El Día Mundial contra el Trabajo Infantil en la perspectiva del derecho a la educación

En el Día Mundial contra el Trabajo Infantil (12/06), niños, niñas y jóvenes de todo el mundo todavía son utilizados como esclavos domésticos o sexuales, en la agricultura, en la minería, en la construcción etc. Según la Organización Internacional del Trabajo (OIT), hay 168 millones de niños, niñas y jóvenes involucrados en trabajo infantil en el mundo, mientras 120 millones de ellos tienen entre cinco y 14 años de edad. Este fenómeno es uno de los desafíos más serios para que los niños y niñas vayan a – y se queden en – la escuela.

El trabajo infantil deja su marca no sólo en la infancia y juventud de millones de personas en todo el mundo, pero también deja sus huellas en la vida adulta de los individuos: un estudio de la OIT (“Child labour and education: progress, challenges and future directions”) en 12 países muestra que hay una correlación del trabajo infantil a la probabilidad de tener trabajos precarios como adulto.

Sobre todo en regiones con mucha desigualdad y pobreza, es más difícil acabar con el trabajo esclavizado infantil contemporáneo. Dentro de los países con bajos ingresos, los niños y jóvenes de familias más pobres son los más vulnerables al trabajo infantil. Son los más desfavorecidos los que tienen más probabilidades de empezar a trabajar con una edad temprana, a menudo por poco o ningún dinero, por no decir ilegalmente y sin protección.

Según la OIT, entre 20 y 30% de los niños y jóvenes de países pobres entran en el mercado de trabajo antes de los 15 años. Esto se comprueba con un análisis del Informe de Seguimiento de la Education en el Mundo 2015, que identificó que en el 2012, 23% de los niños, niñas y jóvenes en países pobres trabajaban, comparado con un sólo 6% en países ricos.

[…]  leer más en https://educacionmundialblog.wordpress.com/2017/06/13/el-dia-mundial-contra-el-trabajo-infantil-en-la-perspectiva-del-derecho-a-la-educacion/#more-2000

Informe

EDUCATION FOR ALL 2000-2015: achievements and challenges

Indicacions de la UNESCO per a dur a terme una revisió educativa dels llibres de text

l´Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP), ha impulsat des de l’any 2010 un Observatori de llibres de text amb la col·laboració d’investigadors de l’Escola de Cultura de Pau (ECP). L’objectiu general d’aquest Observatori és diagnosticar el grau d’incorporació dels criteris de l’educació per a la pau, identificant els principals reptes i realitzant proposades de millora dirigides als diferents actors de la comunitat educativa.

En el marc de l’Observatori, s’ha publicat recentment un informe d’anàlisi de la perspectiva de pau dels llibres de text de la matèria de Ciències Socials (Història i Geografia) del 3r curse de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), d’edicions d’entre 2007 i 2016.

L´informe analitza, a través d’una metodologia quantitativa i qualitativa, sis perspectives: 1) Pau; 2) Desenvolupament; 3) Gènere; 4) Diversitat; 5) Medi ambient i 6) Democràcia i Drets Humans.

Se centra en un procés educatiu, continu i permanent, fonamentat en conceptes de pau positiva; és a dir, no solament entesa aquesta com a absència de violència o guerra, sinó com a construcció de justícia social i basant-se en les indicacions de la UNESCO per a dur a terme una revisió educativa dels llibres de text.

  • Falk Pingel. UNESCO Guidebook on Textbook Research and Textbook. 2nd revised and updated edition

http://unesdoc.unesco.org/images/0011/001171/117188E.pdf

  • Observatori de llibres de text

http://icip.gencat.cat/es/detalls/Activitat_Agenda/Presentacio-informe-llibres-de-text

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic presenta en roda de premsa la vaga educatica del dijous 9 de març

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, formada per les organitzacions, FAPA-València, STEPV, FE CCOO PV, FeSP UGT PV, Escola Valenciana, CAVECOVA, CGT, FAAVEM, FEPV, BEA, Campus Jove, Sindicat d’Estudiants, FEU, FdE, Acontracorrent, Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica, ADIDE, FAPA-Enric Valor, FAPA-Penyagolosa i Valencia Laica, convoca vaga educativa i manifestació en les tres capitals valencianes, Castelló, València i Alacant el pròxim 9 de març contra les retallades, les revàlides i la LOMQE.

Hui en roda de premsa, Amb els lemes #SIalaPública,  #NOalaLOMQE,  #RevertirRetallades, #NOal3més2,  les entitats que configuren la Plataforma unides de nou a la convocatòria estatal, han fet una crida als centres educatius i a les comunitats educatives per a eixir al carrer i dir no a la LOMQE i defensar l’ensenyament públic.

A la roda de premsa han acudit representants dels diferents partits polítics, com ara la diputada al Congrés dels Diputats pel PSPV-PSOE, Ana Botella, per part de Compromís  els diputats al Congrés dels Diputats, Enric Bataller i Joan Baldoví i representants del partit Esquerra Republicana, qui han mostrat el seu suport a la convocatòria.  El grup Podemos i EU han excusat la seua assistència però han fet arribar igualment el seu suport.

La Plataforma ha manifestat el seu rebuig a les continues retallades: increment de la càrrega lectiva del professorat, descomptes en la nòmina per baixa, augment de les ràtios, imposició de 10 dies lectius per cobrir les substitucions, etc. Aquestes retallades s’han vist reflectides també en l’augment de la concertació, en la destrossa de les infraestructures com al cas del presumpte robatori de CIEGSA i el BEI, la minva de professorat i de recursos al sistema públic i un llarg etcètera que ha significat la minva de la qualitat del nostre sistema educatiu públic. La Plataforma també s’oposa a la privatització de l’ensenyament i la mercantilització de la universitat que suposa el model 3+2.

La Plataforma diu NO a la LOMQE i n’exigeix la derogació. És una llei regressiva, privatitzadora, antidemocràtica, segregadora i ataca les llengües pròpies. La Plataforma diu SÍ a L’ENSENYAMENT PÚBLIC pel qual s’ha lluitat des de fa tants anys. Per això convoca aquesta vaga i anima tota la comunitat educativa –alumnat, pares i mares i treballadors/des de l’ensenyament- a secundar-la, de totes les etapes educatives.

Per estes raons la Plataforma en defensa de l’Ensenyament Públic fa una crida a secundar la manifestació el pròxim dijous 9 de març a les 18’30 hores en les tres capitals valencianes.

Manifest 9 de març de 2017

– See more at: http://www.fampa-valencia.org/plataforma-defensa-lensenyament-public-presenta-roda-premsa-vaga-educatica-dijous-9-marc/#sthash.ZftEbgOE.dpuf

http://www.fampa-valencia.org/plataforma-defensa-lensenyament-public-presenta-roda-premsa-vaga-educatica-dijous-9-marc/

El Bagul de les dones: Abolicionestes de l´esclavitud

Frances Wright 

La igualtat és l´ànima de la llibertat, de fet, no hi ha llibertat sense aquesta

Va néixer en Dundee, Escòcia, el 6 de setembre de 1795.
Escriptora feminista i lliurepensadora escocesa, nacionalitzada nord-americana, Frances Wright és referència inevitable dels qui defensen la llibertat i la igualtat entre éssers humans.

Fanny Wright va ser una activista social, defensora acèrrima de l’abolició de l’esclavitud i de la universalització de l’educació.

Faustina Sáez de Melgar

La jove dotada de sensibilitat, que en eixir de la infància sentira al pit el foc de la inspiració, alçaria molt alta la veu si en compte de redícul i de sarcasme trobara emulació i elogis prodigats sincerament per propis i estranys.

Faustina Sáez de Melgar (Madrid 1834 – 1895), escriptora i periodista espanyola. 

Va ser una activa defensora de l’abolicionisme i de l’anomenat feminisme de la diferència. És a dir, no reclamaven l’emancipació femenina, ni la igualtat de drets amb l’home, simplement advocaven per una major educació per a les dones amb l’únic objectiu de poder tenir uns coneixements bàsics.

 

 

Harriet Tubman

Tot gran canvi comença amb un somiador/a

Harriet Tubman (  EE. UU.1820-1913), l’abolicionista que va conduir centenars d’esclaus a  Harriet Tubman.jpg la llibertat i membre del sufragisme.

Harriet Tubman, nascuda Araminta Ross, també coneguda com a Black Moses lluità per la llibertat i els drets de les dones.

Tres protagonistes. Harriet Tubman, a la fotografia superior, il·lustrarà el bitllet de 20 dòlars pròxim i substituirà l'expresident Andrew Jackson (a baix, a l'esquerra), mentre que Alexander Hamilton es mantindrà al bitllet de 10 dòlars

Mujer, Arte y Literatura

El Bagul de les Dones: Concepción Arenal de Ponte

Concepción Arenal  de Ponte va néixer en El Ferrol, el 31 de gener de 1820. Va ser una escriptora gallega, precursora del moviment feminista a Espanya.

220px-concepcion_arenal_1Des de jove va lluitar per trencar els cànons establerts per a la dona, rebel·lant-se contra la tradicional marginació del sexe femení, i reivindicant la igualtat en totes les esferes socials per a la dona.

Va ser la primera dona que va exercir el càrrec de visitadora de presons, tasca que la va a portar a denunciar la situació de les dones que complien condemna a les presons espanyoles. L’emancipació de les dones va ser una de les preocupacions centrals de la seua obra.

Algunes obres de Concepción Arenal són: La dona de l’avenir, L’educació de la dona, L’estat actual de la dona a Espanya, El treball de les dones, La dona de la seua casa, i El servei domèstic.

Va morir el 4 de febrer de 1893 a Vigo.

A la virtut, a una vida, a la ciència, la vida.

Video:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/mujeres-en-la-historia/mujeres-historia-concepcion-arenal-fuerza-ideal/823665/

De què parlem quan parlem d’innovació?

La innovació és un llarg procés ple de dificultats, incerteses i contradiccions, amb salts endavant, estancaments i tornades enrere

“La innovació consisteix en una sèrie d’intervencions, decisions i processos, amb cert grau d’intencionalitat i sistematització, que tracten de modificar actituds, idees, cultures, continguts i pràctiques pedagògiques. I, al seu torn, suposa una altra forma d’organitzar i gestionar el currículum, el centre i la dinàmica de l’aula”. Aquesta és una de les definicions que més em va agradar quan, fa ja alguns anys, vaig escriure L’aventura d’innovar. El canvi a l’escola (Morata: Madrid, 2001). Avui segueix semblant-me vàlida, però li afegiria, almenys, aquests altres atributs: la necessitat de partir de les experiències personals per a ser reflexionades i compartides, la possibilitat d’establir relacions entre els diferents sabers per adquirir una perspectiva més elaborada i complexa de la realitat, el major protagonisme i llibertat de l’alumnat, i l’autonomia i l’empoderament docent per a fomentar l’intercanvi i la cooperació; la modificació radical dels temps i espais, no supeditats a les inèrcies del passat sinó a les necessitats actuals del desenvolupament infantil, i la conversió de les escoles en llocs més dignes per a la relació i el bon tracte, més atractius per a l’aprenentatge i més estimulants per a la participació democràtica de tots els agents educatius.

Hi ha tres verbs compostos que es conjuguen en les escoles innovadores: aprendre a mirar, aprendre a conversar i aprendre a pensar. Una cosa porta a l’altra. Educar la mirada per llegir l’entorn i interrogar-lo. Conversar per obrir la ment a altres opoiniones i punts de vista, i per entrenar-se democràticament. I pensar per esbrinar el perquè de les coses i el sentit del que passa i ens passa, per trobar respostes als nostres interrogants i per obrir-ne altres. A aquesta tríada s’hi afegeix una altra composta pel fer, el sentir i l’actuar, on van conformant de manera contínua i interrelacionada activitats, afectes i valors. El cuquet de la curiositat cap al coneixement neix del desig i de l’emoció; així es va intuir fa temps des del pensament i avui ho avala la neurociència. Es tracta, en definitiva, d’agitar les ments i els cors infantils i adolescents i d’omplir de vida l’escola.

Ara bé, la innovació és un concepte paraigües on hi caben moltes interpretacions en funció dels fins educatius, els referents filosòfics i socials, el context, les relacions de poder dins de la institució escolar i la implicació real dels diversos agents de la comunitat educativa. També es presta, més encara quan es tracta d’una paraula tan en voga, a multitud de tergiversacions i manipulacions. El poder polític i empresarial sempre ha tingut una especial habilitat per apropiar-se dels conceptes, buidar-los de contingut i convertir-los en un simple eslògan o en una marca per incorporar-la a la retòrica del discurs o les estratègies de màrqueting per vendre més i millor. I des de l’escola no falten les aplicacions epidèrmiques que no arriben al cor de la innovació, o les imitacions simplificades que la confonen amb un activisme frenètic sense solta ni volta o amb la introducció de mitjans més sofisticats que no condueixen enlloc. Omplir les aules d’ordinadors i de pissarres digitals té a veure amb la modernització però no necessàriament amb la innovació.Tampoc cal confondre-la amb els processos de canvi i reforma, ja que massa sovint viatgen en sentit contrari, en deformar més de reformar. Si que tenen a veure amb diversos graus de millora i de transformació, encara que de vegades es localitza únicament a l’aula, altres es duen a terme a tot el centre i en ocasions contagien el seu entorn territorial.

Vegem, de manera més gràfica, alguns exemples on es mostren les diferències entre aquestes dues versions antagòniques de l’educació. L’ús de les TIC pot servir simplement per emmagatzemar informació i planificar uns exercicis que abans es resolien amb la simple consulta del llibre de text o perquè l’alumnat investigui i elabori el coneixement de forma personal, crítica i creativa. L’hort escolar es visita ocasionalment per veure com creixen les plantes o bé es converteix en un lloc d’estudi permanent que comporta, a més, treball productiu, ciència a la cuina i gestió dels productes excedents. La visita al museu es redueix a un recorregut veloç per atendre algunes explicacions mínimes i copiar alguns textos o, per contra, suposa una preparació prèvia, la participació en l’anàlisi assossegat d’alguns quadres, la realització artística al taller i la conversa en jornades posteriors. El viatge o passeig per una ciutat consisteix en una programació turística a l’ús o bé s’organitza com un espai d’autogestió on l’alumnat busca rutes alternatives en funció dels seus interessos. O, finalment, una exposició es tanca amb un punt final o amb un interrogant.

La innovació és un llarg procés ple de dificultats, incerteses i contradiccions, amb salts endavant, estancaments i tornades enrere: mai és una línia recta. Sovint, es barregen aspectes metodològics renovadors amb altres marcadament tradicionals o que es queden a mig camí. I que complicat és mantenir una coherència entre les formes d’ensenyar, aprendre i avaluar! I entre la teoria i la pràctica.

Hi ha centres que neixen amb un projecte innovador poderós, amb un equip cohesionat i amb una comunitat educativa molt identificada i participativa; i aviat es converteix en un referent pedagògic i fins i tot arriben a una certa projecció mediàtica. Per contra, el projecte i la praxi d’altres centres es cou a foc lent i dins de l’anonimat, teixint complicitats pas a pas entre els diversos agents educatius. D’altra banda, hi ha docents i col·lectius que enriqueixen el seu procés formatiu intercanviant experiències i creant xarxes dins el mateix territori, mentre altres el busquen fora atenent les seves afinitats temàtiques i pedagògiques.

No hi ha dubte que hi ha innovacions que transformen l’escola. Cosa ben diferent és que també transformin la societat. Ha corregut molta tinta sobre els relats excessivament idealitzats i optimistes sobre les possibilitats de l’educació –i encara més de la institució escolar– com a agent protagonista del canvi social, més enllà de la simple adaptació a la societat del coneixement i al reconvertit i precari mercat laboral. Això sí, pot contribuir a revolucionar les consciències per a la formació d’una ciutadania crítica que somiï i es comprometi a lluitar per un món més just. Meirieu ho diu d’una manera molt bonica: “L’educació no consisteix a adaptar unes persones al món, sinó a formar uns subjectes capaços de tornar a crear un altre món”.

Això és el que sostenia Freire i el que han manifestat un bon grapat d’alumnes i exalumnes. Així ho testifiquen, per exemple, els de l’escola de Barbiana a la seva Carta a una maestra, un text que evoca el pòsit educatiu que els va deixar el rector Lorenzo Milani i que mereix ser recordat quan es compleixen cinquanta anys de la publicació. Així mateix, recomanem el documental Adiós Barbiana, adiós –pot veure’s en versió espanyola a YouTube- on es mostra l’experiència d’aquest petit poble de la Toscana italiana amb les veus dels seus vuit exalumnes. Milani posava l’èmfasi en el raonament i l’ús crític de la paraula: “Si no es domina la paraula difícilment es podrà participar i ser subjecte de drets”. Una altra expressiva manera de definir l’educació.

http://diarieducacio.cat/de-que-parlem-quan-parlem-dinnovacio/?utm_source=Butllet%C3%AD+web&utm_campaign=4526aee537-EMAIL_CAMPAIGN_2016_11_24&utm_medium=email&utm_term=0_1792201920-4526aee537-157767465

La campanya solidària d’Escola Valenciana ajuda els refugiats al País Valencià

‘Un euro, llavor de solidaritat pels refugiats al País Valencià’, és el nom de la novena edició d’aquesta campanya escolar de sensibilització

RedactaVeu / València

Enguany, Escola Valenciana torna a realitzar una campanya escolar de sensibilització, que arriba amb aquesta a la seua novena edició. El títol triat per a aquesta ocasió és ‘Un euro, llavor de solidaritat pels refugiats al País Valencià’ que aquesta vegada destinarà el fons recaptat a la Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEA(R) – PV), amb l’objectiu d’ajudar les persones que s’han vist forçades a deixar la seua terra i busquen asil i una vida millor al País Valencià.

Arran de la situació crítica que sofreixen els refugiats i les refugiades i de l’escassetat de recursos econòmics, humans, sanitaris de què disposen els centres d’acollida, Escola Valenciana vol incidir de nou en aquest drama per ajudar-los a continuar endavant.

És per això que l’entitat cívica ha volgut comptar amb CEA(R) – PV, una organització que ofereix atenció directa i integral a les persones refugiades des de diversos àmbits: l’acolliment, la inserció laboral i l’atenció psicosocial, la defensa jurídica i la denúncia, per a avançar en el reconeixement dels seus drets.

Imatge: Escola Valenciana.
El funcionament de la campanya és senzill, els xiquets i les xiquetes que vulguen ajudar les persones refugiades al País Valencià, sols hauran d’aportar un euro dels seus estalvis i, amb aquest senzill gest, posaran el seu gra d’arena en el foment de l’ajuda humanitària i enfortiran els valors de convivència, educació per a la pau, la llibertat, la tolerància, la solidaritat i la no-violència, per a construir un món més just, tal com manifesta l’entitat cívica. La campanya estarà activa fins al 30 de gener, dia en què es commemora el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau.
Recursos educatiusEscola Valenciana aprofita aquesta campanya, no només per recaptar un fons d’ajuda, també ofereix als centres educatius, gràcies a CEA(R) – PV, recursos didàctics per a treballar a l’aula les formes de persecució i vulneracions de drets humans, així com la necessitat de protecció. Així tracten d’acostar als estudiants la realitat i les dificultats que les poblacions refugiades troben quan arriben al País Valencià.

L’anterior campanya solidària que promogué Escola Valenciana es va adreçar a ACNUR, concretament als refugiats sirians, i va aconseguir recaptar un fons de 14.073 € gràcies a la implicació de les escoles valencianes en el foment de l’ajuda humanitària.

Els centres educatius interessats a participar en “Un euro, llavor de solidaritat pels refugiats al País Valencià” cal que ho comuniquen a Escola Valenciana i indiquen el nom del centre i la població mitjançant el correu escola.v@fev.org. Podeu ampliar la informació al següent enllaç o amb aquest dossier.

El CEA(R) – PV

Aquesta entitat treballa amb dos eixos fonamentals: d’una banda, la defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades apàtrides i migrants vulnerables, les persones amb necessitat de protecció internacional o en risc d’exclusió social i, d’altra banda, treballa per afavorir els processos d’integració social d’aquestes persones al País Valencià.

Per assolir aquests objectius l’entitat compta amb diferents àrees de treball que pretenen donar una resposta global i integral a les dificultats derivades de l’asil, el refugi i el fet migratori forçat, a les quals han de fer front les persones refugiades, apàtrides i immigrants vulnerables a casa nostra.

http://www.laveupv.com/noticia/23495/la-campanya-solidaria-descola-valenciana-ajuda-els-refugiats-al-pais-valencia

¿Por qué el 25 de noviembre es el día contra todo tipo de violencia hacia las mujeres?

En 1981 se celebró en Bogotá, Colombia, el Primer Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe. Entre muchas otras cosas, allí se decidió que el 25 de noviembre sea el Día Internacional de No Violencia contra las Mujeres. La fecha fue elegida para recordar el asesinato en 1960 de las hermanas Mirabal a manos de la dictadura de Leónidas Trujillo en República Dominicana.

Más de una década después, en 1993, la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la Declaración sobre la Eliminación de la Violencia contra la Mujer. Allí se definió que la violencia hacia la mujer era “todo acto de violencia basado en el género que tiene como resultado posible o real un daño físico, sexual o psicológico, incluidas las amenazas, la coerción o la prohibición arbitraria de la libertad, ya sea que ocurra en la vida pública o en la vida privada”.

Allí mismo se afirmó la necesidad de “una clara declaración de los derechos que se deben aplicar para asegurar la eliminación de toda violencia contra la mujer en todas sus formas, y un compromiso de los Estados y de la comunidad internacional en general para eliminar la violencia contra la mujer”.

Finalmente, en su resolución 54/134 del 17 de diciembre de 1999 la Asamblea General de Naciones Unidas resolvió que a partir del año siguiente, el 25 de noviembre sería la fecha estipulada como el Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer.

La lucha de las hermanas Mirabal

Minerva, María Teresa y Patria Mirabal eran tres hermanas que durante los años cincuenta fueron importantes opositoras al régimen dictatorial de Leónidas Trujillo en República Dominicana. Por este motivo fueron encarceladas varias veces, violadas y torturadas. A pesar de ello continuaron su lucha.

El 18 de mayo de 1960 las hermanas Minerva y María Teresa fueron juzgadas en Santo Domingo junto a sus esposos, “por atentar contra la seguridad del Estado dominicano” y condenadas a prisión. Sin embargo, el 9 de agosto el dictador decidió poner en libertad a las mujeres, dejando a sus compañeros en la cárcel.

El 25 de noviembre, cuando volvían de visitar a sus maridos en la cárcel Minerva, María Teresa y su hermana Patria, que las había acompañado, fueron interceptadas en la ruta. Un Escuadrón de la Muerte del Servicio de Inteligencia Militar las obligó a subirse a un vehículo en el cual fueron trasladadas hacia una casa en la localidad de La Cumbre. Allí fueron asesinadas y luego sus cuerpos golpeados para simular un accidente automovilístico.

Dos años después se llevó a cabo un juicio contra los autores materiales y todos fueron condenados a varios años de prisión. Sin embargo, con ayuda de grupos trujillistas lograron escapar del país.

***

Noviembre 25

En la selva del Alto Paraná, las mariposas más lindas se salvan exhibiéndose. Despliegan sus alas negras, alegradas a pinceladas rojas o amarillas, y de flor en flor aletean sin la menor preocupación. Al cabo de miles y miles de años de experiencia, sus enemigos han aprendido que esas mariposas contienen veneno. Las arañas, las avispas, las lagartijas, las moscas y los murciélagos miran de lejos, a prudente distancia.

El 25 de noviembre de 1960, tres militantes contra la dictadura del generalísimo Trujillo fueron apaleadas y arrojadas a un abismo en la República Dominicana. Eran las hermanas Mirabal. Eran las más lindas, las llamaban mariposas.

En su memoria, en memoria de su belleza incomible, hoy es el Día mundial contra la violencia doméstica. O sea: contra la violencia de los trujillitos que ejercen la dictadura dentro de cada casa.

Eduardo Galeano en Los hijos de los días (2012)

http://notas.org.ar/2014/11/25/25-noviembre-dia-contra-violencia-hacia-mujeres/

CEAPA presenta les dades d’inici de curs escolar 2016-17 i la campanya “A l’escola cal una assignatura: El meu temps lliure”

En una roda de premsa celebrada en el dia d’avui, CEAPA ha expressat les preocupacions de les famílies en l’inici del curs escolar, com ara la incertesa sobre la implantació de les revàlidades, la continuïtat d’alguns estudis LOE, el canvi dels llibres de text per la LOMCE, la pèrdua de matèries relacionades amb les humanitats i la creativitat, la reducció de la despesa educativa en els últims anys i la jornada escolar, entre altres temes.

S’han presentat les dades sobre el preu del menú escolar i les ajudes als llibres de text en les diferents comunitats (s’annexen els arxius corresponents).

Així mateix, CEAPA ha presentat una nova campanya contra els deures amb el lema “A l’escola cal una assignatura: El meu temps lliure”, la webwww.educacionsindeberes.orgAquesta campanya comença avui i es desenvoluparà durant els propers mesos.

D’altra banda, s’han avançat algunes conclusions d’un estudi sobre l’assetjament escolar i un altre sobre els drets dels xiquets, presentades en els seus corresponents resums executius (que s’annexen). Els estudis complets seran penjats a la web de CEAPA el més aviat possible.

PDF icon Precio menú escolar en las CCAA 2016-17.pdf   Preu menú escolar a les CCAA 2016-17.pdf

PDF icon Informacion complementaria comedor 2016-17 CEAPA.pdf   Informació complementària menjador 2016-17 CEAPA.pdf
PDF icon Informacion becas libros de texto 2016-17 CEAPA.pdf   Informació beques llibres de text 2016-17 CEAPA.pdf
PDF icon Estudio de CEAPA sobre Acoso Escolar – resumen ejecutivo.pdf  Estudi de CEAPA sobre Assetjament Escolar – resum executiu.pdf
PDF icon Estudio de CEAPA sobre Derechos de la Infancia – resumen ejecutivo.pdf Estudi de CEAPA sobre Drets de la Infància – resum executiu.pdf
Més informació:

Declaració d´Alaquàs: V Jornada Escola Pública i transformador

V Jornada Escola Pública i transformadora celebrada els dies 6 i 7 de maig de 2016

DECLARACIÓ D’ALAQUÀS

Les persones que estem disposades a defensar una educació per a la Vida centrada en el desenvolupament emocional i intel·lectual per al benestar de les persones, dels pobles i del nostre mitjà, en pro d’un món més just i sostenible,

Rebutgem:

  • L’adhesió a acords internacionals (ZETA-TTIP-TISA) que signifiquen una amenaça per al gaudi dels nostres drets i per a la provisió de serveis públics universals i de qualitat.
  • Les decisions que ens impliquen en accions militars, despeses en armament i amenaça d’accions que posen en perill les nostres vides i la del planeta. Treballem per la desmilitarització de la societat.
  • La lògica mercantil imposada a l’educació que prima gestió, competència i resultats exaltant el talent, l’excel·lència i la jerarquització.
  • Privatitzacions o aliances públicoprivades que beneficien operadors privats i converteixen l’educació en negoci, tal com ho denuncia Nacions Unides.
  • Cessions de patrimoni públic que comprometen material i socialment les condicions necessàries per a l’efectiu exercici del dret a l’educació pública, gratuïta i de qualitat.
  • Retallades en la inversió en educació pública i mesures que afavorisquen la xarxa concertada.
  • L’actual llei d’educació (LOMCE) i els continguts curriculars ressaltant el rebuig al seu caràcter mercantil i confessional.
  • El decret d’educació superior (3+2) que redueix a tres els anys de grau i amplia a dos els de màster resultant cada vegada més elitista i segregadora.
  • A tot futur acord que no trenque amb les línies actuals en matèria educativa.

Defensem:

  • L’educació pública com a dret humà fonamental, com un bé públic i com a assumpte de totes les persones. Una educació:
  • Integradora i inclusiva, centrada en valors d’igualtat, equitat, justícia social, solidaritat i pau.
  • Democràtica, més directa i participativa, de respecte, convivència i no segregació per raons d’origen, llengua, cultures, gènere i capacitats.
  • Aliena a adoctrinaments i nodrida de sabers científics i populars, des de la creativitat, el pensament crític i l’aprenentatge significatiu, que contemple les perspectives humanista, científica, tecnològica i ecològica i que conree les diferents manifestacions artístiques i culturals.
  • Que recupere la història que ens ha estat negada per a reconstruir els passos donats pels nostres pobles en la contínua defensa de la seua dignitat i d’una veritable democràcia.
  • Com a espai de participació real i de treball conjunt de la comunitat educativa i d’ella amb el seu entorn.

Reivindiquem:

  • Revertir retallades que permeten immediatament reduir ràtios i comptar amb el professorat necessari entenent aquest aspecte primordial per començar a pensar en una educació de qualitat.
  • Garantir un finançament adequat que aconseguisca a mig termini la mitjana europea i que perseguisca l’objectiu del 7% del PIB.
  • Assegurar alimentació, material escolar i transport a l’alumnat pertanyent a col·lectius desfavorits i vulnerables.
  • Augmentar la inversió en infraestructures i garantir els recursos adequats per al professorat i alumnat.
  • Treballar per una nova llei d’educació participada, en la qual la comunitat educativa i la ciutadania col·laboren en conjunt, informades i a través d’un debat genuí.
  • Professorat format i compromès, amb condicions laborals que permeten un acompliment professional d’acord amb la seua responsabilitat.
  • Implicació de les famílies en la defensa de polítiques públiques que garantisquen una escolarització adequada, un ensenyament concorde a les exigències actuals i una educació integral per al seu desenvolupament emocional i intel·lectual.
  • Integrar l’educació de 0 a 6 anys i garantir la gratuïtat en totes les etapes, en moments en què la crisi ha empobrit i precaritzant una gran part de la població.
  • Garantir l’autonomia dels centres impulsant la col·laboració i coordinació entre els mateixos que permeti intercanviar experiències que conjuguin la recerca i la innovació pedagògica.
  • Generar una nova dinàmica de participació i de decisió efectives que al costat dels consells escolars assumisca el debat obert sobre els diferents aspectes de la vida del centre, infraestructures sostenibles, temps escolars, projecte educatiu, activitats.
  • Consells escolars amb participació estesa a l’entorn, a la ciutadania i als moviments, coordinats amb consells escolars municipals i les decisions dels quals resulten vinculants.
  • Treballar considerant les necessitats i el context de l’alumnat en les diferents etapes, infantil, primària i secundària.
  • Formular trajectòries de formació professional rigoroses que impliquen un adequat desenvolupament professional i una coherent promoció de l’ocupació digna,.
  • Facilitar l’accés i permanència en l’educació superior del jovent i treballar per una universitat pública desmarcada de la lògica mercantil i de la producció de coneixement per a les empreses i el mercat laboral.
  • Garantir els recursos per a una política de R+D en línia amb el 3% del PIB para 2020, al costat d’un pla de tornada per a joves de les nostres universitats que van ser forçats a emigrar per falta d’oportunitats.
  • Una política científica orientada a desenvolupar recerques i coneixements que milloren les vides de les persones i contemplen la salvaguarda del nostre medi ambient. Seguir profunditzant i treballant per una agricultura i una alimentació respetuosa amb la salut de les persones i del planeta.

Proposem:

Una convocatòria oberta per a la creació d’un observatori per a l’efectiu exercici del dret a l’educació pública. Un espai en el qual es trobe àmpliament representada la ciutadania (comunitat educativa i moviments socials) i que el seu objectiu consistisca a analitzar, avaluar i proposar mesures que tendisquen a aprofundir aquest dret i a millorar els diferents aspectes que li competeixen, com també a realitzar denúncies quan es prenguen decisions o s’executen accions que atempten contra l’efectiu exercici del dret a l’educació pública i les resolucions de la qual contemplen la possibilitat de ser vinculants.

I ens comprometem, com a ciutadania activa, a:

Seguir debatent i reflexionant col·lectivament. A treballar i defensar una escola pública, laica i en valencià: que ensenye des del coneixement científic, que defense la llibertat de pensament i de consciència, que ajude a assumir la pluralitat i la diversitat i que eduque críticament en valors democràtics.

Alaquàs, maig de 2016