Eleccions al Consell Escolar. 23/11/2017

Imatge

carta comunicant calendari eleccions 2017

Anuncis

La implicació de les famílies a l’aula millora el nivell acadèmic i el clima escolar

L’escola Joaquim Ruyra rep el premi Ensenyament 2017 per un projecte amb àmplia participació de famílies dins i fora de l’aula, opció per la qual aposten cada cop més centres pels bons resultats que dóna

Al vestíbul, poc abans de les 9 h, s’hi van amuntegant centenars de nens i nenes que es van distribuïnt, ells sols, per les aules. Sobta veure com una quinzena d’adults els donen la benvinguda a l’entrada. No tots són mestres, hi ha uns quants pares i mares, germans, professors jubilats, estudiants… Tots ells entraran a classe al cap d’una estona per donar suport als tutors. A l’escola Joaquim Ruyra, ubicada en un dels barris més depauperats de l’Hospitalet de Llobregat, tothom hi és benvingut per donar un cop de mà. Com tants altres centres educatius, han comprovat que la implicació de les famílies –i de tota la comunitat– en el que es fa a l’aula és un factor determinant a l’hora de reduir la conflictivitat i millorar els resultats acadèmics.

Més de 500 persones, dels quals 100 són familiars, figuren a la llista de voluntaris d’aquesta escola pública, tot i que la periodicitat amb què cadascun d’ells intervé a l’aula va en funció de la disponibilitat. “L’únic que els demanem és que estiguin a classe almenys dues hores”, explica Raquel Garcia, directora del centre. Així, calculen que en un 50% de les seves classes hi ha diversos adults presents: el tutor, l’especialista (com pot ser el mestre d’educació especial), i un o més voluntaris. Amb uns 25 alumnes per aula com qualsevol altre centre, el Joaquim Ruyra sovint acaba reduïnt la seva ràtio a menys de 10 alumnes per cada adult.

“Això ens permet implementar els grups interactius, una experiència que ens ha resultat molt reeixida”, exposa la directora. Aquest mètode consisteix en dividir la classe en quatre grups, que treballen entre ells diferents aspectes de la matèria que toqui i van rotant amb la supervisió dels adults, coordinats pel tutor. Aquesta és una altra de les potes sobre les que se sustenta l’èxit d’aquesta escola, segons valoren els seus responsables. “Un èxit social i acadèmic. En un context de dificultats com el d’aquest barri no entenem l’un sense l’altre”, afirma Garcia.

I és que l’escola Joaquim Ruyra ha aconseguit el que alguns mitjans de comunicació han catalogat de miracle: que els seus alumnes arribin a l’ESO amb un nivell educatiu superior al de la majoria d’escoles de Catalunya, incloses les de classe alta. En les últimes proves de competències bàsiques que es passen a Sisè de Primària, entre el 40 i el 60% dels alumnes d’aquesta escola van obtenir un nivell alt de matèries com català, castellà o matemàtiques, quan el percentatge d’escolars de nivell alt arreu del territori pel que fa aquestes assignatures és d’entre el 20 i el 30%.

“Acabem desmentint la teoria del determinisme social: tenim nens i nenes que venen de situacions familiars molt precàries i tenen èxit escolar”, proclama Garcia. “La nostra obligació és generar en ells altes expectatives sobre si mateixos, i no posar-los sostre”, continua. Que una escola amb un 92% d’alumnat d’origen estranger i amb més d’un 90% de becats al menjador garanteixi aquest nivell de competències és inaudit. És per això que la seva proesa els ha valgut el Premi Ensenyament 2017, que otorga cada any el Cercle d’Economia.

Les famílies, palanca de canvi

Les famílies són l’agent educatiu número u, els qui eduquen els infants molt abans que aquests trepitgin per primer cop una institució escolar. Però massa vegades han quedat fora de l’activitat que té lloc als centres, tot i que diversos estudis demostren com d’important pot ser el seu paper perquè els alumnes millorin els seus resultats o el seu comportament, o perquè fins i tot vagin més a gust a l’escola. “Tant les experiències a Catalunya com la literatura científica universal ens donen una pista clau: si vols construir una bona escola per a tothom, les famílies hi han de ser”, exposa Jordi Collet, sociòleg de la Universitat de Vic i autor del llibre Escola, famílies i Comunitat, que es presenta a Barcelona aquest dimecres.

Entre les experiències a Catalunya n’hi ha una en què ell ha participat com a investigador, el Projecte Enxaneta, que mostra uns resultats que, salvant les distàncies, van en la direcció dels que obté el Joaquim Ruyra. Aquesta iniciativa, que engloba una vintena d’escoles d’Osona, consisteix en unes hores setmanals de reforç per a aquells infants de Primària amb “desafecció escolar”. Les sessions, conduïdes per un mentor, involucren un cop per setmana les famílies, que fins i tot han d’anar-hi una estona abans per conversar sense els fills. L’objectiu principal de les sessions, segons Enxaneta, és “fer veure a les famílies que sí que saben acompanyar els seus fills en tot allò que té a veure amb l’escola”.

Les conclusions del projecte, que es va iniciar el 2015, no s’han d’agafar al peu de la lletra, recorda Collet, però sí que permeten observar tendències. Avaluats a principi i a final de curs, els alumnes que han passat pel Projecte Enxaneta demostren un progrés superior (no confondre amb resultats superiors) al dels seus companys pel que fa a competències bàsiques. També creix substancialment el seu vincle amb tot el que es fa a l’escola. Una enquesta que han d’omplir alumnes, familiars i mestres en acabar el programa revela com els infants van més contents i segurs de si mateixos a l’escola, i com milloren les relacions personals al centre i a casa.

“Els infants tenen una narrativa vital que passa per casa, l’escola, el carrer… Com més coherent sigui tot el que passa en aquests espais, més equilibrat estarà el nen i podrà aprendre més bé”, exposa Sílvia Blanch, professora de Psicologia a la UAB i immersa ara en un programa de la Fundació Jaume Bofill per innovar en la participació de pares i mares a l’escola. Un alumne, ve a dir, valorarà més el que aprèn a classe si així ho fan els seus pares, avis, cosins grans, monitors d’esplai i entrenadors de bàsquet. En comptes de discrepar els uns dels altres.

La implicació familiar, a més, no és només òptima pels resultats dels fills en qüestió, sinó que també fa efecte sobre tot el centre, segons un estudi recent publicat a The Journal of Education Research. “Encara que a l’escola hi participin només les famílies que volen, tots els infants se’n beneficien”, assegura Blanch.

Les famílies també se’n beneficien

En un barri on pocs es pensarien que es pugui comptar fàcilment amb la complicitat de les famílies, el Joaquim Ruyra revela la seva tàctica. “Cada dia, a primera i a última hora, sortim al carrer per xerrar amb les famílies. El primer dia parlo amb una mare del temps; el segon, de política; el tercer, de les voreres… I al quart dia li dic: ‘Per què no entres una estona a veure què fem?’”. Així llança la directora Raquel Garcia el seu ham, i és qüestió de temps –després de visitar la classe del seu fill, de fer una estona de voluntària, o tot conversant al voltant d’un cafè– que la mare s’animi a col·laborar.

No va ser el cas de Kathuna Soladze, una mare georgiana que va dir que ‘sí’ a la primera. Avui li toca ajudar a la classe del seu fill mitjà, a P-4, i ho fa mentre subjecta en braços al mes petit de tots, en edat de bressol. “Com que és un futur ‘Ruyra’, quin problema hi ha en què l’acompanyi?”, es pregunta la directora. “M’encanta venir perquè així veig com aprenen, i després a casa és molt més fàcil ajudar-los”, explica aquesta georgiana que tot just fa set anys feia de mestra al seu país.

El de la Kathuna és un clar exemple de com l’entrada de les famílies a les aules els reporta també a elles un benefici. “Jo he après català a la classe dels meus fills”, somriu. En un barri amb tanta immigració, molts voluntaris d’origen estranger han reforçat el català i el castellà a força de donar un cop de mà a l’aula dels seus fills. “El voluntari perfecte del Joaquim Ruyra és el que ve ple d’interrogants i diposat a dinamitzar els grups”, respon Garcia quan se li pregunta si tothom, inclús els adults analfabets o que no dominen l’idioma, poden fer de voluntaris.

I, per si hi hagués dubtes, subratlla que aquesta no és una resposta per quedar bé. “El que més repeteixen la majoria de pares és ‘¡No entenc res!’ ‘¿Què esteu fent?’, però llavors els nens els ho expliquen, i això és una meravella, perquè verbalitzant-ho consoliden l’aprenentatge”, exposa el cap d’estudis Miquel Charneco.

El Joaquim Ruyra defuig l’etiqueta d’escola innovadora. “No ens podem permetre experimentar amb metodologies que no sabem si funcionaran: tots els passos que fem tenen bases sòlides”, exposa Charneco. Dels mèrits que el Cercle d’Economia ha enumerat per justificar el Premi Ensenyament 2017, destaquen la formació conjunta d’alumnes i famílies, les tertúlies que fan tots junts a partir de la lectura de clàssics literaris, els grups interactius o una biblioteca tutoritzada fora de l’horari lectiu.

Repensar el rol de les famílies des del primer dia

Fins ara, la participació de les famílies a l’escola s’ha donat per vies diverses. La més habitual ha estat a través de l’AMPA, que tradicionalment s’ha encarregat de gestionar contingències escolars com els menjadors o les extraescolars. Altres punts de connexió entre l’activitat escolar i els pares i mares solen ser les festes i activitats de cap de setmana, o ja a nivell més acadèmic, les reunions individuals amb els tutors o les col·lectives d’inici de curs. Són aquestes últimes les que ara, des del programa Redissenyem la reunió amb famílies de la Fundació Jaume Bofill, intenten reinventar.

És molt comú que aquestes reunions, que congreguen totes les famílies de cada grup-classe, siguin únicament de caràcter informatiu. “Són avorrides, sovint consisteixen en llegir tot un Power Point que en realitat es podria enviar per correu”, explica Blanch, que defensa que hauria de ser un primer espai on compartir parers, establir pautes de col·laboració i, fins i tot, on els pares i mares puguin fer activitats per “vivenciar” com aprendran els seus fills a la seva escola.

Així ho expressava també en un article recent Susana Canet, de la Junta de FaPaC (Federació d’AMPA d’escoles públiques), que assegurava que “si les famílies i l’equip docent empatitzen, això ens portarà a generar un clima de confiança i participació”. “La relació entre famílies i escola ha de ser de plena confiança, les famílies s’han de sentir acollides per part del centre, ja que són –som!– un peça fonamental de l’escola”, concloïa. Des del primer dia.

Entrevista a Jordi Collet: “Sense les famílies i la comunitat no es pot fer una bona escola

Entrevista al sociòleg Jordi Collet, que amb Antoni Tort publica el llibre ‘Famílies, escola i comunitat’: “Les famílies no s’han de posar en el disseny metodològic de l’escola, però sí que l’han de conèixer”.

Pau Rodríguez
 14.02.2017 – 07:59

Es comença discutint sobre el paper de les famílies en l’escola dels seus fills i s’acaba defensant la implicació de tot el territori en el model educatiu. Així avança aquesta entrevista al sociòleg Jordi Collet, i així es desenvolupa el llibre que ha escrit amb el pedagog Antoni Tort –tots dos de la Universitat de Vic–, Escola, famílies i comunitat, coeditat per El Diari de l’Educació –juntament amb Octaedro–, i que a partir d’avui podran rebre tots els subscriptors.

Al llibre identifiqueu diferents tipus de famílies: les visibles, les invisibles i les hipervisibles. A què us referiu?

Ens referim a que les diferents famílies tenen veus, presències i visibilitats desiguals que cal tenir molt en compte. Per exemple, això passa en les relacions informals a l’escola, però també en les participacions en les AMPA o els consells escolars, on la recerca ha detectat que es donen processos de colonització. És a dir, que hi pot haver escoles amb un 90% de famílies nouvingudes però que a l’AMPA només hi tenen adults blancs i autòctons. Hi ha famílies que tenen molta veu i molta visibilitat –fins i tot són hipervisibles– i n’hi ha que no en tenen –invisibles–, i l’escola ha de ser conscient de quines famílies té i quines li arriben i pensar com fer-se més participativa i democràtica amb tothom. Perquè si no recorrerà al tòpic: “Hi ha famílies –invisibles– que no venen perquè no els interessa”. I no és veritat.

Moltes famílies migrants no s’apropen a l’escola perquè no entenen el català. Això ho expliquen molts mestres.

I no només l’idioma, sinó els codis informals. A les famílies de clase mitjana els més més fàcil. Però si vinc de fora hi ha pautes culturals que desconec, i que poden marcar la meva relació amb el tutor. Aquestes són les famílies invisibles; les visibles acostumen a ser de classe mitjana.

A quines relacions et refereixes quan parles de codis informals?

A la relació entre tu, mestre, i jo, pare o mare. T’he de donar la mà? Dos petons? Tractar-te de vostè? Tot això, si no ho sé, m’allunya de tu. És lògic. Per algunes famílies xineses la mestra és una figura molt reputada, i en moltes ocasions es poden preguntar qui són ells per atrevir-se a dir-li segons què. Per entendre-ho d’una manera global, a vegades fem servir una metàfora: l’escola és com un país on hi ha gent que hi arriba amb passaport i d’altres són estrangers i no coneixen els seus mecanismes de participació, les tasques, els codis…

Què pot fer una escola o un institut per implicar les famílies, sobretot aquelles que li són invisibles? 

El primer que ha de fer, com sempre, és fer-se la pregunta. I a partir d’aquí hi ha molts camps on avançar: des de la pàgina web –qui la fa, a què respon, qui hi entra…– fins a revisar les entrevistes i reunions amb els pares i mares. A la universitat sempre diem que és important que els mestres comencin les entrevistes amb tres coses positives de cada infant, perquè si no n’hi ha que acaben convertint-se en un autèntic interrogatori . Hem de ser conscients que les famílies són diverses i desiguals i buscar les formes d’eliminar els elements i barreres d’incomprensió mútua.

Si haguessis de resumir per què la participació familiar és important per a un centre educatiu, què diries? 

Les famílies són part de la solució: sense elles i sense la comunitat no hi pot haver una bona escola. Si exclous la família, deixes fora un dels actors principals de l’educació. Si hi ha escoles és perquè hi ha famílies que tenen fills i filles –quan no en tenen, es tanquen escoles, com hem vist–. L’origen d’això té a veure amb la història de l’escola, que a Espanya es remunta al segle XIX amb la llei Moyano, que construeix un sistema educatiu que s’oposa a les formes de socialització de les famílies, en considerar –segurament amb raó– que educaven malament els infants. Per això es va crear una escola per a les masses que fos tancada, amb especialistes a dins per educar els infants. Però això va construir una gramàtica escolar profunda que ara ens costa millorar. Per exemple: arquitectònicament a les escoles no hi ha sales per a les famílies. On t’esperes quan van a una entrevista amb el tutor dels teus fills?

Depèn…?

En molts casos fas nosa, al passadís… L’escola no està pensada per a la comunitat educativa, sinó per als infants i mestres. Però amb les diferents famílies implicades, l’escola és millor. I amb la comunitat, també. Com més allunyades estan les famílies, sobretot les de classes populars i les nouvingudes, més propensió hi ha al fracàs. La participació de les famílies vulnerables facilita l’èxit escolar de tothom. Per tant, és també una qüestió de desigualtats, que només se subvertiran si el sistema educatiu es fa aquestes preguntes i dóna respostes inclusives.

Hi ha casos d’escoles que hagin aconseguit fer participar les famílies menys visibles?

I tant. Per sort cada dia més! Ho fan sabent que com més normes hi hagi i com més inflexibles i més tancades siguin, menys participaran les famílies allunyades. Hem de construir una “gramàtica tova” de l’escola: amb porositat, espais i moments de trobada… Fer que la relació sigui fàcil. Hi ha exemples. L’entrada a l’escola, en comptes de ser a les 9 h en punt, podria ser durant un marge de quinze minuts, perquè els mestres surtin a fora, les famílies entrin a l’aula… Així estableixes un espai de diàleg i comunicació, encara que sigui informal. Potser si els dones aquest temps per comentar-te coses, després a les 17 h no hi haurà lios al WhatsApp [riu]. També hi ha casos on les famílies participen en l’avaluació de l’escola, perquè cal que ens diguin com la veuen, i gairebé sempre ho fan en positiu però amb idees de millora.

Així i tot, quan plantegem la implicació de pares i mares en l’escola només ens ve al cap, d’entrada, l’AMPA i les extraescolars. Per què?

Per les relacions de poder que es donen dins l’escola, La pregunta és: com construir un govern de l’escola més democràtic? Que impliqui més presència i més responsabilitats compartides de docents, infants, famílies i comunitat. Si no ens pot passar com amb la participació ciutadana: que a les famílies només els deixarem escollir els colors del banc del pati.

Així doncs, haurien de poder prendre part del disseny del model educatiu?

La llei diu que han de poder participar en el procés educatiu dels seus fills, estar-ne informades i tenir un lloc en els espais de govern del centre. Han de poder col·laborar, però no des d’una perspectiva de poder en què un diu a l’altre el que ha de fer. A vegades, en una entrevista, el mestre li diu a la família: “El que haurien de fer a casa és…”. Home, no.

També passa al revés: famílies que diuen al mestre què ha de fer.

Exacte, el mateix. I en tots dos casos es genera un conflicte. Per això l’escola ha d’evolucionar cap a ser un espai democràtic. I això no vol dir que tothom decideixi sobre tot. Les famílies no s’han de posar en el disseny metodològic i educatiu, però sí que l’han de conèixer i s’ha d’explicar. Hi ha elements que, a més, permeten buscar acords, com és el cas dels deures, que impliquen família, mestre i infant. Hi ha d’haver un lloc i un reconeixement de veu, de capacitats, de sabers i de poders per a tothom

Heu detectat si cada cop les famílies volen decidir més sobre tot el que passa dins l’aula? Alguns mestres ho manifesten. 

Sobretot les de classe mitjana. Quan passa això, tens dues respostes: tancar-los la porta o atendre la demanda latent d’aquestes famílies, que no és altra que la de tenir un lloc en l’escola. Si a aquella família “pesada”, que tot el dia atabala, li dones un lloc, li dius amb fets que és important per al centre, això s’acaba.

Entre els debats escolars que més afecten les famílies hem citat els deures. N’hi ha un altre: els horaris. Han de poder dir-hi la seva?

És clau! L’escola condiciona enormement els horaris de les famílies. Hem d’evitar el que ha passat a Secundària, on de cop el 80% dels centres decideixen unilateralment que fan horari de matins. I les diferents famílies? I els adolescents i les seves diferents realitats? Això no ho poden decidir els instituts o el Departament ells sols. Davant de mesures com aquestes hi ha casos com els d’Olot o Granollers, on es planteja, amb aquestes o altres paraules un model d’escola a temps complet. És a dir, on hi ha un treball en xarxa per coordinar els horaris de totes les educacions en funció de les necessitats dels alumnes i les realitats familiars, escolars, esportives, musicals…

Una escola és com és en funció de les famílies que té?

No només… La tasca dels professionals és molt important. Són una peça clau. Hi ha instituts o escoles que tenen una població molt similar i uns resultats i una taxa de fracàs molt diferent.

Enguany Generalitat i Síndic de Greuges han posat en marxa un principi d’acord per combatre la segregació escolar. Les famílies han d’implicar-se a l’hora de reduir aquesta xacra? 

Tothom s’hi hauria d’implicar: el departament d’Ensenyament, els municipis, la inspecció, les escoles… I les famílies. El problema és que en un context de quasi mercat com el que tenim, per més actuacions que facis per combatre la segregació, crec que mai podràs lluitar del tot contra la voluntat de les classes mitjanes d’escollir centre, perquè tenen veu i vot. En la meva opinió, el que s’ha de fer és desactivar les lògiques que regeixen l’actual tria d’escola, i en aquesta línia vaig llençar una proposta per seguir pensant:  que cada municipi o territori –d’entre 20.000 i 50.000 habitants– tingui una sola escola: l’escola-municipi.

Això m’ho hauràs de desenvolupar una mica… 

En un territori de 20.000 habitants hi tens una escola municipal, que està ubicada en diferents edificis, i on s’hi agrupen els professionals en funcióde diferents criteris, docents que, a més, ja no són d’una sola escola, sinó que són del territori. Així l’escola treballa amb tot el municipi, amb el museu, el teatre, el centre cívic, el forn, el taller mecànic, l’estudi d’arquitectura… La meva proposta és pensar en una sola escola – municipi, però en realitat fent que les escoles siguin equivalents, com ha proposat recentment Barcelona, ja desactives la tria. És una mica el que passa a Finlàndia.

Estaríem parlant de municipalitzar l’educació.

Sí, està vinculat a aquest debat. Tu t’apuntes a l’escola-municipi, i després ja veuràs com s’agrupen. Desactives el nucli i la lògica del problema, que és la tria en un context com el nostre, que és de quasi-mercat.

Com encaixa en aquest model la concertada?

No ho tinc resolt. Però en el debat sobre la pública-concertada també ens hi hem de posar de forma seriosa, perquè està mal resolt. És un debat on tothom se sent agreujat: la concertada perquè està infrafinançada i per això les famílies han de pagar, perquè els seus mestres fan més hores; la pública, perquè la concertada té menys alumnat nouvingut i de classes populars, etc.… S’ha de resoldre de manera positiva, i crec que la municipalització de l’educació potser podria ajudar-hi.

Tornant al paper de les famílies en la segregació. Hi ha una part de responsabilitat que ha de recaure sobre elles? Els estudis diuen que les famílies fugen de les escoles més estigmatitzades

Cada cop més famílies de classe mitjana tenen les bases materials del seu benestar en el coneixement. En aquest sentit, l’educació ho és tot per a ells. Si vivim en un món de competició global on cada persona s’ha de construir un projecte personal competitiu, la tria d’escola esdevé determinant per als teus fills. Per què hi ha gent disposada a mentir per anar a una escola? A exagerar una celiaquia? La sociologia diu que la gent s’adapta a les regles del joc; i si aquestes són de competició i distinció, les famílies juguen a això. Però, en la meva opinió, no es tracta de culpabilitzar-les. A ningú. Des de la sociologia, del que es tracta  és d’atacar les lògiques de fons, les que ens duen a la competició.

El llibre parla d’escola, família… I comunitat. Què és la comunitat?

Té a veure amb l’ajuntament, que encara té poc paper en l’educació formal però molt al llarg de la vida –bressol, adults, PFI, suport escolar…–. També amb les famílies, amb el territori i la distribució urbanística, etc. I amb totes les educacions que són tant importants per a la socialització: amb l’esport, el lleure, la música, l’art, les llengües, internet… I els veïns i les associacions, és clar.

Sovint s’invoca la participació de la comunitat de forma genèrica en l’educació, però és possible fer que tots aquests agents prenguin part del dia a dia d’una escola o d’un institut?

Per sort hi ha cada dia més  territoris, rurals o urbans, que avancen cap aquí. Té a veure amb les ciutats educadores, els plans educatius d’entorn, amb els projectes educatius de ciutat, les zones educatives, les zones educatives rurals, etc.. Hem de coordinar i posar en plural les educacions. Qui porta l’educació de 0 a 3 anys? I els menjadors? I les extraescolars? Qui accedeix a les escoles de música del municipi? Les classes populars, no gaire. Amb els idiomes, el mateix. Si les velles desigualtats estaven vinculades a l’obtenció d’un títol, les noves tenen a veure amb tot el que l’envolta. I aquí els municipis tenen, a més d’incumbència com en tot allò educatiu, competències i capacitats per fer-hi molt com demostren dia a dia desenes de territoris arreu del país.

Les anomenades oportunitats educatives.

Exacte. Els ajuntaments han de pensar dels 0 als 100 anys una oferta educativa potent, de servei públic i ben finançada també per trencar desigualtats. Per què els nens i nenes de classes populars al meu barri van amb la flauta dolça a l’escola i els altres amb la flauta travessera a l’escola de música i l’orquestra de torn? Això s’ha de resoldre, i s’ha de fer des de la comunitat.

A Girona alguns professors d’escoles de música feien classe en escoles, dins el pla d’entorn municipal

Apropar la comunitat i les oportunitats educatives a l’escola és una opció molt interessant. Quan dius a una mare que vagi a aprendre català al centre cívic potser no hi va, però si li dius que vingui a l’escola, potser sí. Per què la música a l’escola no la pot fer l’escola de música per a tothom? I l’esport? Per què l’escola és un espai tancat? A Badia del Vallès en l’etapa 0-3 treballen conjuntament pediatria, escola bressol, espais familiars, ajuntament… A l’Hospitalet fan xarxes educatives 0-6. A Berga es promouen accions per conciliar horaris laborals i familiars. A Sabadell es fa el programa ciutat-escola. A Barcelona el programa Èxit. El treball de comunitat educativa als petits municipis… I així mil exemples arreu del país. Al final estem parlant de fer les coses en comú i per a tothom! Construir lògiques diferents, entendre que tot el territori és educador, preguntar-nos com fer de la piscina municipal –que és un espai molt educatiu– un lloc per a tothom, on hi participin les famílies. La idea de fons, en realitat, no és cap altra que fer les coses junts! Com educar junts i juntes en un projecte socialitzador potent al llarg i ample de la vida sense barreres per a ningú

Estem parlant d’un canvi cultural, de concepció de què és l’educació.

En aquests moments a nivell global imperen dues lògiques. Una és la neoliberal: per tenir escoles millors, han de competir. Aquí hi hauria els casos d’Anglaterra o Suècia amb les free schools. L’altra és la neoconservadora, que té a veure amb la idea de control: el que han de fer les escoles és el que diu el Govern. A vegades aquestes lògiques estan entrellaçades i es retroalimenten. Però el que veiem amb la recerca és que cap de les dues funciona a mitjà termini. Què podem contraposar a això? El fer-ho junts. Comunitzar les educacions. La UNESCO diu que l’educació és un bé comú. Doncs comunitzem-lo. Aquest verb ens permet construir una altra lògica, que es pot veure aplicada a diferents nivells: en el pla municipal en el treball en xarxa, però també en el treball als claustres –treballem junts, en comptes de fer-ho per separat de manera aïllada–, també a l’aula, on fem que els alumnes cooperin, aprenguin a construir coneixement i a créixer junts, com passa a força escoles, en alguns instituts, en les escoles de segona oportunitat, en les escoles bressol, les escoles de persones adultes… Fem escola junts amb les famílies i la comunitat. Si cosim totes aquestes actuacions, si les relliguem, estarem trenant una lògica alternativa. És la idea del co-munitzar: co-construir escoles, co-produir coneixement, co-educar (en el sentit de la “mirada violeta” que proposa la Marina Subirats) i també d’educar juntes persones diferents, co-governar-nos de manera més democràtica, conviure… i sense oblidar la lluita constant contra les desigualtats i per una igualtat d’oportunitats per a tothom.

http://diarieducacio.cat/jordi-collet-families-comunitat-no-pot-bona-escola/?utm_source=Butllet%C3%AD+web&utm_campaign=efdb3ccc8c-EMAIL_CAMPAIGN_2016_11_24&utm_medium=email&utm_term=0_1792201920-efdb3ccc8c-157767465

El 30 de novembre de 2016 participa en les eleccions a la Junta Directiva

VOTA!

La teua participació en la Junta Directiva és necessària perquè és el principal punt de trobada de tot nosaltres on construïm, entre totes i tots, l’escola que volem.

Les/els candidat/es són:

Presidenta

Ana Angulo Fernández-Pacheco  img_20161118_155416_1479481282754

Llicenciada en Psicologia. Orientadora educativa

El meu nom es Ana Angulo i presente la meua candidatura a la presidència de l’AMPA. Sóc mare de dues alumnes del centre. Desenvolupe la meua activitat professional com a orientadora educativa, actualment en un servei psicopedagògic escolar. Treballe assessorant equips educatius per a la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

Em considere una defensora de l’educació pública de qualitat per a tots i totes. En la meua opinió l’escola ha de constituir la base per a que tots els xiquets i totes les xiquetes és vagen construint poc a poc en persones adultes competents cognitiva, emocional i socialment parlant.

Pel que fa al paper de les famílies en l’escola m’agradaria impulsar vies de participació profundes i substancials ja que crec que l’aliança entre famílies i mestres és imprescindible per oferir una educació integral als nostres fills i filles.

Personal i professionalment parlant sent especial preocupació i motivació pel que fa a la transformació de les escoles cap a pràctiques i metodologies actives que tinguen en el seu centre d’interès el benestar dels xiquets i xiquetes que són en aquest cas les nostres filles i els nostres fills Gràcies a tots i totes.



Amparo Gramage Sanmartin amparogramage

Advocada

Soc Amparo , advocada i mare de 2 alumnes de Cole.

Considere que la educació del nostres fills es el seu futur i en conseqüència hem de proveir-los d’una educació de qualitat , diversa i funcional.

Presente la meua candidatura per a aconseguir una AMPA representativa de tots..



Vicepresident/a

Ramón Piquer Borja foto-ramon-cv-buena

Soy padre de alumno, hijo de alumno y nieto de alumno del Colegio Padre Jofré, y estoy orgulloso de que mis hijos aprendan bajo la misma cúpula azul que lo hice yo.

Yo soy del grupo de personas que enseña a sus hijos a que respeten, a que no mientan, a ser educados y puntuales…. y que deja que los profesores en el colegio refuercen estos valores que madres y padres enseñan en casa y que en la escuela aprendan matemáticas, lengua, sociales, inglés y dibujo.

Pense que el AMPA estem per ajudar y millorar la comunitat educativa en la “forma”, es a dir…en allo de unes millors pissarres, un pati mes segur y mes net, uns servicis que es netejen dos vegades al dia (gran logro de l´Ampa segons tinc entes). Unes bones i necesaries activitats extraescolars, un bon menjador,  …i seguir en la organitzacio de festes del cole.

Per a tot aso, el que fa falta es ser pare dispost a ajudar….. ajudar en buscar finansament a les administracions publiques en empreses privades o també en ajudar a fer teatre solidari o fer de enviat de Orient per Nadal…cada un val per una cosa.

Si me voten participaré mes encara, i si no es aixina, seguiré ajudant en el que puga com he fet atres vegades.



Beatriz Ribes Navarro  dav

Mestra d´educació infantil

Em diuen Beatríz, sóc mare d´una xicona de segon d’educació infantil i em dedique al sector d’educació i sóc mestra d’educació infantil.

Presente la meua candidatura al càrrec de vicepresidenta de l´AMPA per aportar un granet d’arena al sistema educatiu en el que es veuen immersos  les nostres fills i filles.

I així millorar el desenvolupament emocional, social i afectiu del nostres xiquets i xiquetes, aportant els meus coneixements sobre les noves pedagogies, com  son les basades en la pedagogia Wardolf, Montessori.

A més a més, amb la meua candidatura pretenc millorar i fer mes fluida la comunicació amb el claustre per a defensar els interessos del nostres xicons.



Tresorer/a

Ángel Javier Chulvi Alapont  img-20161117-wa0013

Treballe en una empresa multinacional com a encarregat de manteniment.

Jo sóc un soci que participa activament en l’AMPA des que la meua filla va vindre a aquesta escola. L’educació dels nostres fills/filles és la nostra responsabilitat. Si els pares i les mares no som capaços de motivar-nos per l’educació dels nostres fills… PER QUI HO FAREM?

Si els pares i mares no som participatius no podem donar exemple als nostres fills perquè siguen persones implicades en una societat on puguen expressar-se, participar i fer-se responsables del seu propi futur.

Aquesta educació que espere i desitge que segueix en la defensa d´una escola pública, democràtica i de qualitat.



Mª Eugenia Heredero Guaza maeugenia-heredero-guaza

Licenciada en Administración y Dirección de Empresas

Soy Licenciada en Administración y Dirección de Empresas. Actualmente trabajo en el departamento de Marketing de una empresa Multinacional siendo una de mis funciones la gestión del presupuesto y la negociación con proveedores. Soy madre de tres niñas y considero que en la educación debemos implicarnos todos, porque no sólo es el futuro de nuestros hijos, sino también su presente, su día a día.



Vocals

Marisa Durá Sancho  img-20161123-wa0004

Diplomada en infermeria

La nostra participació és un important factor de l’èxit acadèmic i no hi ha millor manera de començar a participar que la de col·laborar amb l’AMPA.

És la manera d’implicar-nos amb el professorat fomentant la comprensió entre les famílies i el centre escolar atès que ens necessitem mútuament que redunden en benefici dels nostres fills. Hem de lluitar per l’educació que volem per als nostres fills i filles, pública i de qualitat.

 


Amelia Fernández Yegros  melifernadez

Diplomada en Relacions Laborals per la Universitat de València

Defendre uns interessos comuns i participar en la vida escolar del centre és beneficiós per a l’educació dels nostres fills

 

 

 



Sandra López  Camposimg_1677

Técnica de Farmacia

Soy Sandra López como madre de alumnas matriculadas en este centro,presentó mi candidatura como vocal para pertenecer al equipo del Ampa. Mi compromiso a participar ayudando y colaborando en todo lo relacionado a la educación y el bienestar de nuestros hijo.Muchas Gracias!

Eleccions per a la junta directiva d´AMPA

Es comunica a tota la Comunitat Eductaiva del CEIP Pare Jofré que s´obri el període  de presentació de candidatures per a les eleccions a la Junta Directiva, finalizant el termini el proper dia 18 de Novembre 2016. Els càrrecs a cobrir són els següents:

  • President/a (1)
  • Vicepresident/a (1)
  • Tresorera (1)
  • Vocals (2)

Les candidatures es poden formalitzar depositant directament la vostra presentación a les eleccions a la bústia de l´AMPA o bé mitjaçant un correo electrónic ampaparejofre@gmail.com.

La vostra col.laboració és importantíssima. Anima´t!

La participació pressuposa disposar de temps per realitzar les tasques necessàries per a portar endavant les activitats programades i les tasques fixes de la gestió.

La primera trobada comarcal: “La participació de les famílies en l’educació”

Us adjunte informació que ens han fet arribar des de la comarca de L’Hoya de Bunyol sobre la primera trobada comarcal organitzat per ells i amb el títol “La participació de les famílies en l’educació”, que tindrà lloc el dissabte 22 d’octubre a Xest.

primer-encuentro-comarcal-ampas-diptico_completo-1

Se trata de una jornada de encuentro entre todas las AMPAs de la Comarca para el fomento de la participación de las familias.

Todas somos conscientes de la importancia de la participación en el día a día tanto de los Centros Escolares como de las AMPAs, y lo difícil que es conseguirla.

Por ello, FAPA-Hoya de Buñol-Chiva, se ha puesto en contacto con los responsables de educación de todos los municipios de la Comarca. Con la ayuda de los concejales de educación, hemos organizado este Primer Encuentro, al que os invitamos a participar.

Queremos que sea un “Primer Encuentro”, ya que nuestra pretendemos, con vuestra ayuda, poder organizar un “Segundo”, “Tercer”… y entrar en una dinámica de eventos que nos permitan trabajar en común para hacer realidad aquella máxima de “la unión hace la fuerza”.

Este Primer Encuentro se realizará en Cheste, el próximo sábado, 22 de octubre de 2016. Empezaremos a las 9 y media de la mañana y finalizará sobre las dos y media, para poder irnos después a comer todas juntas. Contaremos con ponencias muy interesantes sobre la participación, y, sobre todo, con vuestra participación abierta y enriquecedora en los cuatro talleres que hemos organizado.

El Encuentro está dirigido a las AMPAs, pero, por supuesto, está abierto a todas aquellas familias interesadas en el tema.

Disponemos de un servicio de Ludoteca donde poder dejar a nuestros pequeños jugando mientras dure la jornada.

Para finalizar, hemos organizado una comida para poder conocernos un poco más en un ambiente distendido. El Menú es de 15 € por persona, en un restaurante cercano a donde celebraremos el encuentro. Por supuesto es totalmente voluntario el quedarse a comer, y damos esa opción en el formulario de inscripción.

Es importante apuntarse con antelación e indicar si vamos a hacer uso tanto de la ludoteca como del menú para poder organizarnos satisfactoriamente.

Para apuntaros basta con rellenar el formulario que os enviamos junto con esta carta, o bien enviando vuestros datos directamente al correo fapahoya@gmail.com. También podéis decírselo directamente a vuestra AMPA y ella se pondrá en contacto con nosotras.

Desde FAPA-Hoya de Buñol-Chiva estamos muy ilusionadas con esta jornada y esperamos transmitiros esa ilusión a todas.

 Contamos con vuestra presencia, nos vemos en Cheste el día 22.

“Participació i acció per a una nova política educativa”: concentració-roda de premsa. Dimarts, 6 de setembre 11’00 hores

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, formada per les organitzacions, FAPA-València, STEPV, FE CCOO PV, FeSP UGT PV, Escola Valenciana, CAVECOVA, CGT, FAAVEM, FEPV, SEPC, BEA, Campus Jove, Sindicat d’Estudiants, Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica, ADIDE, FAPA-Enric Valor, FAPA-Penyagolosa i Valencia Laica, ha definit les línies d’actuació de cara al pròxim curs com a organització que treballa per una educació pública, de qualitat i en valencià que cal continuar defensant i reivindicant. D’aquesta manera ha convocat per a l’inici de curs la següent acció programada:

-Dimarts, 6 de setembre 11’00 hores: concentració-roda de premsa a les portes de la Conselleria d’Educació. Concentració de les entitats que configuren la Plataforma junt a la comunitat educativa del centre i altres organitzacions socials amb lectura del document de “PARTICIPACIÓ I ACCIÓ PER A UNA NOVA POLÍTICA EDUCATIVA” que es lliurarà per registre d’entrada al Conseller d’Educació, Vicent Marzà.

La Plataforma incideix en dos vessants. Per un costat el SÍ a L’ENSENYAMENT PÚBLIC pel qual s’ha lluitat des de fa tants anys contra la discriminació i l’atac que ha suposat el tracte de favor envers un ensenyament concertat-privat-privilegiat. Per altre, el NO a la LOMCE perquè la Plataforma  exigeix la seua derogació i queda molt de camí per recòrrer.

Per últim la Plataforma demana a l’administració participació real i efectiva de la comunitat educativa en tots els assumptes que contribuisquen al canvi educatiu tan necessari en l’escola valenciana.

Vos esperem!
FAPA-València

unnamed

A participar se aprende participando. Guía metodológica sobre derechos de infancia

A participar se aprende participando. Guía metodológica sobre derechos de infancia es una publicación editada por la Plataforma de Infancia y diseñada especialmente para educadores y educadoras u otros profesionales que trabajen directamente con niños y niñas y que busquen alternativas diferentes para profundizar en el conocimiento de sus derechos, especialmente de aquellos derechos relacionados con el derecho a participar.

La Guía se estructura en 5 actividades y está orientada para trabajar con chicos y chicas de edades comprendidas entre los 7 y 17 años. Cada educador podrá adaptar y ambientar la actividad para que resulte lo más atractiva posible con el grupo de niños y niñas con los que trabaje, dependiendo de la edad o intereses, e incluso realizar se pueden realizar todas, varias o una sola de las actividades.

http://plataformadeinfancia.org/wp-content/uploads/2016/03/Guia_metodologica_sobre_los_derechos_infancia_definitiva.pdf