Assemblea General. AMPA Pare Jofré. 31 de mayo de 2018

Imatge

asamblea general 31 maig 2018

Anuncis

Por qué es necesario abordar la diversidad en las aulas desde el principio de igualdad de oportunidades

Para garantizar el derecho a la educación, el sistema educativo debe reconocer la diversidad de su alumnado y garantizar los procedimientos, servicios y recursos necesarios para que dicha diversidad no sea un freno para hacer efectivo el principio de igualdad de oportunidades…

El problema es que nuestro sistema educativo actual no responde al principio de igualdad de oportunidades y de atención a la diversidad como derecho. A pesar de contar con los recursos, la crisis y los recortes aplicados en estos años han sido los aliados perfectos de las instituciones para desmantelar el sistema de atención a la diversidad y ser de los escasos países de la OCDE que ha acrecentado la desigualdad educativa en la última década. Es precisamente en la atención a la diversidad donde el sistema se ha visto gravemente afectado (los recursos necesarios de apoyo que se han visto reducidos en un 55% con los recortes) y junto a los recortes, el aumento de la pobreza y la exclusión social sufridos por la población, hace que España esté casi diez puntos por encima de la media de la UE en abandono escolar temprano; y que esta realidad afecte en más del doble a la población extranjera o de origen extranjero que a la autóctona. Así mismo los recortes en atención a la diversidad abarcan los programas más compensadores para los alumnos con mayores dificultades (que prácticamente han desaparecido de los Presupuestos), el aumento de las ratios, la eliminación de programas de formación para el profesorado, así como el papel fundamental de los profesores de apoyo que se ha visto minado con la pérdida de 35.000 puestos de trabajo.

Los recortes impulsados por el gobierno, se han olvidado, por tanto, del 38% de alumnado matriculado en la etapa obligatoria en España con necesidades específicas
de apoyo educativo.

Leer el Boletin completo en http://aulaintercultural.org/?ddownload=79055

Judith Butler: “Es parla molt de llibertat, però en relació al gènere no heu tingut oportunitat de triar res”

La pensadora feminista Judith Butler ha compartit un debat intens amb més de 300 joves de tota Barcelona sobre les construccions socials del gènere a través d’un conversatori amb el sociòleg i activista transsexual Miquel Missé

Judith Butler: “Es parla molt de llibertat, però en relació al gènere no heu tingut oportunitat de triar res”

Sandra Vicente 18.04.2018 – 20:51

“Quan era petita abans d’anar a escola la meva mare em deia: ‘no podem sortir fins que no em posi la cara’. I jo no ho entenia, perquè de cara ja en tenia. Llavors la veia asseure’s davant del mirall i, mentre es maquillava, la seva cara, no la de veritat, sinó la que volia que els altres veiessin, anava apareixent. Recordo que s’assemblava a l’ideal d’actriu de Hollywood que a mi no em semblava atractiu. Va ser llavors quan vaig començar a entendre que els rols associats a les dones no anaven amb mi”. D’aquesta manera respon la filòsofa Judith Butler a la pregunta d’un jove estudiant que li demana que, si ella no se sent identificada amb el terme dona, per què no s’ha canviat de gènere.

“Jo no busco nous conceptes que em defineixin, només busco un espai de llibertat que em faci sentir còmoda. Per això, si em pregunten per la igualtat de gènere, respondré, com a dona i amb el puny alçat, que lluito per ella, encara que en el fons del meu cor no em senti cent per cent identificada en el que s’entén per dona”. D’aquesta manera Butler acaba de perfilar la resposta que dóna a un dels 300 joves que omplen el teatre del CCCB i que han vingut a escoltar la conversa entre la filòsofa i el sociòleg i activista transsexual Miquel Missé. Ambdós formen un tàndem fresc i sincer, tot abordant la complexitat de la diversitat sexual i les identitats de gènere, així com les discriminacions i violències que comporten, davant un públic jove que, sovint, troba que a l’escola no se’ls parla d’aquests temes. “Incomodeu-nos! Feu-nos pensar!”, desafia als assistents Missé. I ho van fer.

Així, entre debats i preguntes sobre la construcció social dels rols de gènere i les preocupacions dels joves al respecte s’ha desenvolupat l’activitat ‘Un matí amb Judith Butler‘ en la que la filòsofa feminista ha exposat els aspectes bàsics de la seva teoria de gènere “adaptats a un públic més jove”. Així ho considera en Xavi, un estudiant de l’INS Can Vilumara, alumne del grau superior Promoció per la Igualtat de Gènere. Assegura que Butler és un referent tant per a ell com per als seus companys i que els seus escrits, si bé complexos, són una “bona base per a desmuntar tota una construcció social perjudicial per a molts col·lectius”. La Mariona, també alumna d’aquest cicle considera que aquesta xerrada és una bona manera de veure “com facilitar l’enteniment de premisses que el que bàsicament busquen és fer-nos qüestionar tot el que sabem dels gèneres”.

I és que aquests alumnes de l’INS Can Viumala són els únics majors d’edat i, tot i que ells sí coneixen Butler, molts dels altres joves que omplen la sala no tenen massa referències d’ella. “És la que sortia a un capítol de ‘Merlí’, oi?”, se sent per la sala pocs minuts abans de començar la xerrada. “Efectivament, és la de ‘Merlí’!”, etziba Missé en presentar la filòsofa. Però el pensament feminista de l’estatunidenca va més enllà del que es va mostrar a TV3: “va de desmuntar el gènere. És un tema que us pot interessar més o menys, però, sento dir-vos-ho, ens travessa a tots”, comenta Missé. “En una societat binària i normativa, ser home o dona definirà el que s’espera de vosaltres i els que no compleixen amb aquests són exposats i sorgeixen els ‘puta’ i els ‘maricón‘ de torn”, es lamenta el sociòleg, mentre una allau de rialletes incòmodes sonen per alguns seients del teatre del CCCB, en sentir aquests termes ‘tabú’.

“Ets una noia? Perfecte, però saps què vol dir ser ‘noia’?”
En entrar Butler en escena les rialletes es converteixen en riures sincers quan la filòsofa exposa les contradiccions del sistema i en cares atentes de molts joves que comencen a plantejar-se com funciona la societat que els ha imposat uns rols que potser ara no tenen tan clars. “El gènere defineix el nostre futur i el que s’espera de nosaltres. Si un noi camina d’una altra manera, balla, plora o es vol posar un vestit, la societat no ho entendrà. I això no el converteix en transsexual o homosexual, encara que ho sigui”. Davant aquesta reflexió de Butler, la frontera de gènere es desdibuixa i una noia alça la veu enmig de l’auditori per exposar que “sempre m’he sentit una dona, però perquè encara no m’havia plantejat què volia dir. Ara crec que m’hi continuo sentint còmoda però ja no sé què significa ser dona”.

Davant aquesta reflexió, Missé respon amb experiència pròpia: “jo a l’institut vaig decidir deixar de viure com una noia, perquè volia ser un noi. Ho tenia claríssim. Ara si em preguntes què vol dir ser un noi, ja no ho tinc tan clar i tampoc sé si vull treballar en ferm per ser-ho”. I és que el simple fet de plantejar-se aquests dubtes és “una petita revolució”, anima Butler. “És genial que vulguis ser una dona, perquè això vol dir que ho has triat tu. Perquè tot aquest debat va de llibertat i de cercar la felicitat” i afegeix que “darrerament es parla molt de llibertat, però en qüestions de gènere ningú no us ha deixat triar res. I això us hauria d’indignar i revoltar”.

Judith Butler sosté que el gènere “s’apropia de la vida de les persones” de manera malaltissa i que per veure quines són realment les diversitats s’ha de mirar a “allò que somies, que desitges però no exterioritzes per por al rebuig”. I és que la societat està feta de normes, però “quina és la frontera entre un noi i una noia?. I qui l’ha dibuixada?. I per què la seguim?”, es pregunta, a sí mateixa i a tot l’auditori, una altra jove assistent a la xerrada. “Seguim aquestes normes per por, però ningú no compleix l’ideal al 100% i això està bé!”, exclama Butler, qui reconeix que no li importa que li diguin “sir” pel carrer. “Si és el preu a pagar per estar còmoda, endavant”.

“Els joves useu termes de diversitat sexual i de gènere que els ‘profes‘ no entenen”
I després de gairebé una hora i mitja de debats i reflexions, per a alguns inèdites, arriba la gran pregunta, també de la mà d’una assistent a la jornada: “Totes aquestes violències i discriminacions són culpa de les escoles que no ens eduquen com cal en diversitat de gènere?”. Missé considera que, efectivament, manca perspectiva en molts centres, però també n’hi ha molts d’altres que lluiten per formar-se. “Però aquesta no és la pregunta”, apunta. “Els adolescents useu per primer cop conceptes que els profes no entenen, com ‘pansexualitat’ o ‘gènere neutre’. Aprofiteu-ho: no sou només el que us ensenyen; l’institut és vostre, canvieu-lo”.

Així, el sociòleg encoratja els adolescents a tenir una visió “més positiva i apoderadora de vosaltres mateixos”. Una actitud que, per exemple, és la que ha mogut els alumnes de l’escola Isabel de Villena d’Esplugues a venir a la xerrada. Es tracta d’un centre que, des de fa força anys, treballa per projectes triats pels alumnes i aquest any els i les joves de segon d’ESO han triat treballar el gènere i la diversitat sexual. Per què han decidit tractar aquests temes? “Com a adolescents ens toca repensar de zero tots els estereotips que hi ha i tenim el deure de fer que s’acabi la discriminació”, opina, contundent, en Pere, alumne del centre.

El seu company Àlex recorda que ja havien llegit alguns textos de Judith Butler a classe i que els havien semblat “molt complicats”. Aquesta primera lectura els havia dut a saber que “hi havia alguna cosa que no anava bé amb els conceptes de gènere”. Però després de la xerrada els plantejaments de Butler els han quedat molt més clars: “la nostra postura és més clara i diferent de la de fa dues hores, segur”, opinen. I és que la xerrada s’acaba amb reflexions profundes sobre la desigualtat de gènere i l’eliminació dels rols convencionals. Reflexions de la mà d’alguns dels mateixos adolescents que al principi del matí no ubicaven Butler a l’escenari del pensament feminista o encara reien sota el nas, incòmodes, amb les paraules malsonants.

“Perquè existeix l’homofòbia?. O la transfòbia?” Es pregunta Butler, per a acabar. “Perquè hi ha gent que sent que discriminant els que no compleixen el que es considera normal, natural o normatiu defensen la seva heterosexualitat normativa”. Però són els rols de gènere els que no són naturals, afirma Missé, qui defensa “la llibertat total de tria”. La clau és “sentir-nos còmodes amb el nostre gènere i orientació sexual, encaixi o no en les etiquetes establertes”, assegura Butler. Perquè només així “serem feliços”, exclama i acaba amb un somriure d’orella a orella i un intraduïble desig: “Have a great gender live!”

http://diarieducacio.cat/judith-butler-es-parla-molt-de-llibertat-pero-en-relacio-al-genere-no-heu-tingut-oportunitat-de-triar-res/?utm_source=Butllet%C3%AD+web&utm_campaign=ab8a426f86-EMAIL_CAMPAIGN_2016_11_24&utm_medium=email&utm_term=0_1792201920-ab8a426f86-157767465

Manifestació a València en defensa d’educació pública

La protesta forma part del “dia de lluita” convocat per la Plataforma Estatal per l’Escola Pública

Manifestación en València en defensa de la Educación Pública

 

Alumnes, pares, docents i representants de diversos partits polítics es van manifestar ahir en una trentena de ciutats de tot Espanya en defensa de l’educació pública per a exigir la derogació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) i contra les retallades.

La protesta forma part del “dia de lluita” convocat per la Plataforma Estatal per l’Escola Pública per a criticar que “les contrareformes del PP i la Lomce seguixen vigents com també ho estan les retallades patides per l’escola pública, que no han sigut revertits”.

El fracàs del Pacte Educatiu en la Subcomissió del Congrés, on solament continuen treballant PP i Ciutadans, o el “escàs” finançament previst per a educació en els Pressupostos Generals de l’Estat, han sigut alguns dels arguments pels quals la marea verda ha tornat a eixir al carrer.

Per la seua part, fonts del Ministeri d’Educació, en declaracions a Efe, han negat rotundament les retallades i diuen no compartir els motius d’esta mobilització, que té el suport de PSOE i Unidos Podemos.

Així, des del Ministeri han recordat que el programa de beques i ajudes a l’estudi passa de 1.523 milions d’euros en 2017 a 1.575 milions enguany. 52 milions més, segons el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat.

Tanmateix, els manifestants creuen que el Govern “ha abandonat l’escola pública, i que esta patix atacs per part del PP, com “el baix finançament, aules massificades o les retallades”, ha dit el portaveu de la Plataforma Escola Pública Madrid, Adriàn Junyent, abans de l’inici de la marxa de Madrid.

En la capital, la protesta ha partit de la plaça de Neptú per a acabar a la plaça de Canalejas després de passar per davant del Ministeri d’Educació, lloc en el qual els manifestants s’han parat per a després realitzar una xiulada.

També han llegit un manifest, en el qual han advocat per seguir lluitant per la “reversió de les retallades, l’augment del pressupost educatiu i la derogació de la Lomce, així com incorporar les demandes de les famílies, els estudiants i el professorat”.

Així mateix, han alertat que de no canviar esta situació “els estudiants seguiran patint les conseqüències dels itineraris selectius, les aules massificades, les avaluacions externes, els centres educatius deteriorats, les faltes de resposta d’atenció a la diversitat i el professorat que canvia cada any de centre”.

De la mateixa manera, esta mobilització s’ha celebrat en altres ciutats com León, Badajoz, Càceres, Santander, València, Oviedo, Logronyo, Salamanca, Valladolid, Burgos o Màlaga, entre altres, i han aconseguit congregar a centenars de persones.

A Barcelona, al voltant de mig centenar de docents s’han manifestat davant la Delegació del Govern per a denunciar la “criminalització” de l’escola catalana.

Convocats per CC.OO., els manifestants han tallat el carrer durant quasi una hora mentre s’escoltaven proclames com “Ni retallades ni criminalització”, “En l’educació, n’hi ha prou d’intervencions” o “Nosaltres eduquem, no adoctrinem”.

Les protestes d’esta Plataforma que s’han desenvolupat durant la vesprada de hui, han comptat amb el suport del PSOE i Unidos Podemos.

S’exigix un major finançament de l’educació, una nova Llei educativa consensuada amb la comunitat educativa, reversió de les retallades (baixada de ràtios en les aules, recuperació de programes d’atenció a la diversitat, reducció d’hores lectives per al professorat i augment del professorat en els centres, supressió dels descomptes per malaltia) i més beques i ajudes a l’alumnat.

http://val.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2018/05/08/manifestacion-valencia-defensa-educacion-publica/1715194.html

ACTIVITATS AL MENJADOR: Mireu…

ACTIVITATS AL MENJADOR: CONTES

http://parejofre.blogspot.com.es/2018/05/activitats-al-menjador-contes.html

ACTIVITATS AL MENJADOR: GLOBUS TERRAQÜI

http://parejofre.blogspot.com.es/2018/05/activitats-al-menjador-globus-terraqui.html

ACTIVITATS AL MENJADOR: ROBÒTICA

http://parejofre.blogspot.com.es/2018/05/activitats-al-menjador-robotica.html

ACTIVITATS AL MENJADOR:JOCS DE RAQUETA

http://parejofre.blogspot.com.es/2018/05/activitats-al-menjadorjocs-de-raqueta.html

ACTIVITATS AL MENJADOR: ACTIVITATS D’HIGIENE BUCODENTAL

http://parejofre.blogspot.com.es/2018/05/activitats-al-menjador-activitats.html

 

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca manifestació el pròxim 8 de maig

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, formada per les organitzacions, FAMPA-València, STEPV, FE CCOO PV, FeSP UGT PV, Escola Valenciana, CAVECOVA, CGT, FAAVEM, FEPV, BEA, Campus Jove, Sindicat d’Estudiants, FEU, FdE, Acontracorrent, Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica, ADIDE, FAMPA-Enric Valor, FAMPA-Penyagolosa i Valencia Laica, convoca manifestacions i concentracions en les tres capitals valencianes, Castelló, València i Alacant el pròxim 8 de maig contra les retallades, la segregació per sexes en l’escola pública i la LOMQE.

Amb els lemes  No hi ha excuses! Ara educació pública. #SIalaPública,  #NOalaLOMQE,  #RevertirRetallades, #NoSegregació, #Síalvalencià,  les entitats que configuren la Plataforma s’uneixen de nou a la convocatòria estatal, per a fer una crida als centres educatius i a les comunitats educatives per a eixir al carrer i dir no a la LOMQE i defensar l’ensenyament públic.

La Plataforma vol de nou manifestar el seu rebuig a les continues retallades que es veuen reflectides en pitjors condicions laborals del professorat, en l’augment de la concertació, en la destrossa de les infraestructures com és el cas de la presumpta malversació de diners públics de CIEGSA i el BEI, i el retard i la mala planificació en les construccions previstes, la minva de professorat i de recursos que han atacat l’ensenyament públic.

La Plataforma diu NO a la LOMQE i exigeix la seua derogació. És una llei regressiva, privatitzadora, antidemocràtica, segregadora, masclista, no laica i ataca les llengües pròpies. La Plataforma a més manifesta la seua indignació davant el pronunciament del Tribunal Constitucional d’avalar l’ensenyament segregant per sexes que separa a l’alumnat sense cap raó. La Plataforma diu SÍ a L’ENSENYAMENT PÚBLIC pel qual s’ha lluitat des de fa tants anys.

Per això convoca aquesta manifestació i anima tota la comunitat educativa, de totes les etapes educatives, a secundar-la.

D’esta manera la Plataforma en defensa de l’Ensenyament Públic fa una crida a les concentracions i manifestacions convocades per al pròxim 8 de maig a les 18’00 hores en les tres capitals valencianes i altres poblacions.

Així mateix la Plataforma convoca:

  • 2 de maig. Roda de premsa a les 11:30h a FAMPA-València.
  • 6 de maig. Presència en xarxes socials. Ciberacció No a LOMQE.

18-no-hi-ha-excuses-pdf

http://www.fampa-valencia.org/es/plataforma-defensa-lensenyament-public-convoca-manifestacio-proxim-8-maig/

La jornada continua echa el freno en los colegios de Castellón

Extraescolares, de pago o gratis, la implicación del entorno y los tres años para volver a votar, claves. 10 centros dicen ‘no’ al cambio de horario frente a los 9 del ‘sí’, en una tendencia que va a menos

Imagen de las votaciones en el colegio Illes Columbretes de Castellón, donde sí habrá jornada continua - MEDITERRÁNEO

 

Imagen de las votaciones en el colegio Illes Columbretes de Castellón, donde sí habrá jornada continua – MEDITERRÁNEO

CRISTINA GARCIA
27/04/2018 

La jornada continua echa el freno en Castellón. Cada año, y ya van tres, son menos los centros que acaban dando el sí quiero al cambio de horario escolar, a pasar de ir de mañana y tarde a solo de 9.00 a 14.00 horas. La tendencia revierte. Y es que, tras un primer curso, el del 2015/16 en el que, con mucha prisa, presentaron proyecto 14 centros, y todos dieron el OK al cambio; se pasó al boom del pasado año, con 67 peticionarios, cifra que se quedó en menos de la mitad -30- apostando por la nueva fórmula, mientras este año apenas 20 presentaron un proyecto con las condiciones pedagógicas para ir a las urnas.

De ellos, después de la votación de las familias, y con los datos provisionales de la Conselleria, solo nueve empezarán el próximo curso en septiembre con nuevo horario (ver gráfico), en Castellón, la Vall, Burriana, Santa Magdalena, Soneja, Altura, Viver y Cabanes, a falta de conocer los resultados del Mestre Eduardo Ródenas de Benicarló, donde se ha levantado acta y hay que revisar el resultado. En total, sumarán 53 centros con nuevo horario, poco menos que uno de cada tres.

Y, enmarcado en esta tendencia a la baja este curso, cabe destacar que, de los siete centros que este año volvían a probar suerte con un proyecto renovado tras el no anterior, en cinco se ha repetido el resultado, como en el caso del Ripollés, Pintor Castell, Carles Salvador y Estepar en la capital de la Plana, y en el Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu.

Y, pese a todo, las familias de la provincia de Castellón han sido las que más han participado de toda la Comunitat. De los 6.309 padres convocados en los 20 centros, fueron a votar unos 4.800, con un índice del 76,1%, por delante del 74,7% de Alicante –donde más se reivindica esta jornada partida–, y el 70,25% de Valencia.

Profesores y familias se alinean y coinciden al decir que «se piensa, y mucho, primero, si se presenta proyecto, por las condiciones de las extraescolares, que no siempre tienen el apoyo de los ayuntamientos y en las que cada centro se busca la vida para garantizar la calidad, y aunque ahora pueden ser de pago, no se acaba de ver», según Silvia Centelles, presidenta de FAMPA Castelló. Y después, «está el hecho de que si votas este año debes esperar otros tres para volver a hacerlo, con lo que algunos quieren ver primero si funciona en los colegios cercanos para decidirse, ver el modelo y aplicarlo, sin prisas», como explican fuentes de la Asociación de Directores de Infantil y Primaria (ADIP) de Castellón.

Pesa también el «desgaste» de la comunidad educativa, señala Centelles, y el «entorno socioeducativo», con más o menos apoyo para las actividades. «No es lo mismo Castellón –según barrios– que Santa Magdalena o Viver», incide la presidenta de FAMPA.

En la otra cara de la moneda, desde ADIP señalan que «muchos centros muestran ya resultados positivos». Mientras, los padres dicen que «la jornada debe regularse definitivamente, y no cada año, y los proyectos han de abrirse más a la participación de las familias», dice Centelles.

La jornada contínua s’imposa en 90 dels 162 centres educatius on s’han fet votacions

La demarcació d’Alacant és la zona on més escoles han canviat la jornada educativa

La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ha donat aquest dijous les primeres dades de participació i els resultats dels 162 centres educatius que aquest dimecres, 25 d’abril, van fer les votacions per a triar si les escoles adoptaven la jornada contínua. Del total, 28 centres pertanyen a la demarcació d’Alacant; 20, a la de Castelló, i 114, a la de València.

A hores d’ara, Educació compta amb les dades provisionals de 159 centres en què es van fer les votacions dimecres. Queden per verificar provisionalment dos centres de la demarcació de València i un de la demarcació de Castelló.

Aquest dimecres podien exercir el vot fins a 44.170 pares i mares a tot el territori valencià, 8.495 dels quals corresponen a la demarcació d’Alacant; 6.309, a la de Castelló, i 29.366, a la de València. Del total del cens, han participat en el procés de votacions el 70,25% de pares i mares a tot el País Valencià. A la demarcació d’Alacant, el 74,74% dels pares i mares; a la de Castelló, el 76,10%, i a la de València, el 67,70%.

Provisionalment, les famílies de 90 escoles d’Infantil i Primària han decidit, mitjançant consultes, canviar l’horari de la jornada escolar i, per tant, organitzaran la jornada lectiva de manera continuada, mentre que les famílies de 60 centres han decidit no canviar el tipus de jornada.

Pel que fa als resultats per demarcacions, dels 28 centres educatius convocats a la d’Alacant es tenen dades de tots. D’aquests, en 20 centres s’ha votat a favor de la modificació de la jornada escolar i en 8, en contra. A la demarcació de Castelló hi havia 20 centres convocats i es tenen dades de 19. D’aquestos, 9 centres han obtingut el sí a la modificació de l’horari de jornada escolar i 10, el no. A la demarcació de València hi havia 114 centres convocats i es tenen dades de 112. D’aquestos, 61 centres han obtingut el sí a la modificació de l’horari de jornada escolar i 51, el no.

Una vegada coneguts els resultats definitius i atesos els possibles recursos d’alçada, el director general de Política Educativa dictarà, abans del període de matriculació per al pròxim curs, l’autorització o no definitiva del canvi de jornada escolar. Les modificacions es podran aplicar a partir d’octubre, coincidint amb el canvi a l’horari habitual de tot el curs. L’autorització definitiva s’estendrà per períodes de tres cursos acadèmics renovables, sempre que els resultats s’ajusten a les millores previstes en el pla. L’avaluació es farà en funció de la incidència del nou horari sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge i els resultats obtinguts per l’alumnat.

Cal recordar que, actualment, en el curs 2017-2018, hi ha 522 centres que apliquen la jornada contínua. D’aquests, 341 pertanyen a la demarcació d’Alacant; 44, a la de Castelló, i 137, a la de València.

https://www.diarilaveu.com/noticia/81378/resultats-jornada-continua-educacio-2018