Les tres federacions participaren al debat sobre temps escolars de la universitat

Experts de diferents àmbits van reflexionar sobre la jornada escolar en un acte celebrat en la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació.

Les famílies de la Gonzalo Anaya, representades en les seues tres federacions, La FAMPA Enric Valor d’Alacant, la FAMPA-València, i la Fampa Penyagolosa de Castelló, van manifestar les seues inquietuds i van reivindicar una major presència de les famílies en els temes educatius.

L’acte va ser inaugurat pel Vicerector de Polítiques de Formació i Qualitat Educativa, Ramón López; pel President del Col·legi Oficial de Pedagogs i Psicopedagogos, Enrique Castillejo i pel Director General de Política Educativa de la Conselleria d’Educació, Jaume Fullana. Tots ells van crear el marc informatiu que va servir d’avantsala a les intervencions dels experts.

El denominador comú de les intervencions dels experts va ser aportar dades sobre l’organització de la jornada escolar per a oferir a les famílies i assistents informació més precisa sobre com repercuteixen els diferents temps en l’aprenentatge, en el somni, en la nutrició, en l’organització de la matèria a impartir, en l’organització de la famílies fóra ja de l’horari escolar.

Al llarg del torn de paraules es van ser succeint els pros i contres de la jornada contínua i partida, encara que en la seua majoria, van anar els contra els quals van tenir una major notorietat en el discurs dels participants.

També les organitzacions, institucions, col·lectius relacionats amb els temps educatius van participar en l’última part de l’acte. Entre ells, les tres federacions que conformen la Confederació Gonzalo Anaya.

Francisco Pacheco, com a representant de la federació Enric Valor d’Alacant va manifestar una posició equidistant, amb la qual reclamava un major finançament per a aplicar la normativa i garantir la qualitat de l’ensenyament.

D’altra banda, Esther Concepción, en presentació de FAMPA València, es va centrar en procediment per al canvi de jornada escolar. “Molt ràpids, deixant de costat aspectes molt importants, com els propis alumnes o el paper de les famílies des de l’inici del procés. També ha destacat els interessos particulars als quals obeeix el canvi de jornada i com ha dividit a la comunitat educativa”.

Finalment el president de la Confederació, Màrius Fullana, va arreplegar el relleu de l’exposat durant la jornada fent una crida a escoltar a la comunitat educativa per a dur a terme canvis tan importants. Va tornar a insistir en la necessitat de comptar amb les famílies i va destacar el concepte de centres oberts per a treballar junts en l’objectiu d’aconseguir incrementar la qualitat de l’ensenyament públic.

http://www.fampa-valencia.org/tres-federacions-participaren-debat-sobre-temps-escolars-universitat/

La ‘classe inversa’ és millor mètode d’ensenyament que el tradicional en la UPV

Aquest nou model li fa una volta als rols de professor i alumne i fa fora de l’aula l’aprenentatge magistral per a, així, en classe fer dinàmiques col·laboratives que consoliden l’assignatura

RedactaVeu / València.

Un informe sobre la ‘flipped clasroom‘ o classe inversa, presentat aquest dijous al Consell de Govern de la Universitat Politècnica de València, demostra que és millor mètode d’ensenyament que el tradicional a les aules de la institució, segons ha informat l’entitat en un comunicat.

Els resultats de la classe inversa són “molt satisfactoris”, segons Vicente Botti, vicerector de les Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions i responsable de la iniciativa, qui ha explicat que, en l’últim curs, s’ha posat en marxa aquest model pedagògic en 261 assignatures, de 63 titulacions diferents. “Quasi 8.000 alumnes de la UPV han provat aquesta nova metodologia. I açò ja suposa una mostra suficient que aporta resultats fiables”, ha apuntat.


Vídeo: Canal Raul Santiago Campion.
Es tracta d’un model pedagògic que canvia els rols de professor i alumne dins i fora de l’aula: la classe magistral es porta a casa, on l’estudiant aprèn els coneixements a través de vídeos i de material multimèdia i el temps de classe s’utilitza per a fer pràctiques, treball en equip i altres dinàmiques més col·laboratives.”Les dades indiquen que la ‘flipped classroom‘ millora el rendiment dels alumnes. Els estudiants que són molt bons continuen sent excel·lents i els que no s’esforcen segueixen sense enganxar-se. Però, els que estan en la zona mitjana es comporten millor i pugen fins a un punt en les seues qualificacions. Passen d’una nota de 6 a un 6,5 o un 7″, ha explicat Botti.

L’informe també incorpora, en les enquestes, els alumnes que han participat d’aquest nou model, que segons explica el comunicat estan més satisfets amb la formació que reben i, com a conseqüència, valoren millor els professors que la imparteixen. “És decisió del professor quina metodologia emprar en la seua classe. Però, a la vista dels resultats, la ‘flipped classroom’ ha arribat per a quedar-se.”

La XIV Setmana Internacional anima l’estudiantat a fer una estada a l’estranger

L’objectiu és promoure que l’alumnat de la UV realitze una estada a Europa o en altres continents

La Universitat de València celebra del 14 al 18 de novembre la XIV Setmana Internacional, una cita dedicada a informar a l’estudiantat sobre els programes d’intercanvi per a fer estades en l’estranger durant el curs 2017-2018.

RedactaVeu / València

Les dihuit facultats, repartides en els tres campus de la Universitat de València, acolliran diferents activitats a partir d’aquest dilluns i fins el pròxim divendres 18 de novembre amb l’objectiu d’animar els estudiants a fer estades en l’estranger. Així, el Servei de Relacions Internacionals i Cooperació, amb la col·laboració de totes les facultats i escoles de la Universitat, donarà a conèixer a tot l’estudiantat les diferents opcions a les quals pot acollir-se.

L’objectiu és promoure que l’alumnat realitze una estada a Europa -mitjançant el Programa Erasmus Estudis- o en altres continents -mitjançant el Programa Internacional-. Per això, s’han programat diverses activitats en els 18 centres de la Universitat de València. En els actes, que compten amb la participació dels coordinadors de mobilitat i del personal de Relacions Internacionals, s’oferirà informació detallada de l’oferta de destinacions, la forma i termini en què es faran les sol·licituds, els requisits necessaris per a optar a una destinació d’intercanvi i altres qüestions rellevants relacionades amb els programes esmentats.

La informació detallada de cadascuna de les reunions es pot consultar en aquest enllaç.

Xerrades per centres i titulacions

Durant aquesta setmana, s’han preparat xerrades informatives per centres i per titulacions. En aquestes xerrades es repartirà material informatiu d’interés sobre els intercanvis i l’estudiantat podrà aclarir dubtes. A més, la Setmana Internacional realitzarà una sessió específica sobre Àsia per a promocionar les estades a Xina, Corea, Japó i Taiwan. Finalment, es duran a terme altres activitats com ara sessions informatives sobre el programa Erasmus per al personal d’administració i serveis (PAS) i per al professorat (PDI).

Cal dir que la Universitat de València compta amb una llarga trajectòria en programes d’intercanvi i, actualment, la institució acadèmica és la segona destinació de tota Europa en rebre estudiants dins del programa Erasmus Estudis i la cinquena en enviar-ne.

http://www.laveupv.com/noticia/23213/la-xiv-setmana-internacional-anima-lestudiantat-a-fer-una-estada-a-lestranger

Les Universitats critiquen que l’esborrany de decret de plurilingüisme mantinga l’exempció

Fan públic l’informe encomanat per la conselleria a la UV i la UA amb l’anàlisi i suggeriments de canvis en el futur decret

RedactaVeu / València.

La Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant i la Universitat de València de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) ha fet públic el seu informe sobre l’esborrany de decret de plurilingüisme, fet públic per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

En aquest, les universitats públiques comencen amb unes consideracions preliminars al voltant de la llengua i la seua situació actual a les aules. Així, en aquests apunts previs, afirmen que “el desplegament de la LUEV ha estat lent, parcial i desequilibrat, sobretot perquè l’administració educativa no hi ha donat suport”. Igualment, recorden que la LUEV “va nàixer en un context molt diferent de l’actual, en una societat encara analògica, amb una situació de bilingüisme substitutiu”, i per això, i tenint en compte que hui vivim en una “societat-xarxa”, com ho qualifiquen, “caldria avançar envers una llei d’igualtat lingüística”.

“L’esborrany de decret sobre el model lingüístic educatiu valencià que ha donat a conèixer la Conselleria”, expliquen que “naix amb el llast d’uns condicionants sociopolítics i legals que n’enterboleixen els objectius i en dificulten la valoració estrictament pedagògica”.

Posteriorment, i abans d’entrar en l’anàlisi, deixen clar que “les Unitats per a l’Educació Multilingüe (UEMs) de la Universitat Jaume I, la Universitat d’Alacant i la Universitat de València vam conformar un equip de treball, coordinat pel pedagog Vicent Pascual, que, a requeriment de la Conselleria, elaborà un informe”, el qual és el que n’estem informant,“sobre la regulació del multilingüisme al sistema educatiu valencià”. Reconeixen que “molts dels plantejaments d’aquest informe han inspirat l’esborrany del decret” i citen com a exemple “la proposta d’un programa multilingüe únic i la consideració dels programes d’ensenyament en valencià com a model òptim per a l’aprenentatge de llengües”, però es desvinculen d’allò que recull l’esborrany com el disseny per nivells i l’assignació d’hores a cada llengua, no són els que proposàvem les UEMs, que vam suggerir un ús vehicular del valencià mínim per a les àrees no lingüístiques del 50%, en el cicle segon d’Infantil, Primària, ESO i Batxillerat i per a tot el territori valencià sense exclusions”.

En entrar a l’anàlisi, qualifiquen les línies del PP com “dos programes plurilingües, que sancionaven una dualitat lingüística innecessària” i a més “partia d’una fal·làcia  evident: considerar que el valencià estava ja plenament normalitzat”. Seguidament, palesen els percentatges del Programa dinàmic i com aquest equipara els nivells amb el Marc Comú Europeu de Referència de les Llengües (MCERL), una estructuració que destaquen per la “discriminació fina quant als diversos estadis de competència lingüística efectiva”, però alhora “resulta prolixa i costarà d’entendre als no iniciats i introdueix una complexitat afegida”.

“Es troba a faltar en el  decret la inclusió de garanties per a la salvaguarda dels drets  lingüístics de tots els ciutadans, sense menysteniment de la sobirania dels centres”, continuen.

L’esborrany també “s’aparta  de  les  recomanacions  que formulàrem  les  UEMs” pel que fa a la “regulació del multilingüisme en les poblacions que són de predomini lingüístic castellà, d’acord amb la divisió sancionada per la LUEV”, sobre això diuen que  “les  UEMs  subscrivim  el  parer  reiteradament  exposat  per  col·lectius cívics, com El Tempir d’Elx i investigadors qualificats”. En aquest sentit diuen que “no incorporar un percentatge mínim del 50% de docència en valencià permetrà que en les referides zones es puga continuar amb la concessió d’exempcions. Això mantindrà una fractura  social  lesiva  per  als  interessos  generals  del  valencians  i  discriminarà  els  ciutadans d’aquelles comarques, que s’hi veuran privats d’una escolarització en valencià adequada”.

L’informe susdit no es limita a indicar els avantatges i les millores, sinó que aporten “modificacions del decret”. N’aporten fins a set, que passen per: “simplificar  i  reestructurar  l’escala  de  nivells  del  PPED”, és a dir ,  “la supressió dels nivells bàsic I  i  bàsic  II  i  el  manteniment  de  la  nomenclatura  de  l’esborrany amb altres equivalències”; “Considerar la possibilitat que l’oferta inicial de centres  de  nivell  avançat  satisfaça  la  demanda,  almenys,  de  la  meitat  de  la  població  a escolaritzar”; “En  la  regulació  de  la  tria  de  nivell  lingüístic  per  part  del  consell  escolar” demanen “precisar  que  la  Conselleria  puga  revocar  la decisió  quan  entre  en  conflicte  directe  amb  els  informes  de  l’assessoria  de  llengües  i  la inspecció educativa”; “Revisar  els  procediments  que  regulen  la concessió  d’exempcions,  sobretot  en  batxillerat.  Una  lectura  inclusiva  de  l’article  24.2  de  la LUEV  pot  emparar  una  ordenació  diferent  del  multilingüisme.  Com  hem  dit,  mentre  no disposem d’un nou marc legal, i mentre no es faça un enorme esforç de pedagogia lingüística, encara  hi  haurà  valencians  que  seguiran  mantenint  actituds  de  desafecció  envers  el  valencià, que s’hauria de percebre com a patrimoni compartit sense excepcions”; “Incrementar  el  paper  que  haurien  de  tenir  les  llengües  estrangeres  segones  en  un  disseny educatiu  autènticament  plurilingüe”; “Reduir el calendari d’implantació del nou model d’ensenyament multilingüe, el PPED, de set a quatre anys”; i “iniciar  l’elaboració  d’un  mapa  del  multilingüisme  al  sistema  educatiu  valencià”.

Podeu llegir tot l’informe complet ja que el tenen adjunt a aquest notícia.