La importància de “fer pedagogia sobre l’alimentació”: la ‘Guia per als menús en menjadors escolars 2018

La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, i el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, han presentat aquest dimecres al CEIP Alejandra Soler de València la ‘Guia per als menús en menjadors escolars 2018’, un document que actualitza la guia publicada en 2007 i que pretén arbitrar els mecanismes que garantisquen una oferta alimentària equilibrada i saludable als centres educatius públics i privats valencians.

Amb aquesta guia, es pretén “orientar els professionals que treballen als menjadors escolars, les empreses que fan els menús i els consells escolars”.

Descarrega la guia al  http://www.san.gva.es/documents/151311/7497836/Guia+Menu+Menjadors+Escolars+GVA+2018.pdf

FAMPA-València matisa que els menús escolars també han de garantir la inclusió

La federació de mares i pares de l’escola pública ha matisat este matí les declaracions que ahir va fer el president de la Confederació Gonzalo Anaya, Txomin Angós, respecte que als menjadors escolars no es preparen menús escolars en funció de cap creença sinó sols per qüestions mèdiques.

FAMPA-València considera que un dels pilars de l’educació pública és la inclusió que per definició contempla el mode en que l’escola dóna resposta a la diversitat. Per tant tot allò que ocorre dins de l’escola ha de donar resposta a totes les realitats possibles, més encara en una escola pública que ha de contemplar els valors de la integració i pluralitat.

D’esta manera també el menjador escolar, un servei complementari a l’escola i que educa, ha de donar eixa resposta a la diversitat i per tant sí oferir menús especialitzats en funció de les creences de cada família, com ara menús vegans, vegetarians, o d’altres.

Aquest és un debat obert al qual emplacem a la comunitat educativa a que, des de la participació que sempre reclamem, aprofundisca i genere els mecanismes per arribar a un consens als nostres centres entre totes i tots.

http://www.fampa-valencia.org/es/fampa-valencia-matisa-que-menus-escolars-tambe-han-garantir-inclusio/

Les escoles certificaran fins al C1 de valencià i el B1 d’anglés i evitaran a l’alumnat passar per acadèmies

La Conselleria ultima el decret que regula les certificacions lingüístiques que concediran les escoles segons les hores de valencià i anglés del seu alumnat

Els exàmens i les proves de les acadèmies i els instituts privats no seran necessaris perquè l’alumnat valencià acredite els seus coneixements de valencià i anglés. Tampoc els de les institucions públiques, ja que la Conselleria d’Educació ultima el decret que facultarà els col·legis per a certificar els coneixements lingüístics del seu alumnat. El pes d’ensenyament en valencià i anglés que cada centre escolar trie, d’acord amb la nova Llei de Plurilingüisme, serà clau perquè els escolars acaben la seua etapa educativa amb una o altra titulació del Marc Comú Europeu de Referència (MCER).

El decret de reconeixement de certificacions lingüístiques, de certificacions per estudis de competències lingüístiques i de creació del Registre Administratiu de Certificats de Llengües, redactat per la Direcció General de Política Lingüística i ara en fase d’exposició pública, estableix la manera en què l’alumnat podrà acabar els seus estudis en el sistema no universitari amb una acreditació de valencià nivell C1 i d’anglés nivell B1. Així, les persones que acaben el Batxillerat o la Formació Professional amb 5.300 hores acumulades en les àrees, matèries o mòduls vehiculats en valencià tindran automàticament el C1 del MREC, mentre que en el cas de l’anglés les hores necessàries per a obtindre el certificat B1 seran de 2.600.

Aquest decret permetrà que l’alumnat no haja de passar els exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, de les Escoles Oficials d’Idiomes o d’acadèmies o instituts privats per a obtindre aquestos certificats. En el cas de l’anglés, però, sí que serà necessària una prova al marge del sistema d’educació públic per a acreditar una competència lingüística superior al B1.

Fins que entre en vigor aquest decret han sigut milers els alumnes de les anomenades ‘línies en valencià’ que han hagut d’examinar-se dels coneguts com a ‘Mitjà’ o ‘Superior’ per a acreditar uns coneixements adquirits, en la majoria dels casos, a l’escola. Els que encara no ho hagen fet podran convalidar els seus estudis i obtindre automàticament, sense passar cap examen o prova, el C1 de valencià. Aquest nivell és el que es correspon amb l’antic ‘Mitjà’. En els darrers dies, l’examen del C1 celebrat el passat 9 de juny s’ha vist envoltat de polèmica perquè algunes de les persones que el van fer consideren que la seua “dificultat” no es corresponia amb el nivell de competència lingüística que acredita. Amb tot, el percentatge de persones que ha superat la primera fase de l’examen enguany ha sigut prou superior al de l’any passat.

Segons es recull en el decret, que pot experimentar encara algun canvi, les persones que van estudiar en el Programa d’Ensenyament en Valencià, el Programa d’Immersió Lingüística o el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià –les anomenades ‘línies en valencià’, segons la normativa vigent en cada moment– obtindran el certificat de nivell B2 o C1 de valencià segons si van estudiar l’ensenyament obligatori o l’ensenyament obligatori i el Batxillerat i la FP, respectivament. La raó per a fer aquesta convalidació és que les hores lectives en valencià de les antigues ‘línies’ són, almenys, les mateixes que els col·legis públics tenen actualment amb la recent aprovada Llei de Plurilingüisme.

Regulació de les certificacions

El decret estableix les equivalències entre les hores lectives i les certificacions que obtindrà l’alumnat que estudie ja amb la nova Llei de Plurilingüisme. Segons les etapes educatives completades, cada alumne podrà acreditar els seus coneixements de valencià des d’un B1 o B2 –segons el percentatge d’hores lectives– si només cursa etapes obligatòries fins a un C1 si acaba amb el títol de Batxillerat o un d’FP.

En el cas de l’anglés, sense passar per una acadèmia privada o una Escola Oficial d’Idiomes, l’alumnat pot acabar l’etapa educativa obligatòria amb un A1 o A1+ o amb un A2 o B1 si també cursen Batxillerat o FP.

Taula d’equivalences recollida en el decret de reconeixement de certificacions lingüístiques.

El decret també regula les convalidacions de les llengües estrangeres. Ací, el nou text també marca una diferència respecte de la legislació actual, atés que deixa fora molts centres privats que fins ara expedien certificats. Segons el projecte de decret tan sols seran homologables les certificacions dels títols del Marc Comú Europeu de Referència d’institucions amb solvència i prestigi, com és el cas del Cambridge University i del Trinity College per a l’anglés. En el cas del francés només valdran els títols de les universitats i el Ministeri d’Educació i per a l’alemany seran reconeguts els títols expedits pel Goethe Institut i l’Österreichisches Sprachdiplom Deutsch.

https://www.diarilaveu.com/noticia/82654/alumnat-linia-valencia-tindra-certificat-c1

Generalitat i sindicats fixen les funcions del personal educador, que deixa de ser monitor de menjador

Justícia, Educació i les centrals sindicals continuen negociant les possibilitats perquè els treballadors siguen considerats grup B de l’Administració

La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques junt amb la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport han arribat a un acord amb els quatre sindicats UGT-PV, CSI·F, INTERSINDICAL VALENCIANA i CCOOPV, sobre les millores de les condicions del personal educador d’educació especial, educació infantil i fisioteràpia.

Aquest personal presta serveis en els centres escolars públics no universitaris de la Conselleria d’Educació i depén de la Conselleria de Justícia a nivell administratiu. L’objectiu d’aquesta negociació ha estat fixar, concretar i aclarir qüestions com les funcions i tasques d’aquest personal; la jornada laboral; la formació; les itineràncies; la classificació i adscripció dels llocs de treball, i les peculiaritats de la selecció i provisió.

La directora general de Funció Pública, Eva Coscollà, ha mostrat una gran satisfacció pels acords aconseguits, ja que suposen tancar una llarga etapa de negociació en uns àmbits de treball sensibles. Finalment, s’ha arribat a un acord que pretén millorar les condicions de treball del personal educador, fisioterapeuta i el corresponent servei públic. Però, això suposa també l’inici d’una nova etapa de negociació per a materialitzar part del contingut acordat, ha explicat.

Per la seua banda, el director general de Centres i Personal Docent, Ximo Carrión, ha destacat que “aquest acord fixa molt clarament les funcions i tasques de les educadores i dels educadors, que ja no seran monitors de menjador ni d’activitats complementàries, així com la distribució de la jornada laboral i concreta de les hores d’atenció directa a l’alumnat, les de coordinació i les de seguiment d’alumnat” i ha afegit que ara “tenen per escrit el dret garantit a la formació i, a més, s’obri el procés de negociació per a estudiar la possibilitat que siguen considerats grup B de la Generalitat”. Per tant, “pensem que tothom pot estar molt satisfet i sobretot és un pas més per a garantir la qualitat educativa al nostre alumnat”, ha apuntat Carrión.

L’acord determina, entre altres aspectes, l’aplicació del Decret 175/2006, de 24 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les condicions de treball del personal al servei de l’Administració del Consell que estableix al seu article 11 els requisits i el procediment per a l’aprovació de l’horari de treball del personal els serveis del qual no són d’índole burocràtica i es presten als centres docents no universitaris. A més a més, s’han concretat les funcions i tasques pròpies d’aquest personal per l’atenció directa i professional de l’alumnat als centres docents públics del País Valencià.

Atenent a aquestes funcions s’ha fet necessari establir criteris de distribució de tasques dins de la jornada laboral que permeten l’atenció de les diverses funcions marcades. La negociació tècnica s’ha dut a terme amb la finalitat d’evitar situacions de discrepàncies i conflictes; d’aconseguir que el servei públic siga prestat de la manera més eficaç i eficient, i perquè el personal empleat públic realitze la seua activitat en un clima de confort laboral.

https://www.diarilaveu.com/noticia/82893/acord-personal-educador-monitor-menjador

RESOLUCIÓ de 6 de juny de 2018, del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es convoca la concessió d’ajudes de menjador escolar en els centres educatius no universitaris públics i privats concertats per al curs escolar 2018-2019

La present resolució té com a objecte convocar, en règim de concurrència competitiva, ajudes econòmiques per al finançament total o parcial del cost del servei de menjador escolar, de l’alumnat escolaritzat en centres educatius no universitaris de titularitat de la Generalitat, privats concertats o de titularitat pública diferent de la Generalitat que disposen d’aquest servei complementari, durant el curs 2018-2019.

L’alumnat beneficiari d’ajudes de menjador escolar per al curs 2018-2019 percebrà el mòdul per dia següent:

  • Per a Educació Infantil, Educació Primària i ESO Fins a 4,25 €
  • Per a Educació Especial Fins a 5,44 €
  • Per a escola llar Fins a 12,25 €

L’alumnat que no es trobe en cap de les situacions de les previstes en l’apartat 5.1a podrà participar en la present convocatòria d’ajudesassistencials de menjador sempre que la renda de la unitat familiar durant l’any 2017 no supere els imports següents:

  • Famílies de dos membres: 24.089,00 
  • Famílies de tres membres: 32.697,00 
  • Famílies de quatre membres: 38.831,00
  • Famílies de cinc membres: 43.402,00 
  • Famílies de sis membres: 46.853,00
  • Famílies de set membres: 50.267,00
  • Famílies de huit membres: 53.665,00
  • A partir del huité membre s’afegiran 3.391 euros  a la renda de la unitat familiar per cada nou membre computable.

https://www.dogv.gva.es/datos/2018/06/08/pdf/2018_5652.pdf

Extracte de la Resolució de 6 de juny de 2018, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es convoca la concessió d’ajudes de menjador escolar en els centres educatius no universitaris públics i privats concertats per al curs escolar 2018-2019.

https://www.dogv.gva.es/datos/2018/06/08/pdf/2018_5708.pdf

La Sostenibilitat al Plat: Guía para replicar la experiencia en otros centros escolares y en otros territorios.

A través dels menjadors escolars podem generar transformació social i sensibilitzar en valors i pràctiques socials l’alumnat, el professorat, els pares i les mares; a més podem crear hàbits alimentaris saludables i sostenibles.

«Cal comprendre el menjador escolar de manera multidimensional: com un espai de companyonia i de socialització alimentària, d’aprenentatge de gustos, hàbits i valors, de coneixements» (Carles Soler, 2011: 35). Per tant, un menjador escolar sostenible és un espai que ens permet conéixer l’impacte que pot ocasionar la nostra manera de menjar, entendre el nostre model de producció, distribució i consum d’aliments, i exercir la sobirania alimentària entesa com «el dret dels pobles als aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica, i el dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu». (Declaració de Nyélény, Mali, 2007; citat en García i altres, 2011).

Mitjançant els menjadors escolars sostenibles podem potenciar un consum responsable en la comunitat. Per això, el Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional-CERAI, ONGD de Desenvolupament Rural, en el seu desig de contribuir a generar canvis socials i culturals per a un desenvolupament sostenible basat en models de consum i producció agroecològics des de la perspectiva de la sobirania alimentària, ha intentat afavorir, en la seua estratègia de treball (entre la població de la Comunitat Valenciana i, especialment, entre la comunitat educativa), la comprensió crítica de la interdependència nord-sud, tot transmetent els coneixements sobre les dinàmiques complexes del desenvolupament relacionades amb els hàbits de consum individual i col·lectiu, i amb un enfocament específic en la producció i el consum d’aliments.

El servei de menjar per a escoles sostenibles està basat en tres principis sobre els aliments: que siguen frescos i nutritius, que la seua introducció s’identifique com el resultat d’un procés de negociació dut a terme en tota l’escola, i que es produïsquen localment respectant les seues variacions estacionals (Morgan i Sonnino, 2007; citat en Kebir, 2012). Tenint en compte aquesta excepció, els menjadors escolars sostenibles apliquen aquests principis amb un enfocament holístic impulsat per persones preocupades per la qualitat nutricional dels aliments i pels impactes negatius del sistema de producció convencional, així com pel desenvolupament local per a l’agricultura orgànica. Per tant, hi ha múltiples temes que estan interrelacionats i l’èxit d’aquestes iniciatives depén de l’apropiació que en facen els diferents membres de la comunitat escolar: el personal de cuina, les autoritats responsables de les escoles, el professorat, l’alumnat, els pares i les mares de l’escola, etc.

Els menjadors escolars sostenibles adopten i defensen la narrativa agroalimentària alternativa (la mateixa que defensa certs «valors en acció»), contribueixen i formen part del que podríem dir l’horitzó ètic alimentari (ethical foodscape) que consagra valors associats amb la integritat ecològica i la justícia social, dos trets fonamentals d’un sistema agroalimentari sostenible (Morgues i Morgan, 2013: 114). Per tant, els menjadors escolars constitueixen un espai per a promoure valors de consum responsable, basat en quatre pilars fonamentals (Soler, 2012: 55): Gràfic 1. Pilars fonamentals dels menjadors ecològics i de proximitat (Soler, 2012).

Continuar llegint en  https://cerai.org/wordpress/wp-content/uploads/2018/04/Sostenibilitat_al_plat_VAL.pdf   en valencià

En castellà https://cerai.org/wordpress/wp-content/uploads/2018/04/Sostenibilitat_al_plat_CAS.pdf

«La Sostenibilitat al Plat» és un projecte desenvolupat per CERAI en col·laboració amb les regidories d’Educació i d’Agricultura de l’Ajuntament de València i finançat per la Generalitat Valenciana i el mateix ajuntament. Es presenta com un projecte educatiu integral en el qual tota la comunitat educativa està implicada i participa del procés de transversalització del menjador escolar sostenible en l’escola. Es desenvolupa en tres escoles municipals de València: Santiago Grisolía, Fernando de los Ríos i Benimaclet.

Vídeo La Sostenibilitat al Plat 

ACTIVITATS AL MENJADOR: Mireu…

ACTIVITATS AL MENJADOR: CONTES

http://parejofre.blogspot.com.es/2018/05/activitats-al-menjador-contes.html

ACTIVITATS AL MENJADOR: GLOBUS TERRAQÜI

http://parejofre.blogspot.com.es/2018/05/activitats-al-menjador-globus-terraqui.html

ACTIVITATS AL MENJADOR: ROBÒTICA

http://parejofre.blogspot.com.es/2018/05/activitats-al-menjador-robotica.html

ACTIVITATS AL MENJADOR:JOCS DE RAQUETA

http://parejofre.blogspot.com.es/2018/05/activitats-al-menjadorjocs-de-raqueta.html

ACTIVITATS AL MENJADOR: ACTIVITATS D’HIGIENE BUCODENTAL

http://parejofre.blogspot.com.es/2018/05/activitats-al-menjador-activitats.html