Educació ultima amb Lambda un acord per a previndre la lgtbifòbia als centres educatius

El pla preveu formar i assessorar els docents en diversitat

La Conselleria d’Educació està ultimant un acord de col·laboració amb el col·lectiu Lambda per a contribuir a la prevenció de la lgtbifòbia en els centres educatius i a la formació i assessorament sobre diversitat.

La iniciativa, que es preveu que es pose en marxa enguany, té entre els seus objectius “assessorar els equips directius i el professorat dels centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics en l’aplicació del protocol d’acompanyament a la identitat de gènere, en casos d’assetjament motivats per lgtbifòbia i en matèria de diversitat sexual, familiar i de gènere”, han avançat a Europa Press des de l’administració educativa.

Per a això, es realitzaran tallers sobre diversitat sexual, familiar i de gènere adreçats a l’alumnat dels centres que el sol·liciten. També podran demanar aquestes activitats associacions de famílies i el conjunt de la comunitat educativa.

Des de 2016 s’aplica en els centres educatius del País Valencià el Protocol d’Identitat de Gènere per a ajudar els equips directius i els orientadors a tractar qüestions d’identitat i intersexualitat com a “opcions socials normalitzades i per a frenar possibles casos de bullying”.

Això inclou diverses accions concretes, com ara adequar la documentació administrativa del centre docent d’acord amb el nom i el gènere amb el qual se senta identificat l’alumne o alumna; que la comunitat educativa es dirigisca a ell o a ella per l’adscripció triada i que es garantisca la llibertat en la vestimenta.

El protocol també es refereix a l’ús de les instal·lacions perquè aquestes puguen ser utilitzades segons la identitat de gènere expressada. La gestió de tots aquestos temes la duen a terme els coordinadors d’Igualtat i Convivència dels centres educatius al costat de les corresponents direccions.

Sobre aquesta qüestió, el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha destacat, en declaracions a Europa Press, la “importància d’aconseguir la igualtat” també a l’escola.

En aquest sentit, ha emfatitzat la posada en marxa de mesures impulsades des del seu departament, com ara el Pla de Coeducació, els patis coeducatius i les jornades de formació; tot això, ha asseverat, per a aconseguir el trànsit “des d’unes aules mixtes a unes igualitàries”.

https://www.diarilaveu.com/noticia/87151/educacio-lambda-acord-previndre-lgtbifobia-centres-educatius

http://www.ceice.gva.es/ca/web/convivencia-educacion/protocolos

Pla de Coeducació

http://www.ceice.gva.es/documents/161634256/165603089/Pla+Director+de+Coeducaci%C3%B3/41bf1d73-e9c9-4589-9f4c-bdab09fe0fcb

FAMPA-València matisa que els menús escolars també han de garantir la inclusió

La federació de mares i pares de l’escola pública ha matisat este matí les declaracions que ahir va fer el president de la Confederació Gonzalo Anaya, Txomin Angós, respecte que als menjadors escolars no es preparen menús escolars en funció de cap creença sinó sols per qüestions mèdiques.

FAMPA-València considera que un dels pilars de l’educació pública és la inclusió que per definició contempla el mode en que l’escola dóna resposta a la diversitat. Per tant tot allò que ocorre dins de l’escola ha de donar resposta a totes les realitats possibles, més encara en una escola pública que ha de contemplar els valors de la integració i pluralitat.

D’esta manera també el menjador escolar, un servei complementari a l’escola i que educa, ha de donar eixa resposta a la diversitat i per tant sí oferir menús especialitzats en funció de les creences de cada família, com ara menús vegans, vegetarians, o d’altres.

Aquest és un debat obert al qual emplacem a la comunitat educativa a que, des de la participació que sempre reclamem, aprofundisca i genere els mecanismes per arribar a un consens als nostres centres entre totes i tots.

http://www.fampa-valencia.org/es/fampa-valencia-matisa-que-menus-escolars-tambe-han-garantir-inclusio/

“L’educació inclusiva és l’únic camí perquè es reconeguin els drets de les persones amb diversitat”

Parlem amb Mònica Sumay, responsable de la denúncia que ha acabat amb l’informe de l’ONU que acusa Espanya d’incomplir sistemàticament amb el dret a l’educació inclusiva Espanya no és inclusiva, diu l’ONU: falla el model educatiu, la legislació, la gestió, el pressupost i la justícia.

El TSJC obliga Ensenyament a rectificar un cas d’escolarització compartida
Montse Codina: “Ens hem de centrar a superar les barreres a l’aprenentatge”

Mònica Sumay és la mare d’una jove amb discapacitat intel·lectual. Fa uns anys es va fer famosa, amb aparicions en televisió, després de començar una batalla d’anys contra la Xunta de Galícia perquè la seva filla seguís escolaritzada en un centre ordinàri com ho va estar fins els seus 15 anys. En aquell curs va obtenir un dictamen d’escolarització que apuntava a que la nena hagués d’anar a un centre d’educació especial. Mònica no va estar d’acord, i després de cinc mesos va aconseguir que un jutge tornés a la nena al seu col·legi.

Després d’aquest cas, relata, va ser una de les persones que va muntar l’associació SOLCOM. “Volia tornar l’ajuda que havia rebut”, relata, mitjançant l’associació. Fora de l’àmbit de les famílies de nenes i nens, de persones amb discapacitat, és possible que no tingui molta publicitat. Però ha estat la “causant” de l’informe de Nacions Unides sobre la sistemàtica vulneració que Espanya fa en relació a l’escolarització en el sistema ordinari d’educació de persones amb diversitat funcional.

Va ser en 2014 quan l’organització va decidir que donat el volum de casos que estaven portant per tot el país, era bon moment de denunciar a l’Estat per aquesta deixadesa de les seves responsabilitats. “Hauria de suposar (el dictamen de l’ONU) uns importants canvis normatius, així com una important inversió”, espera Mònica.

El 2006 es va signar la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat. Text que Espanya va ratificar dos anys després i que ara per ara segueix sense tenir un desenvolupament legislatiu, i menys encara real. El 2011 el comitè que vetlla pel compliment de la Convenció, va rebre a una delegació espanyola. Ja en el seu informe va avisar Espanya que era responsabilitat de l’administració que els centres educatius tinguessin els suports necessaris per fer possible l’educació inclusiva de tot l’alumnat. Poc o res s’ha arribat a realitzar des de llavors.

Aquesta denúncia, la presentada per SOLCOM el 2014, és una de les només sis que s’han acceptat per part de la Comissió. És l’única, fins ara, relacionada amb l’educació, segons explica Mónica Sumay. Per a ella, fets com aquests tindran repercussions més grans que les sentències que venim veient en relació amb l’escolarització inclusiva en els últims anys.

Fa dos anys, de fet, el Comitè ja va emetre un informe en què es parlava de la necessitat dels ajustos raonables per a les escoles ordinàries. Un informe que ha acabat pesant en sentències com la del Tribunal Suprem de fa uns mesos. També en altres hagudes a La Rioja o Galícia, per exemple.

Entre les moltes coses que afirma l’informe de l’ONU, una de les més vergonyosos i contundents és que: “El Comitè destaca que la denegació de la igualtat de drets per a les persones amb discapacitat pot produir-se deliberadament, és a dir, amb la intenció de l’Estat de cometre aquests actes, o com a resultat de lleis o polítiques discriminatòries, amb aquest propòsit o sense ell “.

Canvis legislatius
Sembla clar que l’Estat, tant al Govern central com en els autonòmics, ha de reflectir el que va ratificar en la Convenció. Fins ara, poc ha estat el trasllat que s’ha fet a la normativa. El Comitè de Nacions Unides recull en el seu informe que el 2017 hi ha hagut alguns canvis en els decrets autonòmics en relació a l’escola inclusiva.

Per Sumay, però, “els nous decrets reforcen ara les aules específiques dins dels centres ordinaris”, incidint en la integració, no en la inclusió. Critica aquesta mare i activista que, a més, aquestes aules es converteixen en el lloc en el qual els menors amb diversitat funcional acaben passant la major part del temps que estan en els centres educatius. Es converteixen en una forma de segregació.

A això se suma quelcom que també constata l’ONU i és el fet que el sistema d’avaluació i decisió al voltant de l’escolarització fa molt èmfasi en el sanitari. “Un sistema educatiu que continua excloent de l’educació general, particularment a persones amb discapacitat intel·lectual o psicosocial i discapacitats múltiples, amb base a una avaluació ancorada en un model mèdic de la discapacitat i que resulta en la segregació educativa i en la denegació dels ajustos raonables necessaris per a la inclusió sense discriminació en el sistema educatiu general “.

Sumay, com tantes altres persones i organitzacions que treballen amb el sector de la discapacitat, reclamen un important esforç en la formació inicial i contínua del professorat, pedra de toc per canviar la situació actual. En aquest sentit, l’ONU constata que “la inclusió s’entén entre una gran majoria del personal docent com un principi, una tendència o un mètode pedagògic i no com un dret”. D’aquí la importància de la formació.

Segregació malgrat tot
El Comitè de l’ONU va viatjar el 2017 a Espanya per visitar centres educatius, fer 165 entrevistes i visitar diferents comunitats autònomes per a poder elaborar el seu informe després de la denúncia.

El text no fa massa concessions i amés d’assegurar que, una vegada que un menor és tret del sistema ordinari, és pràcticament impossible que torni tot i que hi hagi revisions posteriors del seu cas, també ressalta que la inclusió no s’està garantint en tots els àmbits de la vida escolar.

Per exemple, posa el dit sobre qüestions com el transport escolar o el menjador. Temps i espais en els quals en molts casos, les persones amb necessitats especials estan separades de la resta de companys i companyes. O que els comitès d’avaluació de cada alumne fan recomanacions que “no inclouen mesures en relació al desenvolupament i l’adaptació del currículum per ajustar-lo a progressos individuals de l’alumne a l’aula ordinària”, per exemple.

La major part de l’alumnat que acaba anant a un centre d’educació especial, segons el Comitè, es compon de persones amb discapacitat intel·lectual o psicosocial, amb trastorns de l’espectre autista, hiperactivitat i dèficit comercial d’atenció o amb discapacitat múltiple. I quan no acaben en un d’aquests centres, ho fan en “projectes que els separen dels seus companys, amb escasses oportunitats de sortir d’aquest sistema que els segrega de la societat”, assegura el text.

El govern va assegurar a l’ONU que el 99,6% dels nens amb necessitats estan en centres ordinaris, però el “Comitè va observar que aquestes xifres dissimulen un patró de casos” en què es segrega, en un sistema que “assumeix que la educació de certs alumnes amb determinades discapacitats només és possible en centres d’educació segregada “.

“El Govern, és clar, parla que el 99% dels menors amb discapacitat estan en el sistema ordinari, però la realitat de les aules en molt diferents”, afirma Sumay. “Falta voluntat política, no parlo de partits perquè la discriminació està en tots els àmbits”.

Nacions Unides, de fet, exemplifica aquesta segregació dins dels centres ordinaris assegurant, per exemple, que les estadístiques, a Catalunya diuen “el 88% dels alumnes amb discapacitat passaria el 100% del temps en un centre d’educació especial; el 6% més d’un 50%; el 4% menys del 50%; i tan sols el 2% passaria el 100% del temps en un centre ordinari “.

I tot i que s’han detectat alguns centres amb “projectes molt encoratjadors” són “de fràgil sostenibilitat”, “el sistema d’exclusió discriminatòria es perpetua”.

Diari d´Educació: Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors. Subscriu-t’hi

http://diarieducacio.cat/educacio-inclusiva-reconeixer-drets-persones-amb-diversitat/?utm_source=Butllet%C3%AD+web&utm_campaign=c3c5da89d1-EMAIL_CAMPAIGN_2016_11_24_COPY_01&utm_medium=email&utm_term=0_1792201920-c3c5da89d1-157767465

Por qué es necesario abordar la diversidad en las aulas desde el principio de igualdad de oportunidades

Para garantizar el derecho a la educación, el sistema educativo debe reconocer la diversidad de su alumnado y garantizar los procedimientos, servicios y recursos necesarios para que dicha diversidad no sea un freno para hacer efectivo el principio de igualdad de oportunidades…

El problema es que nuestro sistema educativo actual no responde al principio de igualdad de oportunidades y de atención a la diversidad como derecho. A pesar de contar con los recursos, la crisis y los recortes aplicados en estos años han sido los aliados perfectos de las instituciones para desmantelar el sistema de atención a la diversidad y ser de los escasos países de la OCDE que ha acrecentado la desigualdad educativa en la última década. Es precisamente en la atención a la diversidad donde el sistema se ha visto gravemente afectado (los recursos necesarios de apoyo que se han visto reducidos en un 55% con los recortes) y junto a los recortes, el aumento de la pobreza y la exclusión social sufridos por la población, hace que España esté casi diez puntos por encima de la media de la UE en abandono escolar temprano; y que esta realidad afecte en más del doble a la población extranjera o de origen extranjero que a la autóctona. Así mismo los recortes en atención a la diversidad abarcan los programas más compensadores para los alumnos con mayores dificultades (que prácticamente han desaparecido de los Presupuestos), el aumento de las ratios, la eliminación de programas de formación para el profesorado, así como el papel fundamental de los profesores de apoyo que se ha visto minado con la pérdida de 35.000 puestos de trabajo.

Los recortes impulsados por el gobierno, se han olvidado, por tanto, del 38% de alumnado matriculado en la etapa obligatoria en España con necesidades específicas
de apoyo educativo.

Leer el Boletin completo en http://aulaintercultural.org/?ddownload=79055

Lambda participa el 13 de mayo en el Día de las Familias

La alameda de Bétera acoge el próximo 13 de mayo el Día de las Familias. La celebración, que tendrá lugar entre las 10 y las 14 horas del domingo, contará con la participación de Lambda. El evento estará amenizado con música y teatro, así como actividades educativas y lúdicas.

Lambda estará presente con la #BibliotecaDeColors, una iniciativa que ofrece una selección de libros de temática LGTBI. Además, los miembros del colectivo también facilitarán información sobre diversidad sexual, género y familiar.

Judith Butler: “Es parla molt de llibertat, però en relació al gènere no heu tingut oportunitat de triar res”

La pensadora feminista Judith Butler ha compartit un debat intens amb més de 300 joves de tota Barcelona sobre les construccions socials del gènere a través d’un conversatori amb el sociòleg i activista transsexual Miquel Missé

Judith Butler: “Es parla molt de llibertat, però en relació al gènere no heu tingut oportunitat de triar res”

Sandra Vicente 18.04.2018 – 20:51

“Quan era petita abans d’anar a escola la meva mare em deia: ‘no podem sortir fins que no em posi la cara’. I jo no ho entenia, perquè de cara ja en tenia. Llavors la veia asseure’s davant del mirall i, mentre es maquillava, la seva cara, no la de veritat, sinó la que volia que els altres veiessin, anava apareixent. Recordo que s’assemblava a l’ideal d’actriu de Hollywood que a mi no em semblava atractiu. Va ser llavors quan vaig començar a entendre que els rols associats a les dones no anaven amb mi”. D’aquesta manera respon la filòsofa Judith Butler a la pregunta d’un jove estudiant que li demana que, si ella no se sent identificada amb el terme dona, per què no s’ha canviat de gènere.

“Jo no busco nous conceptes que em defineixin, només busco un espai de llibertat que em faci sentir còmoda. Per això, si em pregunten per la igualtat de gènere, respondré, com a dona i amb el puny alçat, que lluito per ella, encara que en el fons del meu cor no em senti cent per cent identificada en el que s’entén per dona”. D’aquesta manera Butler acaba de perfilar la resposta que dóna a un dels 300 joves que omplen el teatre del CCCB i que han vingut a escoltar la conversa entre la filòsofa i el sociòleg i activista transsexual Miquel Missé. Ambdós formen un tàndem fresc i sincer, tot abordant la complexitat de la diversitat sexual i les identitats de gènere, així com les discriminacions i violències que comporten, davant un públic jove que, sovint, troba que a l’escola no se’ls parla d’aquests temes. “Incomodeu-nos! Feu-nos pensar!”, desafia als assistents Missé. I ho van fer.

Així, entre debats i preguntes sobre la construcció social dels rols de gènere i les preocupacions dels joves al respecte s’ha desenvolupat l’activitat ‘Un matí amb Judith Butler‘ en la que la filòsofa feminista ha exposat els aspectes bàsics de la seva teoria de gènere “adaptats a un públic més jove”. Així ho considera en Xavi, un estudiant de l’INS Can Vilumara, alumne del grau superior Promoció per la Igualtat de Gènere. Assegura que Butler és un referent tant per a ell com per als seus companys i que els seus escrits, si bé complexos, són una “bona base per a desmuntar tota una construcció social perjudicial per a molts col·lectius”. La Mariona, també alumna d’aquest cicle considera que aquesta xerrada és una bona manera de veure “com facilitar l’enteniment de premisses que el que bàsicament busquen és fer-nos qüestionar tot el que sabem dels gèneres”.

I és que aquests alumnes de l’INS Can Viumala són els únics majors d’edat i, tot i que ells sí coneixen Butler, molts dels altres joves que omplen la sala no tenen massa referències d’ella. “És la que sortia a un capítol de ‘Merlí’, oi?”, se sent per la sala pocs minuts abans de començar la xerrada. “Efectivament, és la de ‘Merlí’!”, etziba Missé en presentar la filòsofa. Però el pensament feminista de l’estatunidenca va més enllà del que es va mostrar a TV3: “va de desmuntar el gènere. És un tema que us pot interessar més o menys, però, sento dir-vos-ho, ens travessa a tots”, comenta Missé. “En una societat binària i normativa, ser home o dona definirà el que s’espera de vosaltres i els que no compleixen amb aquests són exposats i sorgeixen els ‘puta’ i els ‘maricón‘ de torn”, es lamenta el sociòleg, mentre una allau de rialletes incòmodes sonen per alguns seients del teatre del CCCB, en sentir aquests termes ‘tabú’.

“Ets una noia? Perfecte, però saps què vol dir ser ‘noia’?”
En entrar Butler en escena les rialletes es converteixen en riures sincers quan la filòsofa exposa les contradiccions del sistema i en cares atentes de molts joves que comencen a plantejar-se com funciona la societat que els ha imposat uns rols que potser ara no tenen tan clars. “El gènere defineix el nostre futur i el que s’espera de nosaltres. Si un noi camina d’una altra manera, balla, plora o es vol posar un vestit, la societat no ho entendrà. I això no el converteix en transsexual o homosexual, encara que ho sigui”. Davant aquesta reflexió de Butler, la frontera de gènere es desdibuixa i una noia alça la veu enmig de l’auditori per exposar que “sempre m’he sentit una dona, però perquè encara no m’havia plantejat què volia dir. Ara crec que m’hi continuo sentint còmoda però ja no sé què significa ser dona”.

Davant aquesta reflexió, Missé respon amb experiència pròpia: “jo a l’institut vaig decidir deixar de viure com una noia, perquè volia ser un noi. Ho tenia claríssim. Ara si em preguntes què vol dir ser un noi, ja no ho tinc tan clar i tampoc sé si vull treballar en ferm per ser-ho”. I és que el simple fet de plantejar-se aquests dubtes és “una petita revolució”, anima Butler. “És genial que vulguis ser una dona, perquè això vol dir que ho has triat tu. Perquè tot aquest debat va de llibertat i de cercar la felicitat” i afegeix que “darrerament es parla molt de llibertat, però en qüestions de gènere ningú no us ha deixat triar res. I això us hauria d’indignar i revoltar”.

Judith Butler sosté que el gènere “s’apropia de la vida de les persones” de manera malaltissa i que per veure quines són realment les diversitats s’ha de mirar a “allò que somies, que desitges però no exterioritzes per por al rebuig”. I és que la societat està feta de normes, però “quina és la frontera entre un noi i una noia?. I qui l’ha dibuixada?. I per què la seguim?”, es pregunta, a sí mateixa i a tot l’auditori, una altra jove assistent a la xerrada. “Seguim aquestes normes per por, però ningú no compleix l’ideal al 100% i això està bé!”, exclama Butler, qui reconeix que no li importa que li diguin “sir” pel carrer. “Si és el preu a pagar per estar còmoda, endavant”.

“Els joves useu termes de diversitat sexual i de gènere que els ‘profes‘ no entenen”
I després de gairebé una hora i mitja de debats i reflexions, per a alguns inèdites, arriba la gran pregunta, també de la mà d’una assistent a la jornada: “Totes aquestes violències i discriminacions són culpa de les escoles que no ens eduquen com cal en diversitat de gènere?”. Missé considera que, efectivament, manca perspectiva en molts centres, però també n’hi ha molts d’altres que lluiten per formar-se. “Però aquesta no és la pregunta”, apunta. “Els adolescents useu per primer cop conceptes que els profes no entenen, com ‘pansexualitat’ o ‘gènere neutre’. Aprofiteu-ho: no sou només el que us ensenyen; l’institut és vostre, canvieu-lo”.

Així, el sociòleg encoratja els adolescents a tenir una visió “més positiva i apoderadora de vosaltres mateixos”. Una actitud que, per exemple, és la que ha mogut els alumnes de l’escola Isabel de Villena d’Esplugues a venir a la xerrada. Es tracta d’un centre que, des de fa força anys, treballa per projectes triats pels alumnes i aquest any els i les joves de segon d’ESO han triat treballar el gènere i la diversitat sexual. Per què han decidit tractar aquests temes? “Com a adolescents ens toca repensar de zero tots els estereotips que hi ha i tenim el deure de fer que s’acabi la discriminació”, opina, contundent, en Pere, alumne del centre.

El seu company Àlex recorda que ja havien llegit alguns textos de Judith Butler a classe i que els havien semblat “molt complicats”. Aquesta primera lectura els havia dut a saber que “hi havia alguna cosa que no anava bé amb els conceptes de gènere”. Però després de la xerrada els plantejaments de Butler els han quedat molt més clars: “la nostra postura és més clara i diferent de la de fa dues hores, segur”, opinen. I és que la xerrada s’acaba amb reflexions profundes sobre la desigualtat de gènere i l’eliminació dels rols convencionals. Reflexions de la mà d’alguns dels mateixos adolescents que al principi del matí no ubicaven Butler a l’escenari del pensament feminista o encara reien sota el nas, incòmodes, amb les paraules malsonants.

“Perquè existeix l’homofòbia?. O la transfòbia?” Es pregunta Butler, per a acabar. “Perquè hi ha gent que sent que discriminant els que no compleixen el que es considera normal, natural o normatiu defensen la seva heterosexualitat normativa”. Però són els rols de gènere els que no són naturals, afirma Missé, qui defensa “la llibertat total de tria”. La clau és “sentir-nos còmodes amb el nostre gènere i orientació sexual, encaixi o no en les etiquetes establertes”, assegura Butler. Perquè només així “serem feliços”, exclama i acaba amb un somriure d’orella a orella i un intraduïble desig: “Have a great gender live!”

http://diarieducacio.cat/judith-butler-es-parla-molt-de-llibertat-pero-en-relacio-al-genere-no-heu-tingut-oportunitat-de-triar-res/?utm_source=Butllet%C3%AD+web&utm_campaign=ab8a426f86-EMAIL_CAMPAIGN_2016_11_24&utm_medium=email&utm_term=0_1792201920-ab8a426f86-157767465

Diversitat sexual, de gènere i familiar als centres de primària: 12 maig 2018

Instrucció del 15 de desembre de 2016, del director general de Política Educativa, per la qual s’estableix el protocol d’acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l’expressió de gènere i la intersexualitat.

[…] La finalitat d’aquest protocol, aplicable i adaptable a contextos escolars diferents, és dotar els centres educatius d’una ferramenta eficaç que els permeta transformar-se en espais de llibertat i d’igualtat, en què totes les persones que conformen la comunitat educativa se senten lliures d’exclusió, coaccions de qualsevol tipus i en condicions de construir la seua realitat personal amb plenitud.

La diversitat afectiva, sexual i d’identitats de gènere és una realitat present als centres escolars i que afecta totes les persones que en formen part. Per tant, resulta una necessitat ineludible promoure una millor percepció i coneixement d’aquesta diversitat per a consolidar un model d’escola inclusiva.

A causa de la poca informació sobre la identitat i l’expressió de gènere i sobre la diversitat sexual, hom ha tendit a considerar el tema com a “exòtic” o “rar”, conseqüència de la visió estereotipada que ha prevalgut en la societat i que ara comença a canviar. A aquesta visió esbiaixada de la realitat trans1 i intersexual2 , cal afegir les dificultats socials, laborals i assistencials que han impedit a moltes d’aquestes persones, visibilitzar-se o mostrar-se com a tals.

Com a conseqüència d’això, hi ha un nombre elevat de persones que prefereixen sacrificar la identitat de gènere sentida, condicionades per un ambient hostil que els impedeix desenvolupar-se de forma plena, i es veuen abocades al fracàs escolar, laboral, i fins i tot, al suïcidi. En el cas de la intersexualitat, aquestes persones mantenen ocultes i en secret totes les qüestions referides a la seua diversitat corporal per l’estigma social cap a la diferència a què s’exposen.

La història ens ha demostrat que l’atenció a la diversitat suposa una oportunitat de creixement. L’aparició d’allò que s’allunya de l’estàndard sovint altera la realitat social o violenta a una part de la comunitat. Posem per cas el que va succeir en èpoques anteriors, en passar d’escoles segregadores, que separaven l’alumnat per sexes, cap a un model mixt, més ric i representatiu de la societat.

Com a conseqüència d’aquesta visió més integradora poden generar-se tensions amb persones partidàries de silenciar o invisibilitzar la diversitat, però la perspectiva que contemplem és, sobretot, una oportunitat de canvi i transformació que contribuirà a consolidar un model social més just i igualitari.

La vulnerabilitat de l’alumnat amb una identitat de gènere divergent a l’assignada per la societat o de l’alumnat amb una anatomia sexual i reproductiva atípica en termes binaris, i les dificultats a què s’ha d’enfrontar, fan necessària l’assumpció d’una sèrie de recomanacions i de mesures educatives, administratives i organitzatives encaminades a visibilitzar la diversitat sexual i de gènere i a eradicar qualsevol tipus de discriminació que puga patir l’alumnat durant el seu desenvolupament personal en l’entorn social.

El marc de totes les accions a implementar serà el respecte als drets humans i l’atenció a la igualtat en la diversitat, tot considerant el cos sexuat, la dimensió afectivosexual i la identitat de gènere com un aspecte més de la diversitat humana. Als nostres centres hi ha una gran diversitat, i per tant, és la nostra responsabilitat vetlar perquè aquesta diversitat siga respectada i protegida.

Per tots aquests motius, és funció de l’escola abraçar la diversitat per mitjà de l’educació i crear ambients sense hostilitat, on totes les persones puguen aspirar a ser ciutadans i ciutadanes de ple dret.

L’escola ha de ser el motor d’un canvi social més ampli, tant pels seus lligams amb altres institucions i col·lectius, com per tenir la capacitat de formar els i les ciutadanes que prendran les decisions en el futur. L’escola és un element transformador i cal ser conscients que els i les estudiants que hui són educats en els valors de la igualtat i la diversitat seran persones adultes més tolerants, que faran avançar la societat cap a la plena igualtat.

Per això, la diversitat i la interrelació que genera el context educatiu ha de ser recollida de forma global en el Projecte educatiu de centre i concretar-se en les programacions didàctiques, en el Pla d’acció tutorial, en el Pla de convivència i igualtat, en la programació d’activitats extraescolars i complementàries i en el reglament de règim intern, perquè qualsevol persona immersa en un procés de canvi de gènere, que expresse un gènere divergent o amb una anatomia sexual intersexual, no quede exclosa del sistema o no reba el tractament integrador i igualitari que l’escola ha de garantir.

És necessari, per tal de fer-ho possible, adoptar pautes que permeten als centres educatius iniciar actuacions dirigides a l’atenció específica de l’alumnat trans i intersexual, que previnguen situacions de malestar, discriminació, assetjament o tracte desigual.

En tot aquest procés caldrà extremar les mesures de confidencialitat de la informació gestionada en relació amb les persones trans i intersexuals, així com el respecte absolut a la voluntat d’aquestes persones, de les seues famílies o de qui n’exercisca la tutoria legal, sobre la seua identitat de gènere i com desitgen ser tractades administrativament i en públic.

El document comprén orientacions i pautes d’intervenció per a l’adequada atenció educativa a l’alumnat que expressa una identitat de gènere divergent respecte a l’estereotip de sexualitat binària i als alumnes amb una anatomia sexual i reproductiva no binària, o intersexuals, amb la finalitat de garantir el lliure desenvolupament de la seua personalitat, la no-discriminació, així com facilitar processos d’inclusió, protecció, sensibilització, acompanyament i assessorament a l’alumnat, a les seues famílies i al professorat.  […]

DOGV Nº7944. 27/12/2016

http://www.dogv.gva.es/datos/2016/12/27/pdf/2016_10425.pdf

Familias de diferentes nacionalidades y culturas que enriquecen los centros educativos

Una de las prioridades de CEAPA es conseguir una escuela inclusiva y una convivencia enriquecedora basada en la equidad y el respeto a la diferencia desde un enfoque positivo y de enriquecimiento mutuo entre toda la comunidad educativa. Es un reto que requiere de la participación y compromiso de todos y todas. Así, CEAPA considera necesario abordar, entre otros, los aspectos relacionados con la diversidad cultural, promoviendo entre el alumnado y sus familias la interculturalidad y una educación en valores como la tolerancia, el respeto y la convivencia. 

Por ello, considerando que la escuela pública cuenta con familias de múltiples nacionalidades y culturas que enriquecen nuestros entornos educativos, hemos realizado esta publicación, cuyo objetivo es reflejar cómo son algunos de estos niños y niñas, y sus familias, de diferentes nacionalidades y culturas, dando valor tanto a los aspectos diferentes (referidos a su propia cultura y nacionalidad, costumbres, hábitos, etc.), como a los aspectos similares (referidos a la universalidad de sentimientos, inquietudes, motivaciones, hábitos, etc.). Sin duda, el conocimiento de otras culturas facilita el acercamiento, la interrelación y la convivencia, así como la eliminación prejuicios y barreras que puedan dificultarla.

 

De esta forma, se pretende que este material sea un recurso que permita a las familias abordarlo con sus hijos e hijas para que conozcan, por ejemplo, algunas de las posibles culturas y nacionalidades de sus compañeros y compañeras de aula y de juego y puedan fomentar el desarrollo de valores de interculturalidad, convivencia, respeto y tolerancia. 

Los textos han sido escritos por los niños y niñas que han participado en la publicación, por lo que hemos respetado su manera de contarlo. Agradecemos especialmente a Nader, Ricardo, Gabriel, Paula María, Sergio Antonio, Claudia Belén, Alejandro, Grecia Valentina y Raquel, y a todas sus familias, su entusiasta colaboración, ya que sin ellos no hubiera sido posible.

[…]

Més en:
https://www.ceapa.es/sites/default/files/uploads/ficheros/publicacion/familias_de_diferentes_nacionalidades_y_culturas_ceapa_0.pdf