El moviment ‘Fridays for Future’ convida a recordar un llibre de l’antropòloga Margaret Mead publicat els anys setanta (‘Cultura i compromís’); allà l’autora afirmava que hi ha moments que la societat ha d’aprendre dels joves, moments que ells creen i transmeten als adults la novetat.
El llibre en realitat parla tres tipus de cultura. Les cultures postfiguratives, pròpies de societats tradicionals de canvi lent, són aquelles en què els adults saben quins coneixements transmetre als joves i quins valors inculcar-los. El passat i l’experiència dels adults s’imposa sobre les generacions joves i reprodueix les formes de vida de sempre. Ja no estem en aquest model.
Les cultures configuratives, pròpies de les societats modernes, centren la seva atenció en el present. La finalitat no és repetir el passat, sinó adaptar-se a l’actualitat, sempre canviant i en moviment. És una preparació per assimilar les novetats, una formació que vol joves flexibles i plàstics. Un pas endavant que avui resulta insuficient per enfrontar el final d’etapa en què ens trobem. No n’hi ha prou amb viure el present, ni veure com arriba el demà, cal imaginar proactivament un futur diferent.
Això és el que passa en els moments culturals prefigurativos, moments en què allò establert –el passat i el present– és tan inútil que fa falta un canvi de rumb. En aquestes situacions, els adults tenen dificultats per orientar-se i ensenyar el que encara no existeix. Solen ser els joves els que adopten noves formes, estableixen nous costums, imaginen noves solucions i, en definitiva, obren el futur. Margaret Mead escrivia això després del maig del 68, havent observat l’eclosió d’una altra manera de viure protagonitzada pels joves.
Avui els joves a tot Europa estan dient que així no és possible, que no es pot seguir i que cal fer alguna cosa ja. Estan obrint les portes del futur. Què podem fer els que no som joves i, especialment, el professorat. La tesi de Mead preveu que no serem els inventors del futur, ho podem acceptar, però no hem de quedar-nos quiets i sense fer res. Podem reconèixer que el principal repte de l’educació és alliberar les forces imaginatives dels joves i confiar-los la tasca de participar en la construcció de formes de vida que substitueixin les obsoletes que ens han portat fins a la crisi actual. Potser no idearem el futur, però podem fer molt perquè l’educació sigui un procés d’invenció del que ha de venir.
Si l’educació vol donar protagonisme als joves i convidar-los a pensar el futur ha de proposar pràctiques que concretin aquestes idees. Cada centre i cada equip docent sabrà el que és millor per al seu alumnat, però la família de pràctiques que vinculen la investigació i l’estudi amb el servei a la comunitat són una modalitat excel·lent per activar la creativitat i el compromís. A primària els projectes que culminen amb una intervenció en l’entorn proper, les activitats d’aprenentatge servei tan apropiades per a la secundària, les propostes universals de la ciència ciutadana, els treballs de recerca del final del batxillerat i les investigacions universitàries de final de grau i de màster són magnífiques oportunitats per pensar i per fer el futur. Per què no imaginar una campanya que promogui que aquest tipus de treballs tractin temes urgents, temes com el canvi climàtic. Els nostres centres de primària, secundària i universitat permetrien als joves activar la seva creativitat i el seu compromís en la recerca d’un futur que ens salvi.
Posem un exemple, tan sols un, per acabar. El projecte plàstic zero convida a recollir dades sobre partícules de plàstic presents a la sorra de les platges i enviar-les a grups de recerca que treballen en el diagnòstic de la situació. Els nostres alumnes a més de contribuir amb les seves dades a l’èxit d’aquestes investigacions, poden difondre els coneixements que hagin adquirit entre els seus companys dels centres educatius veïns, fins i tot poden fer-ho en les ràdios i televisions locals o allà on se’ls ocorri. Finalment, també poden posar en marxa accions concretes per reduir l’ús de plàstics en el seu entorn proper. Les possibilitats són infinites. No sé si als grans ens queden neurones per imaginar el futur, alguna quedarà, però ens queden de sobres per aconseguir una educació que impulsi la creativitat i el compromís dels joves.
http://diarieducacio.cat/blogs/aprenentatgeservei/2019/03/17/aprendre-de-greta-thunberg/
El seu enfocament holístic el va portar a vincular la responsabilitat mediambiental amb les lluites polítiques de la governança, els drets humans i la pau. Va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 2004.
Un ejemplo ilustrativo que podemos citar es de un libro de texto hindú de historia y cívica de 2004, que le atribuye enteramente la culpa a Pakistán: “El apoyo continuo de Pakistán para el terrorismo en Cachemira y otras regiones de India ha sido un gran obstáculo a tener buenas relaciones […] Se espera que Pakistán evite toda guerra en el futuro, y que coopere con India para resolver problemas económicos más apremiantes.”
AMPA Pare Jofré, El Puig. Valencia 