Famílies i escola: un repte educatiu compartit de tota la comunitat

L’escola i la família són dos grans blocs d’aprenentatge que hem d’entendre com a àmbits complementaris perquè la transferència d’un context a l’altre dona solidesa a tots els aprenentatges. Per això mateix, cal impulsar la cooperació entre l’escola i la família, perquè d’aquesta manera afavorirem tots els aprenentatges.

Moltes són les demandes que es fan, en aquests moments i de manera recorrent, a la participació de les famílies en el procés educatiu de les criatures. Això no vol dir i no hauria d’interpretar-se que no se’n cuiden ni eduquen de forma apropiada. Aquesta demanda de major participació no es centra en el què realment fan cada dia i a tota hora sinó en la seva implicació amb el centre educatiu que, tampoc, no vol dir que no valorin les accions que es fan en els centres. Per això és important aclarir alguns termes i mirar què és el que seria apropiat per tal de no afegir tensions, sentiments de culta, estereotips i perjudicis.

Aquesta demanda, sovint, respon al desig de millorar els processos d’aprenentatge de l’alumnat i es busquen tots els agents implicats per tal d’enfortir les relacions que, sens dubte, poden millorar aquests processos. Però, sempre hi ha alguns matisos que massa vegades queden camuflats o que fan invisibles aspectes que, fins i tot, poden ser més importants que el que estem defensant i promovent.

Una primera consideració seria distingir, malgrat l’estreta vinculació i interacció que hi ha entre educació i aprenentatge, que també caldria considerar els diferents contextos en els que es donen (famílies, escola, entorn, activitats múltiples) i el seu valor. L’educació és un procés de llarg recorregut i guiat perquè totes les persones, especialment la població infantil, adolescent i jove, pugi seguir un procés de maduresa, socialització i creixement.

Recuperem  el tema dels aprenentatges per tal de posar llum als diferents contextos en que cal aprendre i les responsabilitats especifiques de les persones adultes de cada context sense una mirada  on es posi a l’escola en el centre en lloc de les persones i de forma especial els infantis, adolescents i joves.

A l’escola cal, lògicament, el guiatge professional per seguir els processos específics i els múltiples aprenentatges: conceptuals, raonaments i informacions de manera que pugin ser significatives en el marc individual i de grup.  Cal valorar la complexitat de l’escola inclusiva i diversa considerant les individualitats amb tota les seves riqueses no sols perquè hi ha criatures amb necessitats especifiques sinó pel fet que no hi ha cap criatura igual, que hi ha diversos ritmes de maduresa i per tant cal pensar en el 100% de l’alumnat.

A la família es dóna l’altre gran bloc d’aprenentatges. Aquells que, sovint minimitzat,  estan vinculats a la vida quotidiana, tant en el context domèstic, que en molts casos tenen prou complexitat (organització del temps, cura de les persones, economia, compra, tasques, materials, responsabilitats, cooperació…),  com els que estan implicats en totes les gestions,  responsabilitats i necessitats  de cada un dels seus membres: infants, gent gran, que cal fer durant tota la vida i que cal aprendre per poder ser membres actius de la societat, participar, col·laborar  i assumir els reptes i no sols esperar que algú ja ho resoldrà.

No son pas contradictoris aquests dos grans blocs sinó, ben al contrari, són complementaris ja que la transferència d’un context a l’altre és el que dona fortalesa i significativitat a tots  aprenentatges i en mostra la necessitat. L’oportunitat i, a la vegada, la complexitat. Però està clar que cal, per afavorir tots aquests aprenentatges, la cooperació entre l’escola i la família i que és  facin tots aquests aprenentatges a cada context. No cal que l’escola assumeixi els que són pròpiament del context familiar i segurament ens cal revisar que, tampoc,  les persones adultes de la família hagin de fer els aprenentatges escolars.

A casa hi ha  competències i recursos per resoldre i ensenyar a aprendre tot el que es necessita perquè ja fa molts anys que ho realitzen i malgrat augmenti la complexitat ho aniran fent i educaran a les seves criatures simultàniament  malgrat els horaris laborals i els possibles models educatius.

Evidentment l’educació és un repte compartit per tota la comunitat: les famílies, l’escola, les activitats fora escola, pediatria, treball social, cultural, esports i totes les agències que tenen relació amb les persones  i de manera especial amb la població més jove. Està clar que cal incloure-hi el teixit social, des de les polítiques que cal fer, les decisions econòmiques per dotar de recursos i el teixit empresarial per tal d’oferir oportunitats laborals dignes. Estem parlant com la societat s’implica en la millora del seu futur a través de l’educació focalitzant-la en el col·lectiu jove.

Aquest és el gran valor dels Espais de Debat Educatiu en que es posa la mirada i el reconeixement de totes les persones, es recupera el saber de tothom en relació a l’Educació i es poden compartir idees, reflexions, coneixements des de l’equitat i la igualtat i no des de l’expertesa que dóna lliçons. És molt ben rebut  per les famílies i per a totes les persones  el missatge educatiu (no escolar) per entendre el desenvolupament de les criatures a nivell cognitiu, socialització, sensibilitats, llenguatges diversos, perquè com a comunitat tothom educa i també ensenya.   Ben segur que hi ha, a més, molt interès de les famílies per compartir idees si hi ha reconeixement i respecte que es podrà donar de forma reciproca sempre que no s’ignorin les condicions laborals i familiars que determinen moltes actuacions.

Aquest és el repte en considerar que l’èxit escolar es fonamenta en l’educació i maduresa  i la responsabilitat especifica ha de ser, progressivament,  de la criatura perquè tant l’escola com  la família afavoreixen que hi hagi implicació valorant, motivant als seus fills i filles perquè responguin adequadament als requeriments del professorat. També cal que l’escola respecti els horaris famílies i el fet que la criatura no és sols escolar (6 hores al dia) sinó persona (18 hores al dia) i cal valorar la complexitat de la vida familiar (persones, necessitats domèstiques, laborals, etc..) per no jutjar, exigir  la seva implicació interpretant la seva menor resposta presencial com a manca de motivació o de  responsabilitat educativa. Cal evitar la  mirada classista i etnocèntrica que no que faciliti que les famílies es sentin jutjades o menystingudes per la seva diferent participació a algunes activitats que es realitzin.

L’èxit educatiu sols es pot donar en el marc del sentiment de pertinença  de tots plegats que afavorirà la millor relació fet que no vol dir ocupar tothom el mateix lloc però si tenir el reconeixement, respecte i valoració per part de tota la comunitat.

[ Maria Jesús Comellas intervindrà al XXIXè Fòrum Local d’Educació “El treball amb les famílies des del món local” que es durà a terme el proper 26 de novembre.  Aquí podeu trobar més informació i la butlleta d’inscripció. ]

👪 VOLUNTARIAT CEIP PARE JOFRÉ – ANGLÉS 👪 Àrea d’anglés (2n i 3r cicle), 2n, 4t i 6è de Primària.

Participa!!

Estimades famílies,
Al CEIP Pare Jofré seguim fent una escola oberta i participativa. 

El present curs, seguirem fomentant aquesta idea, la vostra participació en les activitats de l’escola, tot afegint noves formes de participació en les activitats escolars.

És per això que et demanem, dintre de les teues possibilitats, que formes part del voluntariat educatiu de l’escola, per participar àrea d’anglés (2n i 3r cicle), 2n, 4t i 6è de Primària.

Els nostres objectius són:
1.- Fomentar la col·laboració i participació de la comunita educativa.
2.- Accelerar i consolidar els aprenentatges del nostre alumnat.
3.- Promoure la col·laboració i la interrelació entre l’alumnat i el voluntariat.
4.- Seguir fomentant la convivència pacífica i constructiva entre l’alumnat de l’escola.

Com ho anem a fer?
Anem a portar a terme Actuacions Educatives d’Èxit en les que el voluntariat té un paper molt importat.

Qué són les Actuacions Educatives d’Èxit?
Son activitats que han sigut demostrades en investigacions científiques que generen millores en els resultats acadèmics de l’alumant.

Quines actuacions anem a realitzar amb voluntaris?
GRUPS INTERACTIUS (G.I) és una forma d’organització d’aula que dóna molt bons resultats quant a la millora de l’aprenentatge i la convivència. És una actuació educativa d’èxit identificada per la Comunitat Científica Internacional, com una de les organitzacions de l’aula que promou més aprenentatge entre l’alumnat i una millora de la convivència.

Per realitzar aquesta actuació necessitem la participació del voluntariat que vullga sumar-se al treball a l’aula.

TERTÚLIES LITERÀRIES DIALÒGIQUES: consisteixen en el fet que un grup de persones esreuneixen periòdicament al voltant d’un llibre per a reflexionar i dialogar a partir d’ell. És un espai on l’alumnat pot participar en un projecte educacional que promou la literatura, la cultura i la  convivència.

Per realitzar aquesta actuació no sempre serà necessària la participació del voluntariat. Aquestes activitats tindran una durada d’entre 60 i 90 minuts, i es realitzaran setmanal o quinzenalment, segons els casos.

Qué he de fer com a voluntari/voluntària?
Per sumar-me al voluntariat he de fer el següent:
• Inscriure’m a través del present formulari, també disponible a la pàgina web.
• Participar en una sessió de formació.

El nivell de participació en les actuacions que es desenvolupen a les classes està en funció del voluntariat que hi participe i la seua disponibilitat. Les sessions tindran una durada aproximada d’entre 60 i 90 minuts, i cada grup les realitzarà setmanalment o quinzenal, segons es determine en cada classe.

Quan serà la sessió de formació a la que he d’acudir?
La sessió de formació serà impartida per una persona especialista en aquestes dinàmiques. Serà el pròxim 10 de gener de 2018 a les 16:30h. Es podran organitzar més sessions de formación per facilitar la participació del voluntariat. 

Esteu tots i totes convidades.

FORMULARI GRUP DE VOLUNTARIAT ESCOLAR: Voluntariat educatiu: 2n, 4t i 6è primària

 

La coresponsabilitat adquirida: el Treball Cooperatiu com a eina de superació i canvi

En superfície, allò que s’aprèn de forma cooperativa dóna com a resultat actituds més actives i emprenedores; en profunditat, s’estan construint ciutadans més empàtics

Jordi Rojas

En una escola, diguem-ne, usual, on l’esquema mental del seu equip de mestres té assumida la idea –no per usual ha de ser perniciosa– que tots i cadascun dels seus alumnes és responsable del seu aprenentatge, s’hi aconsegueixen grans coses, sí. D’aquestes escoles, n’hi ha, són arreu i els seus alumnes tenen més o menys èxit en funció d’altres variables que ara no vénen al cas, i moltes vegades no cal ni fer-se el plantejament de si allò que posen en pràctica és el més encertat possible. Però sí que cal, a voltes, aturar-se a pensar en quina és la visió de les relacions humanes que hi ha implícita en aquesta manera de veure els aprenentatges.

Quin és el pòsit amb què aquests alumnes abandonaran l’escola?

Aquesta és una de les qüestions que es fa el Treball Cooperatiu i també les institucions educatives que decideixen fer un pas endavant a l’hora de plantejar-se quin és el sentit de la seva obra educativa, i que opten per canviar la manera d’estructurar el grup-classe. En elles rau la idea que tenen una responsabilitat sobre quina és la forma de treballar i que aquesta ha de vestir consciències i no només instruir.

Com dèiem, els aprenentatges de tipus individual tendeixen a vestir consciències responsables, sí, però neguen la possibilitat que els seus alumnes treballin en un entorn més socialment just, més socialment sostenible. I és que malauradament, el món, aquest petit gran món nostre, és ferotge en molts aspectes i no és finalitat del treball cooperatiu arribar a pal·liar tots els dèficits interpersonals dels nostres temps. Però ara bé,  les aules on la cooperació estructura les dinàmiques del dia a dia (les activitats, les converses, l’ordre, els continguts, els objectius, etc.) són el focus d’una idea que intenta mostrar, entendre i remetre aquesta realitat: la coresponsabilitat.

He tingut el plaer de poder parlar d’aquest concepte amb l’Aleix, un alumne d’una aula cooperativa de Cinquè de Primària de només 10 anys, i ell descriu de forma molt precisa i alhora ingènua el que significa per a ell. Diu: És que jo sóc l’encarregat d’aprendre i també de fer aprendre als meus companys d’equip”. Comparteixo el que ell diu en superfície ja que aquesta és la peça angular de l’aprenentatge cooperatiu, però també estic plenament d’acord en el que, sense voler-ho, diu en profunditat.

En superfície, allò que s’aprèn de forma cooperativa dóna com a resultat actituds més actives i emprenedores i no podem negar que converteix les dinàmiques d’aula en quelcom molt més atractiu, més productiu. Però a més a més, en profunditat, s’estan construint ciutadans i ciutadanes més empàtics, més sociables, més proactius i més capaços de prendre decisions encertades per a un mateix sense perdre de vista la seva pertinença a un esquema social amb normes escrites (lleis) i normes no escrites (sentit de comunitat). Ja ve de lluny, ja ho apuntava Aristòtil quan parlava de la joventut: “Adquirir des de joves uns o altres hàbits no té poca importància; té una importància absoluta”. I si les aules individualistes han aconseguit portar-nos a una realitat on el jo preval per damunt de la comunitat; per què no poden les aules cooperatives revertir aquesta situació? Per què no podem esperar que la coresponsabilitat sigui, el breviari dels futurs ciutadans?

Seguint la conversa amb l’Aleix, em va fer saber, amb una cara d’il·lusió absoluta, que “ara sí que podem canviar el món amb els companys”. Cal que reconeguem doncs el potencial de la cooperació a les aules i de posar-lo en el lloc que li pertoca. Cal que el valorem com el que és: com un mirall del que els alumnes es trobaran fora de les escoles en la seva immersió a la vida social, on cedir, escoltar, compartir, pactar, raonar, empatitzar, compartir, solidaritzar-se, comprendre i fer-se comprendre esdevenen verbs primordials per a un futur més prometedor.

http://diarieducacio.cat/coresponsabilitat-adquirida-treball-cooperatiu-eina-superacio-canvi/?utm_source=Butllet%C3%AD+web&utm_campaign=ff1910799a-EMAIL_CAMPAIGN_2016_11_24&utm_medium=email&utm_term=0_1792201920-ff1910799a-157767465