Sobre les llibertats, els drets i l’educació

Màrius Josep Fullana I Alfonso/President De Fampa-València 27.02.2019 | 21:36

Les famílies de l’escola pública, la majoria de les famílies al nostre país, apostem per una escola inclusiva, coeducativa, laica i amb igualtat i equitat. El dret a una educació digna per a tots els xiquets i les xiquetes sols pot ser garantit per un sistema públic universal i gratuït on no es produïsca cap discriminació.

El concert de centres privats va ser una solució transitòria mentre l’estat acabava de construir la xarxa de centres de titularitat pública. Aquest concert no emana de cap dret universal. De fet, aquelles que ho defensen reclamen que s’establisca per llei la qual cosa demostra que no esdevé com a conseqüència de cap llei ni carta de drets.

Aquest tipus de sistema educatiu no és més que l’establiment de l’educació com a negoci. Són empreses, com ho demostra el fet que la seua titularitat no és pública, no és de les persones que vivim dins de l’estat. Això fa que tinguen privilegis i que puguen canviar l’educació universal establerta per a la resta de l’alumnat. Han de fer caixa, si no el negoci se’n va en orris, si no, per què tant d’interès en ser finançats per l’administració pública?; per què no estan a les zones rurals amb poc alumnat? En canvi, el seu funcionament és el propi d’una empresa privada: selecció de personal sense cap procés d’oposició objectiu i una lliure concurrència que garanteix una formació de qualitat i en igualtat de condicions; uniformes, funcionament especial dels menjadors,… cap obligació d’adaptar-se al programa de xarxa llibres i per això poden especular amb el material escolar, control del transport escolar i un llarg etcètera.

Una qüestió indirectament relacionada amb aquest tema perquè qui reivindica la concertació ho fa lligant-ho, és la qüestió de la religió a les aules. Les famílies de l’escola pública considerem que la religió ha d’estar fora de les aules. La religió és una qüestió de l’àmbit privat de les famílies. Altres estats ja van desterraraquesta pràctica ancorada en el passat. Obligar als centres públics a impartir aquesta matèria és contrària a la igualtat de drets i a la convivència de diferents religions, que si més no, formen part de les opcions de fe des de l’àmbit privat o familiar. Aquesta igualtat es perverteix encara més quan el professorat no passa el sistema objectiu de tria habitual i d’igualtat d’oportunitats i és ficat a dit pels estaments religiosos. No existeix cap empresa pública o privada on les treballadores siguen imposades des de fora, sols ocorre en aquest cas molt particular que comentem.

Si apostem per una escola pública, de qualitat, amb recursos de tot tipus (econòmics, personals, materials,…) que done resposta a cadascuna de les necessitats de l’alumnat, tindrem una educació d’excel·lència, que no segregue, que no siga competitiva, on valors com la igualtat de gènere, la solidaritat, l’equitat, l’empatia, la compassió, entre d’altres,siguenel prioritari. No podem consentir, que amb diners públics es promoga l’exclusió, que els diners es destinen al manteniment d’empreses privades en lloc de destinar-los a tots els xiquets, xiquetes, joves,…. amb un accés igualitàri a l’educació, que tant va costar guanyar en el passat.

Els xiquets i les xiquetes aprenen que la societat és diversa i que totes tenim els mateixos drets i se’ns ha de tractar per igual. La pràctica és una de les millors maneres d’aprendre i materialitzar aquest fet i així es palesa quan el sistema educatiu fa efectius aquests valors. Altre cop, una xarxa universal de titularitat pública de qualitat és l’única manera de garantir els valors democràtics i justos.

Les famílies de l’escola pública apostem per un nou model educatiu. Aquest nou model serà molt més senzill de construir si canviem l’actual llei educativa, amb la participació de tota la comunitat educativa i del teixit social que supere les lleis anteriors des de la LOMQE. La Comunitat Educativa hem mostrat la nostra oposició a aquestes lleis, any rere any a través de la denúncia pública i la mobilització massiva. Volem una llei que desenvolupe d’una vegada per totes, la xarxa universal de centres de titularitat pública i que garantisca l’ensenyament equitatiu i inclusiu entre altres valors. Una educació en valors que se centre en les xiquetes i xiquets i els dote de coneixements però també d’eines per cercar una societat millor. Reivindiquem que es prioritzen els recursos de l’estat en educació, sanitat i serveis socials tots aquests totalment públics. En aquest marc serà més senzill construir una societat realment democràtica, participativa, igualitària i justa.

https://www.levante-emv.com/opinion/2019/02/27/les-llibertats-els-drets-i/1841634.html

FAMPA-València demana qualitat educativa a l’ensenyament públic

La federació majoritària d’AMPA inicia el curs al CEIP Carles Salvador, una escola pública, exemple de treball  i implicació de la comunitat educativa.

FAMPA-València ha elegit el CEIP Carles Salvador per a presentar en roda de premsa la valoració que les AMPA fan de l’inici del curs escolar i les línies d’actuació que sustentaran la reivindicació del col·lectiu durant el curs escolar 2018-2019.

El centre elegit n’és un exemple que, malgrat totes les retallades i l’atac cap a l’escola pública que hem viscut durant anys, que junt amb la vigència actual de la LOMQE, l’escola pública perviu amb el temps gràcies al treball de les comunitats educatives que la dignifiquen dia a dia amb el seu esforç.

FAMPA-València continua oposant-se enèrgicament a la LOMQE i exigeix la seua derogació per considerar-la una llei segregant i classista que no té consens social i no garanteix la igualtat d’oportunitats. Així mateix reclama la reversió de les retallades i una inversió molt major en educació.

Els diners públics per a gestió pública. No volem que es concerte cap unitat a l’escola privada quan hi ha moltes necessitats a l’escola pública. L’escola pública ha de ser la prioritat per a l’administració. L’únic sistema educatiu que garanteix la igualtat d’oportunitats i una educació integral que faça de les nostres filles i fills unes persones que lluiten per una societat millor és el públic.

Els pares i mares de FAMPA-València aposten per una escola laica, en la qual no s’incloga en el currículum la religió com a assignatura, més enllà de que puntue o no per a la nota mitjana del curs. Açò també implica centres educatius lliures de cap simbologia religiosa a nivell institucional.

Per la seua part la directora del CEIP Carles Salvador ha explicat el funcionament del centre, quins projectes du endavant al respecte de la innovació, qualitat,  èxit escolar, etc i que el converteixen en model d’escola pública que busca contínuament la qualitat en l’ensenyament. “Música a l’escola, hort escolar, immersió en noves tecnologies, compromís amb el plurilingüisme,… tot una sèrie de projectes gràcies al un equip de professorat implicat amb les famílies i el veïnat, , i on es dona una participació real i efectiva”, explica Raquel Talón, qui a més ha destacat la reivindicació a les administracions públiques de totes les millores i recursos per a l’escola pública.

La presidenta de l’AMPA, Carolina Baile, ha destacat el treball col·laboratiu com a AMPA al vostre centre, “Posem tota la nostra il·lusió per fer comunitat educativa sobre tot en grans projectes com ara l’hort escolar, la revista del centre, ajudar en la direcció a que la nostra escola millore. Ara els nostres esforços estan destinats a reivindicar que el pla Edificant siga una realitat quan abans millor, el nostre cole també ho necessita”, conclou.

El president de FAMPA-València, Màrius Fullana, ha estat acompanyat de la directora del centre, Raquel Talón i la presidenta de l’AMPA, Carolina Baile.

“Escola pública, eduquem per transformar”

El president de FAMPA-València, Màrius Fullana, ha explicat els principals objectius de les mares i pares de l’escola pública per al pròxim curs. Sota el lema “Escola pública, eduquem per transformar” FAMPA-València destaca el treball conjunt i compartit amb la Confederació Gonzalo Anaya per a continuar en la tasca representativa d’associacions de mares i pares en la defensa del dret a l’educació pública, sense concertació, democràtica i de qualitat.

Dins d’aquesta tasca la federació destaca la necessitat d’un nou sistema educatiu totalment públic, de qualitat, gratuït, laic, coeducatiu, inclusiu, en valencià; on siga una realitat la participació de les famílies en la gestió educativa i també als organismes institucionals i el poder de decisió compartit amb la resta de la comunitat educativa.

També considera una prioritat la inversió educativa en infraestructures i instal·lacions adequades, demanant a l’administració que acabe urgentment amb els barracons i retire el fibrociment a tots els centres.

Les famílies de FAMPA-València volem garanties sobre la capacitació del professorat en l’ensenyament lingüístic en tot el País Valencià i que es cobrisquen com més aviat millor les baixes. Sabem que quan un professor no està a l’aula, no es garanteixen els drets dels nostres fills i filles dins del sistema educatiu.

http://www.fampa-valencia.org/es/fampa-valencia-demana-qualitat-educativa-lensenyament-public/

Matricula en l’escola pública

De fa ja uns anys que cal tornar a parlar de la matrícula en les escoles. Novament pares i mares hem de triar a quina escola volem matricular a les nostres filles i fills. Això és així perquè tenim escoles molt diverses al voltant i totes aquestes finançades amb diners públics. Escoles de titularitat pública i escoles privades finançades amb diners públics. No descobrim la pólvora amb això. Atès el sistema d’ensenyament actual al País Valencià es produeix aquesta disjuntiva. L’actual llei educativa, la LOMQE, a la qual ens oposem rotundament, ha reforçat encara més aquesta diferència.

Des de FAMPA-València animem a les mares i pares de nova matrícula a que ho facen en els centres de titularitat pública. Mentre lluitem per un sistema d’ensenyament totalment públic, nosaltres fem un al·legat per anar construint-lo també des de la demanda d’aquesta matrícula. Sovint s’esgrimeix l’argument de la petició de la concertada com a justificació per mantenir l’actual sistema que inclou la concertació, quan nosaltres considerem que són les Administracions públiques les que han d’acabar amb aquesta suposada «temporalitat» que s’allarga en el temps. Són aquestes qui tenen la capacitat de decisió en aquesta matèria. Recordem que la concertació es va introduir el 1984 per tal de suplir les carències del sistema públic mentre es projectava la construcció dels centres que hi mancaven però encara no s’ha dut a terme i seguim amb la concertació. Per això mateix, tampoc no podem permetre pas cap eliminació d’unitats en l’escola pública, la planificació educativa que es propose des de l’Administració, sempre ha de sumar més unitats en el sistema educatiu públic, mai restar.

En aquestes circumstàncies d’elecció ens pertoca fer una defensa del sistema de titularitat pública un cop més. Però no ens importa haver de fer-ho, atès que nosaltres considerem que és la millor opció i és per això que la volem universal, gratuïta i de qualitat. Les persones que apostem per una escola totalment pública estem convençudes que és la millor perquè ensenya en igualtat, perquè ensenya en valors, perquè recull la diversitat cultural i social i les atén i en dóna resposta, perquè permet treballar amb tota la comunitat educativa i això enriqueix l’ensenyament, perquè no té cap interès, com el del negoci, més enllà de dotar de coneixement i eines perquè els nostres menors esdevinguen unes persones adultes que puguen viure d’una manera positiva, empàtica i plenes d’amor, totalment democràtica, participativa, integradora i constructiva en la societat del futur. Una escola que ensenya en valors, des de la diversitat, ensenya coeducació, qüestió fonamental per contribuir a acabar amb el patriarcat, que permet la laïcitat (que volem universalitzar dins el sistema educatiu públic), que té cura de totes les llengües (i en especial de la nostra) fa de les nostres xiquetes i xiquets unes persones que tracten no només de conviure millor, ans tenir la inquietud de plantejar-se un sistema social més just i igualitari, un sistema que tracte de superar les injustícies que existeixen actualment i tinga present a les persones per davant de tot i no als mercats o les mercaderies com a eix d’aquest.

Així que un any més us animem a que trieu la pública com a garantia d’una educació més completa i més solidària, de major qualitat humana i que aposta per una societat més justa i integradora.

http://www.levante-emv.com/aula/2018/05/16/matricula-lescola-publica/1718274.html

Manifestació a València en defensa d’educació pública

La protesta forma part del “dia de lluita” convocat per la Plataforma Estatal per l’Escola Pública

 

Alumnes, pares, docents i representants de diversos partits polítics es van manifestar ahir en una trentena de ciutats de tot Espanya en defensa de l’educació pública per a exigir la derogació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) i contra les retallades.

La protesta forma part del “dia de lluita” convocat per la Plataforma Estatal per l’Escola Pública per a criticar que “les contrareformes del PP i la Lomce seguixen vigents com també ho estan les retallades patides per l’escola pública, que no han sigut revertits”.

El fracàs del Pacte Educatiu en la Subcomissió del Congrés, on solament continuen treballant PP i Ciutadans, o el “escàs” finançament previst per a educació en els Pressupostos Generals de l’Estat, han sigut alguns dels arguments pels quals la marea verda ha tornat a eixir al carrer.

Per la seua part, fonts del Ministeri d’Educació, en declaracions a Efe, han negat rotundament les retallades i diuen no compartir els motius d’esta mobilització, que té el suport de PSOE i Unidos Podemos.

Així, des del Ministeri han recordat que el programa de beques i ajudes a l’estudi passa de 1.523 milions d’euros en 2017 a 1.575 milions enguany. 52 milions més, segons el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat.

Tanmateix, els manifestants creuen que el Govern “ha abandonat l’escola pública, i que esta patix atacs per part del PP, com “el baix finançament, aules massificades o les retallades”, ha dit el portaveu de la Plataforma Escola Pública Madrid, Adriàn Junyent, abans de l’inici de la marxa de Madrid.

En la capital, la protesta ha partit de la plaça de Neptú per a acabar a la plaça de Canalejas després de passar per davant del Ministeri d’Educació, lloc en el qual els manifestants s’han parat per a després realitzar una xiulada.

També han llegit un manifest, en el qual han advocat per seguir lluitant per la “reversió de les retallades, l’augment del pressupost educatiu i la derogació de la Lomce, així com incorporar les demandes de les famílies, els estudiants i el professorat”.

Així mateix, han alertat que de no canviar esta situació “els estudiants seguiran patint les conseqüències dels itineraris selectius, les aules massificades, les avaluacions externes, els centres educatius deteriorats, les faltes de resposta d’atenció a la diversitat i el professorat que canvia cada any de centre”.

De la mateixa manera, esta mobilització s’ha celebrat en altres ciutats com León, Badajoz, Càceres, Santander, València, Oviedo, Logronyo, Salamanca, Valladolid, Burgos o Màlaga, entre altres, i han aconseguit congregar a centenars de persones.

A Barcelona, al voltant de mig centenar de docents s’han manifestat davant la Delegació del Govern per a denunciar la “criminalització” de l’escola catalana.

Convocats per CC.OO., els manifestants han tallat el carrer durant quasi una hora mentre s’escoltaven proclames com “Ni retallades ni criminalització”, “En l’educació, n’hi ha prou d’intervencions” o “Nosaltres eduquem, no adoctrinem”.

Les protestes d’esta Plataforma que s’han desenvolupat durant la vesprada de hui, han comptat amb el suport del PSOE i Unidos Podemos.

S’exigix un major finançament de l’educació, una nova Llei educativa consensuada amb la comunitat educativa, reversió de les retallades (baixada de ràtios en les aules, recuperació de programes d’atenció a la diversitat, reducció d’hores lectives per al professorat i augment del professorat en els centres, supressió dels descomptes per malaltia) i més beques i ajudes a l’alumnat.

http://val.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2018/05/08/manifestacion-valencia-defensa-educacion-publica/1715194.html

Los motivos para matricular en la escuela pública. ¡Visualiza!

Manifest per l’Ensenyament Públic. Eixim de nou al carrer el pròxim 8 de maig.

Després del fracàs al Parlament espanyol del Pacte per l’Educació, que hauria possibilitat la derogació de la LOMCE, i davant dels pronunciaments del Tribunal Constitucional, que consoliden els aspectes més injustos, classistes, masclistes i retrògrads d’aquesta llei com ara la segregació per sexes, la comunitat educativa, a través de les organitzacions socials que li donen suport, integrades en la PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC DEL PAÍS VALENCIÀ, torna a alçar la seua veu, diu “ja n’hi ha prou” i protesta davant de les institucions de l’Estat per exigir que, de forma definitiva, es derogue la LOMCE i es revertisquen les retallades educatives.

LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC DEL PAÍS VALENCIÀ convoca la comunitat educativa per exigir la derogació de la LOMCE; la reversió de les retallades; l’increment pressupostari dedicat a educació; la fi de la segregació per sexes; la recuperació d’un sistema de beques que garantisca la igualtat d’oportunitats; l’eliminació de la contrareforma universitària i de les pràctiques no remunerades en FP; la recuperació de les plantilles i les infraestructures docents; la dignificació de les condicions laborals del professorat i l’eradicació de les situacions de precarietat i explotació laboral; el fre a la privatització del sistema educatiu; la baixada de les ràtios, i la defensa i l’impuls de la nostra llengua.

LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC DEL PAÍS VALENCIÀ seguirem treballant per la disminució de les ràtios i de l’horari lectiu del professorat, l’increment de llocs de treball als centres docents, l’augment de beques i ajudes de llibres, de transport i menjador, l’augment de recursos per al funcionament dels centres i l’aposta d’inversió en infraestructures.

La LOMQE és contrària a la potenciació de l’aprenentatge de les llengües pròpies. Malgrat la LOMQE la Plataforma continuarà treballant pel plurilingüisme a les escoles.

A més a més, la comunitat educativa ja no suporta més promeses incomplides i la incapacitat del Parlament espanyol per derogar una llei educativa, la LOMCE, injusta, classista i segregadora. Aquesta és la nostra principal reivindicació i seguirem impulsant amb fermesa les iniciatives necessàries per assolir-la.

El camí per a la recuperació s’inicia amb la derogació immediata de la legislació dictada per donar sustentament i cobertura a les retallades educatives: El Reial Decret-Llei 14/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, i el Reial Decret-Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.

 Per totes aquestes raons, tornem a eixir al carrer. Hem d’exigir al govern de l’Estat que canvie radicalment la seua política educativa, que dialogue amb la comunitat educativa i els seus agents, i que se sotmeta a la majoria democràtica del Parlament i les seues iniciatives, que busquen el consens i el pacte educatiu.

La comunitat educativa ja no tolera més que l’actual govern del PP i el seu president, Mariano Rajoy, sistemàticament bloquegen totes les iniciatives destinades a revertir les retallades educatives, a derogar la LOMCE i a ampliar els consensos per assolir el desitjable Pacte Educatiu. Per això, si es mostren incapaços d’impulsar i realitzar els canvis que el nostre sistema educatiu necessita, o deliberadament no volen realitzar-los, ens veiem obligats a exigir un canvi de president i de govern, un nou govern del canvi que impulse la derogació de la LOMCE i la seua substitució per una nova llei educativa consensuada i progressista, que protegisca l’educació pública i derogue les retallades educatives. Fins que no ho aconseguim, aquesta mobilització continua.

http://www.fampa-valencia.org/es/manifest-lensenyament-public-eixim-nou-carrer-proxim-8-maig/

Sobre avaluacions, exàmens, educació i desobediència

Reconec la colonització del món per la ideologia neoliberal, que mesura resultats, èxit i jerarquització social. Però jo m’he passat la vida treballant en i per l’educació pública, i tinc una altra idea del que han de fer les escoles i per a què han de servir les avaluacions.

Tinc un veí que és enginyer nuclear i actua com un autèntic analfabet de les cures familiars. També sé d’un altre que és un alt executiu en una important empresa d’alimentació i es passa els diumenges en xandall treballant i si me’l trobe amb pinganillos a les orelles és que està reunit, encara que diuen que té un bon sou. També tinc una altra veïna que és farmacèutica però haurien de sentir-la parlar d’art, economia o política, veure com cuida el seu cos, com relata els seus viatges i quin estil de relació més amorós té amb els seus clients i amics. Vinc a dir això perquè tots van passar els seus exàmens per aconseguir les seves titulacions; és més, van passar per la vida acadèmica bàsicament aprovant exàmens, però gens d’això va garantir que acabessin sent unes persones educades. Unes sí, uns altres no.

Sí, sí, però sóc enginyer, em dirà el meu veí. I aquí entra en conflicte la nostra mirada sobre la vida i sobre el sentit i finalitat de l’educació. Reconec la colonització del món de la vida per la ideologia neoliberal, que mesura resultats, èxit, jerarquització i classificació social. I segurament, l’obsessió per les proves externes, exàmens i revàlides té a veure amb aquesta necessitat de etiquetatje social i jerarquització de centres educatius en funció dels resultats. Des d’aquesta òptica, guanya el meu veí, que mira l’educació com a valor de canvi (potser per això porta a les seves filles a un col·le de monges on els pares i les mares posen cara de clientela tranquil·la). Però jo m’he passat la vida treballant en i per l’educació pública, i tinc una altra idea del que han de fer les escoles i per a què han de servir les avaluacions.

Crec que les escoles, per mandat constitucional, a més, són les úniques institucions la funció de les quals és ajudar als infants a  que creixin en el ple desenvolupament de la seva personalitat, això diu l’article 27. Jo ho puc dir amb altres paraules, les escoles (públiques) estan al servei de l’emancipació dels éssers humans, i han de posar el coneixement científic al servei d’aquest projecte emancipador. Les escoles (públiques) obren les seves portes a una complexa diversitat humana i han de posar-se al servei del creixement de subjectes i pobles des del reconeixement d’aquesta diversitat. Les escoles (públiques) saben que aquella colonització neoliberal que anteriorment citava necessita la reproducció de la desigualtat social, el triomf d’uns per al fracàs d’uns altres, i per això assumeixen el compromís social no solament de compensar sinó de combatre aquesta desigualtat des dels seus projectes educatius.

El projecte de l’escoles públiques és llavors un projecte polític compromès amb l’emancipació. I aquest projecte polític necessita una avaluació, és a dir, necessita d’un diàleg públic dirigit a la comprensió critica i millora del que ens passa. Aquest projecte d’avaluació és complex perquè posa en relació els aprenentatges dels nens i les nenes amb les polítiques educatives, les pràctiques de formació docent i els sabers professionals, les estratègies de gestió, l’administració de recursos, les polítiques de finançament, els contextos culturals, etc. És, certament, una altra cosa molt diferent al que volen fer les polítiques educatives neoliberals amb la imposició burocràtica i autoritària d’exàmens finals, revàlides, i proves externes. Com a bones polítiques neoliberals, a més, externalitzen el procés i això ens costa una pasta afegida als qui no ens beneficiem per res d’aquests controls, perquè cal subratllar-ho, a nosaltres (un nosaltres en el qual incloc a nens i nenes, les mestres i els mestres) aquestes proves no ens serveixen per res.

L’escola està cada vegada més colonitzada per normes administratives que regulen el conjunt d’actes en el seu interior, i crec que era Habermas qui explicava molt bé com la generalització de les accions instrumentals a poc a poc anul·la la possibilitat del diàleg, la comunicació, i l’enteniment entre els subjectes; una manera de colonització pel qual cada vegada tenim menys espais de llibertat per a l’expressió i la construcció social autònoma. L’avaluació pública que necessita l’escola pública, la que ens ajudaria des del diàleg a créixer com a subjectes, com a institució, i com a professionals, es fa més difícil si s’incrementa una manera aparentment banal d’entretenir-nos amb la norma administrativa. Un dia ens van dir que havíem de programar per objectius, un altre dia van pretendre fer-nos constructivistes, i quan ens els vam creure van arribar les competències per tornar als objectius; encara que jo vaig continuar programant pensant sobretot en la qualitat i el sentit de les activitats que proposava a l’aula. I explicava allà on podia la meva negativa a programar segons un model imposat d’una manera burocràtica, perquè una de les característiques, a la meva manera de veure, de la desobediència és el seu caràcter públic, deixant testimoniatge d’una consciència política que busca en la confluència amb els altres i les altres la possibilitat del canvi.

Per això em sumo ara al generós esforç dels qui es neguen a complir amb el mandat administratiu de l’avaluació neoliberal, finalista i punitiva, amb la consciència que de no fer-ho, cada dia perdrem capacitat d’autonomia, i de creació d’un subjecte docent amb capacitat i voluntat per respondre pels seus actes. Si ens deixem fer, ens fan a la seva manera i conveniència. Davant aquesta pressió, política, només se m’ocorre una resposta política: la desobediència.

http://diarieducacio.cat/sobre-avaluacions-examens-educacio-i-desobediencia/

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca manifestació el pròxim 8 de maig

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, formada per les organitzacions, FAMPA-València, STEPV, FE CCOO PV, FeSP UGT PV, Escola Valenciana, CAVECOVA, CGT, FAAVEM, FEPV, BEA, Campus Jove, Sindicat d’Estudiants, FEU, FdE, Acontracorrent, Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica, ADIDE, FAMPA-Enric Valor, FAMPA-Penyagolosa i Valencia Laica, convoca manifestacions i concentracions en les tres capitals valencianes, Castelló, València i Alacant el pròxim 8 de maig contra les retallades, la segregació per sexes en l’escola pública i la LOMQE.

Amb els lemes  No hi ha excuses! Ara educació pública. #SIalaPública,  #NOalaLOMQE,  #RevertirRetallades, #NoSegregació, #Síalvalencià,  les entitats que configuren la Plataforma s’uneixen de nou a la convocatòria estatal, per a fer una crida als centres educatius i a les comunitats educatives per a eixir al carrer i dir no a la LOMQE i defensar l’ensenyament públic.

La Plataforma vol de nou manifestar el seu rebuig a les continues retallades que es veuen reflectides en pitjors condicions laborals del professorat, en l’augment de la concertació, en la destrossa de les infraestructures com és el cas de la presumpta malversació de diners públics de CIEGSA i el BEI, i el retard i la mala planificació en les construccions previstes, la minva de professorat i de recursos que han atacat l’ensenyament públic.

La Plataforma diu NO a la LOMQE i exigeix la seua derogació. És una llei regressiva, privatitzadora, antidemocràtica, segregadora, masclista, no laica i ataca les llengües pròpies. La Plataforma a més manifesta la seua indignació davant el pronunciament del Tribunal Constitucional d’avalar l’ensenyament segregant per sexes que separa a l’alumnat sense cap raó. La Plataforma diu SÍ a L’ENSENYAMENT PÚBLIC pel qual s’ha lluitat des de fa tants anys.

Per això convoca aquesta manifestació i anima tota la comunitat educativa, de totes les etapes educatives, a secundar-la.

D’esta manera la Plataforma en defensa de l’Ensenyament Públic fa una crida a les concentracions i manifestacions convocades per al pròxim 8 de maig a les 18’00 hores en les tres capitals valencianes i altres poblacions.

Així mateix la Plataforma convoca:

• 2 de maig. Roda de premsa a les 11:30h a FAMPA-València.
• 6 de maig. Presència en xarxes socials. Ciberacció No a LOMQE.

http://www.fampa-valencia.org/es/plataforma-defensa-lensenyament-public-convoca-manifestacio-proxim-8-maig/

La recuperación económica no llega a la escuela pública pero sí a la concertada

Por segundo año consecutivo, el gasto en conciertos educativos ha batido récords y supera los niveles anteriores a la crisis

ADELA MOLINA

 

Por segundo año consecutivo, el gasto público en enseñanza concertada marcó un récord. En 2016, según los últimos datos publicados por el Ministerio de Educación, las Administraciones educativas gastaron en concierto 6.055 millones de euros, casi 140 más que en 2015 y la cifra más alta de la serie histórica que arranca en 1992. Con respecto a 2009, el año en el que ha habido más inversión educativa en España, el gasto en concertada ha subido en casi 165 millones de euros. Si hacemos la comparación con 2012 – cuando el Partido Popular llegó al Gobierno – ha aumentado en 346, 6 millones (un 6,11%).

La enseñanza pública, sin embargo, aún sigue por debajo de los niveles precrisis: en 2016 se alcanzaron los 41.500 millones, 6.400 millones menos que en 2009. Con respecto a 2012 la inversión en educación pública supera ya en 753 millones la que había entonces aunque sigue muy lejos de sus mejores años.

https://e.infogram.com/adc7357e-6a69-4912-9be8-c2a37824d00e?src=embed

A las cifras de inversión hay que añadir que el número de alumnos entre 2009 y 2016 ha aumentado en la enseñanza pública en 493.449 (un 9,85%). En los centros privados – que incluye concertados y no concertados – ha subido en 176. 165 (7,2%). 

El sociólogo de la Educación, José Saturnino Martínez, ve en estas cifras el reflejo de una apuesta ideológica especialmente en algunas comunidades autónomas: “Está aumentando la concertada en comunidades como Madrid que están dando más facilidades para que se abran plazas en la concertada y hay una visión de la pública más como subsidiaria de la iniciativa privada en educación”.

Madrid y Murcia son las comunidades donde más ha aumentado el gasto en conciertos en los últimos siete años, aunque en 2016 la subida fue generalizada. Solo bajó a la inversión en este tipo de centros en Castilla La Mancha respecto al año anterior.

http://cadenaser.com/ser/2018/04/23/sociedad/1524463886_203060.html

FAMPA-València defensa l’escola pública en l’arranjament escolar

Les AMPA de l’escola pública consideren un avanç la proposta de planificació escolar però demanen que no s’elimine cap unitat en l’escola pública.

La federació de pares i mares d’alumnat (FAMPA-València) valora com un avanç la planificació escolar per al pròxim curs feta pública per la Conselleria d’Educació amb la creació de 341 unitats en els centres públics. “El camí de tornar-li la dignitat a l’escola pública s’ha iniciat després de tants anys de retallades però és necessari deixar de pensar en els números i atendre a la qualitat de l’ensenyament en cada aula, per això demanem que no s’elimine cap unitat a la pública”, explica Màrius Fullana, president de FAMPA-València.

FAMPA-València manifesta la seua queixa davant el procediment de com s’ha comunicat este any l’arranjament escolar, primer als Ajuntaments on s’establia un termini d’al·legacions que no coincideix amb el que s’ha establit una vegada la proposta ha arribat als centres educatius, sindicats i AMPA. “Això ha suposat malestar en les nostres AMPA que a més no es troben als centres a hores d’ara per a preparar les al·legacions, mala praxis la de publicar normativa en plenes vacances escolars”, subratlla Fullana.

Per a la federació d’AMPA cal donar un pas més en revertir la situació i convertir l’escola pública en eix vertebrador de l’ensenyament perquè esta és l’única que garanteix la igualtat d’oportunitats, “FAMPA València apostem per la desaparició de l’escola concertada, en aquest sentit la Conselleria no ha d’autoritzar noves aules concertades si hi ha vacants en la pública, la nostra reivindicació i la de l’administració pública ha de ser eixa, invertir en l’escola pública”, conclou Fullana.

http://www.fampa-valencia.org/fampa-valencia-defensa-lescola-publica-larranjament-escolar/