Les escoles certificaran fins al C1 de valencià i el B1 d’anglés i evitaran a l’alumnat passar per acadèmies

La Conselleria ultima el decret que regula les certificacions lingüístiques que concediran les escoles segons les hores de valencià i anglés del seu alumnat

Els exàmens i les proves de les acadèmies i els instituts privats no seran necessaris perquè l’alumnat valencià acredite els seus coneixements de valencià i anglés. Tampoc els de les institucions públiques, ja que la Conselleria d’Educació ultima el decret que facultarà els col·legis per a certificar els coneixements lingüístics del seu alumnat. El pes d’ensenyament en valencià i anglés que cada centre escolar trie, d’acord amb la nova Llei de Plurilingüisme, serà clau perquè els escolars acaben la seua etapa educativa amb una o altra titulació del Marc Comú Europeu de Referència (MCER).

El decret de reconeixement de certificacions lingüístiques, de certificacions per estudis de competències lingüístiques i de creació del Registre Administratiu de Certificats de Llengües, redactat per la Direcció General de Política Lingüística i ara en fase d’exposició pública, estableix la manera en què l’alumnat podrà acabar els seus estudis en el sistema no universitari amb una acreditació de valencià nivell C1 i d’anglés nivell B1. Així, les persones que acaben el Batxillerat o la Formació Professional amb 5.300 hores acumulades en les àrees, matèries o mòduls vehiculats en valencià tindran automàticament el C1 del MREC, mentre que en el cas de l’anglés les hores necessàries per a obtindre el certificat B1 seran de 2.600.

Aquest decret permetrà que l’alumnat no haja de passar els exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, de les Escoles Oficials d’Idiomes o d’acadèmies o instituts privats per a obtindre aquestos certificats. En el cas de l’anglés, però, sí que serà necessària una prova al marge del sistema d’educació públic per a acreditar una competència lingüística superior al B1.

Fins que entre en vigor aquest decret han sigut milers els alumnes de les anomenades ‘línies en valencià’ que han hagut d’examinar-se dels coneguts com a ‘Mitjà’ o ‘Superior’ per a acreditar uns coneixements adquirits, en la majoria dels casos, a l’escola. Els que encara no ho hagen fet podran convalidar els seus estudis i obtindre automàticament, sense passar cap examen o prova, el C1 de valencià. Aquest nivell és el que es correspon amb l’antic ‘Mitjà’. En els darrers dies, l’examen del C1 celebrat el passat 9 de juny s’ha vist envoltat de polèmica perquè algunes de les persones que el van fer consideren que la seua “dificultat” no es corresponia amb el nivell de competència lingüística que acredita. Amb tot, el percentatge de persones que ha superat la primera fase de l’examen enguany ha sigut prou superior al de l’any passat.

Segons es recull en el decret, que pot experimentar encara algun canvi, les persones que van estudiar en el Programa d’Ensenyament en Valencià, el Programa d’Immersió Lingüística o el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià –les anomenades ‘línies en valencià’, segons la normativa vigent en cada moment– obtindran el certificat de nivell B2 o C1 de valencià segons si van estudiar l’ensenyament obligatori o l’ensenyament obligatori i el Batxillerat i la FP, respectivament. La raó per a fer aquesta convalidació és que les hores lectives en valencià de les antigues ‘línies’ són, almenys, les mateixes que els col·legis públics tenen actualment amb la recent aprovada Llei de Plurilingüisme.

Regulació de les certificacions

El decret estableix les equivalències entre les hores lectives i les certificacions que obtindrà l’alumnat que estudie ja amb la nova Llei de Plurilingüisme. Segons les etapes educatives completades, cada alumne podrà acreditar els seus coneixements de valencià des d’un B1 o B2 –segons el percentatge d’hores lectives– si només cursa etapes obligatòries fins a un C1 si acaba amb el títol de Batxillerat o un d’FP.

En el cas de l’anglés, sense passar per una acadèmia privada o una Escola Oficial d’Idiomes, l’alumnat pot acabar l’etapa educativa obligatòria amb un A1 o A1+ o amb un A2 o B1 si també cursen Batxillerat o FP.

Taula d’equivalences recollida en el decret de reconeixement de certificacions lingüístiques.

El decret també regula les convalidacions de les llengües estrangeres. Ací, el nou text també marca una diferència respecte de la legislació actual, atés que deixa fora molts centres privats que fins ara expedien certificats. Segons el projecte de decret tan sols seran homologables les certificacions dels títols del Marc Comú Europeu de Referència d’institucions amb solvència i prestigi, com és el cas del Cambridge University i del Trinity College per a l’anglés. En el cas del francés només valdran els títols de les universitats i el Ministeri d’Educació i per a l’alemany seran reconeguts els títols expedits pel Goethe Institut i l’Österreichisches Sprachdiplom Deutsch.

https://www.diarilaveu.com/noticia/82654/alumnat-linia-valencia-tindra-certificat-c1

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua redueix la llista d’accents diacrítics a 15 paraules

La institució estatutària segueix les passes de l’Institut d’Estudis Catalans, que va fixar el llistat de mots en què cal posar l’accent per a diferenciar el seu significa

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha reduït el llistat de paraules que necessiten accent diacrític a 15 casos. La modificació ortogràfica, segons ha informat aquest dimecres la institució estatutària en un comunicat, s’ha pres amb l’objectiu d’atendre una preocupació àmpliament expressada per molts lingüistes, escriptors, docents, tècnics i usuaris de la llengua i també amb la finalitat de confluir en aspectes de la normativa lingüística amb altres territoris que comparteixen la llengua. Per tot això, ha aprovat la simplificació de l’accentuació diacrítica.

La confluència en aspectes ortogràfics i gramaticals és un dels principis bàsics de la Gramàtica normativa valenciana, inspirada en la idea del policentrisme convergent propugnada pel professor Manuel Sanchis Guarner i en la doctrina gramatical dels mestres Josep Giner, Carles Salvador i Enric Valor. La simplificació de l’accentuació diacrítica té com a resultat la reducció als casos següents: bé-béns, déu-déus, és, mà, més, món, pèl-pèls, què, sé, sí-sís, sòl-sòls, té, ús i vós.

D’aquesta manera, el llistat de mots amb accentuació diacrítica fixats per l’AVL recull les mateixes paraules que va establir amb la mateixa finalitat l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), un procés que va entrar en vigor a finals de 2016. 

Paraules normalitzades

A banda de la reducció d’accents diacrítics, l’AVL, amb la intenció d’evitar divergències entre els centres codificadors i amb la finalitat de cooperar mútuament, ha reconegut com a normatives les formes escrites valencianes de les lletres de l’alfabet acabades en e: efe, ele, eme, ene, erre, esse. Aquest pas permetrà visibilitzar les propostes inclusives de les lletres proposades per la institució normativa valenciana, explica la institució.

L’AVL ha incorporat també com a normatius, al costat de les solucions vigents, alguns retocs ortogràfics menors, com ara l’ús sense dièresi dels derivats cultes acabats en -al (laical, helicoidal, ovoidal, etc.), la supressió del guionet en alguns compostos (correcuita, cuitacorrents, matadegolla, etc.) i l’ús del guionet quan un prefix precedeix una locució o una paraula que ja portava guionet (pro-drets humans, ex-director general, anti-nord-americà), així com també en casos susceptibles de confusió (ex-pres).  A més més, la institució encarregada de normativitzar la llengua ha acceptat la duplicació de la r (rr) en casos en què apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical culte:  arrítmia, corresponsable, erradicar o cefalorraquidi.

Finalment, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua establirà un període de tres anys durant el qual seran vigents tant la forma tradicional com la nova de simplicació dels accents diacrítics, ja que la finalitat és permetre’n la difusió i afavorir-ne l’adaptació dels usuaris. En la resta dels punts (dièresi, guionet, duplicació de la r), l’AVL, en tres anys, revisarà i consensuarà les decisions normatives amb les altres institucions corresponents de l’àmbit lingüístic, amb l’objectiu d’aconseguir unes regles comprensibles i aplicables.

https://www.diarilaveu.com/noticia/82439/avl-accents-diacritics

Subvenció pel foment normalització lingüística del valencià

RESOLUCIÓ de 7 de juny de 2018, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen les subvencions per al foment de la normalització lingüística del valencià en l’àmbit educatiu, destinades a associacions sense fins lucratius

http://www.fampa-valencia.org/wp-content/uploads/2018/06/2018-06-07_Resoluci%C3%B3-7-de-juny-ajudes-Ampa-normalitzaci%C3%B3-ling%C3%BCistica.pdf

Extracte de la Resolució de 7 de juny de 2018, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen les subvencions per al foment de la normalització lingüística del valencià en l’àmbit educatiu, destinades a associacions sense fins lucratius.

http://www.fampa-valencia.org/wp-content/uploads/2018/06/2018-06-07_Extracte-Resol.Ajudes-norma.ling%C3%BCistica.pdf

XXXI Trobada d´Escoles en Valencià. Alfara del Patriarca, 22 d´abril de 2018

Com cada any, en arribar la primavera, se celebra la Trobada d´Escoles en Valencià, festa i encontre organitzats per la Federació Escola Valenciana, les escoles  d´ensenyament en valencià i les coordinadores comarcals.

Serà el proper diumenge, 22 d´abril a Alfara del Patriarca. El programa d´activitats és ben ampli i ben atractiu.

Esperem que us animeu a vindre i passar-ho molt bé tots plegats.

La nostra escola eixirà en la cercavilla cap les 10:30 hores de de l´avinguda del 1r de Maig (col.legi Ramón y Cajal). Busqueu la nostra pancarta i ens hi reunirem per fer la cercavila. També ens podreu trobar als tallers partir de les 11 hores, al voltants de la plaça Sant Joan de Ribera i el carrer Major.

Com ja és traditional, si us abeleix, ens quedarem a dinar per gaudir d´una estona juntes (porteu-vos l´entrepà). Animeu-vos i acudiu. Ens ho pssarem ben bé!

https://escolavalenciana.org/web/wp-content/uploads/2018/03/18-03-01_tornallom-2018.pdf

Las AMPA, excluidas de las ayudas del valenciano

La Confederación Gonzalo Anaya, que aglutina a las federaciones de asociaciones de madres y padres de alumnos de la Castellón, Valencia y Alicante (AMPA) ha denunciado que la convocatoria de ayudas de la Conselleria de Educación para el fomento del valenciano en asociaciones sin ánimo de lucro deja fuera a las AMPA de los centros educativos.

Según indica, el artículo 3 de la resolución del 7 de marzo de 2018 dice que «no podrán presentarse a esta modalidad las asociaciones de madres y padres de los centros educativos». Como confederación mayoritaria de la escuela pública que representa a mil AMPA, pide que se suprima este punto de la resolución.

Y es que considera que es discriminatorio para las AMPA porque no apuesta por la participación y les limita en el fomento del valencià en las actividades que realizan. «Creemos que es incoherente con el esfuerzo que desde la Administración se está haciendo para fomentar el uso del valenciano en los centros educativos y el esfuerzo que se demanda a la comunidad educativa para avanzar juntos hacia un plurilingüismo real». Señala que son asociaciones sin ánimo de lucro y muchas de las actividades que organizan durante el curso van dirigidas a fomentar el uso de la lengua.

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/ampa-excluidas-ayudas-valenciano_1140691.html

Los colegios suben las horas en inglés y valenciano

El 97% de los centros aprueban su programa plurilingüe con amplia mayoría; en Alicante es donde más aumenta el castellano

Los colegios de Infantil y Primaria han adaptado sus proyectos a la nueva Ley de Plurilingüismo con un amplio consenso en el 97% de los centros y han optado por aumentar las horas lectivas que impartirán en inglés y en valenciano.

La normativa recogía que el porcentaje mínimo del horario que debía destinarse a cada lengua: 25% para castellano y valenciano y un 15% en inglés. El restante 35%, cada colegio lo debía repartir en función de sus preferencias y posibilidades. Según los datos ofrecidos por la Conselleria de Educación, del total de centros de los que ya poseen los datos –1.250 de los 1.338 sostenidos con fondos públicos-, un 98% han apostado por aumentar en más de 25% las horas de inglés y valenciano, mientras que un 91% también subirán las de castellano.

Por provincias, Alicante es la que más opta por subir las horas de castellano más allá del mínimo exigido, mientras que en Castellón es lengua que menos crece en los colegios.

Educación confirma que este aumento de las asignaturas en inglés no viene motivado sólo por la exigencia de la Ley, que obligaba a alcanzar el 15%, sino por la propia apuesta de los centros por la lengua extranjera.

Hasta el momento, las escuelas impartían un 13%, pero el próximo curso habrá colegios que han optado por dar entre el 16% y el 25% de su horario lectivo.

La apuesta por el inglés es generalizada en las tres provincias pero pone al departamento de Marzà ante una tesitura que deberá solucionar: son muchos los centros que no cuentan con profesorado con formación suficiente para cubrir las horas de inglés que han reflejado en su proyecto lingüístico. Y es que en la Ley se ‘invitaba’ a elevar los porcentajes y reclamar después a la Administración los recursos necesarios para desarrollarlo. Es más.

Será, por tanto, Educación quien tendrá que cumplir ahora su parte.

El texto normativo recogía que la Administración «promovería» que los colegios optaran por alcanzar el 25% de sus clases en inglés y el 50% en valenciano, dejando al castellano el otro 25%. Además, esos recursos que proveerá Educación se repartirán de manera que tendrán preferencia los centros que escolaricen más alumnado no valencianohablante, en riesgo de exclusión o recién llegado.

Los nuevos proyectos lingüísticos han sido aprobados antes del inicio del periodo de matriculación en los centros, para que las familias puedan tenerlos en cuenta a la hora de hacer su elección. Serán de aplicación para el próximo curso en Infantil y el primer ciclo de Primaria.

Estos programas se pondrán en marcha mientras el Constitucional tiene sobre la mesa la petición del TSJ para que se pronuncie sobre decreto ley de plurilingüismo para niños de 3 años que se ha aplicado este curso escolar. Todo mientras no hay un pronunciamiento firme sobre el primer decreto original que fue recurrido por la Diputación de Alicante y suspendido cautelarmente hace ahora un año.

http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2018/03/27/5aba4d45e2704e8d748b45c0.html

“L’educació ens dignifica. Sí al valencià”

Des d’Escola Valenciana ens posem en contacte amb els centres educatius del País Valencià perquè volem comptar amb el suport de les comunitats educatives en la concentració que desenvoluparem sota el lema “L’educació ens dignifica. Sí al valencià”, el proper dissabte 17 de febrer de 2018 a les 17 hores a la Plaça de la Mare de Déu de València.

El nostre objectiu és organitzar una gran festa per fer valdre el model educatiu que va nàixer al caliu de l’ensenyament en valencià gràcies a la vostra implicació. En la festa participaran muixerangues, colles de dolçaines i tabals, gegants i cabuts d’arreu del País Valencià.

En aquesta ocasió, la periodista Amàlia Garrigós i el director artístic Francesc Burgos seran els mantenidors de l’acte, i comptarem amb les actuacions musicals de Dani Miquel i La Fúmiga.

MANIFEST http://www.gentdetrobada.org/leducacio-dignifica-valencia/

https://www.facebook.com/escolavalenciana/