“L’educació ens dignifica. Sí al valencià”

Des d’Escola Valenciana ens posem en contacte amb els centres educatius del País Valencià perquè volem comptar amb el suport de les comunitats educatives en la concentració que desenvoluparem sota el lema “L’educació ens dignifica. Sí al valencià”, el proper dissabte 17 de febrer de 2018 a les 17 hores a la Plaça de la Mare de Déu de València.

►El nostre objectiu és organitzar una gran festa per fer valdre el model educatiu que va nàixer al caliu de l’ensenyament en valencià gràcies a la vostra implicació. En la festa participaran muixerangues, colles de dolçaines i tabals, gegants i cabuts d’arreu del País Valencià.

En aquesta ocasió, la periodista Amàlia Garrigós i el director artístic Francesc Burgos seran els mantenidors de l’acte, i comptarem amb les actuacions musicals de Dani Miquel i La Fúmiga.

MANIFEST http://www.gentdetrobada.org/leducacio-dignifica-valencia/

https://www.facebook.com/escolavalenciana/

Campanya Deures: Des de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares de l’Alumnat (CEAPA)

Des de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares de l’Alumnat (CEAPA), creiem que:

ELS DEURES SÓN UN MÈTODE D’APRENENTATGE ERRONI

Els deures, lluny de fomentar el desenvolupament integral de la persona, són l’herència nociva d’un mètode pedagògic obsolet que està basat en la memorització i en la repetició dels continguts. Es pretén encobrir la ineficiència d’aquest model educatiu amb una sobre acumulació de tasques a realitzar sense supervisió docent directa, la fi de la qual és derivar la responsabilitat d’aquesta ineficiència a l’alumnat i les seues famílies.

ELS DEURES SOBRECARREGUEN A l’ALUMNAT

La pressió institucional que es provoca amb aquestes tasques provoca una ampliació real de la jornada escolar de l’alumnat, que arriba a límits inacceptables. En ocasions, la jornada arriba a superar les 60 hores setmanals. Açò provoca que alumnes i alumnes visquen el seu procés educatiu com una pel·lícula contínua que els deixa habitualment sense possibilitat de descans real i els desmotiva per a implicar-se en un procés d’aprenentatge que els il·lusione.

ELS DEURES SUPOSEN UNA INTROMISSIÓ I INGERÈNCIA EN LA VIDA FAMILIAR I EL TEMPS D’OCI

Aquestes tasques, i les conseqüències que suposa no realitzar-les, fan que el temps familiar se supedita a la seua realització, alterant i impactant en la manera de comunicació familiar, generant tensions i influint negativament en el temps lliure i d’oci familiar. El Tribunal Constitucional va posar límits ja a la pressió institucional dels deures, establint que “el temps situat fora de l’horari escolar pertany als pares i és indisponible per a l’escola”. Els deures són, per tant, una ingerència en la vida familiar que es produeix per una errònia aplicació d’una llibertat de càtedra mal entesa.

ELS DEURES GENEREN SITUACIONS DE DESIGUALTAT ENTRE L’ALUMNAT

Existeixen factors com la quantitat de temps, els recursos econòmics disponibles o la qualificació del coneixement acadèmic dels pares i mares que influeixen directament en la realització dels deures. Es conforma així un “currículum ocult” per a l’alumnat que gens té veure amb la seua capacitat o el seu interès i que provoca, de manera objectiva, la desigualtat entre l’alumnat.

Aquelles famílies que no disposen de temps, no tenen la formació necessària o no posseeixen la capacitat de transmetre aquests coneixements, es veuen davant la tessitura d’haver de triar entre que els seus fills i filles s’enfronten en solitari a aquesta barrera educativa o pagar classes particulars o acadèmies, per a intentar evitar les sancions que produeixen en el si de les institucions escolars si els deures no són realitzats correctament. Aquestes sancions, com són per exemple la baixada de notes o els càstigs sense esbarjo, fan que el propi sistema educatiu genere desigualtats.

ELS DEURES VULNEREN ELS DRETS DEL XIQUET/A

L’aprenentatge integral comporta el respecte al temps lliure del xiquet o de la xiqueta. En aquest sentit, atenent a una visió de l’educació centrada en el desenvolupament de les persones, l’article 31 dels Drets del Xiquet estableix que “els Estats  reconeixen el dret del xiquet al descans i l’esplai, al joc i a les activitats recreatives pròpies de la seua edat (…) en condicions d’igualtat”.

ÉS NECESSARI PASSAR A l’ACCIÓ

Per açò, la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares de l’Alumnat (CEAPA), impulsa i promou aquesta campanya de sensibilització i mobilització en contra dels deures escolars, que es basa en tres objectius:

Sensibilitzar sobre que una educació integral i moderna per al segle XXI no pot basar-se en models educatius del segle passat.

Alertar sobre l’impacte negatiu que els deures tenen en la vida diària, en la salut i en els drets dels nostres xiquets i xiquetes.

Mobilitzar en favor d’una educació integral, moderna, compromesa, basada i centrada en els alumnes i alumnes, en la seua formació integral i en la defensa dels seus drets, limitant les tasques escolars a l’àmbit i horari escolar.

Doc: ceapa-sobre-els-deures

Petició: peticio_no_deures_familia

“El col·legi no hauria de colonitzar la vida familiar”

El sociòleg Mariano Fernández Enguita qüestiona els deures, però sosté que, en cas d’haver-n’hi, han de ser diversificats i personalitzat 

Mariano Fernández Enguita dirigeix el grup d’Estudis i Anàlisi de Sociologia de l’Educació de la Universitat Complutense de Madrid, on ha investigat sobre desigualtats escolars, l’organització dels centres i la professió docent. Aquest dissabte ha participat en les jornades Aprenentatge 360o, organitzades pel Col·legi Montserrat.

–Vostè està a Barcelona participant en un fòrum d’intercanvi sobre com ha de ser l’educació del segle XXI, ¿creu que tenen cabuda els deures escolars en aquests models?

–No pot ser que el col·legi colonit­zi la vida familiar, que les tasques escolars envaeixin les llars només perquè les escoles han decidit concentrar els seus horaris i es trobin que han de donar feina per fer a casa. Dit això, jo opino, de totes maneres, que no existeixen fórmules homogènies i que els nens també poden realitzar petites tasques fora del col·legi.

–¿Com quines?

–Doncs per exemple treballant fora de l’aula un projecte. No com una cosa que imposa el professor. Si partim del fet que l’ensenyament es va fent cada vegada més diversificat i personalitzat, més adaptat al ritme d’aprenentatge de cada alumne, hi haurà estudiants que potser necessitaran reforçar alguna àrea i això sí que es podria fer a casa.

–¿Li sembla que les escoles i en particular els mestres estan preparats per treballar d’aquesta manera, amb les anomenades noves metodologies?

–El sistema educatiu espanyol té recursos, està ben dotat perquè anys enrere es va fer un esforç molt important… Amb el que hi ha ara es poden fer moltes coses. No comparteixo el discurs que no hi ha recursos o mitjans, el problema és que s’ha de saber com usar-los.

–Llavors, ¿potser s’hauria d’incidir més en la formació dels mestres, tant pel que fa a la inicial com la permanent?

–Comparteixo l’opinió d’aquells que defensen que l’accés als estudis de Magisteri sigui més exigent i selectiu. Tindrem millors professors si som capaços d’atraure els més motivats i els més capacitats. I respecte a la formació permanent dels docents que ja estan en exercici, ¿què vol que li digui? És una responsabilitat individual de cada professor seguir formant-se. La veritat és, s’ha de reconèixer, que l’Administració tampoc posa les coses fàcils i que la formació permanent s’ha burocratitzat molt.

–¿Què hauria de fer l’Admi­nis­tració?

–D’entrada, recuperar els nivells d’inversió que hi havia fa uns anys, però per tornar a portar a terme ­inversions de manera eficaç i eficient. I estimular la innovació, encara que en aquest assumpte cada centre ja disfruta d’autonomia per poder-ho fer. Les direcci­ons dels col·legis són determinants en aquest tema i per això l’escola concertada va, en la majoria dels casos, per davant de la pública en la incorporació de noves metodologies, perquè té plans i recursos per innovar.

–¿Com afectaran les revàlides a aquestes experiències innova­dores?

–Evidentment, les revàlides imposaran en molts centres l’efecte que coneixem com d’adaptació a l’examen, fet que condiciona la manera d’ensenyar. S’ha de canviar la manera d’avaluar l’alumne, però no crec que la revàlida sigui la solució. Jo sóc més partidari de les repesques o els exàmens de segona oportu­nitat.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/maria-fernandez-enguita-deures–no–haurien-colonitzar-vida-familiar-5579557

Deures, d’entrada no

Els pares inicien accions per exigir que es redueixi la càrrega de tasques de l’alumne

Si l’aprenentatge està a tot arreu, com asseguren la majoria de pedagogs, si els nens poden aprendre sortint a passejar, anant a comprar a una botiga pròxima o ajudant els pares a la cuina, ¿per què els professors segueixen entestats a posar deures? Si les tasques que els estudiants han de resoldre a casa són exercicis repetitius i memorístics, que es donen de forma general a tota una classe sense tenir en compte el ritme d’aprenentatge de cada alumne, “aquests deures tenen poca raó de ser”, reflexionava recentment Maria Vinuesa, membre de la junta de l’associació pedagògica Rosa Sensat.

Coincideixen amb ella, i de forma gairebé clamorosa, més de 12.000 associacions de pares d’alumnes, agrupades en la confederació Ceapa, que aquesta setmana han començat a enviar als col·legis públics dels seus fills cartes demanant als mestres que alliberin els nens d’haver de fer tasques escolars durant els caps de setmana de novembre. El boicot es fonamenta en l’argument que els deures són un mètode pedagògic “injust, ineficaç i contraproduent”. També aquesta setmana, el PSOE ha presentat una iniciativa al Congrés per crear una comissió que reguli els deures.

EL MODEL FINLANDÈS

“Hem demanat moltes vegades asseure’ns a debatre sobre els temps escolars i els mètodes d’ensenyament que necessiten i mereixen els nostres fills”, argumenta la Ceapa. Són “temps i mètodes”, insisteix la confederació, “que en països que aconsegueixen millors resultats educatius, com Finlàndia o Alemanya, fa temps que ja tenen adoptats i que els permeten educar millor, ensenyar millor i respectar a la vegada els drets dels menors”, afegeix l’entitat, que a Catalunya té com a associada la federació d’associacions de pares d’alumnes d’educació secundària (Fapaes).

L’OCDE avisa que uns deures mal dissenyats amplien les desigualtats socials entre alumnes

Els impulsors de la innovació pedagògica, les escoles que estan implantant noves formes d’ensenyar, basades en mètodes que situen l’alumne en el centre de l’aprenentatge, són un altre dels col·lectius detractors dels deures, almenys en el seu format tradicional.

Perquè aquí, adverteixen alguns pedagogs, s’obre un altre debat: ¿de quin tipus de deures parlem? Des del moment en què aprenen les seves primeres paraules (i ho fan a casa) fins quan van al teatre o fan una excursió amb la seva família, “els nens no paren de fer deures, perquè estan aprenent permanentment”, constata el filòsof i pedagog Gregorio Luri. Aquests són els deures bons, segons definició de Luri. Són les tasques que totes les famílies haurien d’estimular i animar que els seus fills realitzin.

“El problema és que aquests aprenentatges els fan a ritmes molt diversos segons el seu nivell socioeconòmic”, reconeix el pedagog, que alerta, com ha fet també l’OCDE, del risc que les tasques escolars (com les activitats extraescolars) contribueixin a ampliar la bretxa entre els estudiants de nivell socioeconòmic alt i mitjà i els alumnes que pertanyen a famílies més desafavorides.

TASQUES ADAPTADES AL RITME D’APRENENTATGE

Per això, cada vegada són més els experts que recomanen als professors que facin un pas endavant cap a l’ensenyament personalitzat, “que va més enllà de l’aprenentatge per competències, que és el que s’ha estat implantant aquests últims anys”, assenyala Ismael Palacín, director de la fundació Jaume Bofill. La personalització de la formació implicaria uns deures adaptats al ritme d’aprenentatge de cada alumne, en funció de les seves necessitats educatives.

L’OMS alerta de l’estrès que genera un excés de tasques, a les quals els espanyols dediquen sis hores i mitja setmanals

Mentrestant, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha llançat advertències sobre el tema, avisant de l’alt percentatge d’estudiants espanyols que pateixen estrès per culpa dels deures. Ho xifra en fins al 70% en les noies de 15 anys, un dels més alts d’Europa. De mitjana els nens espanyols dediquen sis hores i mitja setmanals a realitzar tasques escolars a casa.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/deures-entrada–no–boicot-pares-reduccio-carrega-tasques-alumne-5580351

Miquel Soler ‘no descarta regularitzar’ els deures en educació davant la petició de FAPA

Les AMPA han demanat al secretari autonòmic d’Educació, Miquel Soler, que es complisca la normativa sobre els banc de llibres, reduir les hores de religió o que s’agilitze l’accés i ús a infraestructures que substitueixen barracons.

---

                                          RedactaVeu / València

FAPA-València, a través del seu president Màrius Fullana, la secretària general de FAPA, Ester Concepción, i d’Eulalia Villanueva, membre de l’Executiva, han mantingut una reunió amb el secretari autonòmic d’Educació, Miquel Soler, on han traslladat diverses situacions que afecten les famílies. A través d’un comunicat han fet públiques les diverses demandes i crítiques al secretari autonòmic qui s’ha compromès a resoldre-les, alhora que ha explicat la situació en què es troben algunes de les demandes.

En primer lloc, FAPA-València “ha criticat el retard en la normativa i la implantació problemàtica, pel fet que hi ha centres públics que han manifestat la seua intenció de no crear bancs de llibres, malgrat l’obligació legal que hi ha”, com així ha confirmat Fullana a aquest diari, a més han recordat que “hi ha centres on s’està donant una informació errònia a les famílies, com que no es costejaran els manuals nous per la implantació de la LOMCE en segon i quart d’ESO”, però, es mostren també “preocupats perquè els centres no reben els diners a temps per a comprar els nous llibres, ja que ni tan sols han cobrat el pressupost per al funcionament ordinari des de gener. Igualment, s’ha assenyalat que en molts centres estan portant els bancs com a comunitat educativa, amb la participació de les famílies en la forma d’organització”.

El secretari autonòmic ha assegurat que la partida “estarà a temps” i ha remarcat que “cal complir la norma”, referint-se als centres públics que no han volgut fer el banc de llibres, encara que en els concertats “no és preceptiu perquè la Confederació Catòlica de Pares d’Alumnes (CONCAPA) ha recorregut l’Ordre davant del Consell Jurídic Consultiu per a eludir-ne l’obligatorietat”. No obstant això, ha aclarit que les famílies dels concertats participants “han de retornar els llibres, encara que no es posen en marxa bancs, i que eixos llibres passaran a la xarxa pública, en referència a les indicacions d’alguns centres als pares que no cal portar els materials”.

 Infraestructures en retard

Per altra banda, FAPA s’ha queixat “del retard que portem alguns centres”, per “aspectes burocràtics que han retardat les obres”, ha esgrimit Soler. En aquest sentit, ha anunciat la constitució d’una Subdirecció General d’Infraestructures i d’un Servei de Contractació específic, així com la dotació de personal per a aquesta feina, per a agilitzar els treballs.

Fullana ha demanat “per què no s’han ocupat ja instal·lacions acabades com els centres del Perelló i Paiporta, que substitueixen barracons” a la qual cosa, Soler ha explicat que ha sigut “un problema relacionat amb la Intervenció per un increment pressupostari que ja està resolt”, encara que segons FAPA “esperen informació sobre els 400 centres afectats per obres menors”. També s’han referit a la “necessitat d’actuar en els centres amb fibrociment i de comptar amb informació de les obres previstes, la majoria de les quals estan, segons el secretari, en el tercer llistat”.

Beques, deures i contractació de professorat

Per altra banda, FAPA ha criticat el “retard en la convocatòria de beques de menjador”, i ha sol·licitat que “es continuen pujant les beques de menjador perquè arriben a més famílies, ja que actualment el llindar de renda és molt baix”.

La Federació és “favorable a l’eliminació dels deures” i ha mostrat a l’administració la seua preocupació per “l’excés de tasques en molts centres i la desigualtat que suposa endur-se treball a casa, perquè no totes les famílies poden donar suport a aquesta tasca dels seus fills, per qüestions laborals, econòmiques o del seu nivell formatiu”. Soler, que s’ha mostrat “d’acord”, ha assenyalat que “és preferible conscienciar a normativitzar”, i “no ha descartat alguna mena de regulació” i “ha demanat als representants del pares i mares el seu suport per a fer campanyes”, a la qual cosa FAPA s’ha oferit a organitzar, entre altres accions, una jornada temàtica sobre els deures i ha demanat a la Conselleria que també done recomanacions i informació als centres sobre la conveniència d’evitar tasques per a casa”.

En un altre sentit s’ha demanat la contractació de més personal per a atendre convenientment l’Educació Especial, ja que segons confirmen des de FAPA a La Veu “hem sabut d’alguns casos en què els xiquets han quedat apartats fins que els seus familiars han pogut anar a canviar els xiquets”, un fet que han qualificat de “maltractament” perquè els alumnes de segon cicle d’infantil “que encara no controlen esfínters, es queden sense canviar fins que arriba un familiar perquè algunes mestres es neguen a fer-ho per no formar part de les seues funcions”. Per això, FAPA “ha urgit a la contractació d’educadors d’Infantil, que sí que estan en primer cicle, i que a més fan una tasca integral d’atenció educativa molt important”, ja que fan “un reforç molt necessari” i que “puguen atendre els xiquets de 3 anys que es vegen en aquesta situació”, han explicat.Alumnes amb necessitats o malalties cròniques

“Una altra necessitat urgent és el compliment de la Llei valenciana de Salut que estableix que els centres de salut han de enviar personal d’infermeria als centres (com si fóra una atenció domiciliària) per a atendre els alumnes amb necessitats cròniques o malalties que precisen l’assistència per a normalitzar la seua escolarització i no eixir dels centres ni que les famílies hagen d’anar a l’escola”, han exposat, ja que “no es tracta en tots el casos de contractar personal sanitari sinó que els centres de salut complisquen la normativa i s’organitzen les àrees d’atenció”. Davant això, Miquel Soler “s’ha compromès a enviar instruccions a escoles i als centres de salut en col·laboració amb la Conselleria de Sanitat”.

Religió i subvencions a les AMPA

FAPA “és contrària a impartir religió en les aules públiques” i per això, ha demanat que “almenys es baixen les hores lectives d’aquesta assignatura”. Soler “ha parlat d’una nova regulació del currículum de les etapes per a abordar la qüestió dins del marc de la LOMCE”, afegeixen des de FAPA.

Per últim, han traslladat que “el gran retard del pagament de la subvenció a les AMPA, Federacions i Confederacions dificulta i posa en risc el seu treball greument, així com el fet que la convocatòria d’ajudes d’enguany encara no ha eixit, la qual cosa obliga a treballar sense saber si el que s’està fent en matèries com ara formació serà subvencionat”.

http://www.laveupv.com/noticia/20852/%20miquel-soler-no-descarta-regularitzar-els-deures-en-educacio-davant-la-peticio-de-fapaP