25 Curts per treballar les emocions i els valors

A l’escola, a part d’impartir coneixements, és fonamental treballar les emocions i els valors. Una bona manera de fer-ho és utilitzar els curtmetratges. A partir de la seva visualització es poden establir diàlegs i converses a l’aula molt interessants amb els infants.



Nati Bergadà  28.01.2019

En aquest article trobaràs 25 curtmetratges que et poden ser útils per treballar valors fonamentals com l’amistat, la resolució de conflictes, la convivència, la solidaritat, el treball en equip, la motivació, l’autoestima, l’amor… Per poder visualitzar aquests curts, accedeix al Youtube i fes cerca amb el nom.

Curts per treballar l’amistat

Runaway. Aquest curtmetratge és una encantadora història sobre un malentès entre un home anomenat Stanley i la seva preuada nevera de 1950, anomenada Chillie. Amb aquest curtmetratge podem treballar el valor de l’amistat.

Cuerdas. Aquest curtmetratge narra una tendra història d’amistat entre dos nens molt especials. També és una obra que parla de valors i il·lusions i que és capaç de captivar a l’espectador des del primer moment.

Monsterbox. Un curtmetratge que mostra l’amistat que sorgeix entre un ancià i una nena amb uns amiguets tan entremaliats com ella. “Monsterbox” ens pot ser útil per ensenyar als infants el valor de l’amistat i com el treball en equip dóna els millors resultats.


Curts per treballar la resolució de conflictes

El pont (Bridge). En només 2 minuts aquest curt ens convida a reflexionar sobre el diàleg, la importància de la comunicació i el poder de la bona feina en equip. Es demostra que cal resoldre els problemes parlant, ja que d’aquesta manera tots hi guanyem.

L’home orquestra. Aquest curt narra una història que succeeix a Itàlia on un home orquestra sempre toca en la mateixa plaça. Un dia apareix un rival que competeix per endur-se els diners d’una nena que hi ha a la plaça. El curtmetratge demostra que a vegades som molt competitius i per aconseguir els nostres propòsits podem ferir a altres persones.

El poder de les abraçades. En aquest curtmetratge es presenta el món com un lloc fred i distant, les persones es mostren agressives i irritables. Però també es demostra que una abraçada expressa i fa sentir: amor, afecte, seguretat, protecció, confiança, fortalesa, suport, estima, amistat, alegria, felicitat. Una abraçada pot trencar barreres que de vegades les paraules no poden trencar.


Curts per treballar la convivència

Dia i nit. Els protagonistes d’aquest curt són dos personatges completament oposats, dos fantasmes molt simpàtics. Aquests personatges descobriran la importància de no jutjar, tolerar i sobretot, acceptar els altres malgrat les diferències El curt permet reflexionar sobre el fet que no s’ha de rebutjar el que desconeixem.

For the birds. Un curt molt útil per parlar de la convivència i el respecte a la diversitat. Els protagonistes són uns ocells a qui donen una merescuda lliçó.


Curts per treballar la solidaritat

Àngel i dimoni. En aquest curtmetratge es demostra que cal ser solidari amb les altres persones, sobretot si tenen una situació més desfavorable.

La importància de donar. Un vídeo molt emotiu que demostra la importància de ser solidari i generós amb les altres persones.

Heroi anònim. Un vídeo que demostra que és possible aconseguir convertir el món en un lloc millor amb petites accions diàries. El que guanya una persona que és bona amb la gent no són diners, no es farà famós i sortirà a la televisió… el que rep són emocions i experimenta la felicitat. Un vídeo molt útil per treballar l’empatia, la generositat i l’altruisme.


Curts per treballar el treball en equip

La lluna. (The Moon). Disney Pixar (2011). La Lluna és un curtmetratge que narra la història de tres generacions. Tres generacions en poc més de 6 minuts: l’avi, el pare i el fill, i de com aquest aprèn la professió dels dos. Molt útil per treballar amb els alumnes la importància de ser qui som i de buscar la nostra pròpia identitat i la importància de treballar en equip.

Això és actitud. En aquest vídeo un infant ens dóna una lliçó d’actitud. Una actitud que a vegades oblidem tant petits com grans. Cal que visquem la vida amb optimisme.


Curts per treballar la motivació

Mariza. Un curt en què els protagonistes són un pescador i el seu ase. El curt permet reflexionar sobre la importància de la motivació per aconseguir les coses.

La oveja pelada. (Boundin) Pixar (2003). Un curt que et recorda que la motivació és molt important per seguir endavant.


Curts per treballar l’autoestima

El regal. Aquest curtmetratge és una commovedora història, basada en un còmic de Fabio coala, que reflexiona sobre la importància de les coses senzilles i l’amor propi. Els protagonistes que donen vida al muntatge són un nen i un petit gos. En aquest curtmetratge es fa una reflexió sobre la discapacitat i a la importància de l’actitud per superar els obstacles.

És qüestió d’actitud. En aquest curtmetratge dos personatges, Jinxy Jenkins i Lucky Lou, viuen la vida de maneres molt diferents. En trobar-se descobreixen que l’actitud i la confiança sempre ens obren el camí.

Partly Cloudy. Un curt que t’anima a no decaure davant els reptes que se’t plantegen a la vida.

Mis Zapatos. És un curtmetratge que fa referència als valors de la vida. Hem d’aprendre a viure i conviure amb el que la vida ens regala cada dia.


Curts per parlar de la tolerància, la igualtat i l’empatia

Per quatre cantonades de no res. És un vídeo que es basa en un conte que tracta sobre la diversitat, l’amistat, la multiculturalitat, la diferència i l’exclusió, explicada de manera comprensible pels nens. A més, reflecteix les diferències individuals, marcant que no tots som iguals però que, malgrat això, cal saber respectar aquestes diferències i ens hem d’adaptar per disminuir aquestes dificultats.

El cassó de Lorenzo. És un vídeo que es basa en un conte que amb paraules simples i unes il·lustracions tendres i divertides, recrea el dia a dia d’un nen diferent: les seves dificultats, les seves qualitats, els obstacles que ha d’afrontar … Un conte metafòric per parlar de les diferències als més petits. La superació d’un nen amb dificultats per suportar el dia a dia.


Curts per treballar l’amor

Els pops. Una història d’amor protagonitzada per dos pops. Fins on pot arribar l’amor?

Lava. El curtmetratge està inspirat en aspectes molt significatius de Hawaii, en la metàfora de saber esperar a l’amor, fins i tot, quan passen molts anys. La bellesa de construir un nou paisatge (una nova vida) en parella sembla prometedor.

La font dels desitjos. Un curtmetratge que fa referència als desitjos i a l’amor.

Paperman. Una deliciosa història d’amor narrada a través de la música i el poder de la imatge.

Espero que aquests curts et siguin útils per treballar a l’aula, són una molt bona manera d’introduir debats al voltant dels valors i les emocions. Si en coneixes algun que vulguis recomanar, afegeix-lo als comentaris. Moltes gràcies.

http://diarieducacio.cat/25-curts-per-treballar-les-emocions-i-els-valors/?utm_source=Butllet%C3%AD+web&utm_campaign=f7c6c699c8-EMAIL_CAMPAIGN_2016_11_24_COPY_01&utm_medium=email&utm_term=0_1792201920-f7c6c699c8-157767465

Boletín de Aula Intercultural octubre 2018 Especial Emociones: compartir procesos de aprendizaje dirigidos no solo al SABER (Destrezas y habilidades intelectuales) sino también al SENTIR (destrezas y habilidades emocionales)

[…] Los posibles cambios en la educación solo serán posibles si comenzamos por ayudar al profesorado a experimentar ese cambio en sí mismos. No se trata de decir cómo hacer, sino de generar reflexión y análisis personal sobre nuestras creencias y procesos, y a partir de aquí compartir procesos de aprendizaje dirigidos no solo al SABER (Destrezas y habilidades intelectuales) sino también al SENTIR (destrezas y habilidades emocionales). […]

La realidad está siendo suficiente dura e incierta como para que nuestros niños, niñas y jóvenes no tengan herramientas para enfrentarla. Toda la ciudadanía y también los menores estamos inundados por mensajes y pensamientos simplistas, dirigidos al consumo que tienen por objetivo generar sujetos acríticos, con un pensamiento único y,
en consecuencia, sumisos con todo. […]

Nuestro sistema educativo, salvo excepciones, la transmisión del conocimiento se sigue concibiendo, en nuestro actual sistema educativo como la transferencia de información del educador al educando, por materias y contenidos independientes o separados, utilizando como herramientas la memorización de conceptos y la utilización de un único libro de texto por cada materia.  […]

El pensamiento crítico en educación es heredero de la llamada Escuela Activa o Nueva que tiene entre sus promotores a John Dewey, quien concebía al alumnado como un sujeto activo, y señalaba que la tarea principal del docente era generar entornos estimulantes para desarrollar y orientar esta capacidad de actuar.  Algunas de las estrategias y acciones que ayudan a desarrollar el pensamiento crítico son: transferir la responsabilidad sobre el aprendizaje del docente al alumnado (el profesorado es modelo, facilitador y entrenador del proceso); utilizar el método socrático para hacer preguntas y para ayudar a la reflexión; estimular el conocimiento invitando y motivando a proponer hipótesis para luego comprobarlas; facilitar la participación de todos no solo de los más seguros o participativos; fomentar la escucha atenta y activa; fomentar los debates respetuosos y argumentados  … Necesitamos contar con un profesorado que hagan pensar en su disciplina en relación con las demás materias, que den libertad para cometer errores, para tratar nuevos enfoques o explicaciones de un fenómeno, porque sólo teniendo libertad para reestructurar ideas y para analizar experiencias alternativas aprenderán los y las estudiantes a explorar los diversos contextos y a determinar por ellos mismos el significado de las informaciones nuevas. […]

¿Y cómo ayudamos en el aula a desarrollar la empatía? Existen distintas herramientas que nos van a facilitar la tarea, nombramos algunas como: Aprender a observar, para entender hay que conocer, por ello desarrollar actividades en el aula que nos permitan el conocimiento mutuo: aficiones, expectativas, procedencia, cultura, etc. y poner en valor nuestra propia capacidad para observar, no solo comportamientos sino también emociones (sus caras, sus posturas, su forma de llegar al aula, la relación con los compañeros dentro y fuera del aula…); cuidando nuestro lenguaje corporal y tratando de eliminar la barrera invisible pero muy real que suele producirse entre alumnado y educadores (la mirada, la voz, la postura… ); fomentando un ambiente de respeto y cordialidad, tratando siempre desde la amabilidad y buen trato, contribuyendo a crear un ambiente de alegría y acogida; ofreciendo tiempo al alumnado (haciendo pausas en las explicaciones para que los alumnos tengan tiempo de asimilar, o puedan realizar comentarios) y reclamando nuestro tiempo para hablar y explicar; ofreciendo según das oportunidades, comprender es entender los actos y sentimientos de los demás, sin juicios ni condenas, la equivocación es posible y el conflicto necesario para evolucionar; trabajando de forma específica la empatía con el alumnado, con los más pequeños con acciones que ayuden a reconocer y comprender estados emocionales en uno mismo y a medida que los alumnos avanzan en su desarrollo madurativo, pueden emplearse técnicas proyectivas y juegos de roles que darán lugar a situaciones en las que podrán identificarse con distintos estados emocionales; y por último, potenciando el trabajo en grupo, como medio para dar protagonismo al alumnado como formador ante los demás lo que ayudará a asumir responsabilidad, crear lazos y relaciones de apoyo y confianza.  […]

El objetivo principal de la educación es formar personas capaces de hacer cosas nuevas, que no repitan simplemente lo que otras generaciones han hecho… El segundo objetivo de la educación es formar mentes capaces de ejercer la crítica, que puedan comprobar por sí mismas lo que se les presenta y no aceptarlo simplemente sin más.”

Boletín de Aula Intercultural octubre 2018 Especial Emociones

  • DESTACAR El artículo ¿ Cómo es una escuela emocionalmente inteligente?  Página 7.

https://aulaintercultural.org/?ddownload=79890

“Es básico generar climas positivos en el aula para favorecer el aprendizaje”

El especialista Jesús Guillén explica la relación que existe entre las emociones y la adquisición de los conocimientos. La Universidad Nacional de Villa María (UNVM) brindará una diplomatura en el campo de la neuroeducación.

Por Luz Saint-Phat -lsaintphat@comercioyjusticia.info

Conducir la enseñanza en el aula y lograr buenos resultados no es una tarea sencilla. Sobre todo en los tiempos actuales, se requiere que los docentes desarrollen distintas competencias que hacen a su rol de educadores y no necesariamente al campo disciplinario específico al que se dedican.
Según estudios internacionales, una de las habilidades necesarias para lograr mejores resultados académicos en los estudiantes es que los profesores se formen y la vez enseñen a sus alumnos educación emocional, fomentando la cooperación y los ambientes positivos.
Estas cuestiones son abordadas por la neuroeducación, un enfoque transdisciplinario en el cual confluyen la neurociencia, la psicología y la pedagogía. El objetivo es poner en práctica los conocimientos científicos sobre el funcionamiento del cerebro para aplicarlos al aprendizaje.
Jesús Guillén es Licenciado en Ciencias Físicas por la Universidad de Barcelona y autor del blog sobre Neuroeducación “Escuela con Cerebro”. Además, es docente de la Diplomatura en Neuroeducación de la Universidad Nacional de Villa María (UNVM).
En diálogo con Comercio y Justicia, explicó la relación entre las emociones y la adquisición de los conocimientos. También reflexionó sobre cómo la escuela puede incorporar los descubrimientos recientes de la neurociencia.

– ¿Cómo influyen las emociones en los procesos de aprendizaje?
– Es uno de los grandes descubrimientos de la neurociencia. No podemos separar lo cognitivo de lo emocional porque las emociones son imprescindibles en la toma de decisiones, en el aprendizaje, en el rendimiento académico del alumnado y en el bienestar personal del individuo. Sobre esto existen diferentes evidencias empíricas que lo corroboran. Por ejemplo, se han desarrollado estudios en los que se llevan los participantes a un laboratorio y allí se les muestran imágenes que corresponden a contextos emocionales positivos o negativos, se les pide recordar una información y se analizan sus cerebros. Se ha observado que -ante contextos emocionales negativos- se activa la amígdala, que es un sensor del miedo; sin embargo, ante contextos emocionales positivos se activan regiones vinculadas al hipocampo, un área que interviene directamente en procesos de consolidación de las memorias y del aprendizaje. Este tipo de investigaciones sugieren que es básico generar climas positivos en el aula para favorecer el aprendizaje. Por eso es importante desde el primer día ir más allá de las cuestiones meramente académicas y hacer participar al alumnado de manera activa, cooperando y generando un entorno donde las expectativas sean positivas. Lo importante es -en definitiva- fomentar un buen vínculo entre los compañeros y los profesores.

– ¿Qué estrategias específicas se pueden incorporar hoy en el aula para poder facilitar las emociones positivas?
– Se ha observado que cuando se utilizan en el aula programas de educación emocional bien planificados y sistematizados de los que participa toda la comunidad educativa, estas iniciativas sirven para trabajar una serie de competencias emocionales imprescindibles en los tiempos actuales, vinculadas al autoconcepto, la autorregulación, la resiliencia y -claro- el rendimiento académico. Este formación siempre parte del profesorado pero también es importante que participen las familias. Otro de los aspectos importantes es la cooperación entre los mismos docentes, pero difícilmente los adultos podemos cooperar si realmente no tenemos asumida toda una serie de competencias. Cooperar es más que trabajar en equipo: hay un componente empático que es necesario tener asumido y también hay que poder superar la opinión discrepante, ser solidario y respetuoso. Sin educación emocional no puede haber cooperación.

– ¿Cuáles son los desafíos que se imponen a la escuela tradicional para poder incorporar estos descubrimientos?
– Básicamente, se trata de asumir que el proceso de transformación parte de uno mismo. Difícilmente voy a poder enseñar a los estudiantes lo que es el autocontrol, si no puedo aprender a controlarme en mi vida cotidiana. La neurociencia ha visto que estas funciones que nos permiten planificar y tomar decisiones adecuadas -que se llaman funciones ejecutivas del cerebro- son básicas para el rendimiento académico del alumnado y el éxito en la vida. Pero es importante asumir que sin cooperación entre los adultos y sin la participación de la comunidad no va a ser posible generar procesos de innovación y transformación educativa. También es muy importante tener en cuenta que en tiempos de incertidumbre como los actuales debemos preguntarnos para qué educamos. Y nosotros lo tenemos claro: tiene que ser desde, en y para la vida. Si realmente lo que se está estudiando no tiene sentido para el alumno, si no va a construir cimiento sobre lo que ya sabe, si no está vinculado a cuestiones de la vida cotidiana y real, difícilmente vamos a poder captar su atención y despertar sus emociones.

La Universidad Nacional de Villa María (UNVM) abrió las inscripciones para su diplomatura virtual en “Neuroeducación: neurociencias y emociones en el aprendizaje”.

El cursado comienza el 21 de septiembre y la modalidad es online.

Para mayor información ingresar en www.aulaabierta.info o escribir
a inscripcion@aulaabierta.com.ar

https://comercioyjusticia.info/blog/mundopsy/es-basico-generar-climas-positivos-en-el-aula-para-favorecer-el-aprendizaje/

Formació en claustre: contenció emocional

Cada centre hauria de disposar d’un temps setmanal o quinzenal per reflexionar sobre les seves pràctiques i vivències, per repensar com estan fent i com estan vivint la seva feina

Joan M. Girona

S’està parlant bastant, sobretot en ambients escolars, d’innovació i una mica també de canvis i fins tot de transformació de la manera d’ensenyar. No caldria recordar-ho: un element bàsic per a qualsevol canvi són les persones que es dediquen a l’ensenyament. I, clar, s’han de formar. Però com?

No sabem què farà gran part de l’alumnat actual quan entri al món del treball, segurament les feines que els tocarà encara no s’han inventat. Una elit tindrà situació estable i privilegiada i la majoria, situació inestable i precària: per a això prepara el sistema d’ensenyament actual. Per a això s’han elaborat la LEC i la LOMCE.

Davant aquesta situació, és útil la formació que es fa?

El futur que espera a l’alumnat que està a les aules no és clar. Mestres i professorat han de repensar què han d’ensenyar, caldrà pensar i preveure comensenyar. I aquest com no es refereix només a aspectes didàctics, metodològics o organitzatius, que també, sinó sobretot a la manera de relacionar-se amb l’alumnat, a la manera d’acompanyar i acollir infants o adolescents que es troben en situació incerta.

Han aparegut i s’han generalitzat les tecnologies digitals, i cal tenir en compte fins a quin punt el seu ús quotidià està canviant les capacitats cognitives, les maneres d’aprendre i les relacions socials; però mentre la naturalesa humana no canviï, les emocions, els sentiments i les relacions entre persones seguiran sent importants. I això inclou les relacions entre professorat i alumnat, entre persones adultes i infants o adolescents.

Hem de recordar que el professorat necessita sentir-se recolzat en allò que fa; i diria que una part significativa dels ensenyants se senten sols. La ingent burocràcia que demana el Departament no ajuda en aquest aspecte i no es percep el suport ni el contacte a nivell personal que tots i totes necessitem; a vegades també hi ha solitud enmig del claustre, enmig dels companys i companyes.

Hipòtesi: cada centre hauria de disposar d’un temps setmanal o quinzenal (una reunió de dues hores per exemple) per reflexionar sobre les seves pràctiques i vivències, per repensar com estan fent i com estan vivint la seva feina. Si hi pot haver una persona externa al centre que assessori o revisi millor que millor.

Qui treballa amb persones (ensenyants, treballadors sanitaris, dels anomenats serveis socials…) viu una situació diferent d’altres que treballen amb objectes inanimats, que poden fer la seva feina tot escoltant música o pensant en altres coses, que acabaran la seva jornada amb un cansament físic significatiu, però que després d’una bona dutxa o d’un descans podran oblidar la feina. La tasca dels que ens dediquem a ensenyar està lligada a tractar amb persones. I això ens implica el cos i l’ànima que em deien de petit. Implica raó i emocions. Interessos i il·lusions; pors i satisfaccions; angoixes i alegries… Qui treballa en relació amb persones s’hi ha de dedicar plenament, amb les seves emocions a més dels coneixements que té, en sigui conscient o no. Per tant, en acabar la jornada el seu desgast no és tant un cansament físic però és més intens. Costa més desconnectar de la feina, de les preocupacions del dia. Per salut mental es fa necessari repensar el que s’ha viscut, no només el que s’ha fet.

En aquesta línia crec que la formació que es fa, majoritàriament, és insuficient. Els aspectes relacionals, emocionals de la nostra feina no es tracten gaire, malgrat sembla que estiguin de moda. O bé, es tracten de manera teòrica, separats de les vivències diàries, de les relacions quotidianes amb els companys i companyes del claustre i amb els infants o adolescents que tenim a les aules. Potser seria més eficaç la hipòtesi proposada: dedicar un temps, dins l’horari, a reflexionar conjuntament amb tot el claustre sobre la nostra tasca. Il·lusions, pors, èxits, fracassos… Si a més a més, hi pot haver la presència d’una persona aliena al claustre que ajudi a repensar des de fora sobre el que ens està passant, encara millor. (Hi ha alguna escola que, sense cap suport, ho fa, hi dedica temps i despesa econòmica). Les administracions farien bé en invertir en aquest tipus de formació. A les escoles es funcionaria de maneres més exitoses, mestres i professorat treballarien amb més tranquil·litat i eficàcia, l’alumnat en sortiria beneficiat. En moments d’incertesa com són els que estem vivint es fa més necessària aquesta reflexió i ajuda mútua.

Des de les administracions educatives no es té en compte aquesta perspectiva. No només des del començament de la falsa crisi que ha permès desmantellar els serveis públics; durant els anys de vaques grasses tampoc es valorava la necessitat de gastar recursos en aquest tipus de formació: una formació que sí que aniria al nucli de la feina d’ensenyar, d’ajudar infants i adolescents a aprendre i a créixer com a persones.

Si ningú no s’atura a pensar-ho, a compartir-ho amb els companys i companyes passen desapercebudes les situacions que anem vivint. No és bo no gaudir amb les alegries; no és bo no pensar amb les frustracions. És bo compartir amb els altres allò que ens va bé, que ens agrada i allò que no ens va tan bé, que ens molesta, que ens neguiteja. S’ha dit i repetit que en les etapes obligatòries és tan important allò que s’ensenya com la manera d’ensenyar-ho; que és bàsica la relació que establim amb el nostre alumnat; amb el grup i amb cadascun dels nois i noies presents a l’escola. Volem que les criatures o adolescents treballin en grups, col·laborin, i tal cosa implica que el professorat també ho fem. Seria la millor manera de transmetre-ho a l’alumnat. Compartir sentiments i vivències ajudaria a treballar en equip, a col·laborar amb les que tenim al costat cada dia de classe.

Els treballadors sanitaris, que també treballen amb persones, poden disposar dels anomenats grups Balint (grups de reflexió i formació docent), que intenten ajudar els professionals de la sanitat a reflexionar sobre les situacions que viuen; algunes agradables i d’altres molt estressants. És clar que també aniria bé poder fer-ho als claustres. Però sempre surten amb l’excusa del cost econòmic quan una proposta no quadra amb la ideologia dels que manen.

Aquest enfocament faria palès que tots els ensenyants tenim coses a dir, tots i totes sabem exposar el que ens neguiteja, el que ens fa falta, el que ens dóna seguretat. Totes les persones que ens dediquem al difícil, però molt agraït, procés d’ajudar a aprendre tenim quelcom a dir; totes podem aportar a les sessions de reflexió i formació.

Es necessiten idees per innovar, així com recursos per relacionar-se amb la canalla i els adolescents. Per repensar la tasca de mestre, per aprendre més a ensenyar, tothom pot aportar coneixements i experiències. És important millorar i augmentar els coneixements; ho és més canviar i millorar el funcionament de les escoles. Amb la participació de tothom s’aconsegueixen els dos objectius.

http://diarieducacio.cat/formacio-claustre-contencio-emocional/?utm_source=Butllet%C3%AD+web&utm_campaign=980539b38d-EMAIL_CAMPAIGN_2016_11_24&utm_medium=email&utm_term=0_1792201920-980539b38d-157767465