2019 es el Año Internacional de las Lenguas Indígenas

18-00009as_2019_IndigenousLogo_Horizontal_RGB_SP

El Día Internacional de la Lengua Materna de este año coincide con la declaración de la ONU de que 2019 es el Año Internacional de las Lenguas Indígenas, las cuales son “importantes para el desarrollo, la construcción de la paz y la reconciliación”.

Leer más en https://educacionmundialblog.wordpress.com/2019/02/21/respetar-las-lenguas-indigenas-en-la-educacion-es-fundamental-para-reducir-la-exclusion/#more-2654

Les escoles certificaran fins al C1 de valencià i el B1 d’anglés i evitaran a l’alumnat passar per acadèmies

La Conselleria ultima el decret que regula les certificacions lingüístiques que concediran les escoles segons les hores de valencià i anglés del seu alumnat

Els exàmens i les proves de les acadèmies i els instituts privats no seran necessaris perquè l’alumnat valencià acredite els seus coneixements de valencià i anglés. Tampoc els de les institucions públiques, ja que la Conselleria d’Educació ultima el decret que facultarà els col·legis per a certificar els coneixements lingüístics del seu alumnat. El pes d’ensenyament en valencià i anglés que cada centre escolar trie, d’acord amb la nova Llei de Plurilingüisme, serà clau perquè els escolars acaben la seua etapa educativa amb una o altra titulació del Marc Comú Europeu de Referència (MCER).

El decret de reconeixement de certificacions lingüístiques, de certificacions per estudis de competències lingüístiques i de creació del Registre Administratiu de Certificats de Llengües, redactat per la Direcció General de Política Lingüística i ara en fase d’exposició pública, estableix la manera en què l’alumnat podrà acabar els seus estudis en el sistema no universitari amb una acreditació de valencià nivell C1 i d’anglés nivell B1. Així, les persones que acaben el Batxillerat o la Formació Professional amb 5.300 hores acumulades en les àrees, matèries o mòduls vehiculats en valencià tindran automàticament el C1 del MREC, mentre que en el cas de l’anglés les hores necessàries per a obtindre el certificat B1 seran de 2.600.

Aquest decret permetrà que l’alumnat no haja de passar els exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, de les Escoles Oficials d’Idiomes o d’acadèmies o instituts privats per a obtindre aquestos certificats. En el cas de l’anglés, però, sí que serà necessària una prova al marge del sistema d’educació públic per a acreditar una competència lingüística superior al B1.

Fins que entre en vigor aquest decret han sigut milers els alumnes de les anomenades ‘línies en valencià’ que han hagut d’examinar-se dels coneguts com a ‘Mitjà’ o ‘Superior’ per a acreditar uns coneixements adquirits, en la majoria dels casos, a l’escola. Els que encara no ho hagen fet podran convalidar els seus estudis i obtindre automàticament, sense passar cap examen o prova, el C1 de valencià. Aquest nivell és el que es correspon amb l’antic ‘Mitjà’. En els darrers dies, l’examen del C1 celebrat el passat 9 de juny s’ha vist envoltat de polèmica perquè algunes de les persones que el van fer consideren que la seua “dificultat” no es corresponia amb el nivell de competència lingüística que acredita. Amb tot, el percentatge de persones que ha superat la primera fase de l’examen enguany ha sigut prou superior al de l’any passat.

Segons es recull en el decret, que pot experimentar encara algun canvi, les persones que van estudiar en el Programa d’Ensenyament en Valencià, el Programa d’Immersió Lingüística o el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià –les anomenades ‘línies en valencià’, segons la normativa vigent en cada moment– obtindran el certificat de nivell B2 o C1 de valencià segons si van estudiar l’ensenyament obligatori o l’ensenyament obligatori i el Batxillerat i la FP, respectivament. La raó per a fer aquesta convalidació és que les hores lectives en valencià de les antigues ‘línies’ són, almenys, les mateixes que els col·legis públics tenen actualment amb la recent aprovada Llei de Plurilingüisme.

Regulació de les certificacions

El decret estableix les equivalències entre les hores lectives i les certificacions que obtindrà l’alumnat que estudie ja amb la nova Llei de Plurilingüisme. Segons les etapes educatives completades, cada alumne podrà acreditar els seus coneixements de valencià des d’un B1 o B2 –segons el percentatge d’hores lectives– si només cursa etapes obligatòries fins a un C1 si acaba amb el títol de Batxillerat o un d’FP.

En el cas de l’anglés, sense passar per una acadèmia privada o una Escola Oficial d’Idiomes, l’alumnat pot acabar l’etapa educativa obligatòria amb un A1 o A1+ o amb un A2 o B1 si també cursen Batxillerat o FP.

Taula d’equivalences recollida en el decret de reconeixement de certificacions lingüístiques.

El decret també regula les convalidacions de les llengües estrangeres. Ací, el nou text també marca una diferència respecte de la legislació actual, atés que deixa fora molts centres privats que fins ara expedien certificats. Segons el projecte de decret tan sols seran homologables les certificacions dels títols del Marc Comú Europeu de Referència d’institucions amb solvència i prestigi, com és el cas del Cambridge University i del Trinity College per a l’anglés. En el cas del francés només valdran els títols de les universitats i el Ministeri d’Educació i per a l’alemany seran reconeguts els títols expedits pel Goethe Institut i l’Österreichisches Sprachdiplom Deutsch.

https://www.diarilaveu.com/noticia/82654/alumnat-linia-valencia-tindra-certificat-c1

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua redueix la llista d’accents diacrítics a 15 paraules

La institució estatutària segueix les passes de l’Institut d’Estudis Catalans, que va fixar el llistat de mots en què cal posar l’accent per a diferenciar el seu significa

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha reduït el llistat de paraules que necessiten accent diacrític a 15 casos. La modificació ortogràfica, segons ha informat aquest dimecres la institució estatutària en un comunicat, s’ha pres amb l’objectiu d’atendre una preocupació àmpliament expressada per molts lingüistes, escriptors, docents, tècnics i usuaris de la llengua i també amb la finalitat de confluir en aspectes de la normativa lingüística amb altres territoris que comparteixen la llengua. Per tot això, ha aprovat la simplificació de l’accentuació diacrítica.

La confluència en aspectes ortogràfics i gramaticals és un dels principis bàsics de la Gramàtica normativa valenciana, inspirada en la idea del policentrisme convergent propugnada pel professor Manuel Sanchis Guarner i en la doctrina gramatical dels mestres Josep Giner, Carles Salvador i Enric Valor. La simplificació de l’accentuació diacrítica té com a resultat la reducció als casos següents: bé-béns, déu-déus, és, mà, més, món, pèl-pèls, què, sé, sí-sís, sòl-sòls, té, ús i vós.

D’aquesta manera, el llistat de mots amb accentuació diacrítica fixats per l’AVL recull les mateixes paraules que va establir amb la mateixa finalitat l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), un procés que va entrar en vigor a finals de 2016. 

Paraules normalitzades

A banda de la reducció d’accents diacrítics, l’AVL, amb la intenció d’evitar divergències entre els centres codificadors i amb la finalitat de cooperar mútuament, ha reconegut com a normatives les formes escrites valencianes de les lletres de l’alfabet acabades en e: efe, ele, eme, ene, erre, esse. Aquest pas permetrà visibilitzar les propostes inclusives de les lletres proposades per la institució normativa valenciana, explica la institució.

L’AVL ha incorporat també com a normatius, al costat de les solucions vigents, alguns retocs ortogràfics menors, com ara l’ús sense dièresi dels derivats cultes acabats en -al (laical, helicoidal, ovoidal, etc.), la supressió del guionet en alguns compostos (correcuita, cuitacorrents, matadegolla, etc.) i l’ús del guionet quan un prefix precedeix una locució o una paraula que ja portava guionet (pro-drets humans, ex-director general, anti-nord-americà), així com també en casos susceptibles de confusió (ex-pres).  A més més, la institució encarregada de normativitzar la llengua ha acceptat la duplicació de la r (rr) en casos en què apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical culte:  arrítmia, corresponsable, erradicar o cefalorraquidi.

Finalment, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua establirà un període de tres anys durant el qual seran vigents tant la forma tradicional com la nova de simplicació dels accents diacrítics, ja que la finalitat és permetre’n la difusió i afavorir-ne l’adaptació dels usuaris. En la resta dels punts (dièresi, guionet, duplicació de la r), l’AVL, en tres anys, revisarà i consensuarà les decisions normatives amb les altres institucions corresponents de l’àmbit lingüístic, amb l’objectiu d’aconseguir unes regles comprensibles i aplicables.

https://www.diarilaveu.com/noticia/82439/avl-accents-diacritics

L’AVL defensa el Decret de Plurilingüisme

L’Acadèmia destaca la intenció del text normatiu de caminar progressivament cap a un sistema multilingüe per a tots els valencians

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLen el seu informe sobre el Decret de Plurilingüisme ha valorat “positivament” el tractament que rep el valencià i ha destacat la intenció del text normatiu “de caminar progressivament i de manera flexible cap a un sistema multilingüe per a tots els valencians que els faça plenament hàbils en les dos llengües oficials i en la llengua anglesa”.

L’AVL considera que el plantejament del Decret “pot assolir amb eficiència el coneixement igual de les dos llengües oficials a través d’un ensenyament plurilingüe”. A més, manifesta que el Decret de Plurilingüisme posa “un èmfasi reequilibrador” en l’ensenyament vehicular del valencià “sense que això puga ser interpretat com a discriminatori”.

Per últim, l’Acadèmia, que aquest divendres ha celebrat sessió plenària, considera que la convivència social, la supervivència del valencià i el dret dels valencians a l’ús normal de la seua llengua “exigeixen, sense cap dubte, que s’acomplisca plenament l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i que, al final del sistema educatiu, tots els alumnes tinguen un coneixement igual del valencià i del castellà”.

Cal recordar que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha estimat la petició de la Diputació d’Alacant –governada pel Partit Popular– de suspendre cautelarment el decret que estableix el model lingüístic educatiu valencià en l’ensenyament no universitari. El conseller d’Educació, Vicent Marzà, va anunciar que recorreran la mesura, ja que no es tracta d’una “sentència ferma”, mentre que la vicepresidenta i portaveu del govern valencià, Mónica Oltra, ha fet aquest divendres una crida a l'”absoluta tranquil·litat” de les famílies, atés que, segons ha indicat, “les cautelars del TSJ no afecten el procés d’admissió” i, per tant, el procés de matriculació dels alumnes es realitzarà de forma “normal”.

https://www.diarilaveu.com/noticia/74095/avl-defensa-decret-plurilinguisme

Educació no modificarà la matriculació tot i la suspensió cautelar del Decret de Plurilingüisme

El TSJ atén el recurs de la Diputació d’Alacant perquè “podrien produir-se greus danys i perjudicis” als alumnes “de reparació impossible

La Conselleria d’Educació presentarà un recurs d’alçada contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de suspendre cautelarment el nou model educatiu plurilingüe que ha de començar a aplicar-se en setembre. “Tenim tota la garantia que el decret està fonamentat i que té una base tan pedagògica com jurídica. Té l’aval tant del Consell Jurídic Consultiu com de l’Advocacia de la Generalitat i del mateix ministeri. Estem tranquils. Hi presentarem un recurs i, mentrestant, continuarem amb els mateixos processos com fins ara”, va advertir el conseller Vicent Marzà, just després de conéixer la decisió judicial.

El TSJ aplica la suspensió cautelar tot adduint la fonamentació legal dels possibles “greus danys i perjudicis de reparació impossible per als interessos i els drets de la part recurrent”. El tribunal reconeix que és un fet bastant insòlit que una administració com la Diputació d’Alacant interpose un recurs en defensa “dels seus ciutadans enfront d’una disposició que considera contrària a dret”, però situa el recurs dins de l’àmbit de la defensa dels interessos públics. La conclusió és que encara que es pressuposa que la Generalitat també defensa aquests interessos, els defensats per la Diputació d’Alacant prevalen en aquest cas.

César Sánchez, president de la Diputació d’Alacant. / DIARI LA VEU

A parer del tribunal, la Generalitat defensa “el servei públic” de l’educació “in genere” (en general), mentre que la Diputació d’Alacant representa els alumnes que podrien patir “greus danys i perjudicis de reparació impossible” si el Decret de Plurilingüisme s’aplica. El TSJ diu que no entra al fons de la reclamació, però inclou entre les raons per a la suspensió que amb l’acreditació del domini de les llengües que els estudiants obtindran en acabar l’ensenyament obligatori –els títols d’anglés i valencià– “un gran nombre d’alumnes podria veure els seus drets disminuïts”.

Mata: “La suspensió causa danys gravíssims i és incomprensible”

El fet que siga una administració “encarregada de vetlar pels municipis i no de castigar els alumnes” va cridar l’atenció del portaveu socialista a les Corts Valencianes, Manolo Mata, per a qui la decisió del TSJ “és incomprenisble i causa un gravíssim dany als xiquets i xiquetes”. Mata ha sigut molt dur amb el tribunal quan l’ha responsabilitzat de “causar alarma social” i quan ha qualificat de “sarcasme” que el TSJ “al·ludisca que el decret causa danys irreparables quan les primeres acreditacions es produiran en 2024”. De fet, aquest serà l’any que es graduaran en l’educació obligatòria els primers alumnes a qui s’aplicarà el plurilingüisme dinàmic previst al decret educatiu suspés. El diputat del PSPV ha recordat que “ni el ministeri d’Educació ni el PP” com a partit han recorregut contra el decret.

L’STEPV també hi recorrerà contra la suspensió

El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià també presentarà al·legacions contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia i nega que el Decret de Plurilingüisme ataque els drets dels estudiants perquè “hi ha diverses fórmules perquè l’alumnat obtinga les acreditacions de llengües, independentment del nivell en què estiga adscrit el centre. Per tant, no és discriminatori, ja que el mateix decret contempla mecanismes perquè tot l’alumnat obtinga les esmentades acreditacions”

A parer de l’STEPV, les conseqüències de la suspensió cautelar sobre els centres educatius i l’alumnat són molt greus, “especialment aquesta setmana que ha començat el període de matriculació de l’alumnat i els centres ja han fet públics els nivells del programa plurilingüe que aplicaran el curs que ve”.

 

https://www.diarilaveu.com/noticia/74045/suspensio-cautelar-decret-plurilinguisme

Educació recupera l’enquesta específica sobre l’ús del valencià a la Generalitat

La direcció de Política Lingüística presenta els resultats d’una recerca que no es feia des de 2004

La Conselleria d’Educació presenta hui [23 maig 2017] el resultats de l’enquesta sobre l’ús del valencià a l’administració. El document és fruit del primer sondeig que es fa amb l’enfocament renovat del govern del Botànic, ja que la que es va presentar l’any passat sobre l’ús social del valencià –l’última que va fer pública era de 2010– “heretava” el sistema que s’havia seguit amb l’administració sota el govern del PP.

[…]

 

 

El 2004, un 90% dels funcionaris apostava perquè en el futur tots els treballadors de l’administració conegueren i utilitzaren la llengua pròpia

De l’enquesta “Coneixement i ús social del valencià 2015” s’extreia que el 85% de la població creia que el valencià s’hauria d’usar igual o més que en l’actualitat. En una compareixença conjunta, Marzà i Trenzano van subratllar l’actitud positiva de la ciutadania envers el valencià. “La societat valenciana no veu cap problema en la llengua; el conflicte lingüístic no existeix tal com han volgut centralitzar alguns en el seu discurs polític”, va expressar el conseller.

https://www.diarilaveu.com/noticia/73979/enquesta-us-valencia-generalitat

Oberta la matrícula de les proves a les escoles oficials d’idiomes en la modalitat Lliure

Els interessats poden matricular-se fins a les 15.00 hores del 9 de març. S’implanten estudis d’èuscar, romanès, japonès i neerlandès

RedactaVeu / València.

La Conselleria d’Educació, a través de la Direcció General de Política Lingüística, ha obert el termini per a la matrícula en la modalitat lliure de les proves de certificació a les escoles oficials d’idiomes del territori valencià. Les persones interessades hauran de realitzar la seua inscripció via telemàtica abans de les 15.00 hores del 9 de març.

A més, la persona matriculada haurà de pagar la taxa corresponent i presentar en el centre el justificant del pagament bancari, així com la resta de la documentació requerida abans de les 15.00 hores del 10 de març. Finalitzat el termini de matriculació, les escoles oficials d’idiomes faran públiques les llistes provisionals de l’alumnat matriculat en la prova de certificació el dia 21 de març, i a partir d’aquest moment s’obrirà un termini de 10 dies hàbils per a poder reclamar.

Poden presentar-se per la modalitat lliure, les persones no matriculades en el curs 2016-2017 a les escoles oficials d’idiomes o l’alumnat matriculat que desitge realitzar la prova de certificació en un nivell diferent del nivell que cursa.

Novetats del curs 2016-2017

La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ha presentat un paquet de mesures adscrites per a augmentar la qualitat en l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües a les escoles oficials d’idiomes. Entre aquestes mesures destaquen: l’ampliació de la doble convocatòria dels alumnes lliures, la redistribució de les hores lectives per a posar a l’abast dels estudiants una oferta major de cursos, la implantació dels estudis d’èuscar, romanès, japonès i neerlandès, o la implantació de la matrícula en línia en totes les EOI a partir de setembre. L’objectiu és aprofundir en el compromís de fer de les escoles oficials d’idiomes, un instrument fonamental en el context d’una societat multilingüe. Cal destacar que aquesta és la primera vegada que tot l’alumnat, tant l’oficial com el de la modalitat lliure, tindrà dues oportunitats per a superar les proves, perquè es fa extensiva la convocatòria extraordinària també per als candidats que es presenten sense ser alumne oficial d’últim curs de nivell.

D’aquesta manera es permet a aquells que no superen la convocatòria ordinària de juny tornar a presentar-se al setembre sense haver d’abonar novament les taxes de dret d’examen. Les escoles oficials d’idiomes valencianes s’equiparen així a altres autonomies on ja es realitzaven proves al setembre.

A més, cal recordar que l’alumne només haurà d’examinar-se al setembre de les destreses que no haja superat al juny, és a dir, que en cas que en la convocatòria ordinària de juny haja obtingut més d’un 6 en qualsevol de les destreses orals o escrites, no haurà de tornar a realitzar aquesta part de l’examen.

Promoció dels alumnes que no superen la certificació

Una altra de les novetats d’enguany és que l’alumnat no matriculat a l’escola oficial d’idiomes durant el curs 2016-2017, o amb renúncia condicionada de matrícula, que supere tres de les quatre destreses de la prova de certificació, podrà matricular-se en segon curs del mateix nivell que no ha superat en la convocatòria extraordinària, sense la necessitat de fer la prova de nivell o de recuperació. En el cas de l’alumnat no matriculat, haurà de fer la preinscripció prèviament.

D’acord amb el calendari establit, els exàmens per a avaluar les competències escrites corresponents a la convocatòria ordinària d’aquestes proves de certificació tindran lloc entre el 25 de maig i el 27 de juny. Quant a les dates en què es realitzaran els exàmens de la convocatòria extraordinària de setembre, a la qual podran presentar-se els qui no hagen superat la prova al juny, començaran el 6 de setembre i finalitzaran el dia 14 de setembre.

Per a presentar-se a una prova de certificació és requisit imprescindible tindre 16 anys complits l’any natural en què se celebra aquesta, en aquest cas, l’any 2017. Així mateix, la matriculació en la prova de certificació es realitza en les mateixes EOI i no exigeix haver cursat ensenyaments previs en aquestes.