Un informe revela peores resultados académicos en los colegios con jornada continua

Los datos “no son concluyentes” según Educación, que destaca la mejora de la convivencia escolar

Solo un 25 % de alumnos de centros que han implantado la jornada escolar continua participa en actividades extraescolares por la tarde y, en estos colegios, se registra un acusado descenso en la asistencia al comedor, que llega hasta una bajada del 30 %. Además, se produce un descenso no concluyente de los resultados académicos en las evaluaciones diagnósticas y un mínimo repunte en las solicitudes de matriculación.

Estas son las principales conclusiones que se extraen del Informe sobre ‘Jornada Escolar’ del curso 2015-2016 realizado por la Conselleria de Educación, con el que la administración evaluó el programa experimental iniciado en el curso 2013-2014 en centros valencianos, y del que se hace eco la publicación especializada ‘Magisterio’.

El programa experimental lo autorizó el anterior equipo del PP de la Conselleria de Educación en nueve centros en el curso 2013-14, y se extendió a 22 centros más el año siguiente. En junio de 2016, tras efectuar “un proceso de evaluación y autoevaluación sobre la dinámica educativa desde varios aspectos”, la actual dirección de la conselleria, que ahora encabeza Vicent Marzà, publicó la normativa valenciana que ha permitido que este curso la apliquen 303 centros y otros 362 la hayan solicitado para el curso que viene.

Según recoge ‘Magisterio’, en la cuestión de los resultados académicos, el informe señala que “ambos grupos (los primeros nueve centros que aplicaron la continua y los segundos 22 centros que lo hicieron un año más tarde) han mejorado una media de casi tres décimas respecto a la media de notas desde la implantación de la jornada continua”. Aunque, añade el informe, “una mejora de tres décimas tampoco resulta muy significativa”.

Diferentes son los resultados en las diagnósticas, aunque tampoco, a juicio de la Conselleria, son datos concluyentes. El estudio reconoce que en la última evaluación realizada, en mayo de 2015, los centros valencianos con jornada continua empeoraron los resultados en las competencias lingüística y matemática.

No obstante, no se ha hallado una tendencia clara en los resultados de las evaluaciones en los últimos cuatro años, además de que las variaciones “tanto en competencia Matemática como en competencia en Comunicación Lingüística, son mínimas”. Esto lleva a la Administración a señalar que “no hay ninguna relación entre la jornada continua y los resultados en las pruebas diagnósticas”.

Más significativa es la incidencia de la jornada continua en el uso del comedor escolar por parte de los alumnos, ya que baja más de un 30 % en los centros que aplicaron la jornada continua a partir del curso 2014-15 y de más del 18 % en los del curso 2013-14. Este porcentaje, incide la publicación, “puede ser mayor en realidad si se tiene en cuenta que a partir del curso 2015-16 el comedor también se abre los meses de septiembre y junio”.

Tal y como valoran directores, docentes y familias, “se reduce el número de comensales y, por tanto, la inversión de la conselleria en becas de comedor”.

El informe también cuantifica la participación del alumnado y del profesorado en las actividades extraescolares que el centro estaba obligado a ofertar por la tarde. Según los datos recopilados, solo el 25 % de los alumnos participa en las actividades extraescolares.

El dato confirma una tendencia detectada en el curso anterior, 2014-15: en los centros en los que se implantaba la jornada continua, el primer año la participación era del 40 %, pero descendía “considerablemente” el segundo año de aplicación, “ya que las familias encuentran más posibilidades alternativas a la de la estancia en el centro tras las horas lectivas, aprovechando así, para realizar actividades que proporcionan un valor añadido”.

No obstante, hay que señalar que en este programa experimental sí se permitía, como reconoce el informe elaborado por la Conselleria de Educación, la convivencia de extraescolares de pago y gratuitas en la jornada escolar. La nueva normativa no permite esta opción.

A diferencia del alumnado, la participación del profesorado depende de si en estas actividades intervienen monitores y empresas de servicios. Si es así, su participación tanto en su diseño como en su impartición baja también hasta el 25 %, y únicamente cuando no existe este personal es cuando la intervención del profesorado del centro es mayor, entre el 76 % y el 100 %.

En cuanto a la formación permanente del profesorado, detalla el informe, “de las respuestas no se desprende que la jornada continua haya tenido repercusión ni en sentido positivo ni en negativo”.

Los inspectores también observan que este tipo de jornada en algunos centros “dificulta la comunicación entre el profesorado y las familias”, específicamente, del “alumnado de Infantil”. De hecho, a la pregunta de si “se ha modificado el Plan de Acción Tutorial en lo que se refiere a la atención a las familias”, los inspectores responden negativamente.

La jornada continua también genera en algunos centros un problema para los alumnos que hacen uso del transporte escolar y que, por tanto, “no pueden acogerse a la actividad de la tarde”.

“Impacto positivo” en el absentismo
Otra de las conclusiones habituales sobre la jornada continua es su impacto positivo en el absentismo escolar. En este sentido, según los informes con los que cuenta la Conselleria de Educación, la reducción del absentismo, que de media ha bajado un 3 %, aunque hayan podido darse casos de reducciones muy significativas, una cuestión que depende de la incidencia de absentismo escolar en cada comunidad educativa.

Por último, el informe, según señalan los directores, no detecta un aumento de deberes en los escolares con jornada continua.

Además, aunque reconoce que en las últimas horas de la mañana los alumnos se muestran más cansados, “es menor que el que se producía en la jornada partida”.

Otro de los puntos que destacan estos informes es la mejora de la convivencia escolar, “que tradicionalmente tenían lugar por la tarde y en los comedores” y que generaban “más conductas disruptivas”.

No obstante, aunque esta apreciación también la avalan los inspectores en sus evaluaciones, en los informes no se recogen, como establecía el procedimiento de evaluación resuelto por la conselleria, “información del registre Central de Incidencias” existente en la Comunitat Valenciana.

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2017/02/21/informe-revela-peores-resultados-academicos/1531890.html

http://www.lasprovincias.es/comunitat/201702/21/alumnos-jornada-continua-extraescolares-20170221124708.ht

 

Informe de Seguimiento de la Educación en el Mundo. “La educación al servicio de los pueblos y el planeta – Creación de futuros sostenibles para todos”

Fecha de presentación: 6 Septiembre de 2016

En el nuevo Informe de Seguimiento de la Educación en el Mundo (GEM) de la UNESCO se pone de manifiesto el potencial que tiene la educación para impulsar el avance hacia la totalidad de los objetivos mundiales que se formulan en la nueva Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible. En el Informe se muestra también que se necesita una transformación profunda de la educación para realizar ese potencial y dar respuesta a los desafíos a los que se enfrentan en la actualidad la humanidad y el planeta. Es urgente que la educación avance más decididamente. De mantenerse la tendencia actual, la educación primaria universal en el mundo se conseguirá en 2042, el acceso universal al primer ciclo de la educación secundaria se alcanzará en 2059 y, al segundo ciclo de la educación secundaria, en 2084. Esto significa que habría medio siglo de retraso con respecto al plazo de 2030 fijado para los ODS.

–  http://es.unesco.org/gem-report/report/2016/la-educaci%C3%B3n-al-servicio-de-los-pueblos-y-el-planeta-%E2%80%93-creaci%C3%B3n-de-futuros-sostenibles#sthash.nZJONicm.dpuf

Resumen: http://unesdoc.unesco.org/images/0024/002457/245745s.pdf

Informe completo en inglés: http://unesdoc.unesco.org/images/0024/002457/245752e.pdf

Informe en línea: http://gem-report-2016.unesco.org/es/inicio/

Nota conceptual:
http://www.unesco.org/new/fileadmin/MULTIMEDIA/HQ/ED/GMR/images/2014/2016-Concept-Note-Sp-rev.pdf


Ver el Informe GEM 2016 para jóvenes
http://unesdoc.unesco.org/images/0024/002457/245742S.pdf

Informe de 2016 de género
http://gem-report-2016.unesco.org/en/gender-review/

whole-school-learning-spanish

Ha arribat el circ “PISA”

Aquí teniu un interessant article que ens han suggerit

Por Joan Maria Girona

Seria bo aprofitar el debat sobre els resultats PISA per plantejar la situació real del sistema d’ensenyament a casa nostra, de les condicions de feina de mestres i professorat, de la participació de les famílies i de l’aprofitament de l’alumnat, del nivell d’assoliment de totes les competències, sobre tot de les que els faran persones solidàries i capaces de transformar la societat del futur.

Cada tres anys puntualment arriben els resultats de l’informe PISA. S’acaben de fer públics els corresponents a 2015. Ja han aparegut als mitjans informacions i comentaris de tot tipus. Hem pujat respecte a l’anterior, ens mantenim, els resultats de mates són millors que els de llengua, hi ha menys alumnes del sector més baix , el nostre país ha superat a d’altres, Finlàndia ha baixat en el rànquing…

S’estableixen taules comparatives entre països i entre comunitats autònomes; s’afirma que els resultats són deguts a les lleis educatives, fins i tot algú dirà que la implantació de la LOMCE (o la promesa de fer-ho) ha influït en les millores de resultats. Hom podrà dir, fins i tot, que ha millorat o no la cohesió social de l’alumnat.

Un autèntic circ mediàtic que durarà unes quantes setmanes. També hi haurà, per sort, anàlisis més serioses que intentaran extreure’n conseqüències que ajudin a entendre com està la situació de l’ensenyament i de l’educació al nostre país i comparar-ho amb d’altres països i amb la successió de resultats dels anys anteriors.

ISA mesura les competències dels nois i noies de 15 anys; unes competències que depenen molt poc (és impossible saber quant) dels sistemes d’ensenyament implantats a cada país

Per valorar si val la pena emprar tantes energies i tantes tertúlies, aniria bé preguntar-nos amb tranquil·litat què mesura PISA. Què no mesura i per a què s’utilitzen els seus resultats.

PISA mesura les competències dels nois i noies de 15 anys; unes competències que depenen molt poc (és impossible saber quant) dels sistemes d’ensenyament implantats a cada país. Les competències que han assolit els nois i noies depenen de molts altres factors i s’han començat a aconseguir des del dia del seu naixement.

Les proves PISA tenen la mateixa fiabilitat que totes les proves externes i iguals per a tothom; no permeten treure’n conclusions vàlides al cent per cent, sempre quedarà un marge d’incertesa. Les diferències de puntuació que s’estableixen entre països són minses. Són inapreciables si no arriben a 50 punts, són poc significatives. Si l’escala salarial tingués semblants diferències entre directius i treballadors, cobrarien pràcticament el mateix, per tant uns punts del rànquing amunt o avall no avala les consideracions que s’hi fan. L’alumnat repetidor fa baixar els resultats, els països on es repeteix molt, cas de Catalunya per exemple, aquest és un element que distorsiona els resultats globals.

PISA valora les competències que tenen rendibilitat, que serveixen per fer anar endavant el sistema econòmic que patim

PISA valora les competències que tenen rendibilitat, que serveixen per fer anar endavant el sistema econòmic que patim, tot allò que ajuda a adaptar-se a la situació que vivim, a augmentar la producció de beneficis econòmics, a ser mes competitius.

No valora les competències que serveixen per transformar la realitat, les habilitats per ser persones amb capacitat crítica, cooperatives, capaces de treballar en equip amb les altres, de ser competents emocionalment, de tenir empatia, de saber ajudar.

Per a què s’utilitza PISA? Per allò pel que no serveix, malgrat que el mateix informe ho explica. No es mesuren els sistemes d’ensenyament; els canvis de lleis educatives pràcticament no tenen incidència en els resultats. L’informe, avalat per la mateixa OCDE, ho exposa així.

PISA només servirà per intentar amagar els problemes educatius que tenim tota la societat

Si s’avaluen les competències adquirides al llarg de la vida, aquestes poden canviar si canvien les condicions de vida, de treball, d’habitatge, de xarxes socials que ajuden a l’educació (esplais, esport, centres cívics, biblioteques…), si milloren les situacions familiars, si disminueix l’atur, si augmenten els llocs de treball digne… etcètera.

I per acabar. Si estem davant un futur incert, si no sabem què faran el dia de demà els nois i noies que han fet les proves. Si nois i noies amb situació socioeconòmica baixa tenen un futur més incert que altres amb una situació social millor malgrat treguin els mateixos o millors resultats a nivell individual. PISA només servirà per intentar amagar els problemes educatius que tenim tota la societat; per argumentar políticament a favor o en contra de les lleis, però no ajudarà a millorar la situació real dels joves que viuen en la incertesa. Hem vist que els canvis legislatius no afecten gaire o gens els resultats i el mateix podríem pensar de les inversions però les retallades en educació sí afecten el benestar de la població, el benestar de la comunitat educativa, el benestar de l’alumnat, de les seves famílies i del seu professorat.

Seria bo aprofitar el debat sobre els resultats PISA per plantejar la situació real del sistema d’ensenyament a casa nostra, de les condicions de feina de mestres i professorat, de la participació de les famílies i de l’aprofitament de l’alumnat, del nivell d’assoliment de totes les competències, sobre tot de les que els faran persones solidàries i capaces de transformar la societat del futur.

Sobre Joan Maria Girona
Mestre i psicopedagog. Membre del Consell de Formació de Rosa Sensat
http://diarieducacio.cat/blogs/rosasensat/2016/12/07/ha-arribat-el-circ-pisa/

El País Valencià per damunt de la mitjana estatal en ciències segons l’informe PISA

En lectura també es situa per damunt de la mitjana, encara que no passa el mateix amb les matemàtiques on els estudiants valencians estan un poc per sota

EP / València.

L’informe d’Avaluació Integral d’Alumnes de 2015 (PISA, per les seues sigles en anglès) de l’OCDE, presentat aquest dimarts a tot el món, situa el País Valencià per damunt de la mitjana estatal en ciències i lectura, encara que no en l’àrea de matemàtiques.

Aquest estudi revela que a l’Estat espanyol existeixen grans diferències de rendiment entre l’alumnat de 15 anys en funció de la comunitat autònoma en la qual s’estudia. Aquesta és la primera vegada que totes les autonomies participen en aquest document, que suma ja la seua sisena edició, de manera que es poden comparar els seus resultats tant a nivell estatal com internacional. En total, han participat 37.000 estudiants de l’Estat espanyol, la majoria de quart d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de 960 col·legis i instituts de tot el país.

Ciències

Pel que fa a les ciències, l’informe situa el País Valencià, amb 494 punts, per damunt, però amb molt poca diferència, de la mitjana estatal de 493 punts. Així, en aquest àmbit Castella i Lleó obté 519 punts col·locant-se per davant de la mitjana estatal, dels països de l’OCDE (493) i la Unió Europea (495).

Després de Castella i Lleó es troben en aquest informe les comunitats de Madrid (516), Navarra i Galícia (512), Aragó (508), Catalunya (504), Astúries (501), La Rioja (498), Castella-la Manxa (497), Cantàbria (496) i el País Valencià.

En aquest camp, per sota de la mitjana de l’Estat espanyol i internacional se situen Balears (485), Múrcia (484), País Basc (483), Canàries (475), Extremadura (474) i Andalusia (473).

D’aquesta forma, apunten que les autonomies que tenen un major nivell socioeconòmic, com Madrid, obtenen millors resultats que les comunitats menys afavorides, com és el cas d’Andalusia. No obstant açò, en aquesta ocasió Castella i Lleó, Galícia i Castella-la Manxa aconsegueixen puntuacions significativament més elevades de l’esperat pel seu nivell socioeconòmic i cultural, al contrari que País Basc.

1480709130_114964_1481017446_sumario_normal_recorte1

Lectura

D’altra banda, en lectura, l’informe PISA indica que el País Valencià està també per sobre de la mitjana estatal de 496 punts, amb els seus 499 punts. En aquesta matèria, l’estudi assenyala que a l’Estat espanyol lidera la taula Castella i Lleó (522), i per davant dels 496 del conjunt del país, l’OCDE (493) i la UE (494).

En segon lloc està Madrid (520), seguida de Navarra (514), Galícia (509), Aragó (506), Cantàbria (501), Catalunya (500), Castella-la Manxa, el País Valencià i Astúries (498). País Basc i La Rioja (491), Múrcia (486), Balears (485), Canàries (483), Andalusia (479) i Extremadura (475) són les que menor rendiment presenten en competència lectora.

Matemàtiques

En l’àrea de matemàtiques, l’informe PISA situa el País Valencià, amb 485 punts i molt poca diferència, per sota de la mitjana estatal (486). En aquest cas, Navarra lidera la taula amb 518 punts, per davant de la mitjana de l’Estat espanyol, de l’OCDE (490) i la UE (493).

En segon lloc, en matemàtiques se situa Castella i Lleó (506), La Rioja (505), Madrid (503), Aragó i Catalunya (500), Cantàbria (495), Galícia (494), País Basc i Astúries (492) i Castella-la Manxa (486). Per davall de la mitjana estatal, a més del País Valencià, també estan Balears (476), Extremadura (473), Múrcia (470), Andalusia (466) i Canàries (452).

http://www.laveupv.com/noticia/23620/el-pais-valencia-per-damunt-de-la-mitjana-estatal-en-ciencies-segons-linforme-pisa

Més informació sobre el tema:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/informe-pisa-2016-espana-5673635

El Programa Pisa. ¿Qué es y para que sirve?

PISA 2015 Results (Volume I) (Summary in Spanish) Resultados de la prueba PISA (volumen I)
Lea el libro completo en: http://www.oecd-ilibrary.org/education/pisa-2015-results-volume-i_9789264266490-en

Perspectivas de las Políticas de la Educación 2015 / Las reformas en marcha (Inglés)

La nueva publicación de la OCDE, Education Policy Outlook 2015: Making Reforms Happen analiza en profundidad más de 450 reformas adoptadas por países de la OCDE en los últimos siete años.

[…] There is no room for complacency in education reform so this report is only a beginning: it covers a period which has been marked by the financial crisis, and provides a record of the initiatives that have been undertaken across OECD member countries. Reforms need to look ahead to a future that will be marked by continuing technological progress, demographic change and globalisation. Policy makers often have only a short time to demonstrate how effectively they are implementing reforms to improve education results so prioritisation choices can be difficult. Paradoxically perhaps, while widespread evidence on the willingness to reform is to be welcomed, it may be necessary to step back and take a longer-term view, both of what has been done and of what is needed next. This report aspires to support that reflection and in doing so help shape better policies and reforms for better education. (OECD. 2016:18)