV, BEA, Campus Jove, Sindicat d’Estudiants, FEU, FdE, Acontracorrent, Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica, ADIDE, FAPA-Enric Valor, FAPA-Penyagolosa i Valencia Laica, convoca vaga educativa i manifestació en les tres capitals valencianes, Castelló, València i Alacant el pròxim 9 de març contra les retallades, les revàlides i la LOMQE.

Hui en roda de premsa, Amb els lemes #SIalaPública,  #NOalaLOMQE,  #RevertirRetallades, #NOal3més2,  les entitats que configuren la Plataforma unides de nou a la convocatòria estatal, han fet una crida als centres educatius i a les comunitats educatives per a eixir al carrer i dir no a la LOMQE i defensar l’ensenyament públic.

A la roda de premsa han acudit representants dels diferents partits polítics, com ara la diputada al Congrés dels Diputats pel PSPV-PSOE, Ana Botella, per part de Compromís  els diputats al Congrés dels Diputats, Enric Bataller i Joan Baldoví i representants del partit Esquerra Republicana, qui han mostrat el seu suport a la convocatòria.  El grup Podemos i EU han excusat la seua assistència però han fet arribar igualment el seu suport.

La Plataforma ha manifestat el seu rebuig a les continues retallades: increment de la càrrega lectiva del professorat, descomptes en la nòmina per baixa, augment de les ràtios, imposició de 10 dies lectius per cobrir les substitucions, etc. Aquestes retallades s’han vist reflectides també en l’augment de la concertació, en la destrossa de les infraestructures com al cas del presumpte robatori de CIEGSA i el BEI, la minva de professorat i de recursos al sistema públic i un llarg etcètera que ha significat la minva de la qualitat del nostre sistema educatiu públic. La Plataforma també s’oposa a la privatització de l’ensenyament i la mercantilització de la universitat que suposa el model 3+2.

La Plataforma diu NO a la LOMQE i n’exigeix la derogació. És una llei regressiva, privatitzadora, antidemocràtica, segregadora i ataca les llengües pròpies. La Plataforma diu SÍ a L’ENSENYAMENT PÚBLIC pel qual s’ha lluitat des de fa tants anys. Per això convoca aquesta vaga i anima tota la comunitat educativa –alumnat, pares i mares i treballadors/des de l’ensenyament- a secundar-la, de totes les etapes educatives.

Per estes raons la Plataforma en defensa de l’Ensenyament Públic fa una crida a secundar la manifestació el pròxim dijous 9 de març a les 18’30 hores en les tres capitals valencianes.

Manifest 9 de març de 2017

– See more at: http://www.fampa-valencia.org/plataforma-defensa-lensenyament-public-presenta-roda-premsa-vaga-educatica-dijous-9-marc/#sthash.ZftEbgOE.dpuf

http://www.fampa-valencia.org/plataforma-defensa-lensenyament-public-presenta-roda-premsa-vaga-educatica-dijous-9-marc/

El Bagul de les dones: Abolicionestes de l´esclavitud

Frances Wright 

La igualtat és l´ànima de la llibertat, de fet, no hi ha llibertat sense aquesta

Va néixer en Dundee, Escòcia, el 6 de setembre de 1795.
Escriptora feminista i lliurepensadora escocesa, nacionalitzada nord-americana, Frances Wright és referència inevitable dels qui defensen la llibertat i la igualtat entre éssers humans.

Fanny Wright va ser una activista social, defensora acèrrima de l’abolició de l’esclavitud i de la universalització de l’educació.

Faustina Sáez de Melgar

La jove dotada de sensibilitat, que en eixir de la infància sentira al pit el foc de la inspiració, alçaria molt alta la veu si en compte de redícul i de sarcasme trobara emulació i elogis prodigats sincerament per propis i estranys.

Faustina Sáez de Melgar (Madrid 1834 – 1895), escriptora i periodista espanyola. 

Va ser una activa defensora de l’abolicionisme i de l’anomenat feminisme de la diferència. És a dir, no reclamaven l’emancipació femenina, ni la igualtat de drets amb l’home, simplement advocaven per una major educació per a les dones amb l’únic objectiu de poder tenir uns coneixements bàsics.

 

 

Harriet Tubman

Tot gran canvi comença amb un somiador/a

Harriet Tubman (  EE. UU.1820-1913), l’abolicionista que va conduir centenars d’esclaus a  Harriet Tubman.jpg la llibertat i membre del sufragisme.

Harriet Tubman, nascuda Araminta Ross, també coneguda com a Black Moses lluità per la llibertat i els drets de les dones.

Tres protagonistes. Harriet Tubman, a la fotografia superior, il·lustrarà el bitllet de 20 dòlars pròxim i substituirà l'expresident Andrew Jackson (a baix, a l'esquerra), mentre que Alexander Hamilton es mantindrà al bitllet de 10 dòlars

Mujer, Arte y Literatura