[…] La finalitat d’aquest protocol, aplicable i adaptable a contextos escolars diferents, és dotar els centres educatius d’una ferramenta eficaç que els permeta transformar-se en espais de llibertat i d’igualtat, en què totes les persones que conformen la comunitat educativa se senten lliures d’exclusió, coaccions de qualsevol tipus i en condicions de construir la seua realitat personal amb plenitud.
La diversitat afectiva, sexual i d’identitats de gènere és una realitat present als centres escolars i que afecta totes les persones que en formen part. Per tant, resulta una necessitat ineludible promoure una millor percepció i coneixement d’aquesta diversitat per a consolidar un model d’escola inclusiva.
A causa de la poca informació sobre la identitat i l’expressió de gènere i sobre la diversitat sexual, hom ha tendit a considerar el tema com a “exòtic” o “rar”, conseqüència de la visió estereotipada que ha prevalgut en la societat i que ara comença a canviar. A aquesta visió esbiaixada de la realitat trans1 i intersexual2 , cal afegir les dificultats socials, laborals i assistencials que han impedit a moltes d’aquestes persones, visibilitzar-se o mostrar-se com a tals.
Com a conseqüència d’això, hi ha un nombre elevat de persones que prefereixen sacrificar la identitat de gènere sentida, condicionades per un ambient hostil que els impedeix desenvolupar-se de forma plena, i es veuen abocades al fracàs escolar, laboral, i fins i tot, al suïcidi. En el cas de la intersexualitat, aquestes persones mantenen ocultes i en secret totes les qüestions referides a la seua diversitat corporal per l’estigma social cap a la diferència a què s’exposen.
La història ens ha demostrat que l’atenció a la diversitat suposa una oportunitat de creixement. L’aparició d’allò que s’allunya de l’estàndard sovint altera la realitat social o violenta a una part de la comunitat. Posem per cas el que va succeir en èpoques anteriors, en passar d’escoles segregadores, que separaven l’alumnat per sexes, cap a un model mixt, més ric i representatiu de la societat.
Com a conseqüència d’aquesta visió més integradora poden generar-se tensions amb persones partidàries de silenciar o invisibilitzar la diversitat, però la perspectiva que contemplem és, sobretot, una oportunitat de canvi i transformació que contribuirà a consolidar un model social més just i igualitari.
La vulnerabilitat de l’alumnat amb una identitat de gènere divergent a l’assignada per la societat o de l’alumnat amb una anatomia sexual i reproductiva atípica en termes binaris, i les dificultats a què s’ha d’enfrontar, fan necessària l’assumpció d’una sèrie de recomanacions i de mesures educatives, administratives i organitzatives encaminades a visibilitzar la diversitat sexual i de gènere i a eradicar qualsevol tipus de discriminació que puga patir l’alumnat durant el seu desenvolupament personal en l’entorn social.
El marc de totes les accions a implementar serà el respecte als drets humans i l’atenció a la igualtat en la diversitat, tot considerant el cos sexuat, la dimensió afectivosexual i la identitat de gènere com un aspecte més de la diversitat humana. Als nostres centres hi ha una gran diversitat, i per tant, és la nostra responsabilitat vetlar perquè aquesta diversitat siga respectada i protegida.
Per tots aquests motius, és funció de l’escola abraçar la diversitat per mitjà de l’educació i crear ambients sense hostilitat, on totes les persones puguen aspirar a ser ciutadans i ciutadanes de ple dret.
L’escola ha de ser el motor d’un canvi social més ampli, tant pels seus lligams amb altres institucions i col·lectius, com per tenir la capacitat de formar els i les ciutadanes que prendran les decisions en el futur. L’escola és un element transformador i cal ser conscients que els i les estudiants que hui són educats en els valors de la igualtat i la diversitat seran persones adultes més tolerants, que faran avançar la societat cap a la plena igualtat.
Per això, la diversitat i la interrelació que genera el context educatiu ha de ser recollida de forma global en el Projecte educatiu de centre i concretar-se en les programacions didàctiques, en el Pla d’acció tutorial, en el Pla de convivència i igualtat, en la programació d’activitats extraescolars i complementàries i en el reglament de règim intern, perquè qualsevol persona immersa en un procés de canvi de gènere, que expresse un gènere divergent o amb una anatomia sexual intersexual, no quede exclosa del sistema o no reba el tractament integrador i igualitari que l’escola ha de garantir.
És necessari, per tal de fer-ho possible, adoptar pautes que permeten als centres educatius iniciar actuacions dirigides a l’atenció específica de l’alumnat trans i intersexual, que previnguen situacions de malestar, discriminació, assetjament o tracte desigual.
En tot aquest procés caldrà extremar les mesures de confidencialitat de la informació gestionada en relació amb les persones trans i intersexuals, així com el respecte absolut a la voluntat d’aquestes persones, de les seues famílies o de qui n’exercisca la tutoria legal, sobre la seua identitat de gènere i com desitgen ser tractades administrativament i en públic.
El document comprén orientacions i pautes d’intervenció per a l’adequada atenció educativa a l’alumnat que expressa una identitat de gènere divergent respecte a l’estereotip de sexualitat binària i als alumnes amb una anatomia sexual i reproductiva no binària, o intersexuals, amb la finalitat de garantir el lliure desenvolupament de la seua personalitat, la no-discriminació, així com facilitar processos d’inclusió, protecció, sensibilització, acompanyament i assessorament a l’alumnat, a les seues famílies i al professorat. […]
DOGV Nº7944. 27/12/2016
Instrucció del 15 de desembre de 2016, del director general de Política Educativa, per la qual s’estableix el protocol d’acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l’expressió de gènere i la intersexualitat.
Respon
AMPA Pare Jofré, El Puig. Valencia 