El Bagul de les dones. Marianne Martínez, cantant i virtuosa pianista. Acadèmica de Música de Bolonya.

Marianne de Martinez (1744-1812): pianista. cantant i compositora vienesa.

Va escriure misses, oratoris, cantates, concerts, sonates, etc. Va fundar una escola de cant a casa seva on a més es feien soirées musicals per les quals van passar els músics de la seva època com Mozart, Haydn i Beethoven.


Va ser membre de la restringida Accademia Filarnonica di Bologna

Día Internacional de les Dones

El dia internacional de les dones o dia de la dona treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme. Aquest dia commemora de lluita de la dona per la seua participació juntament amb l’home al camp del treball i a la societat en general.

Se celebra des del dia 19 de març de 1911.

Des de l’inici de la revolució industrial, la població femenina de sectors populars es va incorporar al treball assalariat.
Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.
ELS FETS DE NOVA YORK
En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: 
  • la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, 
  • l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves).
En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.
EL DRET A VOT
Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels seus països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l’altre gran eix que conflueix en la celebració d’aquest dia.
La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. 
Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.

El Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada(el 19 de març) a Alemanya,Àustria, Dinamarca i Suïssa. El 1977 les Nacions Unides van declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.