Diversitat sexual, de gènere i familiar als centres de primària: 12 maig 2018

Imatge

IMG-20180508-WA0013

Anuncis

Manifest per l’Ensenyament Públic. Eixim de nou al carrer el pròxim 8 de maig.

Després del fracàs al Parlament espanyol del Pacte per l’Educació, que hauria possibilitat la derogació de la LOMCE, i davant dels pronunciaments del Tribunal Constitucional, que consoliden els aspectes més injustos, classistes, masclistes i retrògrads d’aquesta llei com ara la segregació per sexes, la comunitat educativa, a través de les organitzacions socials que li donen suport, integrades en la PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC DEL PAÍS VALENCIÀ, torna a alçar la seua veu, diu “ja n’hi ha prou” i protesta davant de les institucions de l’Estat per exigir que, de forma definitiva, es derogue la LOMCE i es revertisquen les retallades educatives.

LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC DEL PAÍS VALENCIÀ convoca la comunitat educativa per exigir la derogació de la LOMCE; la reversió de les retallades; l’increment pressupostari dedicat a educació; la fi de la segregació per sexes; la recuperació d’un sistema de beques que garantisca la igualtat d’oportunitats; l’eliminació de la contrareforma universitària i de les pràctiques no remunerades en FP; la recuperació de les plantilles i les infraestructures docents; la dignificació de les condicions laborals del professorat i l’eradicació de les situacions de precarietat i explotació laboral; el fre a la privatització del sistema educatiu; la baixada de les ràtios, i la defensa i l’impuls de la nostra llengua.

LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC DEL PAÍS VALENCIÀ seguirem treballant per la disminució de les ràtios i de l’horari lectiu del professorat, l’increment de llocs de treball als centres docents, l’augment de beques i ajudes de llibres, de transport i menjador, l’augment de recursos per al funcionament dels centres i l’aposta d’inversió en infraestructures.

La LOMQE és contrària a la potenciació de l’aprenentatge de les llengües pròpies. Malgrat la LOMQE la Plataforma continuarà treballant pel plurilingüisme a les escoles.

A més a més, la comunitat educativa ja no suporta més promeses incomplides i la incapacitat del Parlament espanyol per derogar una llei educativa, la LOMCE, injusta, classista i segregadora. Aquesta és la nostra principal reivindicació i seguirem impulsant amb fermesa les iniciatives necessàries per assolir-la.

El camí per a la recuperació s’inicia amb la derogació immediata de la legislació dictada per donar sustentament i cobertura a les retallades educatives: El Reial Decret-Llei 14/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, i el Reial Decret-Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.

 Per totes aquestes raons, tornem a eixir al carrer. Hem d’exigir al govern de l’Estat que canvie radicalment la seua política educativa, que dialogue amb la comunitat educativa i els seus agents, i que se sotmeta a la majoria democràtica del Parlament i les seues iniciatives, que busquen el consens i el pacte educatiu.

La comunitat educativa ja no tolera més que l’actual govern del PP i el seu president, Mariano Rajoy, sistemàticament bloquegen totes les iniciatives destinades a revertir les retallades educatives, a derogar la LOMCE i a ampliar els consensos per assolir el desitjable Pacte Educatiu. Per això, si es mostren incapaços d’impulsar i realitzar els canvis que el nostre sistema educatiu necessita, o deliberadament no volen realitzar-los, ens veiem obligats a exigir un canvi de president i de govern, un nou govern del canvi que impulse la derogació de la LOMCE i la seua substitució per una nova llei educativa consensuada i progressista, que protegisca l’educació pública i derogue les retallades educatives. Fins que no ho aconseguim, aquesta mobilització continua.

http://www.fampa-valencia.org/es/manifest-lensenyament-public-eixim-nou-carrer-proxim-8-maig/

La Sostenibilitat al Plat: Guía para replicar la experiencia en otros centros escolares y en otros territorios.

A través dels menjadors escolars podem generar transformació social i sensibilitzar en valors i pràctiques socials l’alumnat, el professorat, els pares i les mares; a més podem crear hàbits alimentaris saludables i sostenibles.

«Cal comprendre el menjador escolar de manera multidimensional: com un espai de companyonia i de socialització alimentària, d’aprenentatge de gustos, hàbits i valors, de coneixements» (Carles Soler, 2011: 35). Per tant, un menjador escolar sostenible és un espai que ens permet conéixer l’impacte que pot ocasionar la nostra manera de menjar, entendre el nostre model de producció, distribució i consum d’aliments, i exercir la sobirania alimentària entesa com «el dret dels pobles als aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica, i el dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu». (Declaració de Nyélény, Mali, 2007; citat en García i altres, 2011).

Mitjançant els menjadors escolars sostenibles podem potenciar un consum responsable en la comunitat. Per això, el Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional-CERAI, ONGD de Desenvolupament Rural, en el seu desig de contribuir a generar canvis socials i culturals per a un desenvolupament sostenible basat en models de consum i producció agroecològics des de la perspectiva de la sobirania alimentària, ha intentat afavorir, en la seua estratègia de treball (entre la població de la Comunitat Valenciana i, especialment, entre la comunitat educativa), la comprensió crítica de la interdependència nord-sud, tot transmetent els coneixements sobre les dinàmiques complexes del desenvolupament relacionades amb els hàbits de consum individual i col·lectiu, i amb un enfocament específic en la producció i el consum d’aliments.

El servei de menjar per a escoles sostenibles està basat en tres principis sobre els aliments: que siguen frescos i nutritius, que la seua introducció s’identifique com el resultat d’un procés de negociació dut a terme en tota l’escola, i que es produïsquen localment respectant les seues variacions estacionals (Morgan i Sonnino, 2007; citat en Kebir, 2012). Tenint en compte aquesta excepció, els menjadors escolars sostenibles apliquen aquests principis amb un enfocament holístic impulsat per persones preocupades per la qualitat nutricional dels aliments i pels impactes negatius del sistema de producció convencional, així com pel desenvolupament local per a l’agricultura orgànica. Per tant, hi ha múltiples temes que estan interrelacionats i l’èxit d’aquestes iniciatives depén de l’apropiació que en facen els diferents membres de la comunitat escolar: el personal de cuina, les autoritats responsables de les escoles, el professorat, l’alumnat, els pares i les mares de l’escola, etc.

Els menjadors escolars sostenibles adopten i defensen la narrativa agroalimentària alternativa (la mateixa que defensa certs «valors en acció»), contribueixen i formen part del que podríem dir l’horitzó ètic alimentari (ethical foodscape) que consagra valors associats amb la integritat ecològica i la justícia social, dos trets fonamentals d’un sistema agroalimentari sostenible (Morgues i Morgan, 2013: 114). Per tant, els menjadors escolars constitueixen un espai per a promoure valors de consum responsable, basat en quatre pilars fonamentals (Soler, 2012: 55): Gràfic 1. Pilars fonamentals dels menjadors ecològics i de proximitat (Soler, 2012).

Continuar llegint en  https://cerai.org/wordpress/wp-content/uploads/2018/04/Sostenibilitat_al_plat_VAL.pdf   en valencià

En castellà https://cerai.org/wordpress/wp-content/uploads/2018/04/Sostenibilitat_al_plat_CAS.pdf

«La Sostenibilitat al Plat» és un projecte desenvolupat per CERAI en col·laboració amb les regidories d’Educació i d’Agricultura de l’Ajuntament de València i finançat per la Generalitat Valenciana i el mateix ajuntament. Es presenta com un projecte educatiu integral en el qual tota la comunitat educativa està implicada i participa del procés de transversalització del menjador escolar sostenible en l’escola. Es desenvolupa en tres escoles municipals de València: Santiago Grisolía, Fernando de los Ríos i Benimaclet.

Vídeo La Sostenibilitat al Plat 

Sobre avaluacions, exàmens, educació i desobediència

Reconec la colonització del món per la ideologia neoliberal, que mesura resultats, èxit i jerarquització social. Però jo m’he passat la vida treballant en i per l’educació pública, i tinc una altra idea del que han de fer les escoles i per a què han de servir les avaluacions.

Tinc un veí que és enginyer nuclear i actua com un autèntic analfabet de les cures familiars. També sé d’un altre que és un alt executiu en una important empresa d’alimentació i es passa els diumenges en xandall treballant i si me’l trobe amb pinganillos a les orelles és que està reunit, encara que diuen que té un bon sou. També tinc una altra veïna que és farmacèutica però haurien de sentir-la parlar d’art, economia o política, veure com cuida el seu cos, com relata els seus viatges i quin estil de relació més amorós té amb els seus clients i amics. Vinc a dir això perquè tots van passar els seus exàmens per aconseguir les seves titulacions; és més, van passar per la vida acadèmica bàsicament aprovant exàmens, però gens d’això va garantir que acabessin sent unes persones educades. Unes sí, uns altres no.

Sí, sí, però sóc enginyer, em dirà el meu veí. I aquí entra en conflicte la nostra mirada sobre la vida i sobre el sentit i finalitat de l’educació. Reconec la colonització del món de la vida per la ideologia neoliberal, que mesura resultats, èxit, jerarquització i classificació social. I segurament, l’obsessió per les proves externes, exàmens i revàlides té a veure amb aquesta necessitat de etiquetatje social i jerarquització de centres educatius en funció dels resultats. Des d’aquesta òptica, guanya el meu veí, que mira l’educació com a valor de canvi (potser per això porta a les seves filles a un col·le de monges on els pares i les mares posen cara de clientela tranquil·la). Però jo m’he passat la vida treballant en i per l’educació pública, i tinc una altra idea del que han de fer les escoles i per a què han de servir les avaluacions.

Crec que les escoles, per mandat constitucional, a més, són les úniques institucions la funció de les quals és ajudar als infants a  que creixin en el ple desenvolupament de la seva personalitat, això diu l’article 27. Jo ho puc dir amb altres paraules, les escoles (públiques) estan al servei de l’emancipació dels éssers humans, i han de posar el coneixement científic al servei d’aquest projecte emancipador. Les escoles (públiques) obren les seves portes a una complexa diversitat humana i han de posar-se al servei del creixement de subjectes i pobles des del reconeixement d’aquesta diversitat. Les escoles (públiques) saben que aquella colonització neoliberal que anteriorment citava necessita la reproducció de la desigualtat social, el triomf d’uns per al fracàs d’uns altres, i per això assumeixen el compromís social no solament de compensar sinó de combatre aquesta desigualtat des dels seus projectes educatius.

El projecte de l’escoles públiques és llavors un projecte polític compromès amb l’emancipació. I aquest projecte polític necessita una avaluació, és a dir, necessita d’un diàleg públic dirigit a la comprensió critica i millora del que ens passa. Aquest projecte d’avaluació és complex perquè posa en relació els aprenentatges dels nens i les nenes amb les polítiques educatives, les pràctiques de formació docent i els sabers professionals, les estratègies de gestió, l’administració de recursos, les polítiques de finançament, els contextos culturals, etc. És, certament, una altra cosa molt diferent al que volen fer les polítiques educatives neoliberals amb la imposició burocràtica i autoritària d’exàmens finals, revàlides, i proves externes. Com a bones polítiques neoliberals, a més, externalitzen el procés i això ens costa una pasta afegida als qui no ens beneficiem per res d’aquests controls, perquè cal subratllar-ho, a nosaltres (un nosaltres en el qual incloc a nens i nenes, les mestres i els mestres) aquestes proves no ens serveixen per res.

L’escola està cada vegada més colonitzada per normes administratives que regulen el conjunt d’actes en el seu interior, i crec que era Habermas qui explicava molt bé com la generalització de les accions instrumentals a poc a poc anul·la la possibilitat del diàleg, la comunicació, i l’enteniment entre els subjectes; una manera de colonització pel qual cada vegada tenim menys espais de llibertat per a l’expressió i la construcció social autònoma. L’avaluació pública que necessita l’escola pública, la que ens ajudaria des del diàleg a créixer com a subjectes, com a institució, i com a professionals, es fa més difícil si s’incrementa una manera aparentment banal d’entretenir-nos amb la norma administrativa. Un dia ens van dir que havíem de programar per objectius, un altre dia van pretendre fer-nos constructivistes, i quan ens els vam creure van arribar les competències per tornar als objectius; encara que jo vaig continuar programant pensant sobretot en la qualitat i el sentit de les activitats que proposava a l’aula. I explicava allà on podia la meva negativa a programar segons un model imposat d’una manera burocràtica, perquè una de les característiques, a la meva manera de veure, de la desobediència és el seu caràcter públic, deixant testimoniatge d’una consciència política que busca en la confluència amb els altres i les altres la possibilitat del canvi.

Per això em sumo ara al generós esforç dels qui es neguen a complir amb el mandat administratiu de l’avaluació neoliberal, finalista i punitiva, amb la consciència que de no fer-ho, cada dia perdrem capacitat d’autonomia, i de creació d’un subjecte docent amb capacitat i voluntat per respondre pels seus actes. Si ens deixem fer, ens fan a la seva manera i conveniència. Davant aquesta pressió, política, només se m’ocorre una resposta política: la desobediència.

http://diarieducacio.cat/sobre-avaluacions-examens-educacio-i-desobediencia/

ACTIVITATS AL MENJADOR: Mireu…

ACTIVITATS AL MENJADOR: CONTES

http://parejofre.blogspot.com.es/2018/05/activitats-al-menjador-contes.html

ACTIVITATS AL MENJADOR: GLOBUS TERRAQÜI

http://parejofre.blogspot.com.es/2018/05/activitats-al-menjador-globus-terraqui.html

ACTIVITATS AL MENJADOR: ROBÒTICA

http://parejofre.blogspot.com.es/2018/05/activitats-al-menjador-robotica.html

ACTIVITATS AL MENJADOR:JOCS DE RAQUETA

http://parejofre.blogspot.com.es/2018/05/activitats-al-menjadorjocs-de-raqueta.html

ACTIVITATS AL MENJADOR: ACTIVITATS D’HIGIENE BUCODENTAL

http://parejofre.blogspot.com.es/2018/05/activitats-al-menjador-activitats.html

 

La volta al món en huitanta dies: El teatre d´Ampa Pare jofré pròximament

Pròximament: 11 de juny de 2018 al CEIP Pare Jofré

All-focus

QUIM SOM?

Participants:  Beatriz Barres, María Llavador, Eva Sánchez Bonet, Cecilia Zarzo Baviera, Eulália Mengual Campos, María Gil Cerezo, Amalia Quiroga, Charo Romero Mercader, Mariana Galvagno Bernádez, Toñi Palomar, Marise J. R. A. Fonseca, Soledad Chulvi, Abel Guinart, Viviane Adenauer…

Phileas Fogg, cavaller anglés exigent i puntual, i el seu majordom Passepartout s’embarquen en un viatge al voltant del món. A més, el cavaller es juga vint mil lliures que és capaç de fer el recorreguten vuitanta dies.

El periple comença a Londres, però uns dies després, al port de Suez, l’agent de policia Fix i la seua esposa –i col·laboradora– Dorothy, busquen el lladre del banc d’Anglaterra i, en veure Fogg, l’hi confonen. Comencen a perseguir-los i l’expedició s’embarca en el Mongòlia, un vaixell de vapor que els porta fins a Bombai, on Fix i Dorothy enganyen Fogg i Passepartout perquè perden el tren que els havia de dur, a través de l’Índia, a Calcuta.

En ser alliberats, continuen el viatge en elefant. A mitjan camí aconsegueixen salvar Aouda, una jove que anava a ser sacrificada en un ritual, i que finalment s’uneix a l’expedició. Quan arriben a Calcuta i es disposen a agafar el Rangoon, es troben al port Fix i Dorothy, i tots s’embarquen fins a Hong Kong, on la parella de policies, vestits ara de xinesos, emborratxen Passepartout i el deixen fora del viatge, cosa que fa que Fogg i Aouda perden el vaixell que els havia de portar fins a Yokohama. Per això decideixen buscar un mitjà alternatiu que els permeta continuar l’aventura.

Al port de Hong Kong coneixen John Bunsby, capità del Tankadera, a qui contracten perquè els porte a San Francisco. També s’hi troben Fix i Dorothy, que aconsegueixen acompanyarlos en la travessia. En arribar-hi, entropessen amb Passepartout.

De nou junts, els tres agafen el tren que els ha de portar a Nova York, però a la meitat del trajecte uns indis l’assalten i agafen com a ostatges els tres amics i els dos policies. El majordom aconsegueix fugir del campament i tornar amb un globus per a alliberar la resta dels presoners i tots junts abandonen els Estats Units i travessen en globus l’oceà Atlàntic.

Finalment, el globus aterra a Liverpool, des d’on es disposen a agafar el tren que els portarà a Londres; però, quan es dirigeixen a l’estació Fix deté Fogg. Tanmateix, no tardarà a tornar a la presó per alliberar-lo perquè feia tres dies que havien detingut el veritable lladre del banc d’Anglaterra. Ja a Londres, quan creien que tot estava perdut, compren el diari i descobreixen que havien guanyat un dia perquè havien viatjat cap a Orient. Uns segons abans de l’hora establida com a límit, els tres intrèpids viatgers entren al Reform Club de Londres i guanyen l’aposta. Fogg i Aouda, a més a més, han trobat la felicitat.

Personatges

Phileas Fogg
un home de l’alta societat anglesa i protagonista del llibre. Personatge fred i calculador.
Jean Passepartout
criat francès de Fogg, i, al contrari que aquest, molt espontani i eixelebrat.
Fix
inspector de Scotland Yard, implacable perseguidor de Fogg per tot el món.
Mistress Aouida
jove dama que Fogg deslliura i salva de morir cremada a l’Índia, i que l’acompanya en la resta del viatge. N’acaba enamorat i és el principal “premi” de la seva volta al món.
Sir Francis Cromarty
militar de l’exèrcit britànic a l’Índia, que comparteix viatge i aventures per aquest territori.
James Forster
anterior criat de Fogg abans de contractar Passepartout. Acomiadat per dur a Fogg l’aigua per a rentar-se amb 2 graus de diferència.
Andrew Stuart, John Sullivan, Samuel Fallentin, Prens Flanagan i Gauthier Ralph
els cinc socis del Reform Club que discuteixen amb Fogg sobre la possibilitat de fer la volta al món en vuitanta dies, discussió que acabarà amb una aposta de 20.000 lliures.
Jutge Obadiah i secretari Oysterpof
que jutgen els protagonistes a Calcuta.
John Bunsby
patró de la Tankadera, goleta que els transporta de Hong Kong a Xangai.
William Batulcar
propietari del circ en el qual ingressa Passepartout per poder viatjar als Estats Units.
Stamp Proctor
coronel que a San Francisco, dóna un cop de puny a Fix i que està a punt de batre’s en duel amb Fogg.
William Hitch
missioner que van conèixer en el tren viatjant a l’Ocean to Ocean.
Mugde
conductor del trineu que fan servir en una part del recorregut per Amèrica davant la falta de vies de tren.
Andrew Speedy
capità del Henrietta, vapor en el qual fan el trajecte de Nova York a Queenstown, a Irlanda.
James Strand
autèntic lladre del Banc d’Anglaterra.
Dorothy
dona de Fix, l’acompanya en el seu viatge i l’ajuda a capturar els suposats lladres.