La Veu

Punt i seguit

En acabant el meu periode com a director de l´escola.

Pares, mares, famílies:

Vaig arribar a aquesta escola l’any 2003 i, un parell d’anys més tard, l’any 2005, vaig començar a exercir com a director del centre. Ara, en acabar aquest curs 2015/2016, deixe la direcció del centre per tornar a ser-hi exclusivament tutor al meu grup de Primària.

Aquests cursos a la direcció del centre han estat intensos, ben intensos. El projecte d’escola que imaginàvem allà per l’any 2005 n’era ambiciós i ens ha exigit molta energia. N’estic satisfet. La dita ens ensenya que No hem de penedir-nos dels errors sinó d’allò que no hem intentat. Per això he d’agrair que aquests anys en la direcció del centre m’hagen permès viure l’educació des d’una perspectiva més global i m’hagen facilitat exercir amb més ambició el meu compromís per una educació pública de qualitat.

Crec que aquesta comunitat educativa pot acreditar una imatge d’escola oberta i participativa. Eixe és un tret que us he d’agrair a totes i tots, i molt especialment als pares i mares compromesos a l’AMPA (em plau simbolitzar-ho ací citant els noms de les seues representants aquests anys: Alicia Gallego, Rosa Flores, Isabel Alvarez, Mª José Gimeno).

No m’allargaré molt més, però és necessari que reconega ací la complicitat, i sovint la comprensió i la paciència, dels meus companys i companyes dels claustre de professorat. Per gust, i per justícia, he de citar els noms dels qui han estat membres del meu equip directiu aquesta dotzena d’anys. Les seues virtuts han estat un regal i un estímul: el compromís pedagògic i ideològic d’Amparo Piquer, la polifacètica sensibilitat de Joanen Broseta, l’extraordinària generositat i capacitat de treball de Dolors Martínez.

Acabe ja. Sóc mestre de l’escola pública des de l’any 1987. Crec que l’Estat ha de garantir un sistema educatiu públic i que aquest és un pilar bàsic per una societat que aspire ser millor, més igualitària, més justa. No puc concebre l’escola pública sinó com un instrument de creixement personal, de cohesió comunitària, de transformació social. Com a mestre, em dec a eixes finalitats.

M’estime molt aquesta escola. Dels gairebé trenta anys d’ofici que en porte, quasi la meitat els he desenvolupat ací. No cal dir que aquest projecte forma part central de la meua vida professional, de la meua vida. Ací continue i ací em teniu pel que necessiteu. El final d’aquest període en la direcció de l’escola només suposa un punt i seguit.

Una abraçada.
Xavier Lluch