Educació redacta un decret per a acabar amb l’estigmatització de les discapacitats

La Conselleria tramita una norma d’educació inclusiva d’aplicació per al curs 2018-2019
T.R. / València

La Conselleria d’Educació es va marcar entre els objectius d’aquesta legislatura implementar un model més inclusiu on l’alumnat fóra el centre de totes les polítiques. Aconseguir aquest “canvi de paradigma per a implantar una educació inclusiva que passe de l’estigmatització a la universalitat” i que pose el focus en les “situacions discapacitants més que en discapacitats concretes” són els principals objectius del nou decret d’educació inclusiva que acaba d’entrar en tramitació i que es portarà a les taules de negociació amb els diferents agents de la comunitat educativa la setmana vinent. Una vegada estiga aprovat pel Consell començarà a aplicar-se a partir del curs 2018-2019.

La proposta que va presentar ahir el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, junt amb el secretari autonòmic d’Educació, Miquel Soler; el director general de Política Educativa, Jaume Fullana, i la directora general d’Infància i Adolescència, Rosa Josefa Mañes, estableix, com a principals novetats, l’establiment de quatre nivells per a donar cobertura a tot l’alumnat; la creació de “passarel·les”, és a dir, ponts de connexió perquè professionals externs al món educatiu, com a treballadors socials o sanitaris, puguen col·laborar amb el professorat; l’augment de la formació dels docents perquè puguen detectar les diverses necessitats dels estudiants, i la creació d’equips d’orientació especialitzada, amb caràcter territorial, que podran ocupar-se de temes com, per exemple, l’autisme.

Eixir de l’àmbit mèdic

“Plantegem una educació inclusiva integral per a tot l’alumnat. Per tant, una inclusió educativa universal. Totes i tots necessitem una atenció específica i un acompanyament permanent o puntual en algun moment de la nostra vida”, va asseverar el conseller. Per la seua banda, el secretari autonòmic d’Educació i Investigació va afegir que “l’educació inclusiva està adscrita tant a qui té més dificultat d’aprenentatge, com a qui té més capacitat i motivació d’aprenentatge. Tenim alumnes que van per davant del seu nivell i cal estimular-los perquè no caiguen en l’avorriment i això és ser inclusius”. “Tots tenim alguna discapacitat”, va dir gràficament Soler.

Miquel Soler: “L’educació inclusiva està adscrita tant a qui té més dificultat d’aprenentatge, com a qui té més capacitat i motivació d’aprenentatge”

En la mateixa línia es va pronunciar Rosa Josefa Mañes, qui va animar a “mirar amb altres ulleres”. “Necessitem aconseguir una educació inclusiva per a tots i traure-la de l’àmbit ‘mèdic’ que és on sempre s’ha circumscrit. Hem d’aconseguir passar de l’estigmatització que suposa ser diagnosticat a atendre totes les necessitats sense haver de precisar un diagnòstic”, va dir Mañes.

Entre les mesures que contempla el futur decret figura la de “trencar amb la departamentalització entre professionals” i fomentar el treball coordinat entre administracions, amb els entorns municipals i els barris, i amb les famílies. “Hi haurà fluïdesa entre els diferents agents que actuen sobre un mateix alumne, es podrà compartir la informació. Ara és l’alumnat el que es desplaça d’un lloc a altre perquè les seues necessitats siguen ateses i el nou decret permetrà la creació d’aquests espais comuns, cosa que abans no podia realitzar-se perquè no existia la normativa”, va defensar Soler.

Així mateix, s’aposta per quatre nivells d’actuació, els dos primers corresponen a mesures i suports ordinaris i els altres dos a suports extraordinaris. En tots els nivells s’aplica el Pla d’Actuació per a la Millora (PAM) i en els nivells 3 i 4 també s’inclou el Pla d’Actuació Personalitzat. El conseller Marzà va destacar que “el nivell 1 i el nivell 2 d’actuació són fonamentals, perquè com millor s’apliquen, menys necessitat tindrem d’aplicar la resta de nivells”.

Nivells i mesures

En concret, en el nivell 1 s’apliquen mesures inclusives a tot l’alumnat, de forma universal, atenent a la realitat específica de cada centre educatiu; el nivell 2 inclou accions inclusives puntuals d’atenció a alumnes concrets, sense necessitat de requerir un diagnòstic; el nivell 3 abasta mesures inclusives específiques per a l’alumnat amb necessitats de suport especialitzat, i el nivell 4, mesures inclusives per a l’alumnat d’educació especial o altes capacitats de caràcter extraordinari i amb resposta especialitzada. “Del que es tracta, en definitiva, és d’aconseguir una escolarització tan ordinària com siga possible; que els xiquets hagen d’eixir de la seua aula i del centre escolar comptades vegades. I això evidentment ha de comportar molts més recursos”, va indicar Fullana.

D’altra banda, en les figures dels Serveis Psicopedagògics Escolars (SPE), els Gabinets Psicopedagògics Escolars (GPE) i els Departaments d’Orientació (DO), s’introdueix la figura dels Equips d’Orientació Especialitzada (EOE), que complementen la tasca dels anteriors pel que fa al treball amb l’alumnat que requereix una atenció específica. A més, els CEE es conceben no solament com a espais per a alumnat amb necessitats especials, sinó com a centres de formació i recursos. “Pensem que la majoria dels especialistes formen en aquests centres i per tant és una continuïtat òbvia”, va indicar Soler tot recordant l’existència d’un Cefire d’educació inclusiva.

Jaume Fullana: “La intenció és que qualsevol professor puga detectar qualsevol necessitat i derivar; que els xiquets hagen d’eixir de la seua aula i del centre escolar comptades vegades”

“Cal garantir a l’alumnat la transició entre etapes educatives, establir un vincle important entre l’etapa educativa i la futura etapa laboral, així com el desenvolupament integral de la seua personalitat”, va explicar el director general de Política Educativa, Jaume Fullana. També es té la previsió de garantir els recursos educatius inclusius per a tot l’alumnat i una formació òptima en matèria d’inclusió per als equips directius, professorat i professionals del centres i serveis. En aquest sentit, també es preveu la creació de bancs de recursos compartits amb altres administracions i serveis. “La intenció és que qualsevol professor puga detectar qualsevol necessitat i derivar. Això ens obliga a rendibilitzar els recursos i a reorgantizar-los, perquè fins ara no ho estaven”, va destacar Soler.

Des de l’administració autonòmica valenciana van subratllar que es tracta d’un transformació total del canvi de paradigma, per la qual cosa aquest decret crea un marc perquè puga començar si pot ser i que posteriorment es desenvoluparà amb normativa més concreta. El canvi, així doncs, “no es farà de hui per a demà”, van reconéixer.

Simplificar les convocatòries 

El decret, apunten, és fruit d’una filosofia que pretén que els centres posen l’accent en les seues necessitats específiques per a poder demandar a l’administració el que realment precisen. Per aquest motiu, està en la voluntat de la Conselleria dur a terme pròximament una simplificació del nombre de convocatòries, de manera que el nombre de professors generalistes i d’especialistes assignats a un col·legi o institut no depenga d’unes dècimes de diferència obtingudes en els diferents procediments burocràtics, va incidir.

https://www.diarilaveu.com/noticia/78511/decret-educacio-inclusiva

Anuncis

L’ORDRE 2/2018, QUE MODIFICA L’ORDRE 25/2016. ES MODIFIQUEN ELS ARTICLES 2, 8 Y 9 DE L’ORDRE 25/2016

Data límit per a presentar documentació per  al pròxim curs: el 7 de febrer de 2018.

Bàsicament tracta de:
  • Les activitats extraescolars sense ànim de lucre fora de l’horari lectiu.
  • Parla dels vots possibles del cens per a incloure totes les circumstàncies.
  • Quant a horaris  l’interval del matí a la vesprada passa a ser com a mínim de 1,30 hrs.
  • Parla de  les activitats  extraescolars fora del centre, amb obligació de formar part de la PGA, necessitat d’un membre del claustre i autorització de pare, mare o tutor.
  • Insisteix en la votació i vots possibles.
  • La comissió de coordinació no serà la que marquem la data de la votació. La fixarà la Dirección Gral. Competent.
  • Modifica redacció vot diferit.
  • Remissió documentació per anys successius fixada a 1 de desembre.
  • Autorització per períodes de 3 anys, tant si és a favor como si és en contra.
  • Oferta a tots els centres educatius de activitats extraescolars, siga quin siga l’horari triat.

Quedem pendents de les instruccions que pensem es publicaran en un parell de dies.

FAMPA València

Una rendición de cuentas más sólida puede contribuir a garantizar que se denuncien los casos de violencia de género en el entorno escolar (Parte II)

por Informe GEM

Picture1Tal como se demostró en la Parte Ide estos blogs, el comportamiento violento es corriente en las escuelas, y algunas veces sus autores son los mismos docentes. Para abordar esta cuestión se necesita un enfoque de varios niveles, que incluya leyes y políticas eficaces, planes de estudio y materiales de aprendizaje adecuados, formación y apoyo a los docentes, asociaciones de colaboración entre la educación y los demás sectores, y seguimiento y evaluación. La rendición de cuentas, y en especial la de los docentes, es crucial para solucionar el problema, como muestran el Informe GEM más reciente y este blog.

  1. Debe reforzarse la legislación para hacer frente a la conducta indebida de los docentes y la violencia de género. Las leyes, los planes y las políticas nacionales que abordan la violencia de género en el entorno escolar deberán estipular claramente que las instituciones públicas no tolerarán ningún comportamiento violento. La legislación de algunos países, como Chile, Fiji, Finlandia, el Perú, la República de Corea y Suecia, hace referencia a la violencia en las instituciones educativas. En otros países, incluidos Irlanda, el Reino Unido y Singapur, ciertas leyes contra la discriminación y sobre los derechos humanos y la igualdad abordan ese tipo de violencia, debido a la falta de una legislación específica.

Las políticas de apoyo para aplicar la legislación revisten la misma importancia. En 2011, Palestina adoptó un plan nacional estratégico hasta 2019 para acabar con la violencia contra las mujeres. Éste brinda un marco normativo complementario, y prevé intervenciones de esa índole, en especial reforzar el papel de asesores cualificados, crear mecanismos de seguimiento y rendición de cuentas, y revisar los planes de estudio. Leer más de esta entrada

https://educacionmundialblog.wordpress.com/2017/12/11/una-rendicion-de-cuentas-mas-solida-puede-contribuir-a-garantizar-que-se-denuncien-los-casos-de-violencia-de-genero-en-el-entorno-escolar-parte-ii/#more-2348

El primer articulo: PARTE I en

https://ampaparejofreblog.wordpress.com/2017/12/05/los-docentes-son-primordiales-para-toda-respuesta-eficaz-a-la-violencia-de-genero-en-el-entorno-escolar-parte-i/

La comunitat educativa es dividix davant el debat sobre els deures als xiquets

Les associacions de pares de l’escola pública donen suport a la prohibició de les tasques a casa “per llei” mentre que els de la catòlica defenen els deures “proporcionals a l’edat”

Els deures dels xiquets tornen a eixir a la palestra. La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives li va preguntar als xiquets quins aspectes els agradaria que arreplegara la nova Llei d’Infància ja que, per primera vegada, se’ls considera “ciutadans de ple dret”. I els menors van mostrar la seua preocupació pels deures i per la falta de temps lliure. Per això, la nova Llei d’Infància i Adolescència que prepara la direcció general del mateix nom, arreplegarà que els xiquets tinguen menys deures ja que l’oci es reflectix com un dels seus drets fonamentals. Precisament perquè són xiquets. El debat està servit.

Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (FAMPA). “Aplaudim la iniciativa de la Direcció general d’Infància, encara que pensem que haurien de fer un pas més i prohibir els deures per llei, com ocorre en altres països com França. L’any passat participem en una campanya de ‘vaga de deures‘ perquè els xiquets necessiten jugar perquè són, precisament, xiquets i els professors no es coordinen a l’hora d’establir les tasques. Els exàmens s’han de dur a terme a determinades edats, però els deures és un tema que ja s’ha portat fins al Congrés dels Diputats i la nostra postura és, directament, deures no”, afirma el president de FAPA, Marius Fullana.

Associació de professors de Primària. “Perquè els xiquets tinguen deures la coordinació del professorat ha de ser màxima, i no ho és. D’entrada, fins als 8 o els 9 anys no haurien de tindre tasques a casa i, quan es posen han de ser per un temps mínim (no més de mitja hora). Nosaltres apostem per la lectura com a tasca per a casa o un altre tipus d’activitats com comparar la factura de la llum (veure si s’ha pagat més o menys que el mes anterior), realitzar l’arbre genealògic o esbrinar quina professió tenien els avis o avantpassats. Els alumnes de Primària tampoc haurien de tindre més d’un control al dia. L’objectiu és que no odien l’escola i gaudisquen aprenent. Perquè per cuidar el seu futur perdem el seu present”, afirma Eva Tarín.

Federació catòlica d’Associacions de pares d’alumnes (Fcapa). “Nosaltres estem en contra tant de la regulació com de la supressió dels deures. Per una qüestió pedagògica. És el mestre qui ha de valorar el que el xiquet necessita. No podem restar-li autoritat al professor, una altra cosa és que li exigim que els deures siguen proporcionals a la seua edat i que les matèries es coordinen. Però que la Llei d’Infància arreplegue la regulació dels deures em pareix fora de lloc”, assegura el president de Fcapa, Vicente Morro.

Stepv. Des del Sindicat de treballadors i treballadores de l’ensenyament del País Valencià (Stepv) afirmen que el problema dels deures “es deu als currículums que se li marca al professorat perquè per a seguir la programació i complir els objectius han de manar tasques per a casa. Si no, no complixen. Si a això se sumen les extraescolars… ens plantem amb un xiquet que es posa a fer els deures a les huit de la nit i això és tremend. Amb la jornada contínua els xiquets tindrien més temps per a unes tasques coordinades”.

Comissions Obreres. Des de CCOO. Xelo Valls aplaudix que l’oci dels menors aparega com un dret en la Llei d’Infància, i assegura que els professors s’atabalen perquè no poden cumpolir amb els objectius que planteja la Lomce i això és el que cal revisar. “Cada comunitat educativa ha de decidir i planificar si posa deures i per a reforçar què perquè els xiquets ja no tenen temps ni de jugar”.

CSIF. Des de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), “considerem que eixa nova normativa sobre la infància hauria d’escoltar i comptar amb l’opinió dels docents i de la comunitat educativa en general abans de promulgar-se. El sindicat respecta la capacitat pedagògica i la llibertat d’ensenyament de cada professional per a organitzar les seues classes i manar o no més o menys deures als seus alumnes segons considere oportú. Eixe professional és qui millor coneix les necessitats del seu alumnat i el seu objectiu consistix a potenciar les seues habilitats i ampliar els seus coneixements”, afirma el president, Artemio Almonacid.

ANPE. Des del sindicat independent de docents, Laureano Bárcena assegura que incloure la regulació de deures en la nova Llei d’Infància és “una miqueta irresponsable”. “Una cosa és demanar la racionalitat i adequació de les tasques, pitjor sempre des del respecte al docent. Els deures tenen per objectiu inculcar l’hàbit d’estudi, ajuden el xiquet a planificar-se i reforcen el que s’ha donat en l’aula. Així que, realitzar una llei així sense contra amb el professorat no pareix el més correcte. Necessitem el consens de tota la comunitat educativa”, explica.

 http://val.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2017/11/21/comunidad-educativa-divide-debate-deberes/1644420.html

[Las familias] instan a flexibilizar aún más los horarios escolares y abrir más de dos modelos de jornada

CARMEN HERNÁNDEZ

  • Los padres consideran que de nuevo, la normativa del Consell “vuelve a brillar por su ambigüedad”
  • Algunas propuestas: Convertir algunas tardes en lectivas o un horario escolar que se prolongara de 9 a 13,30 horas y de 14 a 15,30 horas

La anunciada modificación de la normativa que rige el horario escolar en la Comunidad Valenciana, recogida en la Orden 25/2016 de 13 de junio, es decir hace poco más de un año, ha vuelto a abrir la caja de los truenos en la comunidad educativa. El pago, la subvención o la gratuidad de las actividades extraescolares, la necesidad de fijar los votos con el censo o los posibles (por los dos votos de las familias monoparentales) centra la polémica en esta actualización de la normativa que, a juicio de los representantes de los padres de los alumnos de la Comunidad Valenciana «vuelve a brillar por su ambigüedad».

No obstante, dejando de lado la defensa a ultranza de las actividades extraescolares gratuitas y de calidad que realizan los representantes de los padres, lo que llama poderosamente la atención es que en la pasada reunión de la Mesa de Padres, la Confederación Gonzalo Anaya, que aglutina a las federaciones de padres de las tres provincias, plantea una flexibilización total en los horarios escolares.

Tal y como destacan en el documento de propuesta al proyecto de orden sobre la regulación del plan específico de organización de la jornada escolar entregado por la Gonzalo Anaya a la Conselleria de Educación «planteamos la opción de estudiar y dar posibilidad a otros modelos de jornada distintos a los planteados hasta el momento».

En este sentido, responsables de la Federación de Asociaciones de Madres y Padres de Alumnos de Castellón (FAMPA),que asistieron a esta Mesa de Padres, han asegurado que existen propuestas con diferente horario de entradas y salida y de organización de las actividades lectivas y entre ellas se barajan algunas como la de convertir algunas tardes en lectivas o un horario escolar que se prolongara de 9 a 13,30 horas y de 14 a 15,30 horas.

«La actual norma solo habla de que solo se permite elegir entre dos modelos rígidos», insisten en su propuesta desde la Gonzalo Anaya, solicitando así la participación de expertos de diferentes áreas relacionadas para valorar las diferentes opciones de horario escolares.

A juicio de miembros de la FAMPA de Castellón «si se recoge en la nueva normativa esta opción de flexibilizar los horarios escolares, los centros educativos tendrán más autonomía para elegir su jornada escolar y adaptarla verdaderamente a las necesidades de la comunidad educativa». La propuesta horaria de cada centro escolar debería, según estas mismas fuentes, plantearse en el Claustro y votarse en el Consejo Escolar y por parte de los padres de los alumnos.

La Confederación Gonzalo Anaya ha calificado los planteamientos de la nueva normativa de jornada escolar como ambiguos y por lo tanto ha demandado más claridad a la Conselleria de Educación, así como también ha solicitado a la administración educativa que le informe con más tiempo de la convocatoria de la Mesa de Padres al objeto de poder consultar con las Ampas su opinión sobre temas tan importantes como este de la jornada escolar.

FAMPA-València considera que la nova norma que regula la jornada continua provocarà desigualtat

Pares i mares de l’escola pública demanen a la Conselleria d’Educació qualitat educativa quan s’implante la jornada contínua i que es pense d’una vegada i per totes en l’alumnat.  

 FAMPA-València ha manifestat el seu malestar davant l’esborrany que demà anirà a mesa de pares i mares per al seu debat sobre autorització de canvi de jornada escolar. Un dels requisits de poder optar al canvi fins el moment era el de garantir que les extraescolars foren totalment gratuïtes. Amb la nova norma s’obre la possibilitat del pagament “el que perjudicarà a les famílies amb menys recursos i provocarà major desigualtat entre les famílies; la qualitat educativa comporta garantir la gratuïtat real de l’ensenyament públic”, denuncia Màrius Fullana, president de FAMPA-València. Proposem a tota la comunitat educativa que valore l’adequació de les activitats extraescolars com a una part més del sistema educatiu i que l’administració es plantege incloure-les en el sistema públic dotant de recursos econòmics per tal que siguen totes gratuïtes.

FAMPA-València veu amb preocupació com aquesta diferenciació de jornada entre els centres, que ha afavorit a l’ensenyament concertat en altres territoris, es pot produir també al nostre. Per això exigeix a la Conselleria que, si autoritza un canvi de jornada escolar en un centre educatiu, siga per garantir l’ensenyament públic, gratuït i de qualitat i els centres educatius com espais d’integració. Fa molt temps ja que ens trobem amb un problema de retallades i manca de recursos per al sistema públic i reivindiquem la reversió d’aquestes i l’increment dels fons públics.

Sense resultats d’avaluació

La Federació lamenta també que la Conselleria no done resultats a nivell pedagògic de l’experiència d’implantació de la jornada intensiva en determinats centres públics el curs anterior, així com la possible reducció dels comensals als menjadors escolars, si les activitats complementàries (extraescolars) són de qualitat, etc. Ara amb la nova norma s’intensificaran més encara. “Hem demanat els criteris d’avaluació trimestrals i anuals que s’apliquen i que demana la llei per a conéixer en què millora el sistema educatiu i res, cap resposta”, explica Fullana. És més, demanem que s’avaluen tot tipus de jornades escolars (incloses les partides) i que es faça una comparativa amb criteris científics per determinar quina és la millor jornada per les nostres filles i fills.

FAMPA-València demana a la Conselleria que tinga present, per damunt de tot, l’opinió dels pares i mares d’alumnes i que pense en l’alumnat, “són els nostres fills i filles als qui els afectarà el possible canvi d’horari escolar al seu procés d’aprenentatge, que és el més important”, conclou Fullana.

http://www.fampa-valencia.org/fampa-valencia-considera-que-nova-norma-que-regula-jornada-continua-provocara-desigualtat/

Protocol d’intervenció davant de supòsits d’assetjament escolar i ciberassetjament

#ViolènciaEscolar: L’assetjament escolar pot adoptar distintes manifestacions: l’exclusió i la marginació socials, l’agressió verbal i física, les amenaces o el xantatge. Consulteu el protocol d’intervenció davant de supòsits d’assetjament escolar i ciberassetjament.

Llegiu més: http://ow.ly/WqaA30eWAzw
Protocols de convivència i igualtat: http://ow.ly/Bsrl30eWADs

El Consell aprova un decret llei sobre plurilingüisme per a garantir la normalitat a l’inici de curs

El Ple del Consell ha aprovat el Decret llei que regula el programa lingüístic que s’aplicarà el curs 2017-2018 en el primer curs del segon cicle d’Educació Infantil, és a dir, a les aules d’Infantil de tres anys i en les aules experimentals de dos anys. La resta de cursos d’Educació Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat continuen en els programes educatius que tenien establits en el curs 2016-2017.

El Decret llei compleix els objectius que la Generalitat ha volgut assolir: seguretat en l’inici de curs per a l’alumnat, les famílies i el professorat valencians i el compliment de les decisions judicials.

El Consell ha determinat aquesta mesura per a garantir a l’alumnat, a les famílies i als docents un inici de curs amb normalitat, que no els supose fer cap canvi. És un instrument normatiu per a garantir l’elecció del centre educatiu que havien triat les famílies d’alumnes d’aules experimentals de dos anys i d’Infantil de tres anys en el període de matriculació, i també un element per a garantir la bona organització interna per part dels equips directius i docents. És, per tant, una norma que assegura l’inici de curs amb seguretat jurídica tant per a les famílies i l’alumnat com per al professorat.

Aquesta mesura, a més, s’ha pres complint les determinacions judicials que han derivat en la suspensió cautelar del Decret 9/2017, aprovat en Ple del Consell el 27 de gener de 2017.

El Decret llei entrarà en vigor en el moment de la seua publicació en el DOGV. Les Corts valencianes tenen 30 dies naturals per a convalidar la norma i ho faran abans que l’alumnat valencià inicie el curs escolar. Així mateix, estarà en vigor durant el curs 2017-2018.

Contingut del Decret llei

Els tres programes lingüístics que recull la norma responen a la tria de centre i la distribució curricular que van realitzar les famílies en la matriculació dels seus fills i filles de dos anys en aules experimentals i en Infantil de tres anys.

En aquest sentit, a cada escola sostinguda amb fons públics amb aules experimentals de dos anys i aules de tres anys li correspon un dels programes establits en aquest Decret llei. La relació dels 1.385 centres educatius es troba en l’Annex 1 d’aquesta norma.

El Programa plurilingüe A s’assigna als centres que han ofertat en la matrícula del pròxim curs en aules experimentals de dos anys i en Infantil de tres anys una distribució curricular que conté entre 16 hores 30 minuts i 18 hores 30 minuts en valencià; 4 hores en castellà, i de 0 a 2 hores en anglés. Aquest programa s’establirà en les aules de dos i de tres anys del 54% dels centres educatius.

El Programa plurilingüe B correspon als centres que han ofertat entre 8 i 9 hores en valencià; entre 11 hores 30 minuts i 14 hores i 30 minuts en castellà, i de 0 a 2 hores en anglés. Aquest programa s’establirà en les aules de dos i de tres anys del 30% dels centres educatius.

El Programa plurilingüe C s’assigna a les escoles que imparteixen 4 hores en valencià; entre 16 hores 30 minuts i 18 hores 30 minuts en castellà, i de 0 a 2 hores en anglés. Aquest programa s’establirà en les aules de dos i de tres anys del 16% dels centres educatius.

Pel que fa a la resta de cursos a partir de quatre anys, segueixen vigents per al curs 2017-2018 els programes que es van desenvolupar durant el curs passat.

http://www.ceice.gva.es/va/inicio/area_de_prensa/not_detalle_area_prensa?id=718833

L’AVL defensa el Decret de Plurilingüisme

L’Acadèmia destaca la intenció del text normatiu de caminar progressivament cap a un sistema multilingüe per a tots els valencians

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLen el seu informe sobre el Decret de Plurilingüisme ha valorat “positivament” el tractament que rep el valencià i ha destacat la intenció del text normatiu “de caminar progressivament i de manera flexible cap a un sistema multilingüe per a tots els valencians que els faça plenament hàbils en les dos llengües oficials i en la llengua anglesa”.

L’AVL considera que el plantejament del Decret “pot assolir amb eficiència el coneixement igual de les dos llengües oficials a través d’un ensenyament plurilingüe”. A més, manifesta que el Decret de Plurilingüisme posa “un èmfasi reequilibrador” en l’ensenyament vehicular del valencià “sense que això puga ser interpretat com a discriminatori”.

Per últim, l’Acadèmia, que aquest divendres ha celebrat sessió plenària, considera que la convivència social, la supervivència del valencià i el dret dels valencians a l’ús normal de la seua llengua “exigeixen, sense cap dubte, que s’acomplisca plenament l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i que, al final del sistema educatiu, tots els alumnes tinguen un coneixement igual del valencià i del castellà”.

Cal recordar que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha estimat la petició de la Diputació d’Alacant –governada pel Partit Popular– de suspendre cautelarment el decret que estableix el model lingüístic educatiu valencià en l’ensenyament no universitari. El conseller d’Educació, Vicent Marzà, va anunciar que recorreran la mesura, ja que no es tracta d’una “sentència ferma”, mentre que la vicepresidenta i portaveu del govern valencià, Mónica Oltra, ha fet aquest divendres una crida a l'”absoluta tranquil·litat” de les famílies, atés que, segons ha indicat, “les cautelars del TSJ no afecten el procés d’admissió” i, per tant, el procés de matriculació dels alumnes es realitzarà de forma “normal”.

https://www.diarilaveu.com/noticia/74095/avl-defensa-decret-plurilinguisme